dimarts, 9 de novembre del 2010

Menorca día 1

Al llarg dels propers dies faré una cosa que mai he fet en el bloc: Una crònica. Una crònica del que ha estat una experiència molt enriquidora i satisfactòria: un viatge en solitari amb la càmera. El destí: Menorca, quatre dies per endavant i moltes ganes de fer fotos i gaudir d'aquest lloc meravellós. Abans de començar vull dedicar totes i cadascuna de les fotos d'aquesta sèrie a Neus, la meua companya, per la seua paciència, per la seua comprensió i pel seu recolzament.
Els preparatius del viatge varen ser llargs, la veritat és que la xarxa afavoreix avui en día molt aquesta tasca. Recerca de localitzacions, d'imatges ja fetes per altres fotògrafs, estimació d'horaris i diferents alternatives segons les condicions meteorològiques... Fa uns anys hagués estat impensable fer tot aquest treball còmodament sentat des de casa. Així i tot, per molta preparació que portes, si no tens una mica de sort els resultats poden ser molt decebedors. Però clar, la sort es busca...
La previsió de l'oratge abans d'eixir indicava cel amb nuvols i clars i temporal de vent de tramontana pels dos primers dies.
Així que vaig arribar, vaig decidir que, amb aquestes condicions, el meu primer lloc a visitar sería el Cap de Cavalleria, el punt més septentrional de l'illa, per intentar captar tota la força del vent. La veritat és que la ventada feia por (se'm van arribar a envolar les ulleres en un cop de vent) i aguaitar pels penya-segats feia molt de respecte. Les condicions de llum no eren, ni de bon tros, bones i el vent transportava partícules d'aigua en suspensió que em feien estar netejant l'objectiu constantment. Alguna foto vaig fer...

Canon 5D MkII amb el canon 70-200 f/4 IS a 100mm
f/8, 1/160s, ISO 100 a pols

Després d'un bocata per reparar les forces la major preocupació que tenía era trobar un lloc per fer l'eixida del Sol de l'endema sense que el vent fos un impediment. La posta de Sol no era tan problemàtica, ja que per l'orientació de la caiguda del Sol es podía fer des de molts punts de la costa sud, aixoplugat del vent. Em vaig desplaçar fins a Sa Mesquida, un xicotet poble de pescadors amb una gran platja de sorra que pensava que quedaria mitjanament arrecerat del vent, però no va ser així... La localització em va agradar molt, però vaig haver d'esperar fins l'últim dia per poder fer la sortida del sol des d'aquest lloc.
Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 30mm
f/7.1, 1/30s, ISO 100, a pols

Amb el temps just vaig anar cap a un dels llocs del sud que tenia previstos per fer postes de Sol: la platja de St Tomàs. En arribar vaig caminar uns centenars de metres pel camí de cavalls i vaig trobar aquest lloc amb un codols que em va agradar per fer una composició. Va haver sort i el cel va ser favorable...
Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 19mm
f8, 1/5s, ISO 100, degradat invers de 3 passos, trípode i disparador

Una de les coses que tenia pensades fer durant aquest viatge era fotografía nocturna. He fet molt poques fotos de nit i és un dels reptes que encara tinc pendents. Tenia pensat aprofitar els monuments prehistòrics de l'illa per fer les composicions. Volia fer una taula en contrapicat amb un cel estrellat de fons o amb els núvols passant per sobre seu en moviment si no es donaven les condicions. Vaig anar a la Torralba, però una porta tancada i un cartell de "gossos perillosos" em va fer desistir de la idea. Així que em vaig desplaçar fins a Trepucó. M'imaginava que un dels problemes d'aquest lloc sería la contaminació lumínica donada la seua proximitat a Maó. El que no imaginava era que a uns centenars de metres hi havia un poliesportiu, els potents focus del qual, il·luminaven insolentment les ruïnes. La idea de la taula a contrapicat va haver de ser abandonada, ja que la meitat del monument estava fortament il·luminat i l'altra meitat a les fosques. Vaig intentar compensar aquesta diferència pintant amb la llinterna, però era impossible. Així que vaig haver de buscar altres enquadraments alternatius...
Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 25mm
f/8, 180s, ISO 100, trípode i cable disparador, les parts més a l'ombra pintades amb llinterna.

I així vaig posar fi a aquest primer día del viatge. Continuarà...