Com cada any per vacances, tot i ser un viatge familiar, la càmera ha vingut esperant trobar forats i moments propicis per treure alguna imatge. Viatjar a l'Atlàntic i tindre cels rasos i onades minúscules és una d'aquelles coses que et fa riure per no plorar. La imatge que puje és del dia que vaig tenir més núvols i més onades.
Així que, per compensar el neguit, cada dia que no hi va haver bon cel o bona llum vaig apaivagar el meu malestar a base de marisc, peix i Albariño. I és que, com diu el refrany castellà: "No hay mal que por bien no venga"