dijous, 16 de febrer de 2017

Hores prèvies

Ja fa mesos que estic viatjant. Falten poques hores per partir de nou cap al Nord, però el viatge ja va començar fa molt de temps. Tot just acaba la primera fase: Decidir destinació, buscar informació, mirar fotos per internet, decidir localitzacions, organitzar la logística... O el que és el mateix: pensar, contemplar, imaginar, volar, somiar... Segurament és aquesta la part més engrescadora del viatje.
Les papallones a l'estómac d'aquestes hores prèvies a la partida són una barreja de nervis, expectatives i desitjos de que els Déus ens siguin propicis i tingam bones oportunitats.  
L'altre dia vaig estar revisant les carpetes dels viatges anteriors i encara vaig trobar un munt d'imatges sense processar. Us hi deixe algunes fins la tornada :-)



diumenge, 12 de febrer de 2017

La fina línia

La fina línia que separa la nit del dia avança inexorable com en cada albada. Res no pot aturar aquest miracle quotidià, res no pot ser tan bonic. Cada matinada, cada kilòmetre, cada minut dedicat a contemplar aquesta meravella és, segurament, una de les inversions més justificades que hi ha al mòn. Segon a segon, minut a minut, instant a instant la línia avança.


Fins que esclata en una carícia suau i tendra.

dimecres, 8 de febrer de 2017

Estrats i nit

Pujaré una nocturna de fa un temps. Aquest racó de la costa eivissenca és molt peculiar geològicament. Ni de bon tros sóc cap entès, però el que sí que sé és que la successió d'estrats i les lloses de roca d'aquest indret són espectaculars. Moure's entre tanta roca va ser un problema a l'hora d'il·luminar l'escena, en aquests moments és quan te n'adones de la utilitat d'haver anat amb algú més. Un lloc d'aquells amagadet i no gaire conegut...

divendres, 3 de febrer de 2017

Quatre contra tres o tres contra infinits

Al començament de la sessió tenia quatre elements per composar.


Al cap d'una estona un dels elements ja havia desaparegut i només restaven 3 per formar la imatge.


Diuen que les imatges amb un número impar d'elements resulten visualment més atractives. Jo crec que aquest lloc és tan bonic i té tanta magia que la imatge sempre resulta atractiva independentment de qualsevol altra qüestió.

dilluns, 30 de gener de 2017

Vida

Aquesta darrera sortida ha sigut una sortida "de riera". Una mica amb la idea de que sempre faig el mateix tipus d'imatge vaig provar de fer alguna cosa diferent. Així que vaig passar tota la sessió amb el tele montat intentant buscar alguna imatge personal. El procesat ha sigut contrastant molt la imatge i portant les ombres a un punt molt fosc amb la idea de crear un clima íntim. No ho sé si ho he aconseguit o no, però el que sí que és cert es que tinc la sensació de no haver fet el de sempre. 
Passar tota l'estona amb el tele em va obligar a buscar enquadraments i a pensar el que volia fer abans d'apretar el botó.Tot un exercici mental.

dilluns, 23 de gener de 2017

Mar encalmada

Sembla que aquests darrers dies la Mediterrània ha estat ben moguda, res a veure en el seu estat habitual. El dia de la foto que vos puje era una autèntica bassa d'oli on emmirallar els nostres desitjos.

dimecres, 18 de gener de 2017

Montseny

Catalunya té uns quants perfils inconfusibles i molt emblemàtics que formen part de la seua identitat. Hi ha muntanyes amb forta personalitat i caràcter propi que, vistes des de molt lluny, són fàcils de reconéixer i identificar. Segurament les més característiques (que ja han visitat aquest bloc en diverses ocassions) són Montserrat i el Pedraforca. No obstant hi ha altres perfils molt característics també.
El Montseny va ser un dels primers llocs de Catalunya que em va enamorar al poc de venir a viure a aquest país tan bonic. I precisament un d'aquests massissos que té un perfil molt peculiar des de lluny és el Montseny, sobretot gràcies al pinacle de Les Agudes.
Avui vos puje 3 fotos del Montseny fetes des de 3 miradors diferents i en 3 èpoques de l'any distintes.



dissabte, 14 de gener de 2017

Cosins germans, o germans

Aquestes darreres festes nadalenques, després de passar uns dies a la meuna ciutat natal de València, vàrem acabar recalant uns dies més per les Terres de l'Ebre. Visitar l'Albufera i visitar pocs dies després el Delta de l'Ebre et fa paleses les grans semblances que existeixen entre ambós paisatges. De fet allà pel segle XIX quan es va començar a aprofitar agrícolament el Delta molta gent del Sud es va traslladar davant les oportunitats que s'obríen en aquest territori aleshores verge. Algú de fora podria fàcilment pensar que les fotos de l'entrada són de l'Albufera; o que les fotos de l'anterior entrada són del Delta. 
Així i tot la solució de continuïtat en el territori va molt més enllà d'una imaginària línia pel Riu Sènia. Lo parlar de la gent, la fesomia dels pobles i les cases de camp, els conreus, la vegetació... Són tot elements indicadors què malgrat haver creuat una "frontera" ens trobem davant pobles cosins germans o potser, fins i tot, germans. Això sí, també és clar que no germans bessons... 




dimarts, 10 de gener de 2017

Marjalejant de nou

Una matinal per la marjal de l'Albufera de València sempre és reconfortant. Si li afegim bona companyia resulta una combinació perfecta per gaudir realment del moment.
Sembla mentida la quantitat de gent que podem arribar a conéixer a traves de les xarxes socials. Passa una mica com en la vida, vas coneixent persones i en el decurs del temps vas perdent el contacte amb uns i mantenint-lo amb altres. Aquesta sessió va ser amb el meu amic Vicent Puchol, al qual feia més de dos anys que no veia i amb el que va ser un plaer retrobar-se.


divendres, 30 de desembre de 2016

Dalt Vila

Hi ha una imatge icònica a Eivissa que és la silueta d'Eivissa ciutat amb el recinte emmuralat de Dalt Vila. Vet per on, però després d'un munt d'any visitant l'illa jo no tenia la imatge icònica. Així que aquests dies passats vaig anar a plasmar aquesta bella estampa en un moment de llum adequat com és l'hora blava. Va ser molt estrany per mi, acostumat a fotografiar en soledat, fer fotos envoltat de gent veient la posta de Sol també i amb la música d'un bareto proper ple a vessar de clientela. Així i tot em vaig posar taps imaginaris a les orelles i vaig treure la imatge.
Aprofite l'avinentesa per desitjar-vos una bona sortida de 2016 i una bona entrada i una bona estada a 2017.