dimarts, 16 setembre de 2014

El jardí

La segona part del viatge d'aquest estiu per terres germanes ens va portar a un altre racó encisador: Berchtesgaden. Tot i no tenir les vistes tan impressionants què vàrem gaudir en Grainau l'entorn no deixa de ser espectacular. En aquest allotjament no teniem balcó des del què fer fotos. Per contra teniem un estri molt important: rentaplats. Recorde que estaba carregant el rentaplats amb la meua meticulositat característica quan, de sobte, vaig albirar per la finestra com s'estava posant el cel. Tot d'una vaig deixar la feina, vaig agafar l'equip a correcuita i em vaig posar a disparar com un boig des del jardí. No hi ha res com tindre rentaplats... i jardí, és clar.  De nou el plaer de fer fotos "des de casa".
 
f/8, 1/15s, ISO 400


dijous, 11 setembre de 2014

Ara és l'hora


Jo hi sóc només si tu vols ser-hi,
no tinc altra veritat,
ni enganys ni cap gran misteri,
si tu hi vas, també hi vaig.
No tinc país
sense tu,
tampoc tinc demà...
així doncs per sempre
mantinc el repte,
només si hi vas jo hi vaig.

Jo hi sóc si també vols ser-hi
tan sols per fer un camí junts,
pel goig de seguir petjades
que ens han dut molt lluny.
Pel plaer d'un demà que engresqui
perquè ens hi trobem a gust
refent l'art de viure
poder conviure
el somni d'un món més just.

Tens les mans, tens el cor,
tens les claus per obrir l'horitzó de llum.

De res no valen banderes
que no ens facin d'abrigall
pel fred de la llarga espera
del gran nom, llibertat.
Que sense tu
no ens serveix
cap senyera ardent,
ni símbols ni gestes
t'han de sotmetre,
tu ets qui mou el vent.

Jo hi sóc perquè tu vols ser-hi
i res no serà senzill
però tot el camí que esperi
tindrà un nom i un sentit.
El goig d'enlairar aquest somni
on tots hi trobem un lloc,
bastir una drecera
que ja per sempre
ens porti a un món millor joiós.

Jo hi sóc perquè tu vols ser-hi
si no res no em lliga aquí
que sense tu no sé entendre
cap demà ni cap país...
Proclamo que les banderes,
símbols, pàtries i demés,
tan sols quan a tu et serveixen
me'ls estimo i me'ls faig meus.

Serem només si el coratge
ens fa anar més lluny d'aquí,
serem només si ens exalta
guanyar tant per compartir,
serem sols un país lliure
si som lliures els seus fills,
serem només si volem
i aquest repte ens fa més rics.

Tens les mans, tens el cor,
tens les claus per obrir l'horitzó de llum.
 
                                                                      LLUÍS LLACH


divendres, 5 setembre de 2014

El balcó

El Zugspitze és la montanya més alta d'Alemanya. Aquest estiu hem tingut el privilegi de voltar per la zona i, malgrat ser un lloc molt humanitzat, gaudir de paisatges incomparables. Vàrem pasar quatre nits en una casa que tenia un balcó. Un balcó que tenia vistes directament al colós. Això va produir que passés moltes estones al balcó, amb el tele tirant fum. Tota una sort, poder fer fotos així des de "casa". Les fotos que venen a continuació són de diferents dies, totes elles fetes des del balcó, fins i tot alguna d'elles en calçotets estant... La desfilada de núvols era continua conjugant-se en una dansa perpètua sobre aquella roca. Tot un luxe, tot un privilegi.
 
1/60s, f/8, ISO 100
 
1/8s, f/8, ISO 100
 
1/100s, f/8, ISO 100
 
 30s, f/11, ISO 100
 
 1/125s, f/8, ISO 100

divendres, 29 agost de 2014

El desesperant estiu

Eivissa és un paradís fotogràfic. Lamentablement l'època de l'any que més temps hi puc passar (l'estiu) és la pitjor fotogràficament parlant. Fa un parell d'estius vaig elaborar una modesta guía per intentar treure profit d'aquesta època. Així i tot és difícil resistir-se a la possibilitat de fer alguna sessió. De totes maneres la successió de dies i dies de cels rasos sense cap gràcia pot arribar a ser desesperant. Aquest any ha estat així. Més d'un matí quan he tret el cap per la porta, de bon matí, he estat molt temptat de tornar-me'n al llit...
Almenys l'habitual calitxa estiuenca fa que el Sol surti apaivagat. En aquestes situacions m'agrada molt fer servir el degradat invers de 3 passos i treure l'esfera solar inaugurant el dia sobre l'horitzo. L'invers de Singh-Ray trobe que potencia molt agradablement els tons càlids d'aquestes sortides. Sovint li fique un degradat d'1 pas per sota "del revés" per evitar l'excessiva diferencia de llum cel/terra, si bé això depen una mica de cada situació.
Vos deixe dos exemples.

