divendres, 30 de desembre del 2011

Bon 2012

Faré una entrada per desitjar-vos un bon 2012 a tots els que teniu tan poques coses interessants per fer que entreu a mirar aquest bloc.
He pensat que ho faria amb una foto d'un lloc especial per mi. D'un lloc dels que puc dir que és d'aquells que em va obrir el cuquet per la fotografia. Un lloc que encapçala aquest bloc i que ja ha protagonitzat varies entrades. Un enquadrament clàssic, però no per això menys bonic.
Una foto de fa uns dies, d'aquesta època en que el Sol s'amaga a tocar d'Es Vedrà com en un intent còmplice d'acaronar-lo i fer-lo el seu amant...
Espere que tots i totes tingueu molta sort.


Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 24mm
f/10, 1/8s, ISO 100, degradat invers de 3 passos i trípode.

dissabte, 17 de desembre del 2011

La diva ha marxat

Avui ha marxat. Se n'ha anat. Ja no hi és entre nosaltres la diva dels peus descalços. Però les seues cançons, la seua "saudade", el seu amor cap al mar... seguiran en mi. Adéu i gràcies per tota la teua música.

O... Mar, detá quitinho bô dixam bai
Bô dixam bai spiá nha terra
Bô dixam bai salvá nha Mâe... Oh Mar
Mar azul, subi mansinho
Lua cheia lumiam caminho
Pam ba nha terra di meu
São Vicente pequinino, pam bà braçá nha cretcheu...
Oh... Mar, anô passá tempo corrê
Sol raiá, lua sai
A mi ausente na terra longe... O Mar

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 40mm
f/16, 0,5s, ISO 100, degradat invers de 3 passos, trípode, cable.

dilluns, 12 de desembre del 2011

Tres en ratlla

Hi ha vegades que sorgeixen fotos quan no te les esperes i on no te les esperes. Vas a un lloc amb una llum fatal i a una hora intempestiva fotogràficament i pots trobar imatges ben boniques. Aquesta la vaig trobar ahir al migdia i amb una visiblitat horrorosa. Per sort portava l'equip. A mi m'agrada...
Canon 5D MkII amb el canon 24-105 a 105 mm
f/8, 10s, ISO 100, degradat neutre de 10 passos, trípode

dissabte, 3 de desembre del 2011

Emmirallant

Un lloc del qual no esperava gran cosa, però que m'ha sorprés agradablement. He arribat a l'hora blava. He preparat l'equip i m'he posat a la feina.

 Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm
f/8, 15s, ISO 100, polaritzador, trípode i cable

A poc a poc la llum s'ha anat tornat d'un daurat preciós. Esperava més núvols, però així i tot, ha hagut uns segons en els què el cel s'ha pintat de color.

 Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 23mm
f/8, 2s, ISO 100, polaritzador, degradat neutre de 2 passos, trípode i cable

Al cap d'una estona els rajos del Sol han començat a acaronar la part més alta del talús.
 Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm
f/8, 0,5s, ISO 100, polaritzador, degradat neutre de 2 passos, trípode i cable

Quan el cel ha perdut el poc interés que tenía ha arribat el moment d'emmirallar el paisatge i aquelles formes tan peculiars.
 Canon 5D MkII amb el canon 70-200 f/4 IS a 176mm
f/8, 0,8s, ISO 100, polaritzador i trípode

 
 Canon 5D MkII amb el canon 70-200 f/4 IS a 97mm
f/16, 0,8s, ISO 100, polaritzador i trípode

Canon 5D MkII amb el canon 70-200 f/4 IS a 155mm
f/8, 1/125s, ISO 100, polaritzador, a pols

divendres, 25 de novembre del 2011

Postals des de França

Visitar llocs, normalment massificats, en solitari és un plaer i un luxe. Això ens va passar fa unes setmanes a Carcassonne. Un dijous qualsevol, després d'un pont festiu, en un mes de temporada baixa i en uns dies de "mal temps". Tots els ingredients necessaris per poder caminar tranquilament pels seus carrers i gaudir de cada raconada. Anar amb la càmera en la mà i disparar sobre la marxa, sense grans pretensions i, el que és més important, sense gent pel mig. Seure a dinar tranquilament i tornar a passejar...

