Alguna vegada he comentat que considere família i fotografia activitats incompatibles i que, evidentment, va abans família que fotografia. Feia molt de temps que no agafava la càmara anant amb els meus. Aquest dia havíem quedat per anar a sopar. El Sol es ponia una mica abans de l'hora de sopar i, quan vaig veure com s'estava posant el cel, vaig decidir agafar els estris. Ja imaginava que només tindria una poca estona per disparar, però així i tot, ho vaig agafar tot. Vàrem anar a una d'aquelles localitzacions apartada, solitària, on asaborir el moment. Vaig parar tot l'equip i vaig començar a disparar. El meu fill estava al meu costat tot el temps, molt pendent de tot. En un moment donat li vaig dir: "Vols fer una foto?". Com que la resposta va ser afirmativa li vaig passar el disparador. Va fer "clic" i al veure la imatge en el LCD de la càmara la seua cara es va omplir amb un somriure de satisfacció. A partir d'aquí vaig estar una bona estona explicant-li cada component de l'equip, ensenyant-li els filtres i fent-lo mirar a traves d'ells, mirant amb l'aplicació del mòbil per on es pondria exactament el Sol... Aquest dia família i fotografía van conjugar bé. Potser en uns pocs anys més tindré acompanyant.
Posdata: És més difícil explicar-li a un nen de 6 anys què és un histograma què explicar-li d'on venen els nens.
Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 22mm
f/11, 3,2s, ISO 100, degradat invers de 3 passos, trípode
