dimarts, 22 de novembre de 2016

Acomiadant

Acomiadant la tardor en el Montseny, una aposta segura i cercant la clàssica centrifugadora de la riera. Una llàstima veure-ho tot tan sec, fenòmen que els darrers anys s'està convertint en un fet "normal". A veure si aquestes darreres pluges han animat una mica el tema. 


dimarts, 15 de novembre de 2016

Llum de tardor (2)

Doncs aquí hi ha una segona mostra d'una altra sessió per immortalitzar la meravellosa llum de tardor mediterrània. Com vos deia en l'anterior entrada, segurament el moment de l'any que més m'agrada per anar a fer marines.

dimarts, 8 de novembre de 2016

Llum de tardor

Com cada any per aquestes dates la xarxa s'inunda d'imatges de boscos i colors ocres de tardor. És el temps de visitar la muntanya i captar tota la paleta de color del canvi d'estació.
De totes maneres jo sempre he pensat que els mesos de tardor són els millors per fotografiar Eivissa. Podem trobar nuvolades espectaculars, la netedat del cel és molta i la llum adquireix uns tons molt especials. A més a més l'illa torna a la seva característica letargia de fi de temporada turística que li dona aquest toc de solitud dels mesos de fred. Com a mostra les dues imatges d'aquest passat cap de setmana, d'una d'aquelles platges que fa unes setmanes era un autèntic formiguer i que ara va ser per mi tot sol.


dimecres, 2 de novembre de 2016

Un clàssic i una aventura nocturna

Uns dies d'escapada per la Val d'Aran és un d'aquells plaers que, de tant en tant, m'agrada donar-me. Així que aprofitant el pont hem fet una sortida familiar cap aquell indret meravellós. Tot i anar a la recerca de llocs nous el raconet del Salt deth Pish és un lloc on difícilment es pot deixar escapar la possibilitat de tirar quatre fotos. I més encara si està guarnit amb les seves millors gales de tardor.



Tampoc puc deixar passar per alt una "aventura" nocturna amb el Jordi Balaguer, gran aficionat a la saga de Star Wars. Que millor per un fan dels viatges intersiderals que una incursió a un lloc ben fosc per admirar el firmament en una nit serena i sense lluna. Vàrem gaudir d'una bona estona d'observació de les estrelles i constelacions. I, com a premi extra, vàrem poder observar molta fauna nocturna. Per immortalitzar el moment aquí el teniu amb la seva jaqueta de R2D2 i l'espai exterior de fons...
Que la força vos acompanye.

dimecres, 19 d’octubre de 2016

Ses dones

Es racó de ses dones és el nom d'aquesta apartada caleta d'Eivissa. A principis del segle passat homes i dones es banyaven en platges separades i, per descomptat, elles ho feien amb vestits acordes al pudor de l'època. Normalment les dones es banyaven en platges apartades i amagades, lluny de la vista impúdica dels mascles. De fet, per accedir a aquest raconet es va excavar un petit forat que es veu al fons de la foto per poder arribar-hi per terra. La cala te només que uns 20 metres de sorra i una bellesa esfereidora. Possiblemet el totem fal·lic que la presideix és tot un símbol dels temps que arribarien unes dècades després a l'illa.

dimecres, 12 d’octubre de 2016

Ara fa un any

Aquesta setmana fa un any de la meua escapada a la costa bàltica alemanya. Com sempre grans quantitas de fotos resten al disc dur esperant la seva oportunitat i, un any després, moltes d'elles allà estan, descansant. L'altre dia em vaig animar a fer una ullada i veure que podia fer amb el material que encara romania verge. 
Després d'un viatge amb les vivències fresques tot s'atabala al cap i predomina la sensació global que ens haja produït aquella aventura. Amb el decurs del temps les sensacions es van refredant i veiem les imatges d'una manera més objectiva. M'ha sorprés, al revisar la carpeta d'aquell viatge, que dels 5 dies que hi vaig estar només m'agraden fotos del darrer. Els 4 primers dies hi ha fotos, però no em convencen. Fins i tot hi ha algun dia que es podria considerar "perdut", amb poques fotos i que podrien anar a la paperera. La sensació quan vaig tornar no va ser la mateixa, potser perquè el dia bo havia estat el darrer. 
I és que aquell dia va ser un dels dies fotogràficament més intensos de la meua vida. Primer la pluja va remullar els arbres creant unes tonalitats metàl·liques als troncs ben boniques. I després aquella boira, densa, espesa com pòques vegades... i aquella passejada que mai no oblidaré...





dimecres, 5 d’octubre de 2016

Catalunya des de l'aire

Una sessió d'aquelles complicada i de les que tornes a casa de buit. En arribar al lloc les boires eren massa altes i espesses. A més a més feia un vent que tombava. Vaig seure pacientment a dintre del cotxe esperant a veure com evolucionava la llum, però el matí era gris i el vent impossible. Amb prou feines vaig montar l'equip i encara vaig esgarrapar alguna imatge. El millor va ser una sensació que no sentia des de feia molt de temps... vaig passar fred.

dimarts, 27 de setembre de 2016

Més de 3 anys

Revisant l'arxiu veig que feia més de 3 anys que no venia a aquest lloc. Un lloc que totes i cadascuna de les vegades que l'he visitat no m'ha decebut. Llum suau d'una matinada ben maca. Zona de confort.


dijous, 22 de setembre de 2016

Un clàssic

Visita nocturna a un indret clàssic. Nit de lluna plena amb un cel ennuvolat espectacular. La circulació constant de núvols feia brillar la lluna per moments amb diferents intensitats, per la qual cosa vàrem gaudir de la cala il·luminada de molt diferents maneres. De vegades un cel amb núvols bonics és millor per fotografia nocturna que un cel estrellat.



diumenge, 18 de setembre de 2016

Els guardians silenciosos

Un senyal inequívoc de que el Mar del Nord no és igual que el Mar Bàltic és la gran quantitat de fars que hi ha al llarg de la costa occidental de la península de Jutlandia. Una extensíssima costa de sorra i dunes en la que aprofitant qualsevol punt mínimament elevat trobem aquests guardians silenciosos, testimonis de qui sap quants temporals. I com sempre un bon motiu fotogràfic. 
Darrera entrada danesa.