El desesperant estiu

Eivissa és un paradís fotogràfic. Lamentablement l'època de l'any que més temps hi puc passar (l'estiu) és la pitjor fotogràficament parlant. Fa un parell d'estius vaig elaborar una modesta guía per intentar treure profit d'aquesta època. Així i tot és difícil resistir-se a la possibilitat de fer alguna sessió. De totes maneres la successió de dies i dies de cels rasos sense cap gràcia pot arribar a ser desesperant. Aquest any ha estat així. Més d'un matí quan he tret el cap per la porta, de bon matí, he estat molt temptat de tornar-me'n al llit...
Almenys l'habitual calitxa estiuenca fa que el Sol surti apaivagat. En aquestes situacions m'agrada molt fer servir el degradat invers de 3 passos i treure l'esfera solar inaugurant el dia sobre l'horitzo. L'invers de Singh-Ray trobe que potencia molt agradablement els tons càlids d'aquestes sortides. Sovint li fique un degradat d'1 pas per sota "del revés" per evitar l'excessiva diferencia de llum cel/terra, si bé això depen una mica de cada situació.
Vos deixe dos exemples.

 0,3s, f/11, ISO 100

 

0,4 s, f/11, ISO 100

 

Per cert, no se si us heu adonat, però he canviat algunes coses en el look del bloc. En la nova capçalera teniu un exemple similar del que he esmentat en l'entrada. Si bé aquesta foto és una posta d'un mes de febrer a uns 5ºC poques hores abans d'una inaudita nevada a l'illa. Espere que vos agrade.