divendres, 30 de desembre del 2016

Dalt Vila

Hi ha una imatge icònica a Eivissa que és la silueta d'Eivissa ciutat amb el recinte emmuralat de Dalt Vila. Vet per on, però després d'un munt d'any visitant l'illa jo no tenia la imatge icònica. Així que aquests dies passats vaig anar a plasmar aquesta bella estampa en un moment de llum adequat com és l'hora blava. Va ser molt estrany per mi, acostumat a fotografiar en soledat, fer fotos envoltat de gent veient la posta de Sol també i amb la música d'un bareto proper ple a vessar de clientela. Així i tot em vaig posar taps imaginaris a les orelles i vaig treure la imatge.
Aprofite l'avinentesa per desitjar-vos una bona sortida de 2016 i una bona entrada i una bona estada a 2017.

dimecres, 21 de desembre del 2016

Un altre any al sac

Com cada any us desitge bones festes als que passeu per aquest humil espai de tant en tant. Segur que 2017 ens portarà moltes i bones fotos. Gràcies per ser-hi :-)

dilluns, 19 de desembre del 2016

Costa Brava... i verge

Un d'aquells raconets que encara roman relativament verge dins de la Costa Brava. Fa uns mesos es va plantejar la construcció d'un hotel de 4 estrelles amb un argument tan simplista i desfasat com que era la forma de "restaurar" una zona degradada i resoldre el problema de clavegueram de les urbanitzacions d'època tardofranquista que l'envolten, així com millorar l'accés. Sembla que l'ésser humà no n'apren mai. Encara en les darreres cuetades de la crisi i ja es pot veure com comencen a creixer grues arreu del territori. Afortunadament, en aquest cas concret, sembla que el projecte ha quedat aturat i, de moment, podrem continuar gaudint d'aquest raconet. 

Ja en l'aspecte fotogràfic us mostre com de bonic és el lloc amb aquesta pano de 3 fotografies montades amb LR.

El temporal de llevant dels darrers dies va permetre una bona estona de jugar amb les onades que trencaven violentament contra les roques. Ja des de dalt de la cala, caminant cap al lloc, el soroll de la mar feia venir calfreds enmig de la foscor. Una foto de freda i una altra de més calenta :-)


dimarts, 13 de desembre del 2016

Boires matinals

 Una matinal amb unes boires d'aquelles per recordar durant molt de temps. Va ser un continu anar i venir de núvols baixos creant constants canvis en el paisatge i insinuant siluetes sense parar.


Amb els primers rajos de Sol les boirines es van aixecar, però la llum lateral sobre les restes de tardor als arbres també va crear una imatge molt plàstica. 

divendres, 9 de desembre del 2016

Excursió per les terres del Nord

De l'altre dia, per l'Alt Empordà. Va ser un dia amb una llum molt dolenta, amb cel obert i ras. Tot i que el pronòstic semblava que a l'albada podríem tindre alguna oportunitat tampoc va ser així. 
De totes maneres va ser un dia molt bo amb l'amic Eduard Marqués, recorrent raconades i indrets espectaculars, que només algú que valora el territori i el viu, sap que existeixen. Saber transmetre l'amor cap a un espai és una d'aquelles coses que l'Eduard sap fer molt bé.

dimarts, 22 de novembre del 2016

Acomiadant

Acomiadant la tardor en el Montseny, una aposta segura i cercant la clàssica centrifugadora de la riera. Una llàstima veure-ho tot tan sec, fenòmen que els darrers anys s'està convertint en un fet "normal". A veure si aquestes darreres pluges han animat una mica el tema. 


dimarts, 15 de novembre del 2016

Llum de tardor (2)

Doncs aquí hi ha una segona mostra d'una altra sessió per immortalitzar la meravellosa llum de tardor mediterrània. Com vos deia en l'anterior entrada, segurament el moment de l'any que més m'agrada per anar a fer marines.

