dijous, 28 de setembre del 2017

Retrobant les boires

Tot just acaba l'estiu i ja entrem en la bona època. La temperatura ha començat a baixar i ja les boires han començat a fer acte de presència. Ja tenia moltes ganes de passejar pel bosc emboirat i a la mínima oportunitat que he tingut així ho he fet. Aquí teniu una petita mostra.





El lloc que vaig visitar és conegut i molt fotografiat, però no per això menys bonic. Cal intentar buscar nous enquadraments i noves lectures d'aquests llocs tan vists.


Però així i tot, és difícil resistir-se a fer l'enquadrament "clàssic" quan les condicions són bones...

divendres, 22 de setembre del 2017

Escocia (i III)

Faré una darrera entrada sobre les vacances escoceses per comentar com es pot gaudir de la fauna en aquest país. El meu fill i jo armats amb un telescopi terrestre i la guia de la SEO vàrem albirar i identificar més de 30 espècies d'aus, apart d'alguns mamífers. Amb el meu equip actual és complicat poder fer fotos dels ocells, així que ni ho vaig intentar. Però animalons més grossos sí que em vaig animar a fotografiar algun, i el més fàcil varen ser les foques. Sabíem que era bastant fàcil trobar-ne, però la primera setmana del viatge tot i buscar-les amb insistència no les vàrem veure. Com sol ocórrer, el dia que menys ho esperàvem en el lloc on menys ho esperàvem les vàrem trobar. I a partir d'aquí ja es va obrir la sort i vàrem poder gaudir de la seva observació en 3 ocasions, sempre estirades i endormiscades i com podeu comprovar en les imatges amb molt poques preocupacions.



divendres, 15 de setembre del 2017

Escòcia (II)

 Seguint amb les imatges del viatge d'aquest estiu pujaré una sèrie de fotos del que va ser (amb diferència) el més bonic de l'experiència. Parle de les Hèbrides Exteriors, un seguit d'illes amb un paisatge colpidor i on el mar és omnipresent. La pressió turística en les illes és infinitament menor que en els "punts calents" d'Escòcia i permet jornades de solitud i carreteres buides.

La part més septentrional de l'Illa de Lewis és rocosa i amb uns penyasegats plens de vida. Des d'aquest punt fins a Canadà no n'hi ha res més que mar...


 

L'altre atractiu de les illes són les platges: infinites, amb aigües turquesa, paradisíaques, solitàries... La baixada de la marea crea uns sorrals immensos que són dignes de veure.





Aquesta va ser la part del viatge que més vàrem gaudir. Vàrem anar saltant d'illa en illa fins a Benbecula. I va ser un error no seguir fins a la darrera illa, fins a Barra. Però, així i tot, el que vàrem gaudir va ser molt i temps hi haurà per tornar alguna altra vegada i fer el recorregut complet.

divendres, 8 de setembre del 2017

Escòcia (I)

Doncs el viatge estival familiar d'aquest any ha estat a Escòcia. Ja sabeu que no és un viatge fotogràfic, però la càmera sempre ve i si surt alguna bona oportunitat la intente aprofitar. Com cada any teníem les vacances per qüestions imperatives al més d'Agost i ja sabíem que les zones més turístiques estarien petades de gent. Escòcia s'ha convertit en un destí turístic de primer orde (res a veure amb l'Escòcia que ja vàrem visitar fa uns 15 anys). I així va ser, Edinburgh va ser molt aclaparador, el Loch Ness també, i com no? la famosa illa de Skye era un formiguer ple d'autobusos. Tot i que abans de marxar ens vàrem plantejar saltar-nos Skye, finalment vàrem anar, però només que de passada. Plantar el trípode en els llocs més coneguts era una autèntica bogeria i evitar que sortís gent en les fotos per tot arreu, pràcticament impossible. Així i tot si va haver alguna ocasió es va intentar aprofitar com en aquesta foto del conegut Eilean Donan Castle.


Un altra característica important del viatge és que per primera vegada vàrem anar en autocaravana. Normalment altres anys anàvem saltant d'hotel en hotel o triàvem un apartament base des del qual fer sortides. L'autocaravana sempre havia pensat que donava un plus de llibertat de moviments. I així és, però al final he tornat pensant que, a l'hora de fer fotos, ha estat més bé un factor limitant que afavoridor: No sempre està permès o és possible fer nit a prop de les localitzacions triades; no et pots ficar per segons quins camins ni aturar en segons quins llocs quan en cotxe sí que ho faries; des d'un hotel o apartament sempre havia aprofitat per escapar-me a hores extremes mentre la família encara dormia a fer fotos, i amb l'autocaravana això no és possible, perquè la casa és el vehicle...
En general ha estat una experiència xula, però en el futur probablement tornarem al nostre sistema clàssic de viatge familiar. Aquí teniu una foto del vehicle i del cuiner començant a preparar el sopar.


I aquesta entrada ha sigut una mica l'entrada dels "contres" del viatge. En properes entregues parlarem dels "pros" que també n'hi han hagut ( i molts).

divendres, 1 de setembre del 2017

Engegant motors

Ja ha arribat l'hora de reprendre la rutina quotidiana després de les gaudides i merescudíssimes vacances estiuenques. Comence a processar les fotos del viatge familiar d'enguany. Però mentrestant vos puje aquesta imatge de la primera part de les vacances que, com sol ser habitual, va ser Mediterrània. Començant amb ganes el nou curs que segur que ens depararà moltes i bones fotos.