dimarts, 23 de desembre del 2014

Primeres llums

Les primeres llums del dia acaronant els cims de la Serra d'Ensija i els pollegons del Pedraforca. Al fons de la vall encara hi ha foscor i boira. D'una matinal del passat cap de semana conjuntament amb l'Esther Bahí.
Aprofite per desitjar-vos bones festes i molts excessos en aquests propers dies. Salut!

f/11, 0,8s, ISO 400

dimarts, 16 de desembre del 2014

Montgarri

Hi ha llocs que tenen un embruix especial. Montgarri segurament és un d'aquells llocs. Quan vas una primera vegada la seva bellesa et captiva i saps que, de tant en tant, aniràs tornant. Tot i ser una de les excursions masificades de la Vall d'Aran, la passejada des del Pla de Beret és una d'aquelles coses que et reconforta l'esperit. La visió del Santuari és inigualable. D'un dia gaudint de la familia, de les primeres neus i d'aquest lloc meravellós.
 
f/8, 1/160s, ISO 100

dimecres, 10 de desembre del 2014

El llac encantat

Dues coses vaig trovar a faltar quan vaig visitar aquest racò per fotografiar-lo: Neu a la montanya i un bon vadeador per fer enquadraments millors. Així que ja tinc excusa per tornar-hi.
 
f/11, 30s, ISO 100 

f/8, 1/6s, ISO 100

divendres, 28 de novembre del 2014

Tot és gris

Tot és gris.
Ho és el temps.
Ho és el meu cor
tan indecís.

I darrere els vidres
ho és el món
que es perd
qui sap on
dins la boira,
aquest món incert.

Tot és trist.
Ho és el fred.
Ho és el pensar
que no t'he vist.

I la vida que passa
i jo me'n ric
com d'un film antic
fet de l'ombra
d'aquell temps difunt.

No em digueu el camí perdut
més enllà d'aquest meu paradís,
més enllà d'aquest gris
absolut, d'aquest immens silenci.

Tot és gris.
Ho és el temps.
Ho és el meu cor
tan indecís.

I darrere els vidres
ho és el món
que es perd
qui sap on
dins la boira,
aquest món incert.
 
 
f/11, 0,5s, ISO 100


dijous, 20 de novembre del 2014

El meu moment

Quan vaig arribar al bosc encara era negra nit. Feia vent i fred. En endinsar-me al bosc el vent va desapareixer, però va fer acte de presencia una fina pluja. Mentre caminava només s'escoltava el suau caure del plugim i les meues trepitjades. Vaig estar en el més immens silenci i en la més immensa solitud tot concentrat, caminant i buscant motius que fotografiar. Vaig fer tot el recorregut que tenia pensat fer pausadament, a pas de fotògraf, mirant i gaudint. Va ser una bona estona.

Ja en el camí de tornada em vaig creuar amb vàries decenes de persones. El pàrquing semblava un mercat en hora punta. Vaig conduir cap a casa. S'havia passat el meu moment i havia arribat el de tota la resta.

 f/8, 10s, ISO 200 amb el Canon 17-40
 f/8, 6s, ISO 200 amb el Canon 70-200 f/4 IS
f/8, 0,3s, ISO 100 amb el Samyang 14mm

dimecres, 12 de novembre del 2014

La mandra de les llargues exposicions

Aquest lloc que portaré avui no fa gaire que ja va venir pel bloc. És un lloc la visita del qual a la nit, en solitud i enmig del silenci ja s'ho val per si sol. La vegada anterior vaig quedar amb ganes de fer alguna llarga exposició, però va fer un vent bastant fort que ho va impossibilitar. En aquesta segona ocassió vaig buscar un dia sense vent i quan vaig trobar l'oportunitat vaig anar a buscar la foto.

f/4, 25min, ISO 200
 
Cada vegada més, però, les llargues exposicions em fan més mandra. Així que quan portava 25 minuts esperant i començava a avorrir-me vaig decidir interrompre el treball de la cámara i dedicar-me a exposicions molt més curtes. No sé, crec que estar esperant ja no va amb mi. Ni en fotografía ni en molts altres aspectes de la vida.
 
