dimecres, 21 de setembre del 2011

El Carraixet

Una imatge presa en terres valencianes. La millor terreta del món, je,je...
Vaig quedar per fer la sessió amb l'amic Vicent. Feia uns 25 anys que no venia a aquest lloc (com passen els anys...). El cel no va acompanyar tant com l'anterior vegada que vàrem quedar per fer fotos. El lloc tampoc va ser gran cosa per les expectatives que ens havíem creat. Així i tot hi ha alguna que es pot salvar...

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 67mm
f/8, 1/10s, ISO 100, filtre degradat neutre de 3 passos, trípode i cable disparador.

dimarts, 13 de setembre del 2011

Sense Sol

Amb aquesta imatge tancarem la sèrie de la darrera collita de fotos eivissenques. Un any després vaig tornar a un indret que ja us he mostrat. L'any passat no vaig veure eixir el Sol per sobre de la mar per uns pocs dies. Com que enguany vàrem anar bastants dies abans vaig tornar amb la idea de fer la mateixa foto de l'any passat, però incloent el Sol. I allà hi era jo, una hora abans de l'eixida de l'astre... però... de Sol res de res... que hi farem. Doncs farem una cosa que normalment no m'agrada per paisatge, bé, en realitat farem dues coses que no m'agraden. Passar la foto a blanc i negre i deixar-la en format quadrat.
Per cert, aquest lloc m'està esperant per fer una bona sessió de nocturnes, independentment que el proper estiu intentem repetir l'eixida amb Sol.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 19mm
f/11, 20s, ISO 100. Degradat neutre de 3 passos. Trípode, cable.

dimarts, 6 de setembre del 2011

En el jardin de la noche

En el jardín de la noche
hay una rosa, luminosa
que me mira fijamente a los ojos.
Parpadea y me quiere decir cosas
—tantas cosas que no sé—,
y es cuando alargo los brazos
para llevarle mis manos, tan abiertas
que casi me siento llegar con el pie.

Pero yo,
quiero ser de noche el dueño
de los ojos de la altura,
y he de fundir la montura
para galopar mi sueño.

Volaré,
tengo que domar el fuego
para cabalgar seguro
en la bestia de futuro
que me lleve a donde quiero.

En el jardín de la noche
hay una rosa, luminosa
que me mira fijamente a los ojos.
Parpadea y me quiere decir cosas
—tantas cosas que no sé—,
y es cuando alargo los brazos
para llevarle mis manos, tan abiertas
que casi me siento llegar.

Volaré,
volaré al jardín del cielo
en un pájaro violento,
en un corredor del viento,
en un caballo de fuego.

Volaré,
quiero ser de noche el dueño
de los ojos de la altura
y he de fundir la montura
para galopar mi sueño.

                                                                                       Silvio Rodríguez

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 23mm
f/4, 30s, ISO 1600, trípode, cable disparador, mirall alçat, solitud


divendres, 2 de setembre del 2011

Senzillament

Senzillament se'n va la vida, i arriba
com un cabdell que el vent desfila, i fina.
Som actors a voltes,
espectadors a voltes,
senzillament i com si res, la vida ens dóna i pren paper.

Serenament quan ve l'onada, acaba,
i potser, en el deixar-se vèncer, comença.
La platja enamorada
no sap l'espera llarga
i obre els braços no fos cas, l'onada avui volgués queda's.

Així només, em deixo que tu em deixis;
només així, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d'alguna branca.
Molt blanca...

Sovint és quan el sol declina que el mires.
Ell, pesarós, sap que, si minva, l'estimes.
Arribem tard a voltes
sense saber que a voltes
el fràgil art d'un gest senzill, podria dir-te que...

Només així, em deixo que tu em deixis;
així només, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d'alguna branca.
Molt blanc...

                                                                                         Lluís Llach

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm
f/11, 5s, ISO 400, filtre degradat invers de 3 passos i gegradat neutre de 2 passos, trípode, cable disparador.