Començar de zero

Fa poc d'un mes que vàrem tornar de Feroe, però sembla que haja passat molt més temps. Pujaré una última tria de fotos del passat viatge en portes de començar la segona part de les vacances. 

Feroe és un lloc feréstec, on sentir el contacte amb la natura és molt fàcil: espais amplis, elements meteorològics, i a l'estiu, fauna a dojo... Tot i haver anat en "temporada alta" aquesta darrera vegada, és fàcil trobar llocs on meravellar-se dels paisatges en solitud i silenci. la presència de turistes és puntual i tan sols es pot donar una mica més de presència humana en els llocs més emblemàtics com ara Mykines o Gasadalur.

La infraestructura per rebre al viatger és molt minsa i el país té per explotar el gran potencial que suposa el seu atractiu turístic. Tenen la sort d'haver de començar pràcticament de zero. Espere i desitge que siguen intel·ligents i ho sàpiguen gestionar de manera raonable i, sobretot, sostenible; i que no s'acaben convertint en una altra Islàndia o Lofoten... El temps dirà.

Petits i perduts

 Petit i perdut recull de poblets petits i perduts en unes illes petites i perdudes.

Dramàtic

Com ja comentava en l'entrada anterior als ocells, l'ambient en Feroe és sovint dramàtic independentment de l'època de l'any. Vàrem gaudir d'uns dies carregats de núvols amb el típic ambient constantment canviant. El dramatisme i espectacularitat dels paisatges s'incrementa sentint el vent i la pluja fina en la cara. Els cels acolorits cal deixar-los per la tornada a la Mediterrània. Us puje dos dels llocs més fotografiats i espectaculars de les illes en dies dramàtics de debò. 

Els altres

Hi ha dos trets diferencials molt marcats entre l'hivern i l'estiu a les Feroe. Un és el color de les illes (dels ocres als verds) i l'altre és l'explosió de vida. A l'hivern tot és solitud i quietud, a l'estiu es produeix una explosió de vida que omple els camps d'ocells, de sorolls, de sorpreses... S'estima que a l'estiu hi ha aproximadament uns dos milions de parelles reproductores a les illes, apart d'un número indefinit d'ocells de pas. S'han censat fins a 305 espècies diferents a Feroe, de les quals unes 110 son visitants regulars o habituals. Així que, tot i que Mykines és la reina sens cap mena de dubte, al llarg de totes les illes es poden anar veient ocells constantment. 

Vàrem recórrer les illes, amb els prismàtics en una mà, la càmera en l'altra i la guia d'ocells damunt del cap, fent frenades enmig de la carretera quan veiem alguna cosa moure's. El meu fill Jordi (10 anys) és un màquina en la identificació i hem arribat a albirar 31 espècies diferents, moltes de les quals les hem pogut observar de molt a prop i fotografiar-les.

A continuació, en aquesta llarga entrada, pujaré les fotos decents que vaig aconseguir d'algunes d'aquestes espècies. 

La garsa de mar

La primera garsa que veus és emocionant, les 4 següents xules, però quan ja vas per un o dos centenars ja no els pares ni atenció... Són molt abundants i es troben a tot arreu. Es considerada l'ocell nacional de les Feroe i la seva arribada, cap al Març, anuncia el començament de la primavera any rere any.

Polit cantaire

Molt fàcil de veure també, amb el seu cant inconfusible és més fàcil trobar-lo pel so que emet que per veure'l.

Oca vulgar

Desenes i desenes d'oques pasturen els camps a les Feroe. En la foto dos jovenets descansant.

Els eider

Sempre fugissers i desconfiats. No vaig poder fotografiar-ne cap que no sortís d'esquena. Allà on hi havia sempre trobaves alguna mare curosa de la seva prole. 

Bec de serra mitja 

Un dels que més il·lusió ens feia veure pel seu peculiar "look". Vàrem tindre l'oportunitat de veure aquesta parella que va fugir ràpidament davant la nostra presència. 

gavià argentat

En la foto una mare que havia tret a passejar el seu jove.

Gavina de tres dits

Fotografia feta des del vaixell mentre les gavines ens regalaven els seus vols acrobàtics. Un plaer per a la vista.

fulmar

Aquesta gavineta és molt abundant, sembla que és l'ocell més nombrós a Feroe.

Els mascarells

Només hi ha una colònia estable a Feroe a l'illa de Mykines. És un espectacle veure'ls passar constantment des de dalt del penya-segat anant a pescar.

Xatrac àrtic

Visibles al llarg de totes les illes. L'exemplar de la foto el vàrem fotografia a Mykines, mentre empaitava els frarets per agafar el peixet que portaven per els seus pollets. En la primera foto es pot veure el botí.

Somorgollaire alablanc

En vàrem veure uns quants, més que dels somorgollaires comuns que són més freqüents com el seu nom indica. Potser un dels meus ocells preferits dels que vàrem observar. Aquest exemplar ens va deixar estar molt a prop seu.

Grua europea

L'últim dia a les illes vàrem tenir la sort de trobar un ocell que és accidental veure'l allà: una grua europea. És un ocell no nidificant allà i va ser una autèntica fortuna poder-lo gaudir una bona estona.

Cap d'olla d'aleta curta (balena pilot)

Tot i que no és cap ocell vàrem poder observar una parella d'exemplars passejant per un fiord. També va ser una troballa inesperada i certament emocionant.