 f/2.8, 25s, ISO 3200

 f/2.8, 25s, ISO 3200

diumenge, 9 de novembre del 2014

Primavera d'hivern

Arriba la tardor i, com cada any, els blocs i les xarxes socials amb temática fotográfica s'omplen d'imatges ocres. Cada any els mateixos comentaris: enguany la tardor ve molt tard, ploura i cauran totes les fulles, està tot molt sec... És com una mena de ritual anual al què estem convocats els fotògrafs de paisatge. Una cosa que em crida l'atenció des de fa temps és com la paraula "tardor" resulta atractiva per la gent castellanoparlant. He vist comentaris de gent castellanoparlant en blocs que fan servir el català on comenten  que aquesta paraula els crida l'atenció o els agrada.
Jo sóc de les darreres genaracions que per aprendre la llengua dels meus ancestres vaig haver de fer un esforç personal i autodidacta. Durant la meua infantesa em varen negar la meua llengua i, amb prou feines, encara vaig tindre la sort de gaudir de dues assignatures durant la carrera en valencià. Vaig comprar llibres, vaig estudiar gramática i vocabulari i em vaig examinar, tot pel meu compte. Recorde un llibre d'Enric Valor que em va agradar molt: "Millorem el llenguatge". Allà vaig aprendre una altra forma d'anomenar la tardor que em va encantar: "Primavera d'hivern". I és que, realment, després de la sequera estival, la tardor és una primavera autèntica, amb un esclat de vida i color. Tanmateix com avui, dia 9 de Novembre de 2014, potser comence la primavera d'hivern de la meua llengua i de la meua terra.
 

divendres, 31 d’octubre del 2014

Llum d'Octubre

La llum d'octubre en Eivissa sol ser mágica i tindre un encant especial. Aquest Octubre no ha pogut ser d'una altra manera. Els cels son nets i diàfans i tenen una transparencia meravellosa. Ja fa molt de temps que he pensat que és el millor més per fotografiar l'illa.

El raconet de la foto d'avui és un petit bombó amagat de la costa Sud. És un d'aquells llocs que la presió urbanística ha aillat més encara. Les cases que s'han construit al seu voltant han eliminat l'accés natural a la cala i ara cal arribar saltant de roca en roca com les cabres. És un lloc que m'agrada visitar de tant en tant. Com tota la costa és d'accés públic i lliure i ningú ho pot impedir perquè, a més amés, no cal travesar cap finca privada per arribar.
Ja fa uns anys vaig venir a aquest lloc a fer la sortida de Sol. Al poc d'arribar a la platja va baixar un paio d'una de les cases i em va dir en anglès que jo no podía estar allà. Pel seu aspecte ros i immaculat vaig intuir que aquell individu no parlava cap llengua llatina. Com que la meva principal preocupació era no perdre les llums i no estar discutint sobre la llei de costes amb aquell personatge li vaig dir que jo només sabia parlar en català i que no l'entenia. Li vaig girar l'esquena, vaig plantar el trípode i vaig seguir fent fotos. Segurament em va donar per imposible i va marxar.
Tinc la intuició que "els propietaris", en algún moment, faran alguna cosa per tallar el precari camí que ara porta fins aquí. Jo pensé seguir venint tantes vegades com em vinga en gana.
 
f/11, 4s, ISO 100, degradat de 3 passos per al cel

dissabte, 25 d’octubre del 2014

Roca i núvols

Vos puje una nova remesa de boires alemanyes. Boira i núvols varen ser una constant els dies que hi varem anar per aquelles contrades. Per qüestions del destí, els darrers mesos, estic fotografiant més boires que en tota la meua vida.

 f/8, 1/125s, ISO 100
 f/11, 15s, ISO 100
f/8, 1/100s, ISO 100

diumenge, 19 d’octubre del 2014

El llogaret perdut

A pas de tortuga vaig procesant fotos de les passades vacances. La veritat és que el temps és un bé molt escàs darrerament. No se si se'n pot comprar una mica...
Aquest lloc que avui vos mostre és un d'aquells llocs poc coneguts, dels que no surt en cap guia, però que té un encant molt i molt especial. A pocs metres passa la carretera per on tots els turistes van i tornen dels "llocs estrella", i aquest raconet queda apartadet, mig amagat, i tranquil. Vaig tindre dues oportunitats per fer una sessió. Cap de les dues vaig tenir la llum que jo desitjava. Però passejar sol per aquest lloc sota una fina pluja és una d'aquelles coses que recorde amb més plaer del viatge.

