Hi ha uns quants llocs a Eivissa "emblemàtics" per anar a vore la posta de Sol. Un d'ells són les platges de Comte, un lloc realment bonic i amb un potencial fotogràfic molt gran, ja que tenim com a decoració tots els Illots de Ponent al fons.
Crec que mai he fet una posta de Sol en aquest lloc tot sol, sempre hi ha gent. La foto d'avui és d'un divendres qualsevol d'un mes de novembre qualsevol, temporada baixa a més no poder. Així i tot hi havia gent. Fer fotos amb gent al voltant pot resultar molt incòmode. Aquest dia recorde una parelleta darrere meu i un grup de xiques una mica més enllà. En aquesta ocassió ningú es va posar enmig (cosa que altres vegades si que m'ha passat), però les xiques anaven amb un gos que va passar corrent un parell de vegades entre les pates del trípode. Els hi vaig haver de demanar, diplomàticament, que subjectessen el gos, perquè si la càmara queia podia ser un problema... Ho van fer, però així i tot, estar envoltat de gent en aquestes circumstàncies em resulta incòmode: sents les converses, els comentaris que fan de tú, no em puc concentrar.
La posta de Sol va haver un moment que prometia ben poc, recorde haver sentit comentaris de la gent de darrere: "Vaya mierda". El Sol es va ocultar darrere d'uns núvols i tot va quedar gris. Però sobtadament, quan el Sol ja era sota l'horitzó, es va pintar una línea vermella increïble i tot va guanyar vida: clic, clic... Per un instant vaig notar que no sentia ningú. Vaig girar el cap i estava tot sol, tots havien marxat.
Vaig recordar les paraules que una vegada em va dir un amic amb el que sortia a fer fotos per Eivissa: "No te preocupes, cuando llega lo mejor todos se han ido y solo quedamos los fotógrafos".
Carpe diem.
Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 33mm
f/8, 1,3s, ISO 400, degradat invers de 3 passos per al cel, trípode