Una de les coses que el país de la neu m'ha permés fer és utilitzar els meus objectius orfes. Aquells que, normalment, faig servir ben poc. El 70-200 fa molts anys que el tinc i ve a passejar amb mi gairebé sempre. Però és estrany el dia que surt de la motxil·la. Sóc d'angular, veig les fotos en angular i ficar-ho tot dins de la imatge és una de les meues obsesions. Però aquest viatge em va brindar moltes ocassions on gaudir del plaer de mirar pel visor a 200mm i descobrir un nou món.
Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 200mm
f/11, 1/200s, ISO 100, trípode
L'altre orfe en realitat no és orfe. Podríem dir que és (era) més aviat "especialitzat". El Samyang 14mm només venia amb mi si sortia a fer fotos de nit. Fins ara només l'havia fet servir de nit i a f/2.8. El fet de sortir a fer maratonianes sessions que acabaven de nit em feia ficar-lo a la motxil·la. Al final vaig caure en la temptació i el vaig fer servir de día. De 200 a 14mm. Una manera de descobrir un altre nou món. Dos móns molt distints, però potser igual d'apassionants.
Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/8, 1/25s, ISO 200, trípode