Els senyors frarets

Una de les espines amb què vàrem tornar l'any passat de les vacances familiars d'Escòcia va ser no haver pogut veure frarets. Quan nosaltres vàrem anar, ells ja havien marxat. I és que, aquests petits, només van a terra ferma a criar cada primavera fins a mitjans de l'estiu, quan ja han pujat el pollet. Llavors marxen a alta mar per la resta de l'any. I aquest va ser un bon motiu (un més) per anar a Feroe, poder-los veure i qui sap si també fotografiar-los.

De frarets n'hi ha a diferents punts de les Feroe. Però per poder-los veure en gran número i de ben prop cal anar a la màgica Mykines. Aquesta és l'illa més occidental de l'arxipèlag, un petit tros de roca habitat per unes deu persones a l'hivern. Per arribar-hi cal agafar un petit vaixell o un encara més petit helicòpter, de manera que només unes desenes de persones poden accedir cada dia. Any rere any una nombrosa colònia de frarets hi nia. Històricament els frarets han estat una font d'ous i de carn per als locals, si bé en l'actualitat estan protegits i la seva cacera fortament regulada. A més a més, aquest ha estat el primer any que s'ha regulat l'accés de turistes. Cal pagar una taxa per accedir (destinada a la protecció del medi) i hi ha guardes controlant que ningú ultrapassi els límits del camí ni molesti els ocells. Abans molta gent trepitjava per la zona de nius per tal d'apropar-se més encara...

Jo mai havia fotografiat ocells i per mi va ser tot un repte. Acostumat a la fotografia estàtica i meditada de paisatge, intentar captar aquells animalons amb els seus moviments imprevisibles va requerir de molta paciència. I és que aquests petitons es desplacen a una velocitat que, atrapar-los en vol és gairebé una quimera, si més no en mans inexpertes com les meues. Però bé, algunes fotos hem pogut fer i l'experiència ha esta totalment positiva.

Dels ocres als verds, metamorfosi

Ja fa uns dies que vaig tornar del viatge a les Illes Feroe. Segona vegada que visite aquestes meravelloses illes perdudes, ara en una estació diferent. I segona vegada que torne encantat de la vida.

Tot i coincidir pràcticament amb el solstici d'estiu, el clima feroés no dona treva. Les boires han sigut les reines, la pluja ha aparegut cada dia i, amb prou feines, la temperatura pujava dels 12 graus. És allò que podríem dir: Feroe en estat pur.

En aquesta època les illes llueixen vestides de verd. Els ocres de l'hivern canvien i muten a un verd omnipresent. I amb els verds arriba la vida, que serà objecte de futures entrades.

Una cosa que he comprovat en els dos viatges és que el fotògraf mai tria ni quan ni com fotografiar Feroe, sino que és Feroe qui tria el quan i el com. I precisament aquest és un dels grans atractius d'aquest recòndit paradís. En qüestió de pocs minuts pots passar de tenir ullades de Sol que omplen tot de color i alegria, a tenir un cel cobert, que del que omple l'ambient és de dramatisme. No cal anar cercant una fotografia, perquè el més probables és que la fotografia et trobi a tu.

Epíleg i cirereta

Faré una darrera entrada amb fotos de llocs diferents de Feroe. No vull que aquestes fotos es queden al disc dur. Encara tinc moltes per processar i possiblement pujaré alguna més en un futur. Però amb aquesta entrada vull tancar la sèrie sobre el viatge.

1.- El guia. Ja cap el final del viatge vàrem anar a veure raconets que no teníem en el llistat de prioritaris. Casualment vàrem trobar aquesta balisa que donava el contrapunt ideal de color per fer fotos en un dia gris i apagat com aquell.

2.- El petit paradís. Fora dels llocs més visitats de Feroe es troba aquesta petita vall que, com totes les valls de l'arxipèlag, desemboca a la Mar. La carretera es retorça desesperadament per salvar el desnivell que dona pas a un petit paradís. En el petit paradís vàrem tenir uns moments de llum fantàstics. I en el petit paradís, després dels 3 primers desesperants dies de pluja constant, vàrem començar a somiar.

3.- Saksun. Aquest lloc es bonic. Si m'ho permeteu diré que és bonic de collons. Fins a quatre vegades vàrem pujar i fins a quatre vegades ens va negar la possibilitat de fer fotos: fred, vent, pluja, més vent, cel pla, molt més vent... Un llogaret perdut enmig del no res amb el què vàrem tenir una espècie de relació amor-odi.

4.- El gran salt. Aquest salt d'aigua és el més alt dels infinits salts que es poden trobar a les Feroe. Vàrem passar unes quantes vegades pel seu costat sense prestar-li gaire atenció. L'últim dia del viatge vàrem tornar a passar pel seu costat i, automàticament, ens vàrem aturar a fer fotos. Es com si tinguéssim un deute pendent amb ell.  

 5.- El pare troll. Un altre lloc que no portàvem controlat des de casa i que va ser una troballa casual. Un ullal de roca que s'aixeca orgullós cap al cel. La petita caseta us donarà una idea de les dimensions d'aquesta mola rocosa. Tant ens va agradar que hi vàrem tornar un altre dia.

6.- La cirereta. La cirereta del viatge varen ser les aurores. Tot i no ser el principal objectiu del viatge sabíem que era difícil, però que podríem trobar-les. La latitud de les illes per sota del cercle polar, i la presència gairebé constant de núvols fa difícil poder gaudir de les llums del Nord. Però la sort ens va acompanyar i va haver una nit que ens vàrem delectar d'un dels millors espectacles del món.

7.- El Dream Team. I ja per últim una foto del Dream Team en plena acció. Agrair als companys els bons moments i rises compartides. Crec que tots hem tornat amb bon material fotogràfic i amb una bona experiència viscuda. Moltes gràcies amics!!!