 Canon 5D MkII amb el canon 24-105 IS a 28mm
f/10, 1/50, ISO 100, polaritzador

 Canon 5D MkII amb el canon 24-105 IS a 24mm
f/8, 1/100, ISO 200, polaritzador

 Canon 5D MkII amb el canon 24-105 IS a 24mm
f/8, 1/200, ISO 200, polaritzador
 Canon 5D MkII amb el canon 24-105 IS a 32mm
f/8, 1/160, ISO 200, polaritzador

Res millor per acabar el día que una darrera passejada pel preciós poblet de Lagrasse. Carrers humits, olor de llenya cremada i caminar escoltant el so dels teus passos. Tot un luxe.
Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 40mm
f/8, 1/50, ISO 200, polaritzador

divendres, 18 de novembre del 2011

La platja mutant

Una d'aquelles platjes que tenen una capacitat increïble per canviar. Quan vaig arribar, encara de nit, havia unes onades grandíssimes, que feien un sorolll esgarrifós. L'aigua anava i tornava sobre la platja, fent-la desapareixer per complet en algun cop de mar més fort. Vaig pensar que no podría entrar. Però, miraculosament, al cap d'una estrona, es va començar a calmar una mica la situació i vaig poder entrar a prendre alguna imatge. Després de la tempesta va arribar la calma (i el color)

5D MkII amb el canon 17-40 a 40mm
f/16, 0,8s, ISO 100, degradat invers de 3 pssos, trípode i cable.

dimarts, 15 de novembre del 2011

La vaga del tapaculos

Avui farem una entrada diferent. Dedicaré una foto. Una foto d'aquelles fetes durant les primeres setmanes de tindre la primera reflex, quan tens tot un món per recorrer. Una "foto-pifia" d'aquelles que ara mires i t'avergonyeixes i que mai mostraries a ningú. Però avui, malgrat el trangol, val la pena mostrar-la i dedicar-la.
Va ser fa uns anys, varen venir uns amics de València i vàrem anar al Montseny. Tot passejant per la fageda vàrem vore un arbust amb uns fruits. Ella, molt de la Serranía, em va dir: "D'això també hi ha al meu poble i li diuen "tapaculos". Després em va explicar que aquest nom és per les propietats que té aquesta planta per curar la diarrea. Com podeu comprovar un nom molt ilustratiu sobre les propietats terapèutiques de la planta. Em va demanar que li fes una foto i la "foto-pifia" és aquesta:

Avui no hi han exiff que estic de vaga

I ara venen les dedicatòries. Dedicatòries crítiques (de crisi). Dedicatòries per tots aquells que estan esfonsant i desmantelant la sanitat pública.

Vull dedicar un tapaculos per als polítics. Per als passats, per als presents i possiblement i malaurada per als futurs. Independentment del seu color o signe. Per fer servir la sanitat com una eina per treure rèdit electoral. Per malbaratar recursos i diners. Per no actuar amb criteris estrictament d'eficiència sanitària, gestionant amb interessos partidistes i no d'interés general els recursos. On són els brillants gestors que han malbaratat diners les darreres dècades en sanitat? No tenen cap responsabilitat? Estaríem en la mateixa situació si haguessin estalviat diners quan hi havien? Un tapaculos per desprestigiar la professió amb els sous més baixos d'Europa i de l'estat i, a sobre, rebaixar-los entorn a un 10%. Per fer contractes porqueria mileuristes per professionals que han hagut d'accedir a la universitat amb notes excel·lents i han dedicat 10 anys de la seua vida a formar-se. Per actuar amb criteris economicistes en un tema en que hi ha moltes coses que no es poden comptar o valorar de forma objectiva, on no tot és ni blanc ni negre. Per no deixar als professionals llibertat per organitzar el seu treball. En realitat, molts tapaculos per als polítics.

Un altre "tapaculos" per als "abusuaris". Algú ho ha de dir, no és políticament correcte, però algú ho ha de dir. Per la gent que abusa del sistema. Per la gent que accedeix quan vol, com vol i per què vol. Perquè el nen va a futbol o perquè la nena té música i no li ve bé una altra hora. Per la gent que considera que venir sense cita per qualsevol motiu és venir "d'urgència" i això li dona dret a tot. Per la gent que colapsa els serveis impedint que puga accedir algun altre que, realment, ho pot necessitar. Perquè aquestos també són responsables de la situació actual de la sanitat i de les retallades, ja que els polítics no li han volgut posar fre a aquesta situació. Un "tapaculos".

