divendres, 25 de novembre del 2011

Postals des de França

Visitar llocs, normalment massificats, en solitari és un plaer i un luxe. Això ens va passar fa unes setmanes a Carcassonne. Un dijous qualsevol, després d'un pont festiu, en un mes de temporada baixa i en uns dies de "mal temps". Tots els ingredients necessaris per poder caminar tranquilament pels seus carrers i gaudir de cada raconada. Anar amb la càmera en la mà i disparar sobre la marxa, sense grans pretensions i, el que és més important, sense gent pel mig. Seure a dinar tranquilament i tornar a passejar...

 Canon 5D MkII amb el canon 24-105 IS a 28mm
f/10, 1/50, ISO 100, polaritzador

 Canon 5D MkII amb el canon 24-105 IS a 24mm
f/8, 1/100, ISO 200, polaritzador

 Canon 5D MkII amb el canon 24-105 IS a 24mm
f/8, 1/200, ISO 200, polaritzador
 Canon 5D MkII amb el canon 24-105 IS a 32mm
f/8, 1/160, ISO 200, polaritzador

Res millor per acabar el día que una darrera passejada pel preciós poblet de Lagrasse. Carrers humits, olor de llenya cremada i caminar escoltant el so dels teus passos. Tot un luxe.
Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 40mm
f/8, 1/50, ISO 200, polaritzador

divendres, 18 de novembre del 2011

La platja mutant

Una d'aquelles platjes que tenen una capacitat increïble per canviar. Quan vaig arribar, encara de nit, havia unes onades grandíssimes, que feien un sorolll esgarrifós. L'aigua anava i tornava sobre la platja, fent-la desapareixer per complet en algun cop de mar més fort. Vaig pensar que no podría entrar. Però, miraculosament, al cap d'una estrona, es va començar a calmar una mica la situació i vaig poder entrar a prendre alguna imatge. Després de la tempesta va arribar la calma (i el color)

5D MkII amb el canon 17-40 a 40mm
f/16, 0,8s, ISO 100, degradat invers de 3 pssos, trípode i cable.

dimarts, 15 de novembre del 2011

La vaga del tapaculos

Avui farem una entrada diferent. Dedicaré una foto. Una foto d'aquelles fetes durant les primeres setmanes de tindre la primera reflex, quan tens tot un món per recorrer. Una "foto-pifia" d'aquelles que ara mires i t'avergonyeixes i que mai mostraries a ningú. Però avui, malgrat el trangol, val la pena mostrar-la i dedicar-la.
Va ser fa uns anys, varen venir uns amics de València i vàrem anar al Montseny. Tot passejant per la fageda vàrem vore un arbust amb uns fruits. Ella, molt de la Serranía, em va dir: "D'això també hi ha al meu poble i li diuen "tapaculos". Després em va explicar que aquest nom és per les propietats que té aquesta planta per curar la diarrea. Com podeu comprovar un nom molt ilustratiu sobre les propietats terapèutiques de la planta. Em va demanar que li fes una foto i la "foto-pifia" és aquesta:

Avui no hi han exiff que estic de vaga

I ara venen les dedicatòries. Dedicatòries crítiques (de crisi). Dedicatòries per tots aquells que estan esfonsant i desmantelant la sanitat pública.

Vull dedicar un tapaculos per als polítics. Per als passats, per als presents i possiblement i malaurada per als futurs. Independentment del seu color o signe. Per fer servir la sanitat com una eina per treure rèdit electoral. Per malbaratar recursos i diners. Per no actuar amb criteris estrictament d'eficiència sanitària, gestionant amb interessos partidistes i no d'interés general els recursos. On són els brillants gestors que han malbaratat diners les darreres dècades en sanitat? No tenen cap responsabilitat? Estaríem en la mateixa situació si haguessin estalviat diners quan hi havien? Un tapaculos per desprestigiar la professió amb els sous més baixos d'Europa i de l'estat i, a sobre, rebaixar-los entorn a un 10%. Per fer contractes porqueria mileuristes per professionals que han hagut d'accedir a la universitat amb notes excel·lents i han dedicat 10 anys de la seua vida a formar-se. Per actuar amb criteris economicistes en un tema en que hi ha moltes coses que no es poden comptar o valorar de forma objectiva, on no tot és ni blanc ni negre. Per no deixar als professionals llibertat per organitzar el seu treball. En realitat, molts tapaculos per als polítics.

Un altre "tapaculos" per als "abusuaris". Algú ho ha de dir, no és políticament correcte, però algú ho ha de dir. Per la gent que abusa del sistema. Per la gent que accedeix quan vol, com vol i per què vol. Perquè el nen va a futbol o perquè la nena té música i no li ve bé una altra hora. Per la gent que considera que venir sense cita per qualsevol motiu és venir "d'urgència" i això li dona dret a tot. Per la gent que colapsa els serveis impedint que puga accedir algun altre que, realment, ho pot necessitar. Perquè aquestos també són responsables de la situació actual de la sanitat i de les retallades, ja que els polítics no li han volgut posar fre a aquesta situació. Un "tapaculos".

