Anant a treballar, cada dia, passava per aquell lloc. Conduïa amb la justa capacitat de reacció que dona un glop de cafeïna i l'estrés matiner d'arribar a l'hora a la feina. Normalment mai passava res i molts dies varen anar omplint, anònims, el cistell del temps que se'ns ha donat per fer encara no sé ben bé quina cosa. Però, algunes vegades, es produïa el miracle. Això sí que m'acabava de despertar. Recorde haver aturat el cotxe en aquella corba molts matins. Recorde haver baixat i contemplar embadalit aquell miracle. Recorde permetre'm el luxe d'arribar al treball uns minuts tard. I recorde haver pensat que el temps que se'ns ha donat, potser, només té sentit si saps apreciar meravelles com aquella.
L'altre dia, després de molt de temps, vaig tornar a aquell lloc. I es va tornar a produir el miracle. Vaig gaudir de l'espectacle, dels meus pensaments i d'una
bona companyia, aquelles coses que donen sentit a la vida.
Canon 5D MkII amb el canon 70-200 f/4 IS a 200mm
f/16, 1/4s, ISO 100, degradat invers de 3 + degradat neutre de 2 passos, trípode, cable.