diumenge, 26 de març del 2017

El gran Nord

A traves d'un dels dos tunels submarins que existeixen en Feroe, es pot accedir al grupet d'illes més septentrionals de l'arxipièlag. Quan passes el primer tunel sembla que has arribat a un altre mòn, però quan passes els altres dos o tres tunels que s'han foradat a la muntanya, els ulls i el cervell no tenen capacitat per metabolitzar tanta bellesa. Quan arribem al final s'acaba la carretera i comencen els somnis, realment o irreal.





Reculem i travessem (com no?) un altre tunel. I passem a l'illa de Kunoy. Un altre petit paradís.



Apart dels gran paisatges, com sempre, infinites possibilitats de captar detalls, escenes i retalls.




Com ja he comentat en alguna entrada anterior, els canvis de temps són constant, imprevisibles i molt ràpids. Pujaré aquesta seqüència de 3 fotos perquè vos feu una idea. Entre la primera foto (amb ullades de Sol) i la darrera només hi ha 5 minuts de diferència. Es pot apreciar com entra una cortina d'aiguaneu. En uns instants més ens havíem de refugiar a l'interior del vehicle.




La propera entrada ja serà l'última sobre el viatge a Feroe. Així que anims, que ja queda menys.

dimarts, 21 de març del 2017

Les dues platges

La natura en Feroe és tan desbordant que les illes emergeixen de la mar amb tanta impetuositat que la seva costa està formada bàsicament per penya-segats. L'absència de platges de sorra és una constant al llarg de tot el seu litoral. En vàrem trobar dues. Però varen ser tan boniques que varen compensar sobradament la mancança d'altres platges més.

Tjørnuvík



Bøur



dijous, 16 de març del 2017

Panofaroejant

Els paisatges de Feroe són sovint inabastables en una sola foto. Durant el viatge vaig tirar bastants panoràmiques. Vos puje un recull de 5 d'elles. La més petita està composada per 10 fotos i la més gran per 16 fotos tirades en vertical. Totes elles a mà alçada i montades amb el lightroom.





dimarts, 14 de març del 2017

Festival d'arcs

La climatologia feroesa és essencialment canviant. I canvia, a més a més, de manera constant i molt ràpida. L'alternança de pluja, neu, aiguaneu, ullades de Sol és continua i imprevisible. Les ullades de Sol en aquest context van creant arcs de Sant Martí un darrere de l'altre i per tot arreu. S'ha de ser molt ràpid i tenir bons reflexes per caçar-los, ja que la seva durada és molt efímera. I mai surt l'arc en el lloc que volem, ni portem muntat l'objectiu que cal per aquell enquadrament, ni podem aturar el cotxe quan en tenim un.... Moltes variables que fan que sigui una mena de joc del gat i la rata entre la natura i nosaltres.






divendres, 10 de març del 2017

Gásaladur

Hi ha un lloc a les Feroe on pots creure que les fades dels contes sí que existeixen. I aquest lloc s'anomena Gásaladur, un petit poblet ancestralment molt aïllat. L'accés per terra mai havia estat fàcil ja que calia salvar muntanyes de més de 400 metres de desnivell per arribar-hi. Per mar l'accés encara havia estat més difícil. Un lloc així estava abocat al despoblament i potser a l'abandonament total. La població va anar minvant i les cases varen ser progressivament abandonades, de manera que cap a 2002 només 16 persones hi residien (ovelles unes quantes més). Però l'any 2004 es va foradar la muntanya i es va construir un túnel que permetia l'accés en cotxe. I amb el túnel va arribar l'esperança que el lloc no esdevindria un lloc fantasma, de fet al 2012 ja hi havia 18 habitants (ovelles unes quantes més).
La bellesa del lloc és essencialment fantàstica (de conte de fantasia, vull dir) i el moment de llum que hi vàrem gaudir molt especial. Bellesa en estat pur. 

dimarts, 7 de març del 2017

Feroe: intro

Les Illes Feroe (Føroyar en llengua feroesa) són una nació composada per 18 illes (17 habitades) perduda enmig de l'Atlàntic nord. Tot i la seva dependència administrativa de l'estat danès, existeix un fort sentiment d'identitat pròpia i la seva llengua ha perviscut al llarg del temps malgrat la imposició en el passat del danès. Amb una població rondant els 50000 habitants, el proper 2018 es farà una reforma constitucional que reconeixerà el dret a l'autodeterminació i que serà l'antesala d'un referèndum per saber que vol la majoria: continuar integrats dins de Dinamarca o esdevenir un estat independent. És fàcil, no?

Doncs aquest petit país ha estat la destinació fotogràfica d'aquest hivern. Es tracta d'un territori d'origen volcànic, molt muntanyós i amb la omnipresent presència del mar. L'alta pluviositat ha anat solcant les muntanyes en un treball constant i precís, creant els característics reguerols que es dibuixen en les vessants. Plou i plou i plou... I alguna vegada neva...




I si la pluja és una de les grans protagonistes, no està a un nivell molt inferior el vent, sempre present. Una de les peculiaritats de Feroe és que els salts d'aigua són antigravitatoris. La combinació de pluja i vent fan difícil la pràctica de la fotografia. A més a més els ràpids (molt ràpids) canvis constants de temps fa que s'hagi d'estar molt pendent perquè de vegades només es disposa d'uns segons per poder fer una foto. La llum és fugissera i capriciosa a les illes.



La capital Torshavn concentra el gruix de la població. Fora d'aquest gran nucli es troben pel territori petits llogarets encantadors on la gent s'ha aclimatat a viure en un medi tan hostil climatològicament.




Cada poblet presenta infinits racons on trobar motius fotogràfics. El tele a mà alçada es presenta com el gran recurs quan la perseverant pluja impedeix desplegar tot l'arsenal de filtres i cristalleria.




I no podem deixar passar per alt les altres grans protagonistes: les ovelles. Allà on mires sempre en trobes alguna, ja que la seva població duplica a la població humana.




En el decurs de les properes entrades aniré pujant més material fotogràfic de l'obtingut en el viatge, un viatge d'aquells intens i en contacte amb la natura en estat pur. Sóc un gran afortunat de poder visitar llocs així.