dissabte, 22 de desembre del 2018

divendres, 7 de desembre del 2018

Escapada empordanesa

Dos fotografies d'una intensa jornada ornitològica per terres empordaneses de la mà d'un guía insuperable. El dia va acabar de la millor manera possible: amb una posta de Sol d'aquelles memorable. 


dimecres, 28 de novembre del 2018

Darreres cuetades de tardor

Caminar solitari pel bosc quan encara és negra nit i el gamarús crida amagat entre el fullatge és una experiència corprenedora. Veure com despunta l'alba i les llums van guanyant pas a poc a poc és una experiència gairebé mística. 


Els colors de la tardor es comencen a mostrar i la ment viatja entre troncs i fulles buscant enquadraments i imatges que intenten transmetre la bellesa del que s'està veient. Havia anunci de boires i allà que vaig marxar buscant la conjunció màgica: boira+fageda+tardor. Però les boires varen quedar ancorades lluny, a la vall, i no es varen presentar a la cita.



Tot i això, captar com els primers rajos d'aquell dia comencen a acaronar el fullam més alt dels fajos mentre els troncs encara romanen en la foscor resulta un exercici entretingut que acaba d'arrodonir una bona matinal de fotografía.



dimecres, 21 de novembre del 2018

A la sortida

A la sortida del sol,
t'esperaré.


Allà on tu saps que t'espere,
a lo darrer.

Ovidi Montllor

dimecres, 14 de novembre del 2018

Retrobant les matinades

Temps de retrobament amb les matinades en solitari. Salitre a la cara (i als filtres...), serenor i immersió en l'espai que t'envolta. Gaudir de la natura i gaudir la natura. I esperar, i buscar, i saber trobar. I tornar cap a casa amb satisfacció als ulls i pau al cor. I sabent que repetiràs i repetiràs les matinades, perquè són part del motor de la teva vida.



dilluns, 20 d’agost del 2018

La metàfora de la natura

Aquestes fotos són de fa uns dies, d'una escapada a l'Estany d'Ivars. Les terres de Lleida tenen al seu bell-mig aquest oasi que és ple de vida. Ens va sorprende la quantitat de cabussons emplomallats que hi havia i vàrem gaudir dels seus anar i venir durant una bona estona.
Els polls d'aquest any ja s'han convertit en joves i aviat hauran de buscar-se la vida per sí mateixos. Cada jove anava acompanyat d'un adult i feien pràctiques per pescar contínuament. Els adults empenyien als joves a que fiquessin el cap sota l'aigua i busquessin peixos. Tota una metàfora sobre la vida.
I allà estava jo, amb el meu jove al costat, parlant i aprenent coses junts... I pensant en aquestes metàfores que la natura ens regala.



dimarts, 14 d’agost del 2018

Començar de zero

Fa poc d'un mes que vàrem tornar de Feroe, però sembla que haja passat molt més temps. Pujaré una última tria de fotos del passat viatge en portes de començar la segona part de les vacances. 
Feroe és un lloc feréstec, on sentir el contacte amb la natura és molt fàcil: espais amplis, elements meteorològics, i a l'estiu, fauna a dojo... Tot i haver anat en "temporada alta" aquesta darrera vegada, és fàcil trobar llocs on meravellar-se dels paisatges en solitud i silenci. la presència de turistes és puntual i tan sols es pot donar una mica més de presència humana en els llocs més emblemàtics com ara Mykines o Gasadalur.
La infraestructura per rebre al viatger és molt minsa i el país té per explotar el gran potencial que suposa el seu atractiu turístic. Tenen la sort d'haver de començar pràcticament de zero. Espere i desitge que siguen intel·ligents i ho sàpiguen gestionar de manera raonable i, sobretot, sostenible; i que no s'acaben convertint en una altra Islàndia o Lofoten... El temps dirà.




dilluns, 6 d’agost del 2018

Petits i perduts

 Petit i perdut recull de poblets petits i perduts en unes illes petites i perdudes.



divendres, 27 de juliol del 2018

Dramàtic

Com ja comentava en l'entrada anterior als ocells, l'ambient en Feroe és sovint dramàtic independentment de l'època de l'any. Vàrem gaudir d'uns dies carregats de núvols amb el típic ambient constantment canviant. El dramatisme i espectacularitat dels paisatges s'incrementa sentint el vent i la pluja fina en la cara. Els cels acolorits cal deixar-los per la tornada a la Mediterrània. Us puje dos dels llocs més fotografiats i espectaculars de les illes en dies dramàtics de debò. 


dilluns, 23 de juliol del 2018

Els altres

Hi ha dos trets diferencials molt marcats entre l'hivern i l'estiu a les Feroe. Un és el color de les illes (dels ocres als verds) i l'altre és l'explosió de vida. A l'hivern tot és solitud i quietud, a l'estiu es produeix una explosió de vida que omple els camps d'ocells, de sorolls, de sorpreses... S'estima que a l'estiu hi ha aproximadament uns dos milions de parelles reproductores a les illes, apart d'un número indefinit d'ocells de pas. S'han censat fins a 305 espècies diferents a Feroe, de les quals unes 110 son visitants regulars o habituals. Així que, tot i que Mykines és la reina sens cap mena de dubte, al llarg de totes les illes es poden anar veient ocells constantment. 
Vàrem recórrer les illes, amb els prismàtics en una mà, la càmera en l'altra i la guia d'ocells damunt del cap, fent frenades enmig de la carretera quan veiem alguna cosa moure's. El meu fill Jordi (10 anys) és un màquina en la identificació i hem arribat a albirar 31 espècies diferents, moltes de les quals les hem pogut observar de molt a prop i fotografiar-les.
A continuació, en aquesta llarga entrada, pujaré les fotos decents que vaig aconseguir d'algunes d'aquestes espècies. 