dimarts, 8 de novembre del 2016

Llum de tardor

Com cada any per aquestes dates la xarxa s'inunda d'imatges de boscos i colors ocres de tardor. És el temps de visitar la muntanya i captar tota la paleta de color del canvi d'estació.
De totes maneres jo sempre he pensat que els mesos de tardor són els millors per fotografiar Eivissa. Podem trobar nuvolades espectaculars, la netedat del cel és molta i la llum adquireix uns tons molt especials. A més a més l'illa torna a la seva característica letargia de fi de temporada turística que li dona aquest toc de solitud dels mesos de fred. Com a mostra les dues imatges d'aquest passat cap de setmana, d'una d'aquelles platges que fa unes setmanes era un autèntic formiguer i que ara va ser per mi tot sol.


dimecres, 2 de novembre del 2016

Un clàssic i una aventura nocturna

Uns dies d'escapada per la Val d'Aran és un d'aquells plaers que, de tant en tant, m'agrada donar-me. Així que aprofitant el pont hem fet una sortida familiar cap aquell indret meravellós. Tot i anar a la recerca de llocs nous el raconet del Salt deth Pish és un lloc on difícilment es pot deixar escapar la possibilitat de tirar quatre fotos. I més encara si està guarnit amb les seves millors gales de tardor.



Tampoc puc deixar passar per alt una "aventura" nocturna amb el Jordi Balaguer, gran aficionat a la saga de Star Wars. Que millor per un fan dels viatges intersiderals que una incursió a un lloc ben fosc per admirar el firmament en una nit serena i sense lluna. Vàrem gaudir d'una bona estona d'observació de les estrelles i constelacions. I, com a premi extra, vàrem poder observar molta fauna nocturna. Per immortalitzar el moment aquí el teniu amb la seva jaqueta de R2D2 i l'espai exterior de fons...
Que la força vos acompanye.

dimecres, 19 d’octubre del 2016

Ses dones

Es racó de ses dones és el nom d'aquesta apartada caleta d'Eivissa. A principis del segle passat homes i dones es banyaven en platges separades i, per descomptat, elles ho feien amb vestits acordes al pudor de l'època. Normalment les dones es banyaven en platges apartades i amagades, lluny de la vista impúdica dels mascles. De fet, per accedir a aquest raconet es va excavar un petit forat que es veu al fons de la foto per poder arribar-hi per terra. La cala te només que uns 20 metres de sorra i una bellesa esfereidora. Possiblemet el totem fal·lic que la presideix és tot un símbol dels temps que arribarien unes dècades després a l'illa.

dimecres, 12 d’octubre del 2016

Ara fa un any

Aquesta setmana fa un any de la meua escapada a la costa bàltica alemanya. Com sempre grans quantitas de fotos resten al disc dur esperant la seva oportunitat i, un any després, moltes d'elles allà estan, descansant. L'altre dia em vaig animar a fer una ullada i veure que podia fer amb el material que encara romania verge. 
Després d'un viatge amb les vivències fresques tot s'atabala al cap i predomina la sensació global que ens haja produït aquella aventura. Amb el decurs del temps les sensacions es van refredant i veiem les imatges d'una manera més objectiva. M'ha sorprés, al revisar la carpeta d'aquell viatge, que dels 5 dies que hi vaig estar només m'agraden fotos del darrer. Els 4 primers dies hi ha fotos, però no em convencen. Fins i tot hi ha algun dia que es podria considerar "perdut", amb poques fotos i que podrien anar a la paperera. La sensació quan vaig tornar no va ser la mateixa, potser perquè el dia bo havia estat el darrer. 
I és que aquell dia va ser un dels dies fotogràficament més intensos de la meua vida. Primer la pluja va remullar els arbres creant unes tonalitats metàl·liques als troncs ben boniques. I després aquella boira, densa, espesa com pòques vegades... i aquella passejada que mai no oblidaré...





dimecres, 5 d’octubre del 2016

Catalunya des de l'aire

Una sessió d'aquelles complicada i de les que tornes a casa de buit. En arribar al lloc les boires eren massa altes i espesses. A més a més feia un vent que tombava. Vaig seure pacientment a dintre del cotxe esperant a veure com evolucionava la llum, però el matí era gris i el vent impossible. Amb prou feines vaig montar l'equip i encara vaig esgarrapar alguna imatge. El millor va ser una sensació que no sentia des de feia molt de temps... vaig passar fred.