Un "tapaculos" per als sindicats sanitaris. Per tots ells, els de "classe" i els "corporatius". Per no saber defensar el sistema públic conjuntament ni els interessos dels seus treballadors. Per no saber arribar a un acord de mínims comú, deixant-nos als treballadors venuts a l'empresa. Un "tapaculos" per als lliberats sindicals, que quan arriba l'hora de la veritat continuen absents. Per ser uns pringats un "tapaculos" per cadascun dels sindicats. Per fer-nos anar a la vaga amb el nas tapat perquè tot el que fan fa pudor de merda. Un altre "tapaculos", hala!

Un "tapaculos" per als mals professionals. Afortunadament cada vegada menys, però que encara existeixen. Per als que no exerceixen el seu treball amb criteris científics, per als que no es reciclen i s'esforcen per estar al día. Per als que entronitzats en la seua plaça en propietat exerceixen els "drets adquirits" amb menyspreu envers els seus companys, egoistament. Per als que tenen en la sanitat pública una plataforma per a la seua privada. Per aquestos, també, un "tapaculos".

Ui! Que agust m'he quedat repartint "tapaculos"

dijous, 10 de novembre del 2011

El filtre que volava

Cap de Creus i tramontana. Una combinació d'aquelles explosiva. I allà hi era jo, fent fotos i agafant-me de les pedres per no envolar-me. Ja fa un temps que quan faig servir un filtre que no és de rosca l'aplique manualment al davant de l'objectiu. Sobretot per mandra de montar el porta-filtres i per intentar que la transició no es note tant movent-lo. Aquell día aquells núvols estaven demanant un degradat de 3 passos a crits. Així que el vaig treure, el vaig aplicar a mà i vaig disparar la foto d'avui. Vaig treure el filtre i mentres el subjectava amb la mà un cop de tramuntana va arribar fins a mi i fins al filtre. Va durar com a màxim un segon, però ho vaig veure a càmera lenta: El filtre va volar!
Va fer un vol horizontal de 3-4 metres amb una delicadessa exquisita, amb un moviment rotatori quasibé artístic, plàstic, majestuós si es vol veure així. Després va canviar de trajectòria i va començar la caiguda lliure vertical d'uns 8-10 metres, rodolant per les pedres del penya-segat, rebotant i rebotant. Tots aquestos moviments ja no em varen semblar tan artístics com els anteriors. Des de dalt semblava que havia resultat il·lés de l'esdeveniment. Però un cop recuperat presentava una bona colecció de ratlles en la seva superficie que el deixaven fora de servei. Això sí: no es va trencar.
DEP filtre Lee 0,9 degradat neutre soft. In memoriam.

Canon 5D MkII amb el canon 24-105 IS a 47mm
f/8, 1/40s, ISO 100, trípode, i el filtre protagonista de la història

dimecres, 2 de novembre del 2011

Ara sí que ha arribat la tardor

Una de les coses que més em va impressionar de Catalunya, quan vaig venir a viure, són els boscs. Vindre de terra de secà, d'ametllers, oliveres i pins i trobar boscos com les fagedes és, realment, una experiència trencadora. Un bosc que mai és igual, que amb cada estació té el seu encant. La primera vegada que vaig pujar a Santa Fe era febrer i la nuesa impenitent dels arbres em va colpir.
Avui de forma quasibé improvisada ("Pensat i fet" que diuen a la meua terra) he anat a buscar la tardor aquesta que sembla que no arriba mai enguany.
Una passejada pel baix Montseny per un indret que feia temps que no visitava ha estat encisadora. Però els arbres encara no estaven vestits de color.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 23mm
f/8, 0,8s, ISO 200, polaritzador, trípode i cable

Així que he decidit guanyar alçada i allà sí que he trobat tota l'esplendor tardorenca que buscava. No he vist ningú en tot el dia. Quan he arribat a dalt eren les 14:00h. Ha arribat un moment que he vist que quedava ben poca llum. He mirat el rellotge i eren les 17:30. Crec que han estat les 3 hores i mitja més curtes de la meua vida.

 Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 36mm
f/8, 0,8s, ISO 200, polaritzador, degradat neutre de 3 pasos aplicat en moviment, trípode i cable
 Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 34mm
f/8, 0,4s, ISO 400, polaritzador, trípode i cable
 Canon 5D MkII amb el canon 24-105 IS a 105mm
f/8, 1,3s, ISO 800, polaritzador, trípode i cable

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm
f/8, 0,5s, ISO 1600, polaritzador, degradat de 3 passos neutre en moviment, trípode i cable

dimarts, 18 d’octubre del 2011

Impregnar-se

D'un temps ençà he vist que sortir a fotografiar s'havia convertit en una activitat una mica agobiant. Arribava als llocs i em posava a disparar compulsivament més preocupat de qüestions tècniques que de captar la màgia d'un moment. L'altre día li comentava al Pere Soler l'important que és impregnar-se del lloc abans de començar la nostra tasca fotogràfica.
Dissabte vaig gaudir d'aquesta sensació que, darrerament, havia perdut. Arribar al lloc quan encara alguns estels ornamenten el firmament. Caminar i ensumar l'olor de salitre. Deixar-se esquitxar la cara per les gotes en suspensió que la mar de fons ens regala. Oblidar-se de retallades i altres missèries de la vida quotidiana. Impregnar-se del lloc, a poc a poc, escoltant el cant repetitiu de les onades. Pujar un turonet i contemplar tot això...
Lentament una suau llum daurada comença a banyar l'entorn. Ha arribat el moment de treure la càmera i plantar el trípode.

 Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm
f/8, 0,4s, ISO 800, degradat invers de 3 passos, trípode i cable

Deixar que les composicions vagen apareixent de manera espontània. Ja coneixem el lloc després d'una bona estona allà i l'instint ens portarà als llocs on ens hem de posar. Cada onada té un encant diferent, un dibuix sobre la sorra distint.

 Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 21mm
f/11, 1s, ISO 100, degradat invers de 3 passos, trípode i cable

Saber-se espectador d'un espectacle irrepetible. D'una funció que mai més serà exactament igual. I comprendre que és impossible captar tota aquella bellesa en una trista imatge congelada. Només arranquem trocets minusculs d'un moment màgic. És la nostra virtud i la nostra missèria.
Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 36mm
f/16, 0,6s, ISO 100, degradat invers de 3 passos, trípode i cable

Aprofitar la dolça calidesa dels primers rajos del Sol daurant les roques, besant la sorra. Estimar el lloc, estimar l'instant i estimar les imatges que hem robat al nou día.
Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm
f/16, 0,4s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos, trípode i cable

I, quan comprenem que el nostre moment fotogràfic ha acabat, seure una estoneta i tornar a contemplar, a ensumar, a escoltar... Totes les imatges d'avui, totes les imatges de les més de cent entrades anteriors d'aquest bloc, per mi, no tenen cap valor sense haver viscut totes aquestes sensacions.

dijous, 13 d’octubre del 2011

Montseny a les fosques (quasi)

Sortida nocturna amb la companyia de l'Esther Bahí. Al final vàrem optar per montanya en aquesta nit que la lluna lluïa amb tota la seua esplendor. He vist Santa Fe moltes vegades amb poca aigua, però aquest any crec que és l'any que he vist l'embassament més buit. A veure si les pluges i les primeres neus no es fan massa de rogar...
Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm
f/4, 25s, ISO 800, trípode i cable

El nivell baix de l'aigua deixa al descobert una sèrie de roques que donen molt de joc fotogràfic, si bé amb tanta pedra composar resulta una mica complicat. 
Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm
f/4, 25s, ISO 800, trípode i cable

Aquí està el making-off de les fotos que ha pujat l'Esther. Poca gent sap que el seu secret és un super-mega-laser de color verd. Veieu-la en acció.
 Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm
f/4, 25s, ISO 800, trípode i cable

Després vàrem voltar per la riera, però la zona es molt ombrívola i és complicat fer fotos amb tanta lluna. Així i tot, vàrem trobar algun foradet que iluminava el rierol.
Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 25mm
f/4, 25s, ISO 800, trípode i cable. Les zones més fosques porten pinzellades amb la llinterna del frontal

Esperem que aquest estiu interminable arribe aviat a la seua fi. Bàsicament perquè és el que toca i, al final, els arbres i els animalons acabaran embogint...

dilluns, 10 d’octubre del 2011

Un barredor de tristezas

Si me dijeran pide un deseo
preferiría un rabo de nube,
un torbellino en el suelo
y una gran ira que sube.
Un barredor de tristezas,
un aguacero en venganza
que cuando escampe parezca
nuestra esperanza.
Si me dijeran pide un deseo,
preferiría un rabo de nube,
que se llevara lo feo
y nos dejara el querube.
Un barredor de tristezas,
un aguacero en venganza
que cuando escampe parezca
nuestra esperanza.

