diumenge, 3 de febrer de 2019

Des de dalt de nou

Aquests illots tenen una atracció mágica i una personalitat indiscutible. És difícil no anar repetint de tant en tant i tornar a fotografiar-los. Aquell dia em vaig adonar que gairebé totes les fotos que tinc des de dalt del penya-segat estan fetes amb tele per fer un primer pla potent dels illots. Així que vaig montar l'angular i vaig optar per un enquadrament molt més obert.
Darreres, molt darreres llums del dia i primeres foscors de la nit.

divendres, 25 de gener de 2019

Cel potent

La localització d'avui és una d'aquelles clássica per veure postes de Sol a l'illa d'Eivissa. A les tardes es congrega en aquest lloc una gentada, sobre tot durant la tempòrada turística, que fa que no sigui un lloc còmode per fer fotos de la posta. Per contra, al matí, quan surt el Sol just per l'altra part de l'illa no es troba a ningú i es pot gaudir de la bellesa i espectacularitat de l'indret en silenci i solitud. 
Aquell matí va haver un cel potent, molt potent. La seqüència de fotos conté diferents enquadraments i es cronològica, per poder apreciar com va anar canviant l'aspecte del cel d'una manera realment hermosa.





divendres, 18 de gener de 2019

Mar i cel

Posta de Sol en un lloc al qual mai havia vingut a fer fotos. Es tracta d'una platja urbana i, com era d'esperar, tot i estar fora d'estació alta, hi havia gent i això em va condicionar molt els enquadraments que vaig fer (res a veure amb el que portava en ment). En aquestes situacions el millor sempre és tirar cap a alguna raconada i fer la teva apartat de la gent que, normalment, no dubta gens ni mica en posar-se enmig, trepitjar la sorra, fer soroll... Cada vegada més necessite silenci per concentrar-me a l'hora de fotografiar.


Un cop amagat el Sol vaig estar pel lloc fent llargues exposicions mentres la foscor anava lentament avançant. Però el cel estava bastant descafeïnat i tampoc ha sortit gran cosa. Així i tot aquí hi ha dues a títol testimonial.


divendres, 11 de gener de 2019

Estrenant l'any

Quina millor manera per començar l'any que fent fotos! I així ha estat. Durant la primera setmana de l'any, que he estat de vacances, he pogut gaudir d'unes quantes sessions acompanyat del mar. Les fotos d'avui són d'un lloc amagadet que té una força especial, sobre tot si l'onatge colpeja les roques amb decissió, com va ser el cas d'aquell dia. Seguim.



dissabte, 22 de desembre de 2018

divendres, 7 de desembre de 2018

Escapada empordanesa

Dos fotografies d'una intensa jornada ornitològica per terres empordaneses de la mà d'un guía insuperable. El dia va acabar de la millor manera possible: amb una posta de Sol d'aquelles memorable. 


dimecres, 28 de novembre de 2018

Darreres cuetades de tardor

Caminar solitari pel bosc quan encara és negra nit i el gamarús crida amagat entre el fullatge és una experiència corprenedora. Veure com despunta l'alba i les llums van guanyant pas a poc a poc és una experiència gairebé mística. 


Els colors de la tardor es comencen a mostrar i la ment viatja entre troncs i fulles buscant enquadraments i imatges que intenten transmetre la bellesa del que s'està veient. Havia anunci de boires i allà que vaig marxar buscant la conjunció màgica: boira+fageda+tardor. Però les boires varen quedar ancorades lluny, a la vall, i no es varen presentar a la cita.



Tot i això, captar com els primers rajos d'aquell dia comencen a acaronar el fullam més alt dels fajos mentre els troncs encara romanen en la foscor resulta un exercici entretingut que acaba d'arrodonir una bona matinal de fotografía.



dimecres, 21 de novembre de 2018

A la sortida

A la sortida del sol,
t'esperaré.


Allà on tu saps que t'espere,
a lo darrer.

Ovidi Montllor

dimecres, 14 de novembre de 2018

Retrobant les matinades

Temps de retrobament amb les matinades en solitari. Salitre a la cara (i als filtres...), serenor i immersió en l'espai que t'envolta. Gaudir de la natura i gaudir la natura. I esperar, i buscar, i saber trobar. I tornar cap a casa amb satisfacció als ulls i pau al cor. I sabent que repetiràs i repetiràs les matinades, perquè són part del motor de la teva vida.



dilluns, 20 d’agost de 2018

La metàfora de la natura

Aquestes fotos són de fa uns dies, d'una escapada a l'Estany d'Ivars. Les terres de Lleida tenen al seu bell-mig aquest oasi que és ple de vida. Ens va sorprende la quantitat de cabussons emplomallats que hi havia i vàrem gaudir dels seus anar i venir durant una bona estona.
Els polls d'aquest any ja s'han convertit en joves i aviat hauran de buscar-se la vida per sí mateixos. Cada jove anava acompanyat d'un adult i feien pràctiques per pescar contínuament. Els adults empenyien als joves a que fiquessin el cap sota l'aigua i busquessin peixos. Tota una metàfora sobre la vida.
I allà estava jo, amb el meu jove al costat, parlant i aprenent coses junts... I pensant en aquestes metàfores que la natura ens regala.