divendres, 28 de desembre del 2012

Mar menuda, menuda mar...

Feia 3 anys que no fotografiava aquest lloc. L'altre día em va agafar una revolada i vaig decidir tornar. El cel no va ser el millor possible, però, com sempre, vaig gaudir d'una bona estoneta.
Aprofite per felicitar-vos a tots l'any nou. Esperem tindre millor i bona llum fotogràfica i socialment.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 26mm
f/8, 30s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos en moviment aplicat al cel i el mar, trípode i cable.

dijous, 20 de desembre del 2012

Abans que acabe el món...

Tercera ( i darrera) entrada de les sortides nocturnes a Eivissa el pont passat. Sol com un mussol a la plaja, tota per a mi. Els dos restaurants que hi ha a la cala tancats. Tancats però... amb un munt de llums enceses... Supose que per una qüestió de seguretat (?). La cosa és que, tot plegat, em va condicionar molt els enquadraments que volia fer. Vaig estar temptat d'agafar un bon grapat de pedres i apagar alguna que altra llum...

 Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 30s, ISO 6400, trípode i cable

Aprofite per desitjar-vos que passeu bé aquests dies i que no cruspiu més del compte :-)

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 28mm
f/4, 1500s, ISO 250, trípode i cable

dissabte, 15 de desembre del 2012

Júpiter i companyia

La segona sessió de nocturnes de la darrera estada a Eivissa vaig tirar cap al nord de l'illa. Aquest lloc és preciós i ja l'havia portat al bloc alguna vegada. La idea era d'anar caminant fins el far i, pel camí, anar fent fotos des del penya-segat. Vaig començar a caminar amb el frontal i, ben aviat, em vaig adonar que m'havia despistat. Vaig recular varies vegades i vaig començar a caminar entre els matolls, havent perdut el senderol. Amb prou feines podia avançar entre les branques. Al final vaig arribar a un cul de sac amb una caiguda de més de 20 metres. Quan vaig sol i, sobretot, quan vaig de nit, sóc molt prudent (potser són coses de l'edat). Així que vaig decidir recular del tot i fer les fotos del far des de lluny. L'anada al far resta pendent per alguna propera ocassió.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 30s, ISO 6400, trípode i cable. 

L'astre més brillant que es veu a les imatges és Jupiter. Una mica més amunt teniu les Pleiades. Després l'Univers...

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 30s, ISO 3200, trípode i cable. Il·luminada amb llinterna

En aquesta ocassió la bola de llum tot just al darrere del far correspon a la ciutat de Palma. Vaig haver de repetir fotos en varies ocassions a causa dels avions i les maniobres d'aproximació a l'aeroport. I això que és desembre...

dimarts, 11 de desembre del 2012

La crisi

Dues vegades he estat en aquesta platja de nit. De la primera ja han passat vora dos anys. Va ser amb lluna plena.
Ara he tornat sense lluna. Sabia que, en aquestes condicions trobaría contaminació lumínica de la península. Però el que vaig trobar va sobrepassar molt el que esperava. La presència de núvols baixos va actuar de reflector i va incrementar encara més la captació de tota aquesta contaminació.

 Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm fixe
f/2.8, 30s, ISO 6400, trípode, cable. Primer pla il·luminat lleument amb llinterna

Des d'aquest punt i cap al Nord hi ha una distància de més de 400 Km fins a la costa. Tota aquesta llum procedeix del litoral de Tarragona i Barcelona.

 Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm fixe
f/2.8, 1500s, ISO 200, trípode, cable

Si disparem a ponent, la situació encara és fa més palesa, ja que, des d'aquí "només" que hi han uns 100 Km al litoral valencià.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm fixe
f/2.8, 30s, ISO 6400, trípode, cable.