                                                                                   Silvio Rodriguez


Canon 5D MkII amb el canon 24-105 a 24mm
f/11, 1,3s, ISO 100, filtre degradat neutre de 3 pasos, trípode i cable disparador

dissabte, 1 d’octubre del 2011

A corre-cuita

Després d'uns dies d'inactivitat avui tocava sortir.  He començat malament: el despertador no ha sonat (o sí?) i quan m'he alçat del llit només faltaven 45 minuts per la sortida del Sol. Així que tot el que tenía pensat se n'ha anat en orris. He agafat els trastos a corre-cuita i he sortit disparat cap al mar. El pronòstic no era gaire favorable, com així ha estat. Cap núvol s'ha presentat a la cita. Menys mal que vaig tindre una adolescència complicada i estic acostumat a que em deixen plantat.El lloc tampoc és cap meravella, però és el que tenia aprop per intentar salvar la situació. Malgrat que siga aprofitant unes boies...

Canon 5D MkII amb el 17-40 canon a 24mm
f/8, 10s, ISO 100, degradat invers de 3 passos, trípode i cable

dimecres, 21 de setembre del 2011

El Carraixet

Una imatge presa en terres valencianes. La millor terreta del món, je,je...
Vaig quedar per fer la sessió amb l'amic Vicent. Feia uns 25 anys que no venia a aquest lloc (com passen els anys...). El cel no va acompanyar tant com l'anterior vegada que vàrem quedar per fer fotos. El lloc tampoc va ser gran cosa per les expectatives que ens havíem creat. Així i tot hi ha alguna que es pot salvar...

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 67mm
f/8, 1/10s, ISO 100, filtre degradat neutre de 3 passos, trípode i cable disparador.

dimarts, 13 de setembre del 2011

Sense Sol

Amb aquesta imatge tancarem la sèrie de la darrera collita de fotos eivissenques. Un any després vaig tornar a un indret que ja us he mostrat. L'any passat no vaig veure eixir el Sol per sobre de la mar per uns pocs dies. Com que enguany vàrem anar bastants dies abans vaig tornar amb la idea de fer la mateixa foto de l'any passat, però incloent el Sol. I allà hi era jo, una hora abans de l'eixida de l'astre... però... de Sol res de res... que hi farem. Doncs farem una cosa que normalment no m'agrada per paisatge, bé, en realitat farem dues coses que no m'agraden. Passar la foto a blanc i negre i deixar-la en format quadrat.
Per cert, aquest lloc m'està esperant per fer una bona sessió de nocturnes, independentment que el proper estiu intentem repetir l'eixida amb Sol.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 19mm
f/11, 20s, ISO 100. Degradat neutre de 3 passos. Trípode, cable.

dimarts, 6 de setembre del 2011

En el jardin de la noche

En el jardín de la noche
hay una rosa, luminosa
que me mira fijamente a los ojos.
Parpadea y me quiere decir cosas
—tantas cosas que no sé—,
y es cuando alargo los brazos
para llevarle mis manos, tan abiertas
que casi me siento llegar con el pie.

Pero yo,
quiero ser de noche el dueño
de los ojos de la altura,
y he de fundir la montura
para galopar mi sueño.

Volaré,
tengo que domar el fuego
para cabalgar seguro
en la bestia de futuro
que me lleve a donde quiero.

En el jardín de la noche
hay una rosa, luminosa
que me mira fijamente a los ojos.
Parpadea y me quiere decir cosas
—tantas cosas que no sé—,
y es cuando alargo los brazos
para llevarle mis manos, tan abiertas
que casi me siento llegar.

Volaré,
volaré al jardín del cielo
en un pájaro violento,
en un corredor del viento,
en un caballo de fuego.

Volaré,
quiero ser de noche el dueño
de los ojos de la altura
y he de fundir la montura
para galopar mi sueño.

                                                                                       Silvio Rodríguez

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 23mm
f/4, 30s, ISO 1600, trípode, cable disparador, mirall alçat, solitud


divendres, 2 de setembre del 2011

Senzillament

Senzillament se'n va la vida, i arriba
com un cabdell que el vent desfila, i fina.
Som actors a voltes,
espectadors a voltes,
senzillament i com si res, la vida ens dóna i pren paper.