 f/11, 1,6s, ISO 100

f/8, 1/50s, ISO 400

f/8, 1/30s, ISO 400

diumenge, 12 d’octubre del 2014

Una mica de tot

 La idea inicial era una cosa totalment diferent del que va pasar després. Anant cap a la localització inicial vàrem començar a travesar espesos bancs de boira que no entraven ni en el pronòstic meteorològic ni en els plans inicials. Així que, canvi de plans: a guanyar alçada i a intentar fer alguna cosa per sobre dels núvols. Malgrat estar en un entorn molt humanitzat les boires varen donar bastant joc.
 
f/11, 1/3s, ISO 100, degradat de 3 passos 

 f/11, 0,4s, ISO 100, degradat de 3 passos

Ja amb el Sol bastant alt i pensant en la retirada, una aveteda amb un joc de llums i ombres ben bònic ens va fer aturar el cotxe i tornar a treure tots els estris. Em vaig dedicar a fer dues coses que gairebé mai faig: detalls i ficar moviment en les imatges. No sé si les següents imatges són "anades d'olla" o no, però és el que vaig estar fent durant una bona estona. La qüestió és que dedicar temps a alguna cosa diferent de l'habitual em va satisfer més que les boires inicials.
Tot això amb la compañía de l'Esther.
 
 f/11, 0,4s, ISO 100, una mica de vent
 
f/16, 1/4s, ISO 100, zooming

dimarts, 7 d’octubre del 2014

Es paller des camp

Torne a portar al bloc la imatge d'una icona fotográfica a l'illa d'Eivissa: Es paller des camp. Un monòlit imponent ubicat en un lloc encantador i de gran bellesa. A l'estiu el Sol surt més amunt i es pot fotografiar "des de l'altre costat". Vos deixe dues imatges d'aquest estiu: una des de dalt i una altra des de baix. Això sí, totes dues amb els cels que vaig tenir durant 10 dies seguits...
 
 f/8, 1/13s, ISO 100

f/8, 1/4s, ISO 100
 
No fa gaire vaig llegir una entrada de Jose Fernandez al seu bloc comentant la caiguda de diversos monòlits de la costa asturiana per la força del mar. Sovint hem parlat de la "bassa mediterrània" comparant amb el Cantàbric. En el bloc "Ibiza a Pie de Foto" vaig veure no fa massa temps una imatge des paller des camp de fa uns 50-60 anys que em va deixar bocabadat. Es pot veure com l'acció de la natura ha anat malmetent la mole rocosa i fa presagiar que arribarà un moment que l'estructura completa s'acabarà desplomant. Sembla que la Mediterrània tampoc és tan dòcil. Espere, no obstant, poder seguir fotografiant-lo durant molts anys més.
 
 f/22, 13s, ISO 100

dilluns, 29 de setembre del 2014

Una bona matinada

Dissabte al matí vaig gaudir d'una bona sessió. Una d'aquelles en què trobes que ha valgut la pena fer més d'una hora d'anada i una altra de tornada en cotxe, per gaudir només durant mitja horeta. Les boires que anàvem buscant varen esdevenir més aviat boirines, però ens varen regalar un espectacle ben maco. Amb la grata companyia de l'Esther que em va portar a aquest lloc meravellós.

