dimarts, 27 de setembre del 2016

Més de 3 anys

Revisant l'arxiu veig que feia més de 3 anys que no venia a aquest lloc. Un lloc que totes i cadascuna de les vegades que l'he visitat no m'ha decebut. Llum suau d'una matinada ben maca. Zona de confort.


dijous, 22 de setembre del 2016

Un clàssic

Visita nocturna a un indret clàssic. Nit de lluna plena amb un cel ennuvolat espectacular. La circulació constant de núvols feia brillar la lluna per moments amb diferents intensitats, per la qual cosa vàrem gaudir de la cala il·luminada de molt diferents maneres. De vegades un cel amb núvols bonics és millor per fotografia nocturna que un cel estrellat.



diumenge, 18 de setembre del 2016

Els guardians silenciosos

Un senyal inequívoc de que el Mar del Nord no és igual que el Mar Bàltic és la gran quantitat de fars que hi ha al llarg de la costa occidental de la península de Jutlandia. Una extensíssima costa de sorra i dunes en la que aprofitant qualsevol punt mínimament elevat trobem aquests guardians silenciosos, testimonis de qui sap quants temporals. I com sempre un bon motiu fotogràfic. 
Darrera entrada danesa.



dijous, 15 de setembre del 2016

Sobre la sort i la disort

Els que seguiu el bloc habitualment recordareu que allà pel passat mes d'Octubre vaig visitar els penyasegats de guix blanc al Parc Nacional de Jasmund a Alemanya. Aquell lloc amb els seus boscos em va agradar molt.
Doncs bé, preparant el viatge a Dinamarca vaig descobrir que allà també hi ha uns penya-segats de les mateixes característiques. De fet geològicament deuen ser la continuïtat dels d'Alemanya, ja que en línia recta tan sols hi ha uns centenars de kilòmetres de separació. Evidentment això hauria de constituir una aturada en el nostre viatge estiuenc i així ho vaig planejar. Vaig buscar informació, fotos, rutes... i, tot i no ser un viatge fotogràfic, va ser l'únic punt que tenia clar que m'escaparia algun moment a donar-li al botó. 
Un cop al lloc em vaig emportar la sorpresa que tot el que esperava no hi era. La fràgil vessant de guix va enfonsant-se a poc a poc i fa que, des de baix, nomes queda una estreta franja per on caminar que limita molt els possibles enquadraments. De fet les rutes vora mar que apareixen en els fulletons del lloc no es poden fer pel simple fet que la mar s'ha engolit la franja per on caminar. Per si això fos poc els miradors des de dalt són també molt limitats i la boscuria impideix una bona visió del lloc. Fotogràficament va ser una decepció. Però ja que hi era vaig fer una sortida i... va haver un cel espatarrant... llei de Murphy. Segur que si el lloc m'hagués encantat no hi hagués hagut aquell cel.

divendres, 9 de setembre del 2016

La bella Dinamarca

La bella Dinamarca té uns racons encisadors. Però concretament l'illa de Ærø és un d'aquells llocs que no deixa indiferent. Molt coneguda entre el turisme local, però molt desconeguda pels forasters és una petita joia Bàltica. A les platges hi ha unes petites casetes de colors on els propietaris van a prendre el Sol (quan en fa) i a passar els dies de bon temps. 
El cel ennuvolat feia preveure que no podríem veure sortir la lluna plena, però per un instant se'ns va mostrar tímida i coqueta entre els núvols. 

diumenge, 4 de setembre del 2016

Engegant motors

Bé, ja ha arribat el moment d'engegar motors després de la pausa vacacional. Com cada any hem fet un viatge familiar on la fotografia ha restat en un segon pla. El destí triat per aquest any ha estat Dinamarca, un país molt humanitzat, però amb uns paratges certament bonics.
Ha estat un plaer caminar, passejar, contemplar... acompanyat pels meus. La càmera estava allà, com un complement, com un estri accesori, sense grans pretensions. En aquests temps que corren, on marxar a indrets remots per captar llums impossibles forma part de la normalitat fotogràfica, jo he gaudit dels meus origens: portar la càmera al damunt sense cap planificació especial i anar fent fotos quan veia alguna cosa que m'agradava. Senzillament fotografiar per fotografiar.