diumenge, 28 d’abril del 2013

Torre d'en Valls

Al llarg de la costa eivissenca trobem un conjunt de nou torres de guaita que servien per vigilar l'arribada de perills per mar a l'illa. A Formentera hi han unes altres cinc. Ja tenen uns centenars d'anys i són un bon motiu fotogràfic. A més a més, donada la seua funció estan construides sobre bones talaies amb unes vistes, normalment, espectaculars. Ja fa temps vos vaig ensenyar la Torre d'en Rovira. Avui vos mostre la Torre d'en Valls. Si teniu algun interés sobre el tema podeu xafardejar ací.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 30s, ISO 6400, trípode i una coca de pebreres per sopar
Il·luminada amb una insinuació de llinterna

dimarts, 23 d’abril del 2013

Tot passejant

Ja ha arribat el temps del desglaç. La neu es retira i va donant pas, a poc a poc, a les flors. En aquesta època les rieres i torrents brollen amb força i magnificència. És una bona època per gaudir del seu encant.
L'any passat, per aquest temps, vaig anar al Molí del Salt que presentava un aspecte esplèndid. Aquest any hem fet una altra escapada familiar pirinenca.
Feia 4 anys que havíem visitat el Salt del Cossí d'en Batlló. Aquella vegada el meu fill va anar a la motxil·la, carregat a coll. Aquest cap de setmana ha pujat pel seu peu i xerrant de les seues històries. I és que els anys passen molt de pressa. Espere tornar dins de 4 anys més i que siga ell el qui em porte el trípode :-)

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm
f/11, 1/10s, ISO 200, polaritzador, trípode

diumenge, 14 d’abril del 2013

Negra nit

Una nit fosca, una fageda, bona companyia, i una foto que feia temps que volia fer.
Es veu molt millor fent "clic" i veient-la en gran.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14
f/2.8, 30s, ISO 6400, trípode

dimarts, 9 d’abril del 2013

El país de la neu i els objectius orfes

Una de les coses que el país de la neu m'ha permés fer és utilitzar els meus objectius orfes. Aquells que, normalment, faig servir ben poc. El 70-200 fa molts anys que el tinc i ve a passejar amb mi gairebé sempre. Però és estrany el dia que surt de la motxil·la. Sóc d'angular, veig les fotos en angular i ficar-ho tot dins de la imatge és una de les meues obsesions. Però aquest viatge em va brindar moltes ocassions on gaudir del plaer de mirar pel visor a 200mm i descobrir un nou món.

Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 200mm
f/11, 1/200s, ISO 100, trípode

L'altre orfe en realitat no és orfe. Podríem dir que és (era) més aviat "especialitzat". El Samyang 14mm només venia amb mi si sortia a fer fotos de nit. Fins ara només l'havia fet servir de nit i a f/2.8. El fet de sortir a fer maratonianes sessions que acabaven de nit em feia ficar-lo a la motxil·la. Al final vaig caure en la temptació i el vaig fer servir de día. De 200 a 14mm. Una manera de descobrir un altre nou món. Dos móns molt distints, però potser igual d'apassionants.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/8, 1/25s, ISO 200, trípode

dimecres, 3 d’abril del 2013

El país de la neu i el petó verd de la nit

Un dels objectius del viatge, potser el principal, era caçar aurores boreals. Els dies abans de partir estava bastant desanimat, ja que la previsió del temps era molt dolenta: Cels coberts i coberts i coberts... Després la realitat ens va mostrar que, en aquelles latituds extremes, el tema de la meteorologia és imprevisible, ja que els canvis són continus i constants. Això dona peu a tindre molts moments de llum diferents al llarg del dia que són un autèntic tresor per al fotògraf.
I va ser així com, unes dues hores després de baixar de l'avió, malgrat les previsions, estavem fent aurores al davant de la nostra cabana. Entre núvols, però aurores.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 3,2s, ISO 3200, trípode
Després varen venir un parell de nits amb sort desigual. Una amb aurores, però amb cel totalment cobert . Una altra sense cap aurora., malgrat la insistència d'en Vidar en veure-les i el seu afany per que tornéssim amb les targes plenes. Uns dies després es va mostar com un garant per veure les llums malgrat haver de conduir hores i hores.
El quart dia va ser la segona visita a Senja. L'indret era altament temptador per captar aquelles montanyes amb les llums del Nord. Després d'esperar una bona estona no se'ns mostraven les aurores. Vàrem decidir baixar del cotxe per fer, si més no, alguna foto nocturna. I sorpresa, sorpresa: Allà estava l'aurora. Molt tènue, impossible de veure a simple vista, però els sensors de les nostres càmares la varen captar perfectament. Donada la seua subtilesa vàrem poder fer exposicions més llargues i vàrem poder captar la vía làctia amb l'arc de l'aurora. L'endemà al revisar l'activitat d'aquella nit, vàrem comprovar que havia sigut molt al Nord i nosaltres la vàrem captar des de molt lluny.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 30s, ISO 6400, trípode

La següent nit va ser encisadora. Vàrem anar fins la frontera amb Finlandia (unes 4 hores d'anada i altres de tornada) i vàrem gaudir de la temperatura més extrema, -22ºC. I és que on teniem les localitzacions més espectaculars i properes (costa i fiords) els núvols entraven cada nit fent la guitza i vàrem haver d'adaptar el plannig en funció de la meteo. Aquesta possiblement va ser la nit amb millors llums. Si bé la localització no era cap meravella vàrem gaudir de l'espectacle fins que després d'unes 3 hores amb aquell ambient els meus peus i el frontal de l'objectiu (totalment glaçat) varen dir prou.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 15s, ISO 6400, trípode

La cinquena nit vàrem visitar un indret què ja haviem estat, però que vàrem haver de sortir per peus de la nevada que ens va caure. En aquesta segona ocassió el cel es va obrir i ens va oferir el seu espectacle, amanit amb uns núvols que li afegeixen dramatisme a l'escena.

Canon 5D MkII amb el Canon 24mm f/1.4 II
f/1,4, 4s, ISO 3200, trípode

Malgrat el lloc tan septentrional que hi erem era difícil trobar localitzacions sense mica de contaminació lumínica. Així i tot, les condicions del cel són molt millors que les del nostre entorn. Em va cridar l'atenció la quantitat d'estels fugaços que es veien i em va cridar l'atenció l'absència d'avions ( ! ). Setena nit, també exitosa.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 20s, ISO 6400, trípode

L'última nit en Vidar també ens va portar cap a l'interior, en un intent de fugir dels núvols. I així va ser. Vàrem estar en un paratge molt aïllat. Aquesta nit només vàrem estar a -18ºC, però feia un vent endimoniat que et feia entrar el fred per tots els racons. Però vàrem sobreviure. I igual que a les dues hores de baixar de l'avió estavem fent aurores, a les dues hores d'estar fent aurores vàrem agafar l'avió de tornada cap a casa.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 15s, ISO 6400, trípode