Després d'una temporada aturat fotogràficament, el passat cap de semana ha estat molt intens. I ho ha estat en el sentit més pur de gaudir aquesta afició malaltisa de la fotografía.
Arriba la temporada de "Via Làctea". Fotografiar-la des d'Eivissa en aquesta época té l'inconvenient de que surt per sobre de l'illa de Formentera, amb la conseqüent presencia de llums. Això ha fet que durant dues llargues nits haja tingut sessions maratonianes aguaitant i buscant raconets des dels quals hi hagués algún enquadrament interessant i sense gaire contaminació lumínica. Han estat dues nits intenses, de solitud i de contacte directe amb la natura en un lloc tan humanitzat. Veure l'evolució de les constelacions en el cel al llarg de les hores ha estat una extraordinària experiència. Gaudir de la netedat d'aquell cel i d'aquells racons de la costa per a mi tot sol ha estat una barreja entre extasi i egoïsme.
I és que cada vegada estic més convençut que poder estimar i gaudir tota aquesta meravella és un grandíssim privilegi que tenim els que fem fotografía nocturna. Malgrat que una gran part de la gent pense que només som que uns frikis.
dimarts, 26 de maig del 2015
dissabte, 9 de maig del 2015
Vestida de nit
Pinto les notes d'una havanera
blava com l'aigua d'un mar antic.
Blanca d'escuma, dolça com l'aire,
gris de gavines, daurada d'imatges,
vestida de nit.
Miro el paisatge, cerco paraules,
que omplin els versos sense neguit.
Els pins m'abracen, sento com callen,
el vent s'emporta tot l'horitzó.
Si pogués fer-me escata
i amargar-me a la platja
per sentir sons i tardes del passat,
d'aquest món d'enyorança,
amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom
Si pogués enfilar-me a l'onada més alta
i guarnir de palmeres el record,
escampant amb canyella totes les cales
i amb petxines fer-lis un bressol
Els vells em parlen plens de tendresa,
d'hores viscudes amb emoció.
Joves encara, forts i valents,
prínceps de xarxa, herois de tempesta,
amics del bon temps.
Els ulls inventen noves històries,
vaixells que tornen d'un lloc de sol.
Porten tonades enamorades.
Dones i Pàtria, veles i flors.
Si pogués fer-me escata
i amargar-me a la platja
per sentir sons i tardes del passat,
d'aquest món d'enyorança,
amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom
Si pogués enfilar-me a l'onada més alta
i guarnir de palmeres el record,
escampant amb canyella totes les cales
i amb petxines fer-lis un bressol.
Silvia Pérez Cruz
Subscriure's a:
Missatges (Atom)