dissabte, 8 de febrer del 2014

La montanya que es resisteix

Avui al matí he tirat cap a Montserrat. Una localització propera, però que se'm resisteix. No acabe de treure res que em satisfaga del tot. L'Esther Bahí diu que Montserrat és una montanya per fotografiar-la de lluny. Potser té raó. Des d'aprop i des d'un punt més baix que les agulles és realment difícil trobar enquadraments atractius i la falta de primers plans interessants és palesa. Després d'una bona caminada a les fosques i d'estar una llarga estona buscant alguna cosa que incloure en la imatge, apart de les agulles, he trobat aquest pi. Com que se'm tirava el temps al damunt m'he decidit definitivament per ell.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 22mm
f/11, 13s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos i degradat neutre d'1 pas en moviment i retirats uns 2 segons abans d'acabar l'exposició, trípode 

El cel s'ha pintat de color i la llum ha estat molt xula. Ha hagut un moment que tot ha agafat un to càlid increïble. Ja sé que les fotos tiren a magenta, però he intentat ser el més fidel possible al que he vist. I és que ha durat pocs segons, però tot ha agafat uns tons molt intensos.
Seguiré intentant trobar punts de vista de la montanya màgica.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 50mm
f/11, 6s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos i degradat neutre d'1 pas en moviment, trípode