dilluns, 25 de gener del 2016

Macondo

Vaig anar a cercar boires i vaig trobar boirines. El silenci d'una passejada per la cinglera a primera hora del matí en solitud és una d'aquelles coses de la vida que no té preu. Vaig començar disparant contrallum, quan el Sol ja escalfava els núvols de tons càlids mentre a la vall la foscor i la fredor continuaven regnant.


Quan el contrallum es va tornar impossible vaig montar el tele i va arribar el moment de buscar detalls. Llums insinuants i siluetes que ofereixen una visió màgica, digna d'una novel·la de García Marquez.


De fet, en algun moment, em va semblar veure alguna casa dels afores de Macondo. Alguna casa que era la fàbrica de boira.


Com deia Gabo: "Macondo més que un lloc és un estat d'ànim"

dimarts, 19 de gener del 2016

Treient teranyines

De les dues sessions anterios que he pujat fotos, vaig aprofitar per fer una cosa que feia molt de temps que no practicava: llargues exposicions. Així que, aprofitant la mala mar que hi havia vaig treure les teranyines del big stopper i el vaig montar. Buscant jocs de línies. Una foto de cada localització.
 

divendres, 15 de gener del 2016

La foscor

Arribar de nit als llocs té una característica que, segons com es mire, pot ser una sort o un inconvenient. I és que la foscor fa que ens passen inadvertides situacions que amb llum ens farien replantejar-nos l'accés als llocs.
La platja d'avui ja ha estat protagonista del bloc en alguna altra ocassió. És un dels llocs més fotogènics de l'illa d'Eivissa. Ja vos vaig explicar una altra vegada que l'accés al lloc, sense ser perillós, té algún pas delicat i molt aprop de la mar.
Doncs bé, aquell matí havia pronosticat fort vent. Vaig decidir venir a aquest lloc perquè quedaba arrecerat del vent de NW i vaig suposar que podría haver un cel potent també. Al sortir del cotxe vaig sentir com la mar picava amb força. Durant uns instants vaig il·luminar tenuement amb el frontal i vaig veure que sí, que hi havia bastant mar de fons. Encara era negra nit. Vaig començar a caminar cap al meu objectiu per la platja de roques, pegat a la paret que la delimita. En la foscor era difícil preveure la intensitat i la distancia de les onades i el soroll en algún moment feia venir esgarrifances. En el primer pas estret vaig sentir una onada petar fortament sobre la roca i va caure sobre mi una moderada pluja d'aigua marina. Bé no passa res, continuem. En el segon pas estret en la meua fosca indefensió vaig sentir una onada i sobtadament l'aigua em va arribar gairebé a la cintura (per no citar cap part noble). Vaig grimpar a una roca després de l'ensurt i vaig estar rumiant si valia la pena seguir. Després d'uns instants de dubte vaig optar per continuar, ja que el més "arriscat" ja havia passat i la tornada, amb llum del dia, seria segurament més fácil.
De fet, si hagués arribat de dia al parking i hagués vist la situació real, segurament hagués girat cua.
La tornada va ser més fácil, amb alguna carrera per evitar un nou bany.
Vos puje un refluxe i un fluxe intentant transmetre la força que portava el Mediterrani aquell dia.
 
  

divendres, 8 de gener del 2016

Assignatura pendent

Tot just fa un any vaig quedar amb una assignatura pendent. Aixi que calia treure's l'espina i mirar de superar l'assignatura.
Una matinada en un indret esplèndid on savent buscar l'hora adequada es pot escoltar el silenci i embaladir-se amb la llum.

diumenge, 3 de gener del 2016

Retorn

Quan aquesta entrada es publique jo estaré a Eivissa. Per diferents circumstàncies he estat vora mig any sense anar a s'illa. Ara tinc l'oportunitat de tornar i estar-hi uns quants dies. Tinc mono: mono de platja, mono de crepuscle i mono de nits clares estrellades. A veure si els Déus són propicis i puc tornar amb alguna bona imatge.
Mentrestant vos puje una foto d'aquest estiu. És la part Nord de l'illa en una matinada ben plàcida. Si vos fixeu cap al fons, tot just per on trenca el Sol, es veu el perfil de l'illa de Mallorca. Segur que el petit vaixell que s'endinsa cap a la immensitat de la mar acaba arribant a bon port després d'una travesa plena de vivències i nous reptes. El mateix que vos desitge en aquest 2016 que tot just acaba de començar. Salut!