dimarts, 27 de setembre del 2016

Més de 3 anys

Revisant l'arxiu veig que feia més de 3 anys que no venia a aquest lloc. Un lloc que totes i cadascuna de les vegades que l'he visitat no m'ha decebut. Llum suau d'una matinada ben maca. Zona de confort.


dijous, 22 de setembre del 2016

Un clàssic

Visita nocturna a un indret clàssic. Nit de lluna plena amb un cel ennuvolat espectacular. La circulació constant de núvols feia brillar la lluna per moments amb diferents intensitats, per la qual cosa vàrem gaudir de la cala il·luminada de molt diferents maneres. De vegades un cel amb núvols bonics és millor per fotografia nocturna que un cel estrellat.



diumenge, 18 de setembre del 2016

Els guardians silenciosos

Un senyal inequívoc de que el Mar del Nord no és igual que el Mar Bàltic és la gran quantitat de fars que hi ha al llarg de la costa occidental de la península de Jutlandia. Una extensíssima costa de sorra i dunes en la que aprofitant qualsevol punt mínimament elevat trobem aquests guardians silenciosos, testimonis de qui sap quants temporals. I com sempre un bon motiu fotogràfic. 
Darrera entrada danesa.



dijous, 15 de setembre del 2016

Sobre la sort i la disort

Els que seguiu el bloc habitualment recordareu que allà pel passat mes d'Octubre vaig visitar els penyasegats de guix blanc al Parc Nacional de Jasmund a Alemanya. Aquell lloc amb els seus boscos em va agradar molt.
Doncs bé, preparant el viatge a Dinamarca vaig descobrir que allà també hi ha uns penya-segats de les mateixes característiques. De fet geològicament deuen ser la continuïtat dels d'Alemanya, ja que en línia recta tan sols hi ha uns centenars de kilòmetres de separació. Evidentment això hauria de constituir una aturada en el nostre viatge estiuenc i així ho vaig planejar. Vaig buscar informació, fotos, rutes... i, tot i no ser un viatge fotogràfic, va ser l'únic punt que tenia clar que m'escaparia algun moment a donar-li al botó. 
Un cop al lloc em vaig emportar la sorpresa que tot el que esperava no hi era. La fràgil vessant de guix va enfonsant-se a poc a poc i fa que, des de baix, nomes queda una estreta franja per on caminar que limita molt els possibles enquadraments. De fet les rutes vora mar que apareixen en els fulletons del lloc no es poden fer pel simple fet que la mar s'ha engolit la franja per on caminar. Per si això fos poc els miradors des de dalt són també molt limitats i la boscuria impideix una bona visió del lloc. Fotogràficament va ser una decepció. Però ja que hi era vaig fer una sortida i... va haver un cel espatarrant... llei de Murphy. Segur que si el lloc m'hagués encantat no hi hagués hagut aquell cel.

divendres, 9 de setembre del 2016

La bella Dinamarca

La bella Dinamarca té uns racons encisadors. Però concretament l'illa de Ærø és un d'aquells llocs que no deixa indiferent. Molt coneguda entre el turisme local, però molt desconeguda pels forasters és una petita joia Bàltica. A les platges hi ha unes petites casetes de colors on els propietaris van a prendre el Sol (quan en fa) i a passar els dies de bon temps. 
El cel ennuvolat feia preveure que no podríem veure sortir la lluna plena, però per un instant se'ns va mostrar tímida i coqueta entre els núvols. 

