Es Canaret és un lloc del la costa Nord d'Eivissa amb una bellesa especial. Malgrat el foc de fa uns anys el lloc ha conservat un encant molt especial i quan arribes arran d'aigua te n'oblides dels cadàvers de pi que has recorregut en la baixada. És curiós que per arribar-hi s'ha de creuar els jardins d'una casa (mansió) particular per un camí habilitat i degudament senyalitzat.
Buscant información sobre el lloc he vist que aquest indret pertanyia a un pagès anomenat Xomeu d'en Marçà. Molt sovint, Xomeu no tornava a casa de nit i dormia en una cova que hi ha a tocar de la cala per tal de guanyar temps i sortir d'hora a l'endemà amb el seu llaüt a pescar gerrets o conrear el seu hort. Amb l'aigua que manava de la Font d'es Canaret i recollia en el safareig regava la vinya. En la cova tenia un poal on trepijava el raïm i unes quantes botes on emmagatzemava el vi que produïa. Xomeu també criava conills i com que no tenien l'habilitat de nedar els tenia confinats en l'illot d'es Canaret que veieu en la foto. El fill de Xomeu, que també es deia Bartomeu com el seu pare, va portar una vida molt semblant a la del seu pare i va seguir fent pràcticament les mateixes coses.
Però varen arribar els anys 60 i amb ells el turisme, els hippys i els nòrdics. I la vida de la illa va fer un tomb com no s'havia produit des dels principis dels temps. I els terrenys varen ser venuts, una historia llargament repetida a Eivissa. El comprador va ser Herr Sieffried Otto, propietari d'una multinacional alemanya que fabrica paper moneda. I es va construir una casa amb una torre, a l'alçada de la seva categoría, a tocar de la cala. I així va ser com el propietari d'aquests terrenys va pasar de ser un pagès d'espardenya a ser un multimilionari de sabata.
Sembla que el camí a la cala va intentar ser tancat en varies ocassions. Però afortunadament, en aquest cas, les autoritats no ho varen permetre i encara es pot pasar a gaudir d'aquest solitari i encisador racó.
f/8, 30s, ISO 400, degradat neutre de 10 passos