 f/11, 8s, ISO 100, degradat invers de 3 passos

 f/11, 8s, ISO 100, degradat invers de 3 passos

f/11, 1/4s, ISO 100, degradat invers de 3 passos

dimarts, 23 de setembre del 2014

Tagomago

Tagomago és un illot al Nord-Est d'Eivissa. Per la seva situació i el seu perfil característic dona molt de joc fotogràficament en sortides de Sol i de Lluna. De fet ja us l'he portat a aquest bloc en moltes ocassions. Per exemple en aquestes dues mostres: una i dues.
Com tots els illots que envolten Eivissa, Tagomago hauria de ser un lloc pel qual s'hauria de tenir especial cura. És lloc de nidificació d'aus marines i està envoltada d'uns fons marins d'indubtable valua. Per tant presenta un frágil equilibri ecològic que cal preservar per les futures generacions.
Als anys 80 ja va ser font d'una important polémica quan les autoritats vàren permetre la construcció d'un habitatge en la seva superficie. Tot això després d'un fosc embolic sobre la propietat d'aquesta petita illa i que la va posar en mans d'empreses d'origen alemany.
En l'actualitat l'illa és "propietat" d'un especulador immobiliari alemany que està emparellat amb una coneguda i "trasnochada vedette" votant del PP. A poc que busqueu per internet trobareu que l'illa es promociona amb el lema: "Alquila tu isla privada". L'habitatge dels anys 80 a esdevingut una mansió de luxe sobre la qual han sortit glamurosos reportatges en la revista Hola. Pel mòdic preu de entre 100000 i 250000 euros podeu llogar tota l'illa durant una setmana i fer en ella el que vos rote, gaudint d'un servei d'helicòpter privat per si l'illot se vos queda petit i voleu anar a fer un tomb per Eivissa. Coneguts futbolistes i no tan coneguts "empresaris" rusos han gaudit de festes multitudinàries en aquest lloc.
A diferencia dels anys 80 en l'actualitat l'illot és Àrea Natural d´Especial Interès (ANEI) per part del Govern balear, és zona de protecció per la llei de costes, és Lloc d´Interès Comunitari (LIC) i Zona d´Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) per la Unió Europea, també el pla territorial del Consell el protegeix.  Malgrat totes aquestes proteccions el "propietari" (para chulo mi pirulo) ha anat fent noves construccions sense cap permís ni llicència amb el silenci de les autoritats.
Eivissa: l'illa que no va saber trovar el seu model turístic. I es que no sé que em repugna més, el turisme "low cost" de discoteca i pastilles o el de guant blanc, caviar i "Beach Club". El que sí que està clar és quin partit polític ha permés totes aquestes barbaritats i com molts militants seus (ex-ministres terratinents inclosos) han tret profit econòmic personal. El problema és el de sempre: continúen guanyany i amb majoria absoluta...
Des d'aquest humil bloc vull enviar tot el meu suport als grups ecologistes i la gent que s'està movent per lluitar contra la barbarie, en aquest i en molts altres casos similars.
Per si en voleu saber més.

f/8, 1/13s, ISO 400, degradat neutre de 2 passos

dimarts, 16 de setembre del 2014

El jardí

La segona part del viatge d'aquest estiu per terres germanes ens va portar a un altre racó encisador: Berchtesgaden. Tot i no tenir les vistes tan impressionants què vàrem gaudir en Grainau l'entorn no deixa de ser espectacular. En aquest allotjament no teniem balcó des del què fer fotos. Per contra teniem un estri molt important: rentaplats. Recorde que estaba carregant el rentaplats amb la meua meticulositat característica quan, de sobte, vaig albirar per la finestra com s'estava posant el cel. Tot d'una vaig deixar la feina, vaig agafar l'equip a correcuita i em vaig posar a disparar com un boig des del jardí. No hi ha res com tindre rentaplats... i jardí, és clar.  De nou el plaer de fer fotos "des de casa".

f/8, 1/15s, ISO 400


dijous, 11 de setembre del 2014

Ara és l'hora


Jo hi sóc només si tu vols ser-hi,
no tinc altra veritat,
ni enganys ni cap gran misteri,
si tu hi vas, també hi vaig.
No tinc país
sense tu,
tampoc tinc demà...
així doncs per sempre
mantinc el repte,
només si hi vas jo hi vaig.

Jo hi sóc si també vols ser-hi
tan sols per fer un camí junts,
pel goig de seguir petjades
que ens han dut molt lluny.
Pel plaer d'un demà que engresqui
perquè ens hi trobem a gust
refent l'art de viure
poder conviure
el somni d'un món més just.

Tens les mans, tens el cor,
tens les claus per obrir l'horitzó de llum.

De res no valen banderes
que no ens facin d'abrigall
pel fred de la llarga espera
del gran nom, llibertat.
Que sense tu
no ens serveix
cap senyera ardent,
ni símbols ni gestes
t'han de sotmetre,
tu ets qui mou el vent.

Jo hi sóc perquè tu vols ser-hi
i res no serà senzill
però tot el camí que esperi
tindrà un nom i un sentit.
El goig d'enlairar aquest somni
on tots hi trobem un lloc,
bastir una drecera
que ja per sempre
ens porti a un món millor joiós.

Jo hi sóc perquè tu vols ser-hi
si no res no em lliga aquí
que sense tu no sé entendre
cap demà ni cap país...
Proclamo que les banderes,
símbols, pàtries i demés,
tan sols quan a tu et serveixen
me'ls estimo i me'ls faig meus.

Serem només si el coratge
ens fa anar més lluny d'aquí,
serem només si ens exalta
guanyar tant per compartir,
serem sols un país lliure
si som lliures els seus fills,
serem només si volem
i aquest repte ens fa més rics.

Tens les mans, tens el cor,
tens les claus per obrir l'horitzó de llum.
 
