dissabte, 28 de juliol del 2012

Un lloc dues visions

A mis soledades voy,
de mis soledades vengo,
porque para andar conmigo
me bastan mis pensamientos.

¡No sé qué tiene la aldea
donde vivo y donde muero,
que con venir de mí mismo
no puedo venir más lejos!

Ni estoy bien ni mal conmigo;
mas dice mi entendimiento
que un hombre que todo es alma
está cautivo en su cuerpo.

Entiendo lo que me basta,
y solamente no entiendo
cómo se sufre a sí mismo
un ignorante soberbio.

No me precio de entendido,
de desdichado me precio,
que los que no son dichosos,
¿cómo pueden ser discretos?

Dijeron que antiguamente
se fue la verdad al cielo;
tal la pusieron los hombres
que desde entonces no ha vuelto.

                                                            Lope de Vega

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 80mm
f/11, 1/30s, ISO 100, trípode i cable

L'altra visió la podeu veure aquí

dissabte, 21 de juliol del 2012

Escapada medieval

Sempre m'han atret els monestirs.
Recorde la primera vegada que vaig visitar Poblet, ja fa més d'una decena d'anys. Era hivern, feia fred i ja era fosc. Vàrem entrar a l'esglèsia amb la intenció d'assistir a "completes", l'última oració del día. Una llum tènue ens va permetre, amb prou feines, arribar i seure en les primeres fileres de bancs. Ningú més hi havia al temple, només nosaltres dos una mica encongits en la solitud d'aquella nau gòtica. Silenci i foscor. El toc d'una campana va anunciar l'entrada dels monjos per a l'oració. Solemnement, en fila, amb els seus hàbits cistercencs varen anar ocupant el seu lloc. He de reconeixer que, quan varen començar els càntics, un calfred em va recòrrer tota l'esquena. Aquella sensació que, de vegades, ens agafa de sorpresa als que no som creients. Vàrem assistir en silenci a tota la litúrgia amb la impressió d'haver retrocedit més de cinc cents anys en el temps.
Ahir vaig tenir el privilegi de fotografiar un indret de similars característiques, però, inexplicablement, en un estat d'abandó molt trist. Si més no, l'Esther i jo ens vàrem sentir una mica protagonistes d'alguna novel·la d'Umberto Eco i, fins i tot, en algún moment ens va semblar sentir les passes de l'abadessa pel claustre...

 Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2,8, 30s, ISO 3200, trípode i cable. Il·luminació amb llinterna.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 40mm
f/4, 1400s, ISO200, trípode i cable. Il·luminada amb llinterna

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2,8, 30s, ISO 3200, trípode i cable. Il·luminació amb llinterna.

dimarts, 17 de juliol del 2012

Guía de fotografía insular estival

Com cada estiu hem anat a passar uns dies de les vacances a Eivissa. L'estiu és la pitjor època, amb diferència, per fer fotos a l'illa. El principal factor que influeix és la climatologia, amb una calitxa molt molesta i uns nuvols baixos que, normalment, fan la guitza durant bona part del día (i de la nit). A aquest factor es sumen uns altres "típicament" estivals i que jo anomene "els enemics estiuencs del fotògraf de paisatge". Contra la climatologia poc es pot fer, però contra aquests darrers factors s'ha d'actuar amb inteligència i els pots controlar mínimament.
Anem a repassar els enemics estiuencs i a veure què podem fer amb ells:
- La gent. Millor dit: la gentada. És clar que s'ha d'anar "a la contra de la gent". La posta de Sol és una mala aposta per l'estiu ja que els llocs més emblemàtics solen estar a petar de gent per veure la posta de Sol. Per contra a les 6:30h que ix el Sol aquests dies no trobes absolutament ningú a les platges.
La gentada també fa que la sorra aparega trepitjada, si anem a la banda de l'illa que bufa el vent trobarem més onades que hauran esborrat, en part, totes aquestes petjades.
Obviament s'han d'evitar les 2-3 platges que tenen moltes possibilitats que hi haja guiris dormint la mona.
- Els iots. Normalemt fondegen en cales tancades i en la vessant contraria des d'on bufa el vent. A les 6:30 del matí no hi ha iots navegant. S'ha de buscar platges obertes en la banda de l'illa que ve el vent.
-Les boies. Apareixen en les platges en les que hi ha navegació (llocs per atracar iots o barques, platges amb llocs de patinets d'aigua...) aquest factor és molt imprevisible i canviant d'any en any en les mateixes platges. Convé fer una ullada a la platja escollida el día d'abans per comprovar aquest tema.
- Les gandules. Una autèntica invasió. No es pot fer res, apareixen en gairebé totes les platges. No podrem fer fotos incloent la part més interior de les platges perquè són inevitables. Podem trobar-lis utilitat, per això, com ara deixar a sobre la motxil·la i que no es pringue de sorra o estirar-nos una estoneta mentres fem una llarga exposició, je, je...
- Les màquines de neteja de les platges. No solen matinar tant com el fotògraf, però jo vaig coincidir un día amb elles treballant. Porten uns focus molt potents i fan un soroll insuportable que li treu tot l'encant a la sessió. Així i tot es poden fer fotos, no són gran problema. La segona foto que puge tenia la màquina per darrere meu. El senyor conductor va tenir l'amabilitat de respectar "el meu territori" i em va envoltar quan va arribar a la meva alçada.
Com que els factors no són totalment controlables convé que eixim de casa amb una idea clara del lloc que volem visitar, però sempre amb un "pla B" present per si hi ha qualsevol inconvenient o imprevist.
Les dos fotos d'avui són fruit de 2 "plans B" de dos dies diferents.
Així i tot l'estiu és la pitjor època, però si aneu igualment no deixeu la càmera en casa.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 24mm
f/16, 0,3s, ISO 100, degradt invers de 3 passos mogut davant l'objectiu, trípode i cable 

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm
f/11, 1/5s, ISO 100, degradt invers de 3 passos mogut davant l'objectiu, trípode i cable