Canon 5D MkII amb el Canon 24mm f/1.4 II
f/1.4, 25s, ISO 3200, trípode.
En realitat la foto que volia fer és la següent. Volia fer un contrapicat d'es paller amb el cel estrellat de fons. Així que vaig envoltar la roca i em vaig situar en la seua base. Al visionar els resultats en la càmara em vaig adonar que el resultat no reflectia, ni de bon tros, la grandesa de la pedra. Perque us feu una idea, la pedra "petita" i punxeguda a l'esquerra de la base farà 120-130 cm. Vaig pensar recòrrer a un clàssic. Introduir una figura humana per dimensionar el lloc. En aquell moment, en aquella hora, allà només hi havia una figura humana (no gaire agraciada, per cert) que era la meua. Vinga, anem per feina. Vaig preparar el temporitzador. Des de la càmara a la pedra hi havia uns 40 metres de pujada per una barda pedregosa i una petita grimpada. Concentració: 10 segons, tinc 10 segons. Clic. Pi, pi, pi.... Quan estava a mig camí vaig sentir l'oturador, quan vaig arribar a dalt, als pocs segons, el vaig tornar a sentir. Merda! Segon intent. Torna a baixar. Ara estiraré el cable del disparador tot el que puga per guanyar uns metres. Clic, uff, ufff!! Potser vaig guanayar 2 segons de temps, però ni de conya. A més havia de pujar amb el frontal per veure'm i sortia en la foto tot el meu recorregut super-il·luminat... El tercer intent sense el frontal per evitar crear tanta llum millor no explicar-lo, snifff...
Així que me'n vaig tornar amb la foto sense figura humana i amb el ferm propòsit de practicar més esport... o comprar-me un comandament a distància...
Canon 5D MkII amb el Canon 24mm f/1.4 II
f/1.4, 25s, ISO 3200, trípode.