És l'any Espriu i és clar que volia pujar algun poema seu. Sabia que volía pujar aquest poema, aquesta cançó. Però necessitava acompanyar-lo d'alguna icona, d'algún element identitari important. Així que l'altre dIa vaig anar a fotografiar la montanya de Montserrat, amb una llum bastant impertinent. Però ara ja puc pujar l'Inici de càntic.
(Salvador Espriu - Raimon)
Ara digueu: "La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i amb ell, les males herbes."
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l'alba
ens ha trigat, com és llarg d'esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d'accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: "Nosaltes escoltem
les veus del vent per l'alta mar d'espigues".
Ara digueu: "Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d'aquest poble".
Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 116mm
f/11, 0,6s, ISO 100, degradat invers de 3 passos en moviment, trípode