Algú ha esmentat la paraula "crisi"???

divendres, 30 de novembre del 2012

Cinc elements

A falta de material nou per pujar, farem un exercici de composició. Un dels llocs mítics a Eivissa i una posta de Sol. Cinc elements possibles: Mar, cel, Sol, roca, i un vaixell.
Un cop arribat al lloc vaig esperar que el Sol estigués en el seu lloc. Una boirina va apaivagar bastant la seva força i, juntament amb l'acció del filtre, vaig aconseguir aquest color tan espectacular en el cel. Volia una compo amb molt de mar, de forma que el rielar del Sol en l'aigua t'introduira en la foto. Mirant la foto ara, uns mesos després, pense que em vaig passar i he decidit deixar-la en format 3x4. Potser caldría haver deixat més aire al voltant de la roca i el Sol, o potser en format quadrat tampoc quede malament... Per cert, encara que ho parega, no he tocat la saturació.
Ara ja tenia la foto típica del lloc, la que té tothom.

 Canon 5D MkII amb el canon 70-200 f/4 IS a 200mm
f/8, 1/25s, ISO 100, degradat invers de 3 passos, trípode, cable.

Vaig intentar fer alguna cosa diferent abans que el Sol s'amagués. Habia un vaixell que em va permetre diversificar la composició. Normalment els vaixells el que fan és la guitza, però en aquest cas em vaig poder aprofitar de la seua presència. Per contra havia un element que no m'agradava gens que quedara en la foto: una boia més aprop que el vaixell, així que he retallat la foto en format panoràmic i l'he exclòs.

 Canon 5D MkII amb el canon 70-200 f/4 IS a 106mm
f/8, 1/6s, ISO 100, degradat invers de 3 passos, trípode, cable.

Però no satisfet del tot amb els resultats, aprofitant la suavitat dels tons vaig pensar en una llarga expo. Així que vaig calar el filtre neutre de 10 passos i vaig exposar un minut i mig. El resultat és una imatge molt suau amb uns tons molt agradables. Aquest resultat si que em va agradar. Tornava a casa amb quelcom original i ben bonic. Li he pujat els negres de manera que la roca queda sense gens de textura, crec que li dona molt d'impacte visual a la imatge. I és la foto que vaig decidir publicar al bloc. Una foto titulada: M'aclame a tu.

Canon 5D MkII amb el canon 70-200 f/4 IS a 150mm
f/4, 90s, ISO 100, degradat invers de 3 passos i degradat neutre de 10, trípode, cable.

dimarts, 20 de novembre del 2012

L'escletxa que no va ser

Quan vàrem eixir de València plovia una mica. La cosa no pintava massa bé. Una vegada decidit el lloc vàrem tindre una treva per fer algunes fotos. Va ser el típic día que saps que pots fer la foto de la teva vida si s'obri una xicoteta escletxa entre els núvols. Però no es va obrir...


Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 40mm
f/11, 30s, ISO 100, degradat neutre soft de 3 passos i degradat neutre soft de 2 passos, trípode.

dimecres, 14 de novembre del 2012

Pel Berguedà

Aquest passat cap de setmana ha estat deliciós. He estat per terres berguedanes amb la inestimable companyia de l'Esther, La Montse i el Jordi, intrèpid conductor tot-terreny i excel·lent guía. Va ser una maratoniana jornada en la que vàrem anar a 5 localitzacions i només una d'elles va resultar fallida per la meteorologia.

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm
f/8, 1/4s, ISO320, polaritzador, trípode i cable

Quan surts amb companys te n'adones de detalls que se t'havien passat sempre per alt. Per exemple, en aquesta foto, l'Esther s'està els 3 segons totalment immòbil (i no és un "posado"). Prova de la concentració que arribem a tenir i la importància que li donem al més petit detall a l'hora de preparar una foto.

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 40mm
f/11, 3,2s, ISO100, polaritzador, trípode i cable

I és que el día ens va brindar una oportunitat darrere de l'altra, sense treva, atrapant-nos. A mesura que anavem avançant cada raconada, cada petita vall que s'obría davant nostre semblava més bonica encara. 

 Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 28mm
f/11, 0,4s, ISO100, polaritzador, degradat neutre de 3 passos mogut, trípode i cable

Recòrrer la zona amb bons coneixedors del lloc, de les seues llums i colors permet centar-se només en la tasca fotogràfica. També permet triar localitzacions segons les característiques del dia i optimitzar així els resultats.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 102mm
f/11, 0,8s, ISO100, polaritzador, degradat neutre de 3 passos mogut, trípode i cable

dimecres, 7 de novembre del 2012

Efecte dripping

L'altre día l'Esteve en el seu bloc parlava dels paràmetres indirectes. Jo li comentava la desesperació que suposa estar fent fotos amb la baieta en una mà i haver d'estar netejant l'òptica en tot moment. Com li deia, moltes vegades, quan m'he fartat he plegat i s'ha acabat la sessió.
Tot açò em va portar al cap unes fotos que tinc al disc dur des de fa un temps. Va ser un dia que no feia gaire vent, però havia una mar de fons tremenda. L'ambient estava ple d'aigua i salitre en suspensió. Vaig començar a fer fotos i, al cap de poc temps vaig comprovar que el filtre tenia un tel de porqueria. Així que: a tirar de baieta... Les fotos que vaig fer amb el filttre brut me les vaig mirar a casa i no em van desagradar. El filtre brut de gotetes i salitre crea com un efecte boirina que em va fer gràcia. Així que les vaig guardar i avui us ensenye una. 
Segurament jo no he inventat res i algú ja ha descrit aquest "fenòmen". Però he decidit que, com l'he descobert pel meu compte, sense haver llegit res al respecte el faré meu i l'anomenaré "efecte  dripping"

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 50mm
f/16, 1,3s, ISO 100, segurament el degradat invers de 3 passos, trípode.

dimecres, 31 d’octubre del 2012

Sabor a Mar

Aquest cap de setmana he tornat a Eivissa. És increïble com, un lloc tan petit, pot oferir tantes possibilitats fotogràfiques. Infinites. En aquesta ocassió he tingut oportunitat de fer dues sortides.

La primera va ser a un lloc que ja tenia vist des de feia molt de temps, però mai havia trobat la situació ideal de llum per anar-hi. El cel estava carregat d'uns voluminosos núvols, el Sol es pondría per l'esquerra de la imatge i podia tenyir-los de forma espectacular i, a més a més, el lloc era arrecerat del fort vent de llebeig que bufava.Així que vaig carregar amb l'equip i me'n vaig anar. Però no va passar el que havia de passar i el cel es va transformar en un color plom profund. Una petita finestra de llum per ponent hagués creat un cel espectacular, però no hi va ser així... Així que vaig recòrrer al vell recurs de fer una llarga expo que és el que solc fer en aquestes circumstàncies de llum poc aprofitable, com ara aquí o aquí.

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 20mm
f/4, 120s, ISO 400, big stopper, degradat invers de 3 passos aplicat en moviment, trípode

La segona sessió va ser una sortida de Sol. El lloc conegut, ja que és una de les platges que solem freqüentar a l'estiu i ja us l'havia mostrat en una altra ocassió. Aquesta vegada, per contra, els colors van acudir a la seua cita. És un plaer tornar a assaborir la solitud d'una matinada en un lloc tan preciós.

 Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 24mm
f/16, 0,3s, ISO 100, degradat invers de 3 passos, trípode i cable

Les estades a l'illa solen ser dies de desconnexió i despreocupacions. Tot el temps, que quan sóc a casa no tinc, apareix de cop en estar allà. Això permet fer una d'aquelles coses que en Catalunya mai trobe temps per poder fer. Anar a la recerca de noves localitzacions. Una de les gran assignatures pendents de l'illa són "Els Amunts", tota la escarpada costa nord. Així que, "carregat" amb la compacta i la família emprenem la marxa. Després d'una agradable passejada de mitja horeta vaig trobar un lloc encisador, exactament orientat a Nord. No veieu una circumpolar en aquest lloc guarnida per aquests penya-segats?

diumenge, 21 d’octubre del 2012

Va de boires

Puje dues imatges més del darrer cap de setmana per la Val d'Aran. El temps em va brindar l'oportunitat de gaudir d'unes boires.

