Les Illes Feroe (Føroyar en llengua feroesa) són una nació composada per 18 illes (17 habitades) perduda enmig de l'Atlàntic nord. Tot i la seva dependència administrativa de l'estat danès, existeix un fort sentiment d'identitat pròpia i la seva llengua ha perviscut al llarg del temps malgrat la imposició en el passat del danès. Amb una població rondant els 50000 habitants, el proper 2018 es farà una reforma constitucional que reconeixerà el dret a l'autodeterminació i que serà l'antesala d'un referèndum per saber que vol la majoria: continuar integrats dins de Dinamarca o esdevenir un estat independent. És fàcil, no?
Doncs aquest petit país ha estat la destinació fotogràfica d'aquest hivern. Es tracta d'un territori d'origen volcànic, molt muntanyós i amb la omnipresent presència del mar. L'alta pluviositat ha anat solcant les muntanyes en un treball constant i precís, creant els característics reguerols que es dibuixen en les vessants. Plou i plou i plou... I alguna vegada neva...
I si la pluja és una de les grans protagonistes, no està a un nivell molt inferior el vent, sempre present. Una de les peculiaritats de Feroe és que els salts d'aigua són antigravitatoris. La combinació de pluja i vent fan difícil la pràctica de la fotografia. A més a més els ràpids (molt ràpids) canvis constants de temps fa que s'hagi d'estar molt pendent perquè de vegades només es disposa d'uns segons per poder fer una foto. La llum és fugissera i capriciosa a les illes.
La capital Torshavn concentra el gruix de la població. Fora d'aquest gran nucli es troben pel territori petits llogarets encantadors on la gent s'ha aclimatat a viure en un medi tan hostil climatològicament.
Cada poblet presenta infinits racons on trobar motius fotogràfics. El tele a mà alçada es presenta com el gran recurs quan la perseverant pluja impedeix desplegar tot l'arsenal de filtres i cristalleria.
I no podem deixar passar per alt les altres grans protagonistes: les ovelles. Allà on mires sempre en trobes alguna, ja que la seva població duplica a la població humana.
En el decurs de les properes entrades aniré pujant més material fotogràfic de l'obtingut en el viatge, un viatge d'aquells intens i en contacte amb la natura en estat pur. Sóc un gran afortunat de poder visitar llocs així.