Serenament quan ve l'onada, acaba,
i potser, en el deixar-se vèncer, comença.
La platja enamorada
no sap l'espera llarga
i obre els braços no fos cas, l'onada avui volgués queda's.

Així només, em deixo que tu em deixis;
només així, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d'alguna branca.
Molt blanca...

Sovint és quan el sol declina que el mires.
Ell, pesarós, sap que, si minva, l'estimes.
Arribem tard a voltes
sense saber que a voltes
el fràgil art d'un gest senzill, podria dir-te que...

Només així, em deixo que tu em deixis;
així només, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d'alguna branca.
Molt blanc...

                                                                                         Lluís Llach

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm
f/11, 5s, ISO 400, filtre degradat invers de 3 passos i gegradat neutre de 2 passos, trípode, cable disparador.




dilluns, 29 d’agost del 2011

Més roques peculiars

Bé, doncs ja que anem de roques eivissenques, continuarem. Aquestes també haurien d'anar a la sèrie de "roques peculiars" a contrallum i llarga exposició. És un lloc al que li tenia ganes des de feia molt de temps. La gentilesa de Joan Costa ha fet possibles aquestes fotos i vull mostrar des d'aquest espai el meu agraïment. Vaig gaudir d'un cel suau i ben bonic i vaig estar una bona estona apretant el disparador. Un cop vistes les imatges a casa he vist que he tornat amb els enquadraments "clàssics" d'aquest lloc. La veritat és que vaig estar fent fotos quasibé sense pensar, apurant els segons que durava el cel acolorit. Quan fotografie un lloc que he vist moltes vegades abans en fotos em costa molt fer alguna cosa diferent al que he vist. Bo, ara ja tinc al disc dur aquests enquadraments i el lloc controlat. Ja no cal més que tornar i intentar ser creatiu.

 Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 25mm
f/11, 14s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos, trípode i cable.

 Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 40mm
f/11, 7s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos, trípode i cable
Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 28mm
f/11, 14s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos, trípode i cable.

dijous, 25 d’agost del 2011

M'aclame a tu II

Fa uns mesos vaig pujar una foto d'una roca "emblemàtica" d'Eivissa al bloc. Va ser una foto que volía fer i que tenía pensada des de feia temps.
Un dels matins que vaig sortir aquest agost vaig anar a una de les platges que més m'agrada fotografiar. Com a mostra quatre botons: un, dos, tres i quatre. Portava una idea molt concreta del que volia fer. Però les condicions no varen ser les més addients i, després de tornar-me boig amb els filtres una bona estona, vaig parir un xurro (en realitat més d'un). Llavors vaig recordar la foto del maig. Com que aquesta platja també té una de les roques "peculiars" de l'illa, vaig montar el degradat de 10 passos i vaig decidir repetir l'experiència. M'estic plantejant fer una sèrie completa sobre roques "peculiars" de l'illa d'aquesta manera.

Canon 5D MkII amb el canon 70-200 f/4 IS a 121mm
f/11, 240s, ISO100, filtre neutre de 10 passos i degradat neutre de 2 passos. Trípode i cable.

dilluns, 22 d’agost del 2011

Els cementiris

Bo, ja estem retornats de les vacances. Començarem pel final, pel viatge familiar.
L'any passat vaig pujar una foto trobada durant el viatge per la Selva Negra. Enguany s'han repetit les circumstàncies: la càmera ha vingut, però jo feia de pare, parella i amic i les fotos les anava fent sobre la marxa i condicionat pels altres. Tenia el propòsit de matinar algun día, però la bona cuina, el bon vi i la bona companyia ho han impedit. En fi, no només de fotografía s'ha de nodrir l'esperit...
Us pujaré unes fotos de dos dels llocs que he visitat i que m'ha resultat molt impactants: Els cementiris de la segona guerra mundial.
Primer vàrem visitar el cementiri americà de St James. El dia era ennuvolat, el lloc silenciós i la visió del lloc, realment, colpidora. Veure que havia tombes que encara eren visitades em va impressionar fortament.

 Canon 5D MkII amb el canon 24-105 a 105mm
f/8, 1/60s, ISO100, polaritzador

 Canon 5D MkII amb el canon 70-200 f/4 IS a  200mm
f/4, 1/400s, ISO100, polaritzador
Canon 5D MkII amb el canon 70-200 f/4 IS a 138mm
f/8, 1/125s, ISO100, polaritzador

Després ens vàrem traslladar al cementiri alemany de Huisness. Allà va començar a espurnejar. El cementiri és molt més sobri, es nota quins vàren ser els perdedors, però no per això deixa de ser un lloc digne. La lectura de les cartes d'alguns soldats alemanys a les seves famílies uns dies abans de morir va ser estremidora.

