Des del fons del mar

Quan la llum pujada des del fons del mar

a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,

he mirat aquesta terra.

                                                                    Salvador Espriu

 

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 20mm

f/11, 1/3s, ISO 100, degradat invers de 3 pasos, trípode i cable

Mateix lloc, mateixa nit

La nit.

La nit és llarga, la nit.

Per a uns és nit de festa,

per a uns altres nit de dol,

de cremar amor, nit vella,
de sentir la mort tot sol.

La nit.

La nit és llarga, la nit.

Tots la portem al cor,

la nit.

Nits de déus,

nits de dimonis,

nits d'infants,

nits de Nadal;

tantes nits perdudes
que no tornaran mai.

La nit,

que llarga que és la nostra nit,

la nit.

                                                                                            Raimon

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm

f/4, 19s, ISO 400, trípode i cable disparador

Soledat nocturna

Aquest lloc ja l'he portat al bloc en altres ocassions. És un lloc d'aquells que fascina i atrapa, i amb unes possibilitats fotogràfiques innumerables. Si un servidor sapigués fer fotos veurieu quina meravella de lloc.
Aquesta vegada va ser diferent, vaig venir de nit, amb una lluna plena que feia goig. Tota la platja per mi tot sol, cap ànima al voltant i un fred dels que cala d'humit. Bé, en realitat no vaig estar sol. Un eriçó em va estar fent companyia. Sí, un eriçó a la platja... Supose que ve buscant les deixalles que abandonen en aquest lloc la gent que el visita diariament i no recorda que els espais naturals te'ls has de deixar conforme te'ls has trobat. Ell a la seva i jo a la meva, concentrats tots dos en intentar treure el màxim profit possible a la nostra activitat. No se com li aniria a l'eriçó la seva activitat, però a mi, la meva, m'agrada, sobretot tenint en compte que gairebé mai he fet nocturnes.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm

f/4, 19s, ISO 400, trípode, cable, mirall bloquejat i un drapet perquè l'objectiu s'entelava constantment amb la humitat.

Ímpetu

Mas no todo ha de ser ruina y vacío.

No todo desescombro ni deshielo.

Encima de este hombro llevo el cielo,

y encima de este otro, un ancho río

de entusiasmo. Y, en medio, el cuerpo mío,

árbol de luz gritando desde el suelo.

Y, entre raíz mortal, fronda de anhelo,

mi corazón en pie, rayo sombrío.

Sólo el ansia me vence. Pero avanzo

sin dudar, sobre abismos infinitos,

con la mano tendida: si no alcanzo

con la mano, ¡ya alcanzaré con gritos!

y sigo, siempre, en pie, y así, me lanzo

al mar, desde una fronda de apetitos.

                                                                   Poema Ímpetu, de Blas de Otero

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm

f/16, 0,6s, ISO 100, polaritzador, degradat neutre de 3 passos, trípode



Platja prestada

Normalment el que ens és molt proper tendim a valorar-ho poc. Tot allò que forma part de la nostra vida quotidiana, de la nostra rutina, és difícil mirar-s'ho amb ulls d'interés. Un any després de començar el bloc m'he adonat que no he pujat mai, fins avui, cap foto de la meua terra. Malgrat fer vora deu anys que vaig aterrar al Principat, aquest paisatge és el que m'ha acompanyat durant quasibé tota la meua vida. I amb els ulls de qui es mira allò de sempre, crec que mai l'he sabut valorar suficientment. De fet cada cop que he tornat cap a la meua terra la càmera s'ha quedat a casa.
Aquest cap de setmana això ha començat a canviar. De la mà d'un bon fotògraf que em va prestar la seua platja per compartir una eixida de Sol. Perquè buscant bé es poden trobar raconets que justifiquen matinar una mica en el malmés litoral valencià.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm

f/11, 1s, ISO 100, filtre degradat invers de 3 passos i degradat neutre de 2 passos, trípode, cable.