Una sessió d'aquelles complicada i de les que tornes a casa de buit. En arribar al lloc les boires eren massa altes i espesses. A més a més feia un vent que tombava. Vaig seure pacientment a dintre del cotxe esperant a veure com evolucionava la llum, però el matí era gris i el vent impossible. Amb prou feines vaig montar l'equip i encara vaig esgarrapar alguna imatge. El millor va ser una sensació que no sentia des de feia molt de temps... vaig passar fred.
Doncs aquest detall del paisatge enmarcat per la boira és prou bo. Pots donar-te per satisfet. Una abraçada
ResponEliminaBo, sempre intente tornar amb alguna foto mitjanament decent, tot i que les condicions siguin pèssimes
EliminaPepet, conec la casa i aquell arbre tan característic que hi ha aprop.
ResponEliminaA ple hivern en epoca anticiclònica (temporada alta de boires) tocarà repetir.
Sí, el lloc és conegut. Ja veus que la meva impaciència no pot esperar fins l'hivern
EliminaBones, si li digués quantes vegades he estat assegut pacientment dintre el cotxe en aquest lloc potser no s'ho creuria... ;-)
ResponEliminaPere, de tú m'ho crec absolutament tot :-)
EliminaPer fresca i boires, vine al Berguedà!!! jajaja.
ResponEliminaAvui baixant del Berguedà amb el temps just, ben just per assistir a un curset, hi havien unes boires sota Montserrat que pujaven cap a les agulles amagant-les, ben boniques!
Ahir un mantell de núvols cobria des de Guardiola fins ha Montserrat,però no vaig fer res, vaig treure la gravadora del mòbil i vaig gravar la brama del cérvol.
LLei de Murphy: sempre trobem les boires bones quan no tenim la càmera o el temps necessari :-). Lo de la brama sona bé, per això...
EliminaBeautifully captured!
ResponEliminaThanks, my friend :-)
Elimina