                                                                      LLUÍS LLACH


divendres, 5 de setembre del 2014

El balcó

El Zugspitze és la montanya més alta d'Alemanya. Aquest estiu hem tingut el privilegi de voltar per la zona i, malgrat ser un lloc molt humanitzat, gaudir de paisatges incomparables. Vàrem pasar quatre nits en una casa que tenia un balcó. Un balcó que tenia vistes directament al colós. Això va produir que passés moltes estones al balcó, amb el tele tirant fum. Tota una sort, poder fer fotos així des de "casa". Les fotos que venen a continuació són de diferents dies, totes elles fetes des del balcó, fins i tot alguna d'elles en calçotets estant... La desfilada de núvols era continua conjugant-se en una dansa perpètua sobre aquella roca. Tot un luxe, tot un privilegi.

1/60s, f/8, ISO 100

1/8s, f/8, ISO 100

1/100s, f/8, ISO 100

 30s, f/11, ISO 100
 1/125s, f/8, ISO 100

divendres, 29 d’agost del 2014

El desesperant estiu

Eivissa és un paradís fotogràfic. Lamentablement l'època de l'any que més temps hi puc passar (l'estiu) és la pitjor fotogràficament parlant. Fa un parell d'estius vaig elaborar una modesta guía per intentar treure profit d'aquesta època. Així i tot és difícil resistir-se a la possibilitat de fer alguna sessió. De totes maneres la successió de dies i dies de cels rasos sense cap gràcia pot arribar a ser desesperant. Aquest any ha estat així. Més d'un matí quan he tret el cap per la porta, de bon matí, he estat molt temptat de tornar-me'n al llit...
Almenys l'habitual calitxa estiuenca fa que el Sol surti apaivagat. En aquestes situacions m'agrada molt fer servir el degradat invers de 3 passos i treure l'esfera solar inaugurant el dia sobre l'horitzo. L'invers de Singh-Ray trobe que potencia molt agradablement els tons càlids d'aquestes sortides. Sovint li fique un degradat d'1 pas per sota "del revés" per evitar l'excessiva diferencia de llum cel/terra, si bé això depen una mica de cada situació.
Vos deixe dos exemples.

 0,3s, f/11, ISO 100
 
0,4 s, f/11, ISO 100
 
Per cert, no se si us heu adonat, però he canviat algunes coses en el look del bloc. En la nova capçalera teniu un exemple similar del que he esmentat en l'entrada. Si bé aquesta foto és una posta d'un mes de febrer a uns 5ºC poques hores abans d'una inaudita nevada a l'illa. Espere que vos agrade.


dimarts, 15 de juliol del 2014

Aturada tècnica

Ha arribat el moment de deixar el bloc descansant una temporada. Necessite agafar una mica d'oxígen i certa distancia i les properes setmanes em dedicaré a fer-ho. Ens veiem segurament a la tornada de vacances. Bon estiu per tothom i fins aviat.


dijous, 3 de juliol del 2014

Flameja el Sol ponent


Flameja al sol ponent l'estol de veles  
en el llunyà confí del cel i l'aigua.  
La mar, inquieta, com un pit sospira  
en la platja reclosa i solitària.  
D'on pot venir la inquietud de l'ona?  
Ni un núvol en el cel... ni un alè d'aire...  
D'on pot venir la inquietud de l'ona?  
Misteri de la mar! L'hora és ben dolça.  
Flameja, al sol ponent, l'estol de veles.  

                                                               Joan Maragall

Canon 5DII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 100mm
f/11, i/40s, ISO 400, degradat invers de 3 passos per al cel, trípode

dimarts, 24 de juny del 2014

Castell de la Popa

Aquest lloc estava en la recàmara des de feia temps. Tot i saber que moure's a menys de 100Km de Barcelona i la seva ària d'influència implica una important contaminació lumínica les possibilitats del lloc s'ho valien. El dia triat la previsió meteorològica era favorable, però com passa sovint, la realitat va ser ben diferent. Va ser una nit amb molta humitat i núvols baixos que encara varen fer més palesa la contaminació lumínica. Com sempre cal intentar treure profit de la situació encara que no siga la més favorable. Més encara quan arribar al lloc suposa un esforç físic. 
Junt amb la companya Esther Bahí. 

 Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 30s, ISO 1600, trípode, il·luminada amb llinterna

 Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 30s, ISO 3200, trípode, il·luminada amb llinterna

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 30s, ISO 3200, trípode

divendres, 13 de juny del 2014

Flysch mediterrani

Mirant en Google el perfil de la costa eivissenca et trobes en la part Nord-Est de l'illa una curiosa formació lineal. Es tracta d'una mena de passadissos en la roca similars als dels flysch del Cantàbric. Però en aquest cas segurament més que la mà de la natura hi te a veure en el seu origen la mà de l'home. Hi ha molts punts de la costa de l'illa on es va extreure roca quan es va construir la muralla de la ciutat i, possiblement, aquest és un d'aquells llocs. Si bé no he sabut trobar o comprovar aquest tema en aquest punt concret. Hipòtesi pendent de comprovar.
Aprofitant que aquells dies la mar estava molt baixa vaig venir per intentar captar aquest lloc. La possibilitat que tenia de treure un punt de vista alt on es fes més palesa aquesta formació no em va convèncer. Així que vaig baixar arran d'aigua. Així i tot el resultat no és de la meua total satisfacció. Però ja vaig pensant idees per fer alguna cosa més en aquest lloc.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm
f/22, 1.6s, ISO 100, degradat invers de 3 passos i trípode

dimecres, 4 de juny del 2014

Cap a Llevant des de Ponent

Sovint quan prepares una sessió intentes triar el millor moment i les millors condicions. Moltes vegades passa tot el contrari del que tenies previst i tot queda en un no res. Aquest dia va passar això. Vaig apostar per fer les primeres llums del dia cap a Ponent. La previsió era de núvols i tenia més o menys pensats els enquadraments que volia fer. Havia planificat els enquadraments amb uns cotonets pintats al cel. De núvols sí que hi va haver, però molts més dels esperats, de manera que cap a Ponent no va haver cap foto. Per contra, cap a llevant el cel va adquirir un to espectacuar. En aquestes circumstàncies només queda que improvisar alguna cosa per salvar els mobles... i lamentar-se de no haver triat una localització a l'altra banda de la illa.


Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 26mm
f/8, 30s, ISO 100, degradat neutre de 2 passos, trípode

dimecres, 28 de maig del 2014

Sortida amb companyia

Alguna vegada he comentat que considere família i fotografia activitats incompatibles i que, evidentment, va abans família que fotografia. Feia molt de temps que no agafava la càmara anant amb els meus. Aquest dia havíem quedat per anar a sopar. El Sol es ponia una mica abans de l'hora de sopar i, quan vaig veure com s'estava posant el cel, vaig decidir agafar els estris. Ja imaginava que només tindria una poca estona per disparar, però així i tot, ho vaig agafar tot. Vàrem anar a una d'aquelles localitzacions apartada, solitària, on asaborir el moment. Vaig parar tot l'equip i vaig començar a disparar. El meu fill estava al meu costat tot el temps, molt pendent de tot. En un moment donat li vaig dir: "Vols fer una foto?". Com que la resposta va ser afirmativa li vaig passar el disparador. Va fer "clic" i al veure la imatge en el LCD de la càmara la seua cara es va omplir amb un somriure de satisfacció. A partir d'aquí vaig estar una bona estona explicant-li cada component de l'equip, ensenyant-li els filtres i fent-lo mirar a traves d'ells, mirant amb l'aplicació del mòbil per on es pondria exactament el Sol... Aquest dia família i fotografía van conjugar bé. Potser en uns pocs anys més tindré acompanyant.
Posdata: És més difícil explicar-li a un nen de 6 anys què és un histograma què explicar-li d'on venen els nens.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 22mm
f/11, 3,2s, ISO 100, degradat invers de 3 passos, trípode

dimarts, 20 de maig del 2014

El regal sense color

Les sessions en aquesta època de l'any per fer sortides de Sol són molt cares, ja que suposen matinades importants. Si mentres condueixes vas intuint un cel totalment tancat vas pensat si ha estat bona idea fer l'esforç. Però no tot van a ser Solets amb coloraines i, de vegades, el cel et regala altres espectacles menys coloristes, però no menys bonics. Aquest dia que us mostre no vaig veure el Sol, ni va haver color al cel. Però va haver un festival de núvols increïble. Si a més a més tens el paradís al davant per fotografiar-lo el plaer està garantit.
Això sí, em vaig haver d'emplear a fons en la carrera final fins el cotxe quan va començar a diluviar.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm
f/8, 1/5s, ISO 400, polaritzador, degradat de 3 passos neutre i trípode 

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 32mm
f/11, 2s, ISO 100, polaritzador, degradat de 3 passos neutre i trípode 

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 19mm
f/11, 2s, ISO 100, polaritzador, degradat de 3 passos neutre i trípode