diumenge, 4 de setembre del 2016

Engegant motors

Bé, ja ha arribat el moment d'engegar motors després de la pausa vacacional. Com cada any hem fet un viatge familiar on la fotografia ha restat en un segon pla. El destí triat per aquest any ha estat Dinamarca, un país molt humanitzat, però amb uns paratges certament bonics.
Ha estat un plaer caminar, passejar, contemplar... acompanyat pels meus. La càmera estava allà, com un complement, com un estri accesori, sense grans pretensions. En aquests temps que corren, on marxar a indrets remots per captar llums impossibles forma part de la normalitat fotogràfica, jo he gaudit dels meus origens: portar la càmera al damunt sense cap planificació especial i anar fent fotos quan veia alguna cosa que m'agradava. Senzillament fotografiar per fotografiar.

divendres, 22 de juliol del 2016

Perfils

Sempre que viatge amb avió intente anar en la finestra i amb la compacta en la mà. Normalment en un vol no hi ha grans oportunitats, però de vegades val la pena tirar alguna foto. Després d'uns quants anys fotografiant els perfils de Catalunya des de terra, quan tornes amb avió es fa molt fàcil reconèixer les siluetes de les montanyes i els llocs que has visitat des d'uns quants metres més avall. Aquell dia tornava des del Nord cap a Barcelona i en el descens cap al Prat vaig anar recollint els cims i els seus perfils envoltats per unes boires ben xules.

El Pla d'Aiats, el Montcalm i el Puig del Bac. Inconfusibles des de terra i des del cel.


El Far i a dalt seu l'Embasament de Sau, tantes vegades mostrats en aquest bloc.


El meu benvolgut Montseny, jugant amb els rajos de Sol.


Tot un plaer poder-ho contemplar des d'aquest punt de vista. Perfils.

I amb aquesta entrada aèria deixarem el bloc amb l'habitual aturada estival de cada any. Ens veiem aviat amb més fotos.

dilluns, 11 de juliol del 2016

El gran núvol

Amb aquesta calor que ens aclapara la desgana s'apodera de mi i, normalment, per aquesta època sempre passe per una baixada de l'activitat fotogràfica. La calitxa, les hores intempestives de sortida de Sol, la calor, gent per tot arreu, els mosquits... són alguns dels motius per fer una mica de recés.
És temps de repassar arxiu i repescar imatges que s'han quedat enrere. Com la que vos pujaré avui. Una matinal per terres del Lluçanès mirant cap al Prepirineu. Es va situar un núvol preciós per sobre de les muntanyes i com no em sortia sencer en una sola foto vaig haver d'armar una panoràmica d'11 imatges disparades en vertical. En un dia amb una temperatura molt més fresca que la d'avui...

divendres, 1 de juliol del 2016

Cap a Ponent

Els "illots de ponent" formen part de la "Reserva Natural des Vedrà, es Vedranell i els Illots de Ponent" a l'illa d'Eivissa. Són un autèntic tresor de fauna marina i terrestre. 
Una de les seves característiques més peculiar és que cada illot té una espècie de sargantana distinta, donada la seva evolució de manera independent en cadascun dels illots. Una mica com les diferents espècies de pinsans que Darwin va trobar a les illes Galápagos i li va dur a el·laborar la Teoria de l'Evolució. Algunes d'aquestes espècies endèmiques i úniques estàn en perill d'extinció i, com és habitual, la mà de l'home està al darrere d'aquest perill. 
Els illots són també refugi i lloc de cria de diferents espècies d'aus marines i disposen d'uns fons marins de molt alta valua. 
A les alçades de l'any que estem segur que aquests illots ja estan patint una considerable pressió "turística". Confiem que les autoritats facen prevaldre les normatives i la gent tinga un mínim de seny a l'hora de complir-les. 



diumenge, 26 de juny del 2016

Sessió "de senyoret"

 Sessió de ha uns dies en el dolmen de Vallgorguina, lloc on sembla que fa molts anys es reunien les bruixes per fer els seus cerimonials. Va ser una sessió "de senyoret", abans de la una de la matinada al llit, ja que uns estranys udols ens van fer sortir del lloc...
De nou amb la inestimable companyia del "Joan Sánchez Lightscenes".