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 26mm
f/11, 6s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos en moviment, trípode


Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 24mm
f/11, 1/25s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos, trípode

dimarts, 16 d’octubre del 2012

Va de salts

Visitar la Val d'Aran és un d'aquells plaers i privilegis que, de tant en tant, em done. Aquest llarg cap de setmana hi hem anat en viatge familiar. En qualsevol època de l'any la Val ens presenta tota la seua esplendor matisada amb diferents detalls. Potser els colors de tardor no estaven en el seu punt àlgid, però el viatge be que s'ho ha valgut.
Aquesta vegada he conegut un salt d'aigua que no havia fotografiat mai i que és un racó encisador.

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 25mm
f/13, 0,6s, ISO 100, polaritzador, trípode, cable i paraigües

D'altra banda (i com és inevitable) vaig visitar un altre salt emblemàtic i que ja us havia mostrat alguna altra vegada.


Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 47mm
f/11, 0,3s, ISO 200, polaritzador, trípode i cable

Tot un plaer per als sentits.

dimarts, 9 d’octubre del 2012

La roca

No gaire content amb els resultats de la sortida improvisada de dijous vaig decidir repetir dissabte al matí. El lloc triat va ser un lloc al què ja he dedicat vàries sessions. Havia pronòstic d'un 66% de núvols que, com veureu, la varen encertar de ple. Cada vegada estic més convençut que, consultar el pronòstic, serveix de ben poc. Anar a un lloc conegut té l'avantatge que saps el que trobaràs. Així i tot, de vegades, pots tenir sorpreses. Per exemple, l'any passat en aquest mateix lloc, no existia el braç de sorra tan característic que uneix la platja amb la roca. Enguany torna a ser-hi.
El primer enquadrament que volia fer és un "clàssic" del lloc. Sabia que sería un contrallum fort, així que vaig arribar ben d'hora per poder disparar.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 40mm
f/11, 2,5s, ISO 100, degradat invers de 3 passos en moviment i degradat d'1 pas per sota montat "del revés", trípode i cable.

Quan ja la llum és va fer intractable en aquella direcció vaig intentar alguna cosa nova des del mateix lloc, evitant el lloc per on eixia el Sol.

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 29mm
f/11, 0,4s, ISO 200, degradat invers de 3 passos en moviment i degradat d'1 pas per sota montat "del revés", trípode i cable.

Ja sabia que, al final de la platja hi ha unes roques on esclaten les onades amb força fent esquitxos. Volia fer una foto amb llum rasant sobre la roca i una onada avançant per la platja i petant contra la roca de primer pla. Després d'uns quants intents amb diferents velocitats i esperar pacientment l'onada adequada, vaig aconseguir l'onada que volia. 
 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 35mm
f/11, 1/13s, ISO 100, degradat invers de 3 passos, trípode i cable.

En aquest cas vaig fer les fotos que portava pensades des de casa. Només em va trair el Maldonado amb els núvols. 
Un alte repte és anar a un lloc conegut a fer enquadraments diferents. Però aquest resta pendent per un altre día i a tenir unes bones botes d'aigua.

dijous, 4 d’octubre del 2012

Síndrome d'abstinència

Feia 3 mesos que no anava a fer fotos al Mar. L'altre día, sobtadament, vaig sentir un "clic" a dintre meu i va fer acte d'aparició la síndrome d'abstinència. Avui he tingut l'oportunitat. Ha estat una bona estona, sense grans pretensions. Només prendre la dosi necessària per calmar els ànims.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm
f/11, 0,6s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos, trípode i cable.

divendres, 21 de setembre del 2012

Cap al sud i cap al nord

CAP AL SUD

...con su corno francés
y su academia sueca
su salsa americana 
y sus llaves inglesas
con todos su misiles 
y sus enciclopedias
su guerra de galaxias
y su saña opulenta
con todos sus laureles
el norte es el que ordena

pero aquí abajo abajo
cerca de las raíces
es donde la memoria
ningún recuerdo omite
y hay quienes se desmueren
y hay quienes se desviven
y así entre todos logran
lo que era un imposible
que todo el mundo sepa
que el Sur también existe

                                                                    Mario Benedetti, de nou

 Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f 2.8, 30s, ISO3200, trípode, il·luminada amb llinterna


