dimecres, 28 de maig del 2014

Sortida amb companyia

Alguna vegada he comentat que considere família i fotografia activitats incompatibles i que, evidentment, va abans família que fotografia. Feia molt de temps que no agafava la càmara anant amb els meus. Aquest dia havíem quedat per anar a sopar. El Sol es ponia una mica abans de l'hora de sopar i, quan vaig veure com s'estava posant el cel, vaig decidir agafar els estris. Ja imaginava que només tindria una poca estona per disparar, però així i tot, ho vaig agafar tot. Vàrem anar a una d'aquelles localitzacions apartada, solitària, on asaborir el moment. Vaig parar tot l'equip i vaig començar a disparar. El meu fill estava al meu costat tot el temps, molt pendent de tot. En un moment donat li vaig dir: "Vols fer una foto?". Com que la resposta va ser afirmativa li vaig passar el disparador. Va fer "clic" i al veure la imatge en el LCD de la càmara la seua cara es va omplir amb un somriure de satisfacció. A partir d'aquí vaig estar una bona estona explicant-li cada component de l'equip, ensenyant-li els filtres i fent-lo mirar a traves d'ells, mirant amb l'aplicació del mòbil per on es pondria exactament el Sol... Aquest dia família i fotografía van conjugar bé. Potser en uns pocs anys més tindré acompanyant.
Posdata: És més difícil explicar-li a un nen de 6 anys què és un histograma què explicar-li d'on venen els nens.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 22mm
f/11, 3,2s, ISO 100, degradat invers de 3 passos, trípode

dimarts, 20 de maig del 2014

El regal sense color

Les sessions en aquesta època de l'any per fer sortides de Sol són molt cares, ja que suposen matinades importants. Si mentres condueixes vas intuint un cel totalment tancat vas pensat si ha estat bona idea fer l'esforç. Però no tot van a ser Solets amb coloraines i, de vegades, el cel et regala altres espectacles menys coloristes, però no menys bonics. Aquest dia que us mostre no vaig veure el Sol, ni va haver color al cel. Però va haver un festival de núvols increïble. Si a més a més tens el paradís al davant per fotografiar-lo el plaer està garantit.
Això sí, em vaig haver d'emplear a fons en la carrera final fins el cotxe quan va començar a diluviar.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm
f/8, 1/5s, ISO 400, polaritzador, degradat de 3 passos neutre i trípode 

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 32mm
f/11, 2s, ISO 100, polaritzador, degradat de 3 passos neutre i trípode 

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 19mm
f/11, 2s, ISO 100, polaritzador, degradat de 3 passos neutre i trípode 

diumenge, 11 de maig del 2014

A corre-cuita

Una d'aquelles fotos que es fan a corre-cuita, quan ja has donat la sessió per finalitzada i, de repent, la llum et fa treure a tota velocitat els estris de la motxil·la i improvisar un enquadrament en dècimes de segon.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 90mm
f/11, 1/8s, ISO 100, degradat invers de 3 passos, trípode


dissabte, 3 de maig del 2014

Sense boira i amb boira

La idea inicial era sortir a fer nocturnes. Però la previsió meteorològica no era gens favorable. Així que en un canvi de plans vàrem acabar en el sempre socorregut Montseny. En arribar a la localització no vàrem trobar la boira que esperàvem. De totes maneres el bosc lluïa esplendorós amb el verd elèctric de les fulles noves vestint els faigs.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 20mm
f/8, 0.5s, ISO 400, polaritzador, trípode. 

Al cap d'una estona la desitjada boira va apareixer i ja el bosc va acabar envoltat d'aquella aura de misteri tan evocadora. Silenci tan sols trencat pel cant del riu i d'algun obturador.
Amb la companyia de l'Esther Bahí.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 32mm
f/8, 1s, ISO 800, polaritzador, degradat de 2 passos i trípode.