La garsa de mar
La primera garsa que veus és emocionant, les 4 següents xules, però quan ja vas per un o dos centenars ja no els pares ni atenció... Són molt abundants i es troben a tot arreu. Es considerada l'ocell nacional de les Feroe i la seva arribada, cap al Març, anuncia el començament de la primavera any rere any.




Polit cantaire
Molt fàcil de veure també, amb el seu cant inconfusible és més fàcil trobar-lo pel so que emet que per veure'l.



Oca vulgar
Desenes i desenes d'oques pasturen els camps a les Feroe. En la foto dos jovenets descansant.


Els eider
Sempre fugissers i desconfiats. No vaig poder fotografiar-ne cap que no sortís d'esquena. Allà on hi havia sempre trobaves alguna mare curosa de la seva prole. 



Bec de serra mitja 
Un dels que més il·lusió ens feia veure pel seu peculiar "look". Vàrem tindre l'oportunitat de veure aquesta parella que va fugir ràpidament davant la nostra presència. 


gavià argentat
En la foto una mare que havia tret a passejar el seu jove.


Gavina de tres dits
Fotografia feta des del vaixell mentre les gavines ens regalaven els seus vols acrobàtics. Un plaer per a la vista.


fulmar
Aquesta gavineta és molt abundant, sembla que és l'ocell més nombrós a Feroe.



Els mascarells
Només hi ha una colònia estable a Feroe a l'illa de Mykines. És un espectacle veure'ls passar constantment des de dalt del penya-segat anant a pescar.



Xatrac àrtic
Visibles al llarg de totes les illes. L'exemplar de la foto el vàrem fotografia a Mykines, mentre empaitava els frarets per agafar el peixet que portaven per els seus pollets. En la primera foto es pot veure el botí.



Somorgollaire alablanc
En vàrem veure uns quants, més que dels somorgollaires comuns que són més freqüents com el seu nom indica. Potser un dels meus ocells preferits dels que vàrem observar. Aquest exemplar ens va deixar estar molt a prop seu.



Grua europea
L'últim dia a les illes vàrem tenir la sort de trobar un ocell que és accidental veure'l allà: una grua europea. És un ocell no nidificant allà i va ser una autèntica fortuna poder-lo gaudir una bona estona.


Cap d'olla d'aleta curta (balena pilot)
Tot i que no és cap ocell vàrem poder observar una parella d'exemplars passejant per un fiord. També va ser una troballa inesperada i certament emocionant.


dimarts, 17 de juliol del 2018

Els senyors frarets

Una de les espines amb què vàrem tornar l'any passat de les vacances familiars d'Escòcia va ser no haver pogut veure frarets. Quan nosaltres vàrem anar, ells ja havien marxat. I és que, aquests petits, només van a terra ferma a criar cada primavera fins a mitjans de l'estiu, quan ja han pujat el pollet. Llavors marxen a alta mar per la resta de l'any. I aquest va ser un bon motiu (un més) per anar a Feroe, poder-los veure i qui sap si també fotografiar-los.




De frarets n'hi ha a diferents punts de les Feroe. Però per poder-los veure en gran número i de ben prop cal anar a la màgica Mykines. Aquesta és l'illa més occidental de l'arxipèlag, un petit tros de roca habitat per unes deu persones a l'hivern. Per arribar-hi cal agafar un petit vaixell o un encara més petit helicòpter, de manera que només unes desenes de persones poden accedir cada dia. Any rere any una nombrosa colònia de frarets hi nia. Històricament els frarets han estat una font d'ous i de carn per als locals, si bé en l'actualitat estan protegits i la seva cacera fortament regulada. A més a més, aquest ha estat el primer any que s'ha regulat l'accés de turistes. Cal pagar una taxa per accedir (destinada a la protecció del medi) i hi ha guardes controlant que ningú ultrapassi els límits del camí ni molesti els ocells. Abans molta gent trepitjava per la zona de nius per tal d'apropar-se més encara...




Jo mai havia fotografiat ocells i per mi va ser tot un repte. Acostumat a la fotografia estàtica i meditada de paisatge, intentar captar aquells animalons amb els seus moviments imprevisibles va requerir de molta paciència. I és que aquests petitons es desplacen a una velocitat que, atrapar-los en vol és gairebé una quimera, si més no en mans inexpertes com les meues. Però bé, algunes fotos hem pogut fer i l'experiència ha esta totalment positiva.