divendres, 25 d’octubre del 2013

Sant tornem-hi

Aquest és un lloc d'aquells dels què és molt difícil tornar sense res. No sé per què, però sempre que hi he vingut he tingut llum interessant. A més a més, és un d'aquells llocs en què la varietat de llums que he trobat ha estat de lo més diferent. Ho podeu comprovar aquíaquí. Aquesta imatge d'avui és recent, amb un insòlit Lloret en màniga curta a l'octubre i acribillat pels mosquits.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 28mm
f/8, 5s, ISO 100, polaritzador, degradat neutre de 3 passos i degradat neutre d'1 pas per al cel, trípode

dissabte, 19 d’octubre del 2013

El tio Canya se'n va a descansar

Ahir a la nit, en la dues vegades lleial (i tantes vegades infidel a sí mateixa) ciutat de València, el tio Canya se'n va anar a descansar. Ens ha deixat el grup Al Tall, després de més de 40 anys de de música. Agrair a tots els seus components tots els anys de feina, de compromís i de dignificar una llengua i un poble. Hi havem uns quants que seguirem, en el dia a dia, al tall, perquè queda molt per fer (poder massa).

Canon 5D Mk II amb el Canon 17-40 a 21mm
f/8, 1/2s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos, trípode


CANT DE MAULETS

Eixiu tots de casa que la festa bull,
feu dolços de nata i coques de brull.
Polimenteu fustes, emblanquineu murs
perquè Carles d’Àustria, ha jurat els Furs.

Enrrameu de murta, places i carrers,
abastiu de piules, xavals i xiquets.
Aclariu la gola, amb vi i moscatell
que no hi ha qui pare, el pas dels maulets.

Vine Pilareta, que et pegue un sacsó,
els peixos en l’aigua i els amos al clot,
i si no l’empara, el Nostre Senyor,
tallarem la cua, a Felip de Borbó.

Si l’oratge es gira, en mal dels maulets
vindran altres dies que bufe bon vent.
Quant més curt ens lliguen, més perill tindran,
passeu-me la bota, i segui tocant. 

diumenge, 13 d’octubre del 2013

Pujar l'ISO escurça el patiment del fotògraf

En un part si es detecta que el fetus te disconfort es mira d'accelerar el procés per tal de treure'l més ràpidament del que trigaria en sortir de forma natural. Moltes vegades en aquests casos els ginecòlegs ajuden a l'expulsió del fetus amb una eina digna d'una sala de tortures medieval anomenada forceps. Després els ginecòlegs quan fan els informes solen escriure: "part finalitzat amb forceps per escuçar el patiment del fetus". És una d'aquelles expresions fetes que és bastant habitual llegir en informes.
Jo tenia una companya ginecòloga molt partidiaria dels parts naturals que deia que això era una tonteria. I que el ginecòleg aplicava el forceps moltes vegades per "escurçar el patiment del ginecòleg" i acabar abans amb el tema. Vull pensar que era una exageració. Així i tot sembla que, del patiment de la mare, no s'enrecorda ningú.
I per què tota aquesta introducció tan absurda? Quina aplicació té en el món de la fotografia?
Moltes vegades fem exposicions d'1 o 2 segons. Això ho pot suportar qualsevol, no? Tic-tac i la foto ja està feta. Per exemple la següent imatge.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 47mm
f/8, 1.6s, ISO 100, degradat de 3 passos i degradat d'1 pas per al cel, trípode 

El problema ve quan ja n'hem fet unes quantes d'aquestes fotos i ens plantegem: "Vaig a montar el degradat de 10 passos". Ho fem i veiem que ens surt una exposició de més de 10 minuts. Abans jo era molt pacient i esperava el que calgués. ISO 100 i a esperar. Però en tot aquest temps , moltes vegades, perds l'ocassió de fer alguna imatge més. La qual cosa, tenint en compte com és d'efímera la bona llum, te delicte. Així que darrerament, quan monte el 10 passos, puje l'ISO sense compasió de manera que les exposicions no siguen superiors a 1 o 2 minuts. Quan ho faig recorde a la meua ex-companya i la seua frase. I pense: "pujar l'ISO escurça el patiment del fotògraf". El que no em queda tan clar és en aquest tema és quin paper té el fotògraf: el de ginecòleg, el de fetus o el de mare.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 73mm
f/8, 118s, ISO 500, degradat de 3 passos per al cel i degradat de 10 passos, trípode 

D'una agradable sessió junt a l'Esther i en Jorge

dimarts, 8 d’octubre del 2013

Deixant passar uns minuts, deixant passar uns pensaments

Deixant passar uns minuts, deixant passar uns pensaments, en aquell moment tan especial què el dia deixa pas a la nit, quan encara queda claredat al cel, però les primeres estrelles comencen a aguaitar. I, fins i tot, la lluna comença a fer palés el seu protagonisme. Una mica així com qui prudentment demana permís per entrar en la teva vida.

Canon 5D MkII amb el Canon 24mm f/1.4 II
f/2.8, 20s, ISO 800, trípode i degradat neutre d'1 pas per al cel

Deixant passar uns minuts, deixant passar uns pensaments, la foscor comença a guanyar la partida i, ara sí, la Lluna es converteix en la reina. La senyora indiscutible de la nit. La dolça companya d'emocions. Qui gosaria trencar tanta harmonia?

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 29mm
f/4, 15s, ISO 5000, trípode

Deixant passar uns minuts, deixant passar uns pensaments, arriba també el moment què la Lluna s'acomiada lentament, però inexorable. És un d'aquells finals dolorós, però al mateix temps necessaris. I és així com guanya pas l'univers, les estrelles, els planetes. Tot el cosmos immers en el silenci fugicer i punyent de la nit.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 30s, ISO 6400, trípode

Deixant passar uns minuts, deixant passar uns pensaments, veig el món girar, com una baldufa impenitent i provocadora. Com un record inacabable i sorprenent. Amagat i tendre, llunyà record. Record que ja no serà, però romandrà.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 2705s, ISO 200, trípode