Un "tapaculos" per als sindicats sanitaris. Per tots ells, els de "classe" i els "corporatius". Per no saber defensar el sistema públic conjuntament ni els interessos dels seus treballadors. Per no saber arribar a un acord de mínims comú, deixant-nos als treballadors venuts a l'empresa. Un "tapaculos" per als lliberats sindicals, que quan arriba l'hora de la veritat continuen absents. Per ser uns pringats un "tapaculos" per cadascun dels sindicats. Per fer-nos anar a la vaga amb el nas tapat perquè tot el que fan fa pudor de merda. Un altre "tapaculos", hala!

Un "tapaculos" per als mals professionals. Afortunadament cada vegada menys, però que encara existeixen. Per als que no exerceixen el seu treball amb criteris científics, per als que no es reciclen i s'esforcen per estar al día. Per als que entronitzats en la seua plaça en propietat exerceixen els "drets adquirits" amb menyspreu envers els seus companys, egoistament. Per als que tenen en la sanitat pública una plataforma per a la seua privada. Per aquestos, també, un "tapaculos".

Ui! Que agust m'he quedat repartint "tapaculos"

dijous, 10 de novembre del 2011

El filtre que volava

Cap de Creus i tramontana. Una combinació d'aquelles explosiva. I allà hi era jo, fent fotos i agafant-me de les pedres per no envolar-me. Ja fa un temps que quan faig servir un filtre que no és de rosca l'aplique manualment al davant de l'objectiu. Sobretot per mandra de montar el porta-filtres i per intentar que la transició no es note tant movent-lo. Aquell día aquells núvols estaven demanant un degradat de 3 passos a crits. Així que el vaig treure, el vaig aplicar a mà i vaig disparar la foto d'avui. Vaig treure el filtre i mentres el subjectava amb la mà un cop de tramuntana va arribar fins a mi i fins al filtre. Va durar com a màxim un segon, però ho vaig veure a càmera lenta: El filtre va volar!
Va fer un vol horizontal de 3-4 metres amb una delicadessa exquisita, amb un moviment rotatori quasibé artístic, plàstic, majestuós si es vol veure així. Després va canviar de trajectòria i va començar la caiguda lliure vertical d'uns 8-10 metres, rodolant per les pedres del penya-segat, rebotant i rebotant. Tots aquestos moviments ja no em varen semblar tan artístics com els anteriors. Des de dalt semblava que havia resultat il·lés de l'esdeveniment. Però un cop recuperat presentava una bona colecció de ratlles en la seva superficie que el deixaven fora de servei. Això sí: no es va trencar.
DEP filtre Lee 0,9 degradat neutre soft. In memoriam.

Canon 5D MkII amb el canon 24-105 IS a 47mm
f/8, 1/40s, ISO 100, trípode, i el filtre protagonista de la història

dimecres, 2 de novembre del 2011

Ara sí que ha arribat la tardor

Una de les coses que més em va impressionar de Catalunya, quan vaig venir a viure, són els boscs. Vindre de terra de secà, d'ametllers, oliveres i pins i trobar boscos com les fagedes és, realment, una experiència trencadora. Un bosc que mai és igual, que amb cada estació té el seu encant. La primera vegada que vaig pujar a Santa Fe era febrer i la nuesa impenitent dels arbres em va colpir.
Avui de forma quasibé improvisada ("Pensat i fet" que diuen a la meua terra) he anat a buscar la tardor aquesta que sembla que no arriba mai enguany.
Una passejada pel baix Montseny per un indret que feia temps que no visitava ha estat encisadora. Però els arbres encara no estaven vestits de color.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 23mm
f/8, 0,8s, ISO 200, polaritzador, trípode i cable

Així que he decidit guanyar alçada i allà sí que he trobat tota l'esplendor tardorenca que buscava. No he vist ningú en tot el dia. Quan he arribat a dalt eren les 14:00h. Ha arribat un moment que he vist que quedava ben poca llum. He mirat el rellotge i eren les 17:30. Crec que han estat les 3 hores i mitja més curtes de la meua vida.

 Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 36mm
f/8, 0,8s, ISO 200, polaritzador, degradat neutre de 3 pasos aplicat en moviment, trípode i cable
 Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 34mm
f/8, 0,4s, ISO 400, polaritzador, trípode i cable
 Canon 5D MkII amb el canon 24-105 IS a 105mm
f/8, 1,3s, ISO 800, polaritzador, trípode i cable

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm
f/8, 0,5s, ISO 1600, polaritzador, degradat de 3 passos neutre en moviment, trípode i cable