Cap de Creus i tramontana. Una combinació d'aquelles explosiva. I allà hi era jo, fent fotos i agafant-me de les pedres per no envolar-me. Ja fa un temps que quan faig servir un filtre que no és de rosca l'aplique manualment al davant de l'objectiu. Sobretot per mandra de montar el porta-filtres i per intentar que la transició no es note tant movent-lo. Aquell día aquells núvols estaven demanant un degradat de 3 passos a crits. Així que el vaig treure, el vaig aplicar a mà i vaig disparar la foto d'avui. Vaig treure el filtre i mentres el subjectava amb la mà un cop de tramuntana va arribar fins a mi i fins al filtre. Va durar com a màxim un segon, però ho vaig veure a càmera lenta: El filtre va volar!
Va fer un vol horizontal de 3-4 metres amb una delicadessa exquisita, amb un moviment rotatori quasibé artístic, plàstic, majestuós si es vol veure així. Després va canviar de trajectòria i va començar la caiguda lliure vertical d'uns 8-10 metres, rodolant per les pedres del penya-segat, rebotant i rebotant. Tots aquestos moviments ja no em varen semblar tan artístics com els anteriors. Des de dalt semblava que havia resultat il·lés de l'esdeveniment. Però un cop recuperat presentava una bona colecció de ratlles en la seva superficie que el deixaven fora de servei. Això sí: no es va trencar.
DEP filtre Lee 0,9 degradat neutre soft. In memoriam.
Canon 5D MkII amb el canon 24-105 IS a 47mm
f/8, 1/40s, ISO 100, trípode, i el filtre protagonista de la història