Més roques peculiars

Bé, doncs ja que anem de roques eivissenques, continuarem. Aquestes també haurien d'anar a la sèrie de "roques peculiars" a contrallum i llarga exposició. És un lloc al que li tenia ganes des de feia molt de temps. La gentilesa de Joan Costa ha fet possibles aquestes fotos i vull mostrar des d'aquest espai el meu agraïment. Vaig gaudir d'un cel suau i ben bonic i vaig estar una bona estona apretant el disparador. Un cop vistes les imatges a casa he vist que he tornat amb els enquadraments "clàssics" d'aquest lloc. La veritat és que vaig estar fent fotos quasibé sense pensar, apurant els segons que durava el cel acolorit. Quan fotografie un lloc que he vist moltes vegades abans en fotos em costa molt fer alguna cosa diferent al que he vist. Bo, ara ja tinc al disc dur aquests enquadraments i el lloc controlat. Ja no cal més que tornar i intentar ser creatiu.

 Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 25mm

f/11, 14s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos, trípode i cable.

 Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 40mm
f/11, 7s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos, trípode i cable

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 28mm

f/11, 14s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos, trípode i cable.

M'aclame a tu II

Fa uns mesos vaig pujar una foto d'una roca "emblemàtica" d'Eivissa al bloc. Va ser una foto que volía fer i que tenía pensada des de feia temps.
Un dels matins que vaig sortir aquest agost vaig anar a una de les platges que més m'agrada fotografiar. Com a mostra quatre botons: un, dos, tres i quatre. Portava una idea molt concreta del que volia fer. Però les condicions no varen ser les més addients i, després de tornar-me boig amb els filtres una bona estona, vaig parir un xurro (en realitat més d'un). Llavors vaig recordar la foto del maig. Com que aquesta platja també té una de les roques "peculiars" de l'illa, vaig montar el degradat de 10 passos i vaig decidir repetir l'experiència. M'estic plantejant fer una sèrie completa sobre roques "peculiars" de l'illa d'aquesta manera.

Canon 5D MkII amb el canon 70-200 f/4 IS a 121mm

f/11, 240s, ISO100, filtre neutre de 10 passos i degradat neutre de 2 passos. Trípode i cable.

Els cementiris

Bo, ja estem retornats de les vacances. Començarem pel final, pel viatge familiar.
L'any passat vaig pujar una foto trobada durant el viatge per la Selva Negra. Enguany s'han repetit les circumstàncies: la càmera ha vingut, però jo feia de pare, parella i amic i les fotos les anava fent sobre la marxa i condicionat pels altres. Tenia el propòsit de matinar algun día, però la bona cuina, el bon vi i la bona companyia ho han impedit. En fi, no només de fotografía s'ha de nodrir l'esperit...
Us pujaré unes fotos de dos dels llocs que he visitat i que m'ha resultat molt impactants: Els cementiris de la segona guerra mundial.
Primer vàrem visitar el cementiri americà de St James. El dia era ennuvolat, el lloc silenciós i la visió del lloc, realment, colpidora. Veure que havia tombes que encara eren visitades em va impressionar fortament.

 Canon 5D MkII amb el canon 24-105 a 105mm

f/8, 1/60s, ISO100, polaritzador

 Canon 5D MkII amb el canon 70-200 f/4 IS a  200mm

f/4, 1/400s, ISO100, polaritzador

Canon 5D MkII amb el canon 70-200 f/4 IS a 138mm
f/8, 1/125s, ISO100, polaritzador

Després ens vàrem traslladar al cementiri alemany de Huisness. Allà va començar a espurnejar. El cementiri és molt més sobri, es nota quins vàren ser els perdedors, però no per això deixa de ser un lloc digne. La lectura de les cartes d'alguns soldats alemanys a les seves famílies uns dies abans de morir va ser estremidora.

 Canon 5D MkII amb el canon 24-105 a 24mm
f/8, 1/50s, ISO100, polaritzador

 Canon 5D MkII amb el canon 24-105 a 32mm

f/4, 1/15s, ISO800

Canon 5D MkII amb el canon 24-105 a 65mm

f/4, 1/15s, ISO800

Al sortir del segon cementiri vàrem tenir un debat. Només uns anys després d'acabada la guerra mundial tots el morts varen tenir dret a  una sepultura digna. Fins i tot els caiguts en territori hostil, reposen en locs dignes. Segurament el màxim de la reconciliació hagués estat crear un cementiri únic per tots els morts, d'un i d'altre bandol, però així i tot, en la circumstància actual, no es deshonra la memòria de cap de les víctimes. Qualsevol familiar que vulgui visitar l'avi o el besavi que va morir a la guerra sap on trobar-lo.

Com és possible que més de 70 anys després d'acabada la guerra civil això no siga possible en el nostre país?

Després del debat vàrem continuar fent de turistes.