dijous, 25 de febrer del 2010

Verd, blanc, blau... i vermell

L'altre dia em vaig descuidar del color vermell de la terra.

Canon 400D amb tamron 17-50 a 17mm
f/8, 1/40s, ISO 100, polaritzador

dimarts, 23 de febrer del 2010

Pagesia

No fa gaire anys aquesta imatge era normal a Eivissa. Els temps han canviat i molt. A millor o a pitjor, depen de per a quines coses, però han canviat de manera irreversible. Esperem que les futures generacions sapiguen conservar el llegat, la forma de vida dels seus avantpassats, encara que siga de manera testimonial.


Canon 400D amb tamron 17-50 a 17mm
f/4.0, 1/30seg, ISO 100, flash

dilluns, 22 de febrer del 2010

Verd, blanc i blau

Aquest cap de setmana hem estat per Eivissa. Fotogràficament no ha estat gaire fructífer. El temps i alguna posta de sol molt deslluïda han fet que no haja tret massa coses interessants. Dissabte va sortir el sol i vàrem anar a Corona. Els ametllers ja no estaven en la seua màxima esplendor. Començava a brotar la fulla i la pluja dels dies anteriors va fer que molta flor estiguera ja per terra. No passa res, hi hauran altres anys...
Per contra vàrem gaudir d'un ambient net i d'una verdor aclaparadors. Una de les poques fotos que es poden salvar es aquesta.
Canon 400D amb el tamron 17-50
f/8, 1/100s, ISO 100, polaritzador

dimecres, 17 de febrer del 2010

Un so diferent...

Les platges de la costa brava tenen un so característic que, a més a més, es diferent entre cadascuna d'elles. El gruix de la sorra, que en alguns casos deixa de ser sorra per passar a ser "pedretes", determina que, les onades, en el seu anar i venir, facen rodar aquesta sorra produint un so ben relaxant. Cada platja, en funció del gruix de la seua sorra té un so peculiar. En alguns casos podríem saber en quina platja estem tan sols escoltant.
Aquest so és una de les coses que més em va sorprendre quan vaig venir a viure al Principat. Mai havia vist, millor dit escoltat, una cosa així, acostumat a les platges de sorra fina de la meua infantesa.
Canon 400D amb tamron 17-50 a 21mm
f/11 i 1.6seg ISO 100. Trípode

dimarts, 16 de febrer del 2010

El Montseny m'enamora

Com que ara, al principi, anirem tirant d'arxiu, hi ha material més que suficient...
El passat mes de desembre vaig fer una escapada a un d'aquells indrets que m'enamora: el Montseny. Em sobrava un dia de vacances i vaig decidir dedicar-lo a fer fotos, així que, vaig agafar el cotxe i hi vaig passar gairebé tot el dia per allà. És una d'aquelles coses que no puc fer sovint, escapar-me un dia tot sol a fer fotos. La sensació d'estar sol amb la càmera, sense preses, gaudint del moment, és d'un gran plaer.
Al matí vaig tindre una llum d'aquella encisadora, propia de l'hivern que es va conjugar perfectament amb els faigs, ja nus, esperant l'arribada de les primeres neus. Ja a la tarda, sense llum de sol directa vaig baixar a la riera de Sta Fe i vaig treure unes quantes fotos d'aquest lloc màgic. Vos deixe dues imatges de mostra.
Canon 400D amb el tamron 17-50 a 17mm
f/8 i 1/5s ISO 100, trípode

Canon 400D amb el tamron 17-50 a 26mm
f/8 i 1s ISO 100, trípode

dilluns, 15 de febrer del 2010

Dalt Vila des de Sa Penya

Molt sovint, quan faig fotos de paisatges, les veig en blanc i negre. No sé per què, no és un procés meditat ni valorat. Quan revele la foto la passe a blanc i negre y ja està. Aquesta imatge és un d'aquests casos. Tinc moltes fotos de Dalt Vila, però aquesta és una de les que més m'agrada. Té un encant especial. Havia un cel d'aquells que no pots deixar passar. M'encanta l'efecte de les plantes en primer terme i la línia de fuga que marca la muralla cap a la ciutat.


Canon 400D amb Tamron 17-50 a 17mm
Està tirada a f/8.0 (com no?) i a 1/125 seg ISO 100. Filtre polaritzador circular.
Desaturada i tractada per zones amb PS

diumenge, 14 de febrer del 2010

Comencem...

Després d'un temps rumiant la possibilitat sobre fer un bloc, al final, em llance. Vinga, anem. Comença ací aquest bloc que vol ser un bloc de fotos (i també una mica de fotografia) Però el motiu principal d'aquest bloc és exposar aquelles fotos meues que més m'agraden i fer comentaris sobre elles. Quan tinga alguna cosa interessant a penjar ho faré, però sense cap compromís inicial en quant a freqüencia. Vos convide a fer els comentaris que vos semblen i a anar seguint allò que jo vaja penjant...
I per començar ho faré amb una imatge molt especial. Possiblement la fotografia que, emotivament, és la més important que he fet mai. Era el primer dia de l'any 2008 i, després d'uns mesos d'espera, per fi, va venir al món en Jordi. El nostre fill. Des del primer moment que sabíem que tindríem una criatura, vaig decidir que fotografiaria aquell moment. Tenia la càmera preparada des de molts dies abans, la compacta, és clar (no em veia entrant a paritori amb la reflex al coll) Va ser una llarga espera, des de les 5 de la matinada que vàrem entrar a l'hospital fins les 19:55 que va naixer en Jordi. Finalment per cesària, però sense cap complicació important. I allà estava jo, amb la meua Casio Exilim (Casio fabrica altres coses a banda de calculadores) Tenia un espai molt reduït, pràcticament nul. Tenia un dit tremolós i un goig immens. Tenia un nus a la gola i a la meua parella a la vora. Tenia al davant al meu fill... Tenia apenes 2-3 minuts de vida i li vaig fer aquesta foto, la primera d'un llarg seguici de fotos que he fet al llarg d'aquest dos anys i escaig...
La màquina va decidir fer la foto a f/2.6 i 1/20s. L'enquadrament ja sé que no és el millor del mon, però en aquelles circumstàncies i pel que representa és, com ja vos he dit, possiblement, la foto més important que mai he fet.