La pedrera

La pedrera de s'hostal: un lloc per somniar...

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 23mm

f/4, 30s, ISO 3200, trípode i cable

Y se fue entre ceras alucinantes
con su pelo largo con su barba culta de polvo.
Descargando gritos sobre las armas
mientras los beatos se persignaban
y el no tuvo iglesias
pero algo de altares al amor
hubo entre sus lienzos.
Y en la fantasía iba platicando su viaje
hacia el universo

El pintor de las enredaderas de luz escribió
sus últimos signos con triste desesperación
Y dejó sus restos a los amigos
y dejó sus restos a los amigos
pidiéndole sólo paredes para sostenerlos
pidiéndole sólo paredes para sostenerlos.

                                                                                 Silvio Rodriguez

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm

f/4, 30s, ISO 3200, trípode i cable. Aquesta porta pinzellades amb la llinterna del frontal.

NOTA: Agrair a l'associació LITHICA les facilitats donades per poder realitzar aquesta sessió fotogràfica

El fotògraf de la via làctia

Quan la immensitat t'aclapara és difícil expresar el que se sent. Intentar captar tanta grandiositat és una mena d'ofensa que fem a l'univers des de la nostra insignificància. És una espècie d'ofensa i és tot un repte. I és un plaer quan és una experiència compartida. Aquí teniu un autèntic "crack" en acció.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm

f/4, 22s, ISO 6400, trípode, cable.

Doble vida

Açò de la fotografia sempre ha estat com una doble vida, com una doble personalitat. Aquest cap de setmana he acudit amb els meus a un esdeveniment multi-familiar. Dissabte em vaig llevar a les 4:30, vaig conduir vora una hora. Vaig arribar a l'indret seleccionat que va resultar molt més bonic del que esperava. L'aigua rajava rabiosa pel riu empesa pel desglaç de les últimes neus encara resistents. Soledat, molta soledat. Vaig gaudir amb calma, buscant enquadraments, provant diferents exposicions... Vaig agafar el cotxe i vaig conduir de nou una hora. Vaig arribar una mica abans de les 9:00. Tot just la resta del grup començava a sortir de les habitacions per anar a esmorzar. Jo em vaig incorporar a la dinàmica. Ningú es va assabentar que ja feia més de 5 hores que jo voltava pel mòn. Havia deixat de ser el Pepet fotògraf per passar a ser el Pepet pare de família.

 Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 24mm

f/8, 0,3s, ISO 400, polaritzador, trípode i cable

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 24mm

f/8, 1/8s, ISO 400, polaritzador, trípode i cable 

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm

f/8, 1/6s, ISO 400, polaritzador, trípode i cable

Alhambra

 Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 58mm

f/8, 1/40s, ISO200, a pols

He estat més de 40 dies sense agafar la càmera. Mai havia estat tant de temps sense fer fotos. No sé perquè, però el cos no m'ho demanava. Com que açò és una cosa que fem per plaer, senzillament, he desconnectat i ja està. Crec que aquest temps m'ha servit per aclarir la ment i reprendre, posteriorment, l'activitat amb noves forces.

I el motiu que m'ha fet agafar de nou la càmera no ha estat cap paisatge. Ha estat un lloc que vaig visitar fa més de 15 anys i em va impressionar. Ara, he tingut l'oportunitat de tornar-lo a visitar i m'ha impressionat igualment: L'Alhambra. I és que l'esser humà és un gran destructor del medi, però quan es posa a construir bellesa també té una gran capacitat de crear obres espectaculars.

Malgrat els inconvenients de visitar llocs així (aglomeració, no poder entrar el trípode, "la caló"...) No em vaig poder resistir i vaig entrar amb la càmera. No són grans fotos, és el que es pot fer en una visita turística. Però he tornat a gaudir de nou d'aquest lloc i, crec, que estic en marxa una altra vegada fotogràficament.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 24mm

f/5, 1/8s, ISO800, a pols

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 65mm

f/8, 1/40s, ISO200, a pols