divendres, 30 d’octubre del 2015

La tardor arribant al mar

Ja portava temps rumiant fer un viatge.
Volia que fos un viatge en solitari, de natura, a algún indret desconegut i fotogràfic. En solitari perquè aquest tipus de viatges tenen un carácter introspectiu important per mi. De natura perquè la natura m'ajuda molt a desconnectar, volia caminar i gaudir de llocs ferèstecs. A algún indret desconegut perquè la repetició de llocs en la web es sobresaturadora, ja sabeu que hi ha localitzacions repetides mil vegades que per mi no tenen atractiu. I de fotografía perquè portaría l'equip amb mi i intentaría plasmar l'experiència.
Així que, després d'estar valorant diferents opcions, l'elecció va ser Alemanya. Un país que mai m'ha decebut les diferents vegades que l'he visitat. I concretament visitaría la costa báltica on hi han uns penya-segats interessantíssims sobre el mar que, a més a més, están envoltats de fagedes i boscos. La combinació mar+fageda+tardor em resultava molt temptadora.


Aquests penya-segats tenen la peculiaritat què son d'una mena de guix que els dona un color blanc molt especial. La seva constant descomposició per efecte dels elements fa que sempre llueixin un blanc radiant.


A causa d'aquesta continua erosió, mica en mica, es van desfent, generant esllavisades. Això fa que, al llarg de la costa, hi hagi tot un seguit de faigs que han anat caient des de dalt i que en algún moment el mar s'emportarà qui sap on.



En el nostre imaginari tenim una serie d'idees preconcebudes que ens fan pensar que les coses són, normalment, de la mateixa manera. Jo havia construït en la meva ment imatges de llum lateral sobre els penya-segats, de jocs de llum i ombres, de cels vermells. Clar, sóc mediterrani, havia construït imatges del Mediterrani. Però el Bàltic és diferent. Ni millor ni pitjor, diferent. Al llarg de tots els dies que hi vaig ser el Sol no va treure el nas en cap moment.



Així que vaig haver d'adaptar el meu pensament. Les boires, els núvols i la pluja són una constant. És clar que això no treu espectacularitat al lloc. El meu imaginari també associa tardor+bosc+montanya. Així que veure com la tardor arriba al mar i li fa un petó és d'aquelles coses que sempre portaré a dintre meu. Ara, el meu imaginari és més gran.



dilluns, 26 d’octubre del 2015

L'altre petit mar és gris

Ja fa una semana que vaig tornar del viatge. Després d'uns dies tan intensos necessitava reposar les fotos i les idees. Avui he sentit la necessitat de pujar alguna imatge i així ho he fet.
El petit mar que vaig visitar està al Nord, en terres llunyanes i fredes. Es va mostrar esquerp, gris, trist i melancòlic. Segur que té la seva cara amable, si bé a mi no me la va mostrar. Però la bellesa està en els ulls de qui vol veure-la. I a mi em va semblar bonic, diferent, amb la seva propia personalitat. Després d'uns dies paint el viatge, vos mostraré una primera imatge d'aquest petit mar, el Bàltic.
Per cert, la foto no està desaturada.


dijous, 15 d’octubre del 2015

Una del meu petit mar

Quan aquesta entrada veja la llum jo hi seré molt lluny. Hauré deixat el meu petit mar per un altre petit mar. Espere que, a la tornada, el meu petit mar no s'haja mort de gelosia i encara continue estimant-me. En les properes entrades vos contaré com ha anat aquesta aventura, espere que els Déus siguen propicis i hi haja sort amb la llum i amb la meteo. Necessite 2 dies de pluja, 2 dies de Sol i 2 dies de núvols, ja, ja...
Mentrestant vos deixe amb una imatge del meu petit mar, del Mediterrani. A veure si així puc apaivagar la seva enveja.
 

divendres, 9 d’octubre del 2015

Somni

Vistes des d'un dels miradors clàssics de la nostra terra. Ja arriba la bona época, les matinades i les bones llums. Aviat la xarxa començarà a estar farcida d'acolorits boscos i passarem de la sobredosi de vies làcties a la sobredosi de tardor.


divendres, 2 d’octubre del 2015

Peace and Love

Tot i que el moviment hippy va desapareixer d'Eivissa ja fa molts anys, encara resten alguns romàntics que intenten mantenir viva certa espurneta. Els "Hippy Market" actuals no deixen de ser una mena de resta simbólica si bé, en general, no tenen res a veure amb el moviment dels 60s i 70s. Així i tot l'illa és visitada per molta gent que encara li agrada aquest rotllo. D'aquesta manera es bastant habitual trobar al llarg del paisatge mostres, més o menys artístiques i afortunades, al respecte com ara escultures en la roca, pintures o altres manifestacions. Avui vos mostre dues fotos de dos dels llocs més emblemàtics de l'illa amb ornaments d'aquesta mena. Peace and love.