L'endemà de la foto de l'anterior entrada vaig repetir la sortida per immortalitzar la posta de lluna. El lloc triat un dels més clàssics i segurament dels més bonics d'Eivissa. Pujar fins aquí dalt en la solitud i foscor de la nit és tota una experiència. Aquell dia la lluna havia crescut una mica i tenia més potència que la nit anterior. A més a més havia bancs de boira sobre el mar i per captar la posta vaig haver de disparar quan la lluna encara estava una mica alta sobre l'horitzó, però aquests núvols il·luminats per la lluna li donen un toc ben bonic a la imatge. Llocs per perdre's i no tornar mai...