Com cada any una part de les vacances ha transcorregut a Eivissa. Estiu i Eivissa en conjunció són sinònim de dificultat per fer fotos. Fer fotografia nocturna a l'illa en ple més d'Agost és quasibé un impossible. Però sempre hi ha racons amagats amb un accés més o menys complicat que et permeten, encara que semble mentida, estar a les fosques i en solitud. Així que em vaig animar a intentar caçar les Perseides d'enguany. De seguida em va venir al cap la localització idònia: apartada, sense llums "paràsites" properes i orientada cap el punt on previsiblement es produiria la major part dels meteors. La lluna es ponia a una hora ideal per començar a fer fotos i el cel lluïa clar i net sense cap núvol. Ja només faltava que el "factor sort" fes acte de presència. La intenció era captar en una sola imatge 3 o més meteors en la zona cap a la que apunta l'arc de pedra.
Però com passa sovint en fotografia de natura, el "factor sort" no va acabar de funcionar. De unes 150 fotos només vaig captar unes 10 amb meteors, petits, i amb només un d'ells en cada foto. Per desesperació meua veia passar uns meteors espectaculars i ben brillants fora de l'enquadrament que havia triat :-)
Així i tot la bona estona la vaig passar igual i l'espectacle el vaig gaudir. I a l'any que ve hi haurà una altra oportunitat. Amb el decurs del temps he anat agafant-me aquestes coses amb molta filosofia. Abans m'empipava molt, ara gaudisc el moment i si aconseguisc la foto millor. Així que quan vaig començar a notar cert grau d'atròfia al dit a base de donar-li a l'interruptor de la llinterna per il·luminar pacientment totes i cadascuna de les fotos vaig decidir abandonar la sessió amb bones sensacions.
Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 30s, 4000 ISO, trípode i llinterna amb gel càlid
Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 30s, 4000 ISO, trípode i llinterna amb gel càlid