 Canon 5D MkII amb el canon 24-105 a 24mm
f/8, 1/50s, ISO100, polaritzador
 Canon 5D MkII amb el canon 24-105 a 32mm
f/4, 1/15s, ISO800
Canon 5D MkII amb el canon 24-105 a 65mm
f/4, 1/15s, ISO800

Al sortir del segon cementiri vàrem tenir un debat. Només uns anys després d'acabada la guerra mundial tots el morts varen tenir dret a  una sepultura digna. Fins i tot els caiguts en territori hostil, reposen en locs dignes. Segurament el màxim de la reconciliació hagués estat crear un cementiri únic per tots els morts, d'un i d'altre bandol, però així i tot, en la circumstància actual, no es deshonra la memòria de cap de les víctimes. Qualsevol familiar que vulgui visitar l'avi o el besavi que va morir a la guerra sap on trobar-lo.
Com és possible que més de 70 anys després d'acabada la guerra civil això no siga possible en el nostre país?
Després del debat vàrem continuar fent de turistes.

dissabte, 30 de juliol del 2011

La boira inesperada

Sessió ajornada en dues ocassions per motius meteorològics, esperant el dia adequat. Localització estudiada. Pronòstic del temps favorable: núvols dispersos, el que volem. Pronòstic consultat fins en 3 webs del temps. Ve l'Esther a recollir-me a les 5:00 AM. El cel pinta bé al sortir. Arribem al parking. Fem la pujada d'aproximadament mitja hora caminant, més alguns minuts extra per dubtar a les fosques sobre el camí a agafar. Arribem a la localització i... 
ENTRA LA BOIRA!!!
La boira que cap web havia pronosticat, je, je... Ens estem xerrant quasibé una hora amb l'esperança que els núvols escampen i tenir al nostre abast la vista que voliem. Però avui no va a ser el día que farem la foto que volem. Finalment treiem la càmera per fer alguna foto testimonial.
Com hem comentat ja podem marcar un "dia de mala sort" en el "haber". Estadísticament tenim més possibilitats que les coses vagen millor en la propera sortida.
Aprofite l'entrada per deixar el bloc en "stand by" fins la tornada de vacances, que espere siguen profitoses.
Bon estiu.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 (estrena) a 105mm
f/11, 1/10s, ISO100, trípode i cable. Degradat neutre de 3 passos.

dijous, 21 de juliol del 2011

Al davant i al darrere

De tots és sabut que les hores crepusculars solen pintar els núvols d'uns colors molt apreciats pels fotògrafs. Normalment quan el Sol està a puntet d'eixir o quan acaba d'amagar-se és quan es donen les millors condicions. I allà estem nosaltres amb les nostres càmeres preparades per captar tanta bellesa.
Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 19mm
f/11, 1s, ISO 100, filtre degradat neutre de 3 passos, trípode, cable

De tots és sabut que, moltes vegades, estem tan capficats en el que tenim al davant que no mirem al darrere. I aquestes llums solen donar sorpreses ben agradables al nostre darrere.
Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 29mm
f/11, 1s, ISO 100, filtre degradat neutre de 3 passos, trípode, cable

diumenge, 17 de juliol del 2011

Una sola raó

La foto d'avui es fruit d'un important esforç, sobretot físic. Molta gent, segurament, pensarà que s'ha de ser una mica freak per fer coses així. I es que hi han unes quantes raons per les quals, molta gent, mai hagués fet aquesta foto:
1.- No vaig dormir en tota la nit
2.- A les 4 de la matinada vaig estar treient un cotxe que se'ns havia atascat en la sorra
3.- Els mosquits se'm varen menjar
4.- Com que el cotxe no podia passar, vaig haver de caminar, de matinada, quasi una hora per arribar al far
5.- Potser podríem afegir alguna més

Hi ha una sola raó per fer-la malgrat tants "patiments". Una raó amb la suficient força com per compensar totes les altres: M'encanta haver-la fet i m'agrada com ha quedat

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 32mm
f/4, 30s, ISO 800, trípode, cable i mirall alçat.