 0,3s, f/11, ISO 100
 
0,4 s, f/11, ISO 100
 
Per cert, no se si us heu adonat, però he canviat algunes coses en el look del bloc. En la nova capçalera teniu un exemple similar del que he esmentat en l'entrada. Si bé aquesta foto és una posta d'un mes de febrer a uns 5ºC poques hores abans d'una inaudita nevada a l'illa. Espere que vos agrade.


dimarts, 15 juliol de 2014

Aturada tècnica

Ha arribat el moment de deixar el bloc descansant una temporada. Necessite agafar una mica d'oxígen i certa distancia i les properes setmanes em dedicaré a fer-ho. Ens veiem segurament a la tornada de vacances. Bon estiu per tothom i fins aviat.
 

dijous, 3 juliol de 2014

Flameja el Sol ponent


Flameja al sol ponent l'estol de veles  
en el llunyà confí del cel i l'aigua.  
La mar, inquieta, com un pit sospira  
en la platja reclosa i solitària.  
D'on pot venir la inquietud de l'ona?  
Ni un núvol en el cel... ni un alè d'aire...  
D'on pot venir la inquietud de l'ona?  
Misteri de la mar! L'hora és ben dolça.  
Flameja, al sol ponent, l'estol de veles.  

                                                               Joan Maragall

Canon 5DII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 100mm
f/11, i/40s, ISO 400, degradat invers de 3 passos per al cel, trípode

dimarts, 24 juny de 2014

Castell de la Popa

Aquest lloc estava en la recàmara des de feia temps. Tot i saber que moure's a menys de 100Km de Barcelona i la seva ària d'influència implica una important contaminació lumínica les possibilitats del lloc s'ho valien. El dia triat la previsió meteorològica era favorable, però com passa sovint, la realitat va ser ben diferent. Va ser una nit amb molta humitat i núvols baixos que encara varen fer més palesa la contaminació lumínica. Com sempre cal intentar treure profit de la situació encara que no siga la més favorable. Més encara quan arribar al lloc suposa un esforç físic. 
Junt amb la companya Esther Bahí. 

 Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 30s, ISO 1600, trípode, il·luminada amb llinterna

 Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 30s, ISO 3200, trípode, il·luminada amb llinterna

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 30s, ISO 3200, trípode

divendres, 13 juny de 2014

Flysch mediterrani

Mirant en Google el perfil de la costa eivissenca et trobes en la part Nord-Est de l'illa una curiosa formació lineal. Es tracta d'una mena de passadissos en la roca similars als dels flysch del Cantàbric. Però en aquest cas segurament més que la mà de la natura hi te a veure en el seu origen la mà de l'home. Hi ha molts punts de la costa de l'illa on es va extreure roca quan es va construir la muralla de la ciutat i, possiblement, aquest és un d'aquells llocs. Si bé no he sabut trobar o comprovar aquest tema en aquest punt concret. Hipòtesi pendent de comprovar.
Aprofitant que aquells dies la mar estava molt baixa vaig venir per intentar captar aquest lloc. La possibilitat que tenia de treure un punt de vista alt on es fes més palesa aquesta formació no em va convèncer. Així que vaig baixar arran d'aigua. Així i tot el resultat no és de la meua total satisfacció. Però ja vaig pensant idees per fer alguna cosa més en aquest lloc.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm
f/22, 1.6s, ISO 100, degradat invers de 3 passos i trípode

dimecres, 4 juny de 2014

Cap a Llevant des de Ponent

Sovint quan prepares una sessió intentes triar el millor moment i les millors condicions. Moltes vegades passa tot el contrari del que tenies previst i tot queda en un no res. Aquest dia va passar això. Vaig apostar per fer les primeres llums del dia cap a Ponent. La previsió era de núvols i tenia més o menys pensats els enquadraments que volia fer. Havia planificat els enquadraments amb uns cotonets pintats al cel. De núvols sí que hi va haver, però molts més dels esperats, de manera que cap a Ponent no va haver cap foto. Per contra, cap a llevant el cel va adquirir un to espectacuar. En aquestes circumstàncies només queda que improvisar alguna cosa per salvar els mobles... i lamentar-se de no haver triat una localització a l'altra banda de la illa.


Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 26mm
f/8, 30s, ISO 100, degradat neutre de 2 passos, trípode

dimecres, 28 maig de 2014

Sortida amb companyia

Alguna vegada he comentat que considere família i fotografia activitats incompatibles i que, evidentment, va abans família que fotografia. Feia molt de temps que no agafava la càmara anant amb els meus. Aquest dia havíem quedat per anar a sopar. El Sol es ponia una mica abans de l'hora de sopar i, quan vaig veure com s'estava posant el cel, vaig decidir agafar els estris. Ja imaginava que només tindria una poca estona per disparar, però així i tot, ho vaig agafar tot. Vàrem anar a una d'aquelles localitzacions apartada, solitària, on asaborir el moment. Vaig parar tot l'equip i vaig començar a disparar. El meu fill estava al meu costat tot el temps, molt pendent de tot. En un moment donat li vaig dir: "Vols fer una foto?". Com que la resposta va ser afirmativa li vaig passar el disparador. Va fer "clic" i al veure la imatge en el LCD de la càmara la seua cara es va omplir amb un somriure de satisfacció. A partir d'aquí vaig estar una bona estona explicant-li cada component de l'equip, ensenyant-li els filtres i fent-lo mirar a traves d'ells, mirant amb l'aplicació del mòbil per on es pondria exactament el Sol... Aquest dia família i fotografía van conjugar bé. Potser en uns pocs anys més tindré acompanyant.
Posdata: És més difícil explicar-li a un nen de 6 anys què és un histograma què explicar-li d'on venen els nens.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 22mm
f/11, 3,2s, ISO 100, degradat invers de 3 passos, trípode