Aquest any les sortides nocturnes amb intenció de plasmar la via làctia han vingut condicionades per l'humitat alta i els bancs de boira sobre la mar. Això ha fet que les dues sessions que hi vaig dedicar foren bastant decebedores i que haguera de plegar molt més d'hora del que haguera volgut, ja que el cel va acabar tapant-se. Tot i això encara va haver alguna finestra en la que es va poder fer alguna foto.
Cap Martinet és un lloc des del qual no havia fet mai la via làctia així que entre núvol i núvol, entre avió i avió i entre vaixell i vaixell vaig poder fer la imatge d'aquesta entrada.
Aquesta primavera la VL es cotitza alta, acasa nostra la manca de tramuntana i l,humitat ho limiten molt. Coincidim i demà publico la meva primera de la temporada. Veurem si el temps gira i ens permet fer alguna coseta. Una abraçada, Josep
ResponEliminaBé, Eduar estarem atents a aquesta entrada ;-)
EliminaJo encara no la he aconseguida enguany, per allà dalt tot era tapat i pluja.
ResponEliminaEstic atenta al cel.
Una abraçada.
Vinga que pel Berguedà es poden fer cels ben espectaculars
EliminaHola Pepet.
ResponEliminaJo també he començat aquesta setmana passada amb les primeres fotos de la via làctia. Això de les nocturnes enganxa.
Molt bona foto nocturna.
Salut amic.
Les que has pujat de Moya són espectaculars, Vicent, enhorabona
Elimina