CAP AL NORD

Aquellos que allí ves, respondió su amo, de los brazos largos, que los suelen tener algunos de casi dos leguas. Mire vuestra merced, respondió Sancho, que aquellos que allí se parecen no son gigantes, sino molinos de viento, y lo que en ellos parecen brazos son las aspas, que volteadas del viento hacen andar la piedra del molino. Bien parece, respondió Don Quijote, que no estás cursado en esto de las aventuras; ellos son gigantes, y si tienes miedo quítate de ahí, y ponte en oración en el espacio que yo voy a entrar con ellos en fiera y desigual batalla.
                                                                         Miguel de Cervantes

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 1201s, ISO 200, trípode, té algunes pinzellades amb el frontal

divendres, 14 de setembre del 2012

No existen métodos para tocar el cielo

No existe esponja para lavar el cielo
pero aunque pudieras enjabonarlo
y luego echarle baldes y baldes de mar
y colgarlo al sol para que se seque
siempre faltaría el pájaro en silencio

no existen métodos para tocar el cielo
pero aunque te estiraras como una palma
y lograras rozarlo en tus delirios
y supieras al fin como es al tacto
siempre te faltaría la nube de algodón

no existe un puente para cruzar el cielo
pero aunque consiguieras llegar a la otra orilla
a fuerza de memoria y pronósticos
y comprobaras que no es tan difícil
siempre te faltaría el pino del crepúsculo

eso es por que se trata de un cielo que no es tuyo
aunque sea impetuoso y desgarrado
en cambio cuando llegue al que te pertenece
no lo querrás lavar ni tocar ni cruzar
pero estarán el pájaro y la nube y el pino.

                                                                                        Mario Benedetti


Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm 
f/2.8, 639s, ISO 200, trípode

diumenge, 9 de setembre del 2012

Dues justificacions

Com ja vaig dir, vaig marxar de vacances amb la idea de fer dues fotos molt concretes. En aquesta entrada donaré les justificacions (que no excuses) per què no les he fetes.

Quan ets un nen i vas a llocs, tens una percepció molt particular de les coses. Tot et sembla gran, immens, les distàncies et semblen interminables i la percepció del temps també és diferent. Jo tenia al cap un lloc que vaig freqüentar durant la meua infantesa. Un lloc amb uns arbres tremendament alts i unes siluetes molt peculiars, amb una carretera que passava a traves d'aquest bosc. 
Molts anys després he tornat a aquest lloc. Hi havia una foto que volia fer, amb un cotxe passant, amb rastres d'estrelles... tot entre aquests arbres tan peculiars... Però clar, jo tenía el record d'un nen. Els arbres continuen allà, són ben bonics, però ni son tan alts com recordava, ni recordava altres detalls que hi han que malmeten la foto (cables, una tanca...) Així vaig arribar al lloc em vaig adonar que no hi havia la foto que feía setmanes que anava rondant el meu cap. El lloc és preciós, però la foto no existeix més que al meu cap. Ara, potser, el repte és trobar un lloc per fer aquesta foto que tinc al cap.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 30s, ISO 6400, trípode i cable. Il·luminada amb llinterna. 

L'altra justificació sembla injustificable, si bé és humanament comprensible: mandra. La foto estava pensada, aquesta setmana ja havia lluna per il·luminar aquella escena tan gran i el lloc bé s'ho mereixia. Però després de 6 sessions de nocturnes per la Serranía de Albarracín el cansament va fer aparició i el xip de la fotografia es va apaivagar en el meu interior. Així que em vaig dedicar durant uns dies al dolce farniente i la vida de turista. Va haver, de totes maneres, dos factors que varen ser determinants en el fet de no fer la foto. Un va ser adonarme'n que havia de conduir durant més d'una hora per una carretera endiablada a les fosques. L'altre va ser més desmotivador encara: la foto estava feta i es comercialitzava com a postal...
Això sí, aquests dies de descans m'han vingut fenomenal i amb el material que tinc dels dies que vaig eixir ja tinc entreteniment.


Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 30s, ISO 3200, trípode i cable. Il·luminada amb llinterna. 

dimecres, 5 de setembre del 2012

El retorn

El pitjor de les vacances és que arriba un moment què s'acaben.... Ja estic retornat . De les dues fotos que portava idea de fer no n'he fet cap (je,je...) per diversos motius, però n'he fet d'altres.
En aquesta entrada vull agrair al company Jaime (Drakis), gran amant i coneixedor de la Sierra de Albarracín, la seua ajuda i consell sobre localitzacions, així com l'agradable nit que vàrem compartir sota un cel increïble. Dona gust coneixer gent amb les idees tan clares.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 30s, ISO 3200, trípode i cable.

dissabte, 11 d’agost del 2012

Stand by

Bé, ha arribat l'hora de fer una pausa vacacional. Aquest any ha estat llarg i dur. Entre retallades, tissorades i altres podes quasibé que ens deixen en calçotets/calces. És molt trist veure com  NO pots fer el teu treball bé  per manca de mitjans i mala planificació d'uns quants inèptes que ens governen. Després de molts anys preparant-me per fer un treball de qualitat comence a tenir la sensació de ser un llebrer en una gossera... La desmotivació m'envolta. Veure la facilitat amb la que es desmantellen gunays socials que varen costar molts anys d'assolir fa plantejar-se moltes coses dels polítics i d'allò que anomenen "mercats".
Si més no, ara, venen uns dies de desconnexió. El bloc quedarà en pausa. I faré fotos que, de moment, és una d'aquelles coses que encara manté encesa la flama de la il·lusió i la superació. Me'n vaig amb la idea de fer dues fotos molt concretes en dos llocs molt concrets. Espere tenir una mica de sort amb la meteorologia i poder-vos-les ensenyar a la tornada.
Mentrestant vos deixe amb una sortida de Sol en  es paller.
Salut! ! !

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 28mm
f/11, 1/5s, ISO 100, trípode i cable. 
No recorde els filtres, però el degradat iinvers de 3 passos segur (no sé si algun altre)

divendres, 3 d’agost del 2012

Amb llum de lluna

Una de l'altre día, millor dit de l'altra nit. Amb llum de lluna. Aquest enquadrament em va valdre un bon bany nocturn, ja que les onades trencaven amb força contra la roca. És el que té el 14mm, que t'has d'acostar molt...

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2,8, 30s, ISO 1600, trípode i cable.

dissabte, 28 de juliol del 2012

Un lloc dues visions

A mis soledades voy,
de mis soledades vengo,
porque para andar conmigo
me bastan mis pensamientos.

¡No sé qué tiene la aldea
donde vivo y donde muero,
que con venir de mí mismo
no puedo venir más lejos!

Ni estoy bien ni mal conmigo;
mas dice mi entendimiento
que un hombre que todo es alma
está cautivo en su cuerpo.

Entiendo lo que me basta,
y solamente no entiendo
cómo se sufre a sí mismo
un ignorante soberbio.

No me precio de entendido,
de desdichado me precio,
que los que no son dichosos,
¿cómo pueden ser discretos?

Dijeron que antiguamente
se fue la verdad al cielo;
tal la pusieron los hombres
que desde entonces no ha vuelto.

                                                            Lope de Vega

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 80mm
f/11, 1/30s, ISO 100, trípode i cable

L'altra visió la podeu veure aquí

dissabte, 21 de juliol del 2012

Escapada medieval

Sempre m'han atret els monestirs.
Recorde la primera vegada que vaig visitar Poblet, ja fa més d'una decena d'anys. Era hivern, feia fred i ja era fosc. Vàrem entrar a l'esglèsia amb la intenció d'assistir a "completes", l'última oració del día. Una llum tènue ens va permetre, amb prou feines, arribar i seure en les primeres fileres de bancs. Ningú més hi havia al temple, només nosaltres dos una mica encongits en la solitud d'aquella nau gòtica. Silenci i foscor. El toc d'una campana va anunciar l'entrada dels monjos per a l'oració. Solemnement, en fila, amb els seus hàbits cistercencs varen anar ocupant el seu lloc. He de reconeixer que, quan varen començar els càntics, un calfred em va recòrrer tota l'esquena. Aquella sensació que, de vegades, ens agafa de sorpresa als que no som creients. Vàrem assistir en silenci a tota la litúrgia amb la impressió d'haver retrocedit més de cinc cents anys en el temps.
Ahir vaig tenir el privilegi de fotografiar un indret de similars característiques, però, inexplicablement, en un estat d'abandó molt trist. Si més no, l'Esther i jo ens vàrem sentir una mica protagonistes d'alguna novel·la d'Umberto Eco i, fins i tot, en algún moment ens va semblar sentir les passes de l'abadessa pel claustre...

 Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2,8, 30s, ISO 3200, trípode i cable. Il·luminació amb llinterna.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 40mm
f/4, 1400s, ISO200, trípode i cable. Il·luminada amb llinterna

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2,8, 30s, ISO 3200, trípode i cable. Il·luminació amb llinterna.

dimarts, 17 de juliol del 2012

Guía de fotografía insular estival

Com cada estiu hem anat a passar uns dies de les vacances a Eivissa. L'estiu és la pitjor època, amb diferència, per fer fotos a l'illa. El principal factor que influeix és la climatologia, amb una calitxa molt molesta i uns nuvols baixos que, normalment, fan la guitza durant bona part del día (i de la nit). A aquest factor es sumen uns altres "típicament" estivals i que jo anomene "els enemics estiuencs del fotògraf de paisatge". Contra la climatologia poc es pot fer, però contra aquests darrers factors s'ha d'actuar amb inteligència i els pots controlar mínimament.
Anem a repassar els enemics estiuencs i a veure què podem fer amb ells:
- La gent. Millor dit: la gentada. És clar que s'ha d'anar "a la contra de la gent". La posta de Sol és una mala aposta per l'estiu ja que els llocs més emblemàtics solen estar a petar de gent per veure la posta de Sol. Per contra a les 6:30h que ix el Sol aquests dies no trobes absolutament ningú a les platges.
La gentada també fa que la sorra aparega trepitjada, si anem a la banda de l'illa que bufa el vent trobarem més onades que hauran esborrat, en part, totes aquestes petjades.
Obviament s'han d'evitar les 2-3 platges que tenen moltes possibilitats que hi haja guiris dormint la mona.
- Els iots. Normalemt fondegen en cales tancades i en la vessant contraria des d'on bufa el vent. A les 6:30 del matí no hi ha iots navegant. S'ha de buscar platges obertes en la banda de l'illa que ve el vent.
-Les boies. Apareixen en les platges en les que hi ha navegació (llocs per atracar iots o barques, platges amb llocs de patinets d'aigua...) aquest factor és molt imprevisible i canviant d'any en any en les mateixes platges. Convé fer una ullada a la platja escollida el día d'abans per comprovar aquest tema.
- Les gandules. Una autèntica invasió. No es pot fer res, apareixen en gairebé totes les platges. No podrem fer fotos incloent la part més interior de les platges perquè són inevitables. Podem trobar-lis utilitat, per això, com ara deixar a sobre la motxil·la i que no es pringue de sorra o estirar-nos una estoneta mentres fem una llarga exposició, je, je...
- Les màquines de neteja de les platges. No solen matinar tant com el fotògraf, però jo vaig coincidir un día amb elles treballant. Porten uns focus molt potents i fan un soroll insuportable que li treu tot l'encant a la sessió. Així i tot es poden fer fotos, no són gran problema. La segona foto que puge tenia la màquina per darrere meu. El senyor conductor va tenir l'amabilitat de respectar "el meu territori" i em va envoltar quan va arribar a la meva alçada.
Com que els factors no són totalment controlables convé que eixim de casa amb una idea clara del lloc que volem visitar, però sempre amb un "pla B" present per si hi ha qualsevol inconvenient o imprevist.
Les dos fotos d'avui són fruit de 2 "plans B" de dos dies diferents.
Així i tot l'estiu és la pitjor època, però si aneu igualment no deixeu la càmera en casa.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 24mm
f/16, 0,3s, ISO 100, degradt invers de 3 passos mogut davant l'objectiu, trípode i cable 

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm
f/11, 1/5s, ISO 100, degradt invers de 3 passos mogut davant l'objectiu, trípode i cable 

diumenge, 24 de juny del 2012

La pedrera

La pedrera de s'hostal: un lloc per somniar...

