Des del forat

Un lloc d'aquells ben conegut i fotografiat. L'enquadrament clàssic és frontal  amb el detall del forat i si pot ser amb la llum entrant al seu través millor. Aprofitant les pluges d'aquesta setmana hi vaig anar a veure que trobava, feia molt de temps que no hi venia. Tot i que la riera baixava molt terbola vaig gaudir d'aquest indret meravellós en la solitud d'un dia entre setmana. Em va decebre trobar el lloc brut, molt brut de marraneries variades que els visitants hi han abandonat a manera de deixar alguna impromta en la història de la humanitat...
Com que l'enquadrament clàssic ja el tinc i a aquella hora la llum no hi entrava pel forat, vaig intentar buscar alguna cosa una mica diferent des del forat.

Repetir i repetir

Aquest lloc és ben bonic. I apartat. Ja són vàries les vegades que he vingut, però mai he tingut sort amb les llums. Normalment faig enquadraments des de dalt, però aquesta tarda em vaig baixar a provar sort. Com que la llum no prometia gaire vaig decidir montar el filtro neutre i fer una llarga exposició. Però la imatge que vull encara està per fer, així que hi tornarem...

Segons qui s'ho mire

La d'ahir va ser una matinada gris, molt gris i freda. Les boires conjuguen normalment bé amb la llum del Sol ja que creen el seu joc de llums i ombres oníric donant molt de joc fotogràfic. Però ahir no va haver Sol. Tot i això veure dansar les boires per les valls sempre és un espectacle digne d'admiració.

Com que no va haver possibilitat de fer coses en color va ser un bon moment per intentar crear alguna imatge més personal, més íntima. Alguna imatge d'aquelles que pot agradar molt o gens segons qui s'ho mire.