divendres, 17 de juny del 2016

Una altra

Una altra sortida de Via làctia des d'un dels llocs típics de l'illa. Sempre amb la dificultat d'esquivar llums paràsites d'embarcacions, avions i altres aparells i buscant els llocs més foscos on, així i tot, la contaminació luminica parasita l'escena. Un clàssic.

dissabte, 11 de juny del 2016

Les casetes varador

Potser una de les coses més característiques de la costa eivissenca són les casetes varador. Es tracta de petites casetes on tradicionalment els pescadors guarden els llaüts i els estris necessaris per sortir a pescar. Al llarg del litoral eivissenc s'estima que hi deu haver unes 1500, uns quants centenars més a Formentera. Algunes d'elles tenen més de 100 anys d'antiguitat i, de vegades, es sorprenent el lloc on poden arribar a estar construïdes i l'enginy empleat per poder accedir-hi quan la seua situació és en algun indret complicat. Inicialment van estar construïdes bàsicament de fusta, amb vigues de savina; amb el decurs del temps van anar entrant en joc altres materials "menys nobles" com els blocs o el formigó. Al llarg del temps aquestes casetes han anat sent construïdes al marge de la legalitat, però sembla que aquests darrers anys ha hagut algun moviment per part dels propietaris i de l'administració de legalitzar la situació. L'administració sembla que donarà una concessió d'ús per un llarg termini i, a canvi, els pescadors hauran d'adaptar la fesomia a l'estil tradicional d'aquestes casetes, retirant materials que fins i tot poden arribar a ser nocius com ara les uralites. Certament aquestes casetes són un tret característic i, fins i tot, identitari de l'illa; segurament molt més que les mansions luxoses construïdes arran de mar que, a més a més, impedeixen en moltes ocassions accedir a llocs de la costa contravenint la legislació vigent.

dimarts, 7 de juny del 2016

Esquivant núvols, avions i vaixells

Aquest any les sortides nocturnes amb intenció de plasmar la via làctia han vingut condicionades per l'humitat alta i els bancs de boira sobre la mar. Això ha fet que les dues sessions que hi vaig dedicar foren bastant decebedores i que haguera de plegar molt més d'hora del que haguera volgut, ja que el cel va acabar tapant-se. Tot i això encara va haver alguna finestra en la que es va poder fer alguna foto. 
Cap Martinet és un lloc des del qual no havia fet mai la via làctia així que entre núvol i núvol, entre avió i avió i entre vaixell i vaixell vaig poder fer la imatge d'aquesta entrada. 

dimarts, 31 de maig del 2016

Opening

Aquest passat cap de setmana he tornat a passar uns dies per Eivissa. A aquestes alçades ja és més que evident l'esclat d'activitat. De fet aquest cap de setmana obrien totes les discos i estava tot ple de cartells anunciant les festes "opening" de la temporada. Això d'anunciar les coses en anglès sempre vesteix molt més que fer-ho en castellà i, ja ni que dir, en català...  "Opening" significa moltes coses i porta a moltes conseqüències: gent, cues a les carreteres, cridoria, iots, desfase, "balconing", ostentació, substàncies... podríem seguir molta estona... Acaba la pau. Les discos obren i engeguen les seues llums. Però jo continue tenint les meues pròpies llums i els meus propis sons. I a més a més sóc corredor de fons i sé que arribarà de nou l'octubre, com cada any.

dilluns, 23 de maig del 2016

El bosc de les creus

Visita nocturna a un lloc peculiar (molt peculiar). Fruit de la necessitat d'un artista i bomber d'expresar el seu dol al haver vist cremar-se un bosc que per ell tenia un gran valor. L'indret és impactant i inquietant a l'hora i possiblement no deixa impassible a ningú. I tot adobat amb la presència imponent de Montserrat al fons.


En aquesta sessió he estat acompanyat pel "Joan Sánchez LightScenes". Després de molt de temps de saber l'un de l'altre per fi ens hem pogut coneixer. Ha estat tota una experiència veure en acció a aquest figura il·luminant l'escena amb el focus i corrent entre les roques com un isard per complementar la il·luminació amb la llinterna. Sempre s'aprén veient treballar altres companys.