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 23mm
f/4, 30s, ISO 3200, trípode i cable

Y se fue entre ceras alucinantes
con su pelo largo con su barba culta de polvo.
Descargando gritos sobre las armas
mientras los beatos se persignaban
y el no tuvo iglesias
pero algo de altares al amor
hubo entre sus lienzos.
Y en la fantasía iba platicando su viaje
hacia el universo

El pintor de las enredaderas de luz escribió
sus últimos signos con triste desesperación
Y dejó sus restos a los amigos
y dejó sus restos a los amigos
pidiéndole sólo paredes para sostenerlos
pidiéndole sólo paredes para sostenerlos.

                                                                                 Silvio Rodriguez

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm
f/4, 30s, ISO 3200, trípode i cable. Aquesta porta pinzellades amb la llinterna del frontal.

NOTA: Agrair a l'associació LITHICA les facilitats donades per poder realitzar aquesta sessió fotogràfica

dimarts, 19 de juny del 2012

El fotògraf de la via làctia

Quan la immensitat t'aclapara és difícil expresar el que se sent. Intentar captar tanta grandiositat és una mena d'ofensa que fem a l'univers des de la nostra insignificància. És una espècie d'ofensa i és tot un repte. I és un plaer quan és una experiència compartida. Aquí teniu un autèntic "crack" en acció.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm
f/4, 22s, ISO 6400, trípode, cable.

dimarts, 12 de juny del 2012

Doble vida

Açò de la fotografia sempre ha estat com una doble vida, com una doble personalitat. Aquest cap de setmana he acudit amb els meus a un esdeveniment multi-familiar. Dissabte em vaig llevar a les 4:30, vaig conduir vora una hora. Vaig arribar a l'indret seleccionat que va resultar molt més bonic del que esperava. L'aigua rajava rabiosa pel riu empesa pel desglaç de les últimes neus encara resistents. Soledat, molta soledat. Vaig gaudir amb calma, buscant enquadraments, provant diferents exposicions... Vaig agafar el cotxe i vaig conduir de nou una hora. Vaig arribar una mica abans de les 9:00. Tot just la resta del grup començava a sortir de les habitacions per anar a esmorzar. Jo em vaig incorporar a la dinàmica. Ningú es va assabentar que ja feia més de 5 hores que jo voltava pel mòn. Havia deixat de ser el Pepet fotògraf per passar a ser el Pepet pare de família.

 Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 24mm
f/8, 0,3s, ISO 400, polaritzador, trípode i cable

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 24mm
f/8, 1/8s, ISO 400, polaritzador, trípode i cable 

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm
f/8, 1/6s, ISO 400, polaritzador, trípode i cable

dimecres, 6 de juny del 2012

Alhambra

 Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 58mm
f/8, 1/40s, ISO200, a pols

He estat més de 40 dies sense agafar la càmera. Mai havia estat tant de temps sense fer fotos. No sé perquè, però el cos no m'ho demanava. Com que açò és una cosa que fem per plaer, senzillament, he desconnectat i ja està. Crec que aquest temps m'ha servit per aclarir la ment i reprendre, posteriorment, l'activitat amb noves forces.
I el motiu que m'ha fet agafar de nou la càmera no ha estat cap paisatge. Ha estat un lloc que vaig visitar fa més de 15 anys i em va impressionar. Ara, he tingut l'oportunitat de tornar-lo a visitar i m'ha impressionat igualment: L'Alhambra. I és que l'esser humà és un gran destructor del medi, però quan es posa a construir bellesa també té una gran capacitat de crear obres espectaculars.
Malgrat els inconvenients de visitar llocs així (aglomeració, no poder entrar el trípode, "la caló"...) No em vaig poder resistir i vaig entrar amb la càmera. No són grans fotos, és el que es pot fer en una visita turística. Però he tornat a gaudir de nou d'aquest lloc i, crec, que estic en marxa una altra vegada fotogràficament.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 24mm

f/5, 1/8s, ISO800, a pols
Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 65mm
f/8, 1/40s, ISO200, a pols