dimarts, 26 de març del 2013

El país de la neu i els seus racons màgics

          Durant el viatge hi varen haver dos llocs que podría asegurar que varen ser els que més ens varen sorprendre.
          El primer d'ells va ser l'illa de Sommaroy, allà on acaba la carretera i comencen els somnis. El primer día que vàrem venir era gris i feia vent. L'aigua estava moguda i era difícil fer llargues exposicions. Així i tot, vàrem passar una bona estona donant-li al disparador. Quan vàrem marxar tots teniem clar que era un lloc que calia tornar a visitar.

Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 144mm
f/11, 1/80s, ISO 200, trípode

          El dia que vàrem tornar el cel es va obrir una mica més. Si bé tampoc vàrem assolir el nivell de color que desitjavem al cel. I és que sempre en volem més. Més de tot, a ser possible. Aquest dia, com que l'aigua també estava mogudeta, vaig fer algunes fotos amb el filtre neutre de 10 passos.

Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 200mm

f/8, 120s, ISO 200, trípode

          El segon lloc va ser "les dents del diable" a l'illa de Senja. Aquest és un d'aquells llocs que té màgia. El primer día que varem venir va fer un temps de gossos (o de diables). Fred, neu, vent... En aquestes condicions qualsevol s'hagués quedat a la furgoneta. Però quan tens al davant una meravella tan extraordinaria te n'oblides de totes les inclemències. Vàrem gaudir de la natura en estat pur. Si vos fixeu en la foto, cap a la dreta es veu al Pep fent fotos. Així vos podreu fer una idea de la magnitud d'aquests pics.
 Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 60mm
f/8, 0,8s, ISO 400, trípode

          L'endemà mateix ho vàrem tenir molt clar. Malgrat el cansament acumulat varem tornar a fer les 4 hores d'anada i les 4 de tornada. Ningú no va protestar ni donar altra proposta o alternativa. Calia tornar. Perquè és un d'aquells llocs que enganxa. En aquesta segona sessió les condicions varen ser molt més "amables", però el dramatisme del primer día va ser, sencillament, espectacular.

 Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 24mm
f/8, 0,3s, ISO 100, trípode

 Per cert, vos recomane el reportatge del Pere sobre aquest mateix lloc i dia.

diumenge, 17 de març del 2013

El país de la neu

Com molts dels que seguiu el bloc sabeu, aquesta darrera setmana, he estat pel nord de Noruega en un viatge fotogràfic. Ha estat una setmana magnífica i esgotadora alhora. La visió de llocs tan diferents del nostre entorn fa que veges fotografies a cada instant, a cada moment, convertint-se en una autèntica bogeria. Els teus ulls veuen les imatges molt més ràpid del que el teu cervell les pot pensar i procesar: Neu verge per tot arreu, una llum diferent i especial, unes montanyes immenses emergint directament del mar...  Tot plegat fa que l'experiència siga molt intensa.


Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 85mm
f/11, 1/30s, ISO 100, trípode

Saber dosificar les forces ha estat fonamental per sobreviure. Dormir ni que siga poques hores, però dormir. I menjar. Descansar de tant en tant i agafar algun día més lleuger. Així i tot estic molt cansat i saturat de fotografía. Amb la sensació que no necessitaré agafar la càmara en una temporadeta. D'altra banda es essencial compartir el viatge amb gent que vaja exactament al mateix rotllo i al mateix ritme que tú. I en aquest sentit tant el Pep Prats com el Pere Vila o el Pere Soler han estat una companyia immillorable. Gràcies, companys.

 Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 138mm
f/8, 1/250s, ISO 200, trípode

D'aquesta manera he tornat a casa amb més de 1000 fotos en les targes de memòria i molt poc temps per procesar-les. Aniré fent feina, a poc a poc, i començaré un seguit d'entrades al bloc amb comentaris i imatges del viatge. Evidentment amb tal maremagnum de fotos em resulta impossible recordar exactament si vaig utilitzar filtres en les fotos i, si els vaig fer servir, quins varen ser, per la qual cosa adjuntaré en les fotos només les dades exiff.
Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 70mm

f/11, 1/100s, ISO 100, trípode

dilluns, 4 de març del 2013

Con dos piedras

Els que volteu de tant en tant per aquest bloc expiatori, ja sabeu que hi ha una teoria molt important en el món fotogràfic: la teoria de la pedra. Tot fotògraf/a que es precie ha d'incloure en les seves fotos una pedra en el primer pla (com més grossa millor) per donar profunditat a la imatge i efecte de perspectiva. Tot aquell que no pose aquesta pedra en primer pla, mai podrà fer una foto bona.
Avui vull anar un pas més enllà. Avui no posaré una, sino... Dues pedres. I, per què dues? Vos preguntareu molts. Perquè amb els temps de crisi (o estafa) que corren és molt més útil: Ens baixen el sou, ens treuen dies de vacances, no ens substitueixen quan falta algún company/a, ens deixen de pagar si ens posem malalts i no podem anar a la feina o, millor encara, ens fan anar a la feina malalts per no perdre el sou... I, a més a més, ens diuen allò de: Encara sort que tens feina. Com si la feina ens l'hagués regalat algú i no l'haguéssim guanyat amb molts anys d'esforç. La feina és un dret, no un privilegi.
Però com que aquí ningú obri la boca, sempre ens quedaran les dues pedres. Que cadascú faça amb elles el que millor li parega.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 45mm
f/11, 10s, ISO 100, degradat de 3 passos, trípode i cable