dissabte, 7 d’octubre de 2017

Temps de rauxa

Els darrers dies han estat convulsos. La situació del país està arribant a un moment crític i això ha fet que aquests dies hagen estat molt intensos. Sentiments trobats, sensacions contradictòries, temps de rauxa.
Amb tota aquesta situació necessitava desconnectar-me, evadir-me per uns instants. Res millor que llevar-se ben d'hora, agafar la càmera i anar a buscar el mar. I, ves per on, avui les onades espetegaven amb força, amb molta força, contra la roca amb un soroll metafòric del que hem viscut i encara ens queda per viure.

dijous, 28 de setembre de 2017

Retrobant les boires

Tot just acaba l'estiu i ja entrem en la bona època. La temperatura ha començat a baixar i ja les boires han començat a fer acte de presència. Ja tenia moltes ganes de passejar pel bosc emboirat i a la mínima oportunitat que he tingut així ho he fet. Aquí teniu una petita mostra.





El lloc que vaig visitar és conegut i molt fotografiat, però no per això menys bonic. Cal intentar buscar nous enquadraments i noves lectures d'aquests llocs tan vists.


Però així i tot, és difícil resistir-se a fer l'enquadrament "clàssic" quan les condicions són bones...

divendres, 22 de setembre de 2017

Escocia (i III)

Faré una darrera entrada sobre les vacances escoceses per comentar com es pot gaudir de la fauna en aquest país. El meu fill i jo armats amb un telescopi terrestre i la guia de la SEO vàrem albirar i identificar més de 30 espècies d'aus, apart d'alguns mamífers. Amb el meu equip actual és complicat poder fer fotos dels ocells, així que ni ho vaig intentar. Però animalons més grossos sí que em vaig animar a fotografiar algun, i el més fàcil varen ser les foques. Sabíem que era bastant fàcil trobar-ne, però la primera setmana del viatge tot i buscar-les amb insistència no les vàrem veure. Com sol ocórrer, el dia que menys ho esperàvem en el lloc on menys ho esperàvem les vàrem trobar. I a partir d'aquí ja es va obrir la sort i vàrem poder gaudir de la seva observació en 3 ocasions, sempre estirades i endormiscades i com podeu comprovar en les imatges amb molt poques preocupacions.



divendres, 15 de setembre de 2017

Escòcia (II)

 Seguint amb les imatges del viatge d'aquest estiu pujaré una sèrie de fotos del que va ser (amb diferència) el més bonic de l'experiència. Parle de les Hèbrides Exteriors, un seguit d'illes amb un paisatge colpidor i on el mar és omnipresent. La pressió turística en les illes és infinitament menor que en els "punts calents" d'Escòcia i permet jornades de solitud i carreteres buides.

La part més septentrional de l'Illa de Lewis és rocosa i amb uns penyasegats plens de vida. Des d'aquest punt fins a Canadà no n'hi ha res més que mar...


 

L'altre atractiu de les illes són les platges: infinites, amb aigües turquesa, paradisíaques, solitàries... La baixada de la marea crea uns sorrals immensos que són dignes de veure.





Aquesta va ser la part del viatge que més vàrem gaudir. Vàrem anar saltant d'illa en illa fins a Benbecula. I va ser un error no seguir fins a la darrera illa, fins a Barra. Però, així i tot, el que vàrem gaudir va ser molt i temps hi haurà per tornar alguna altra vegada i fer el recorregut complet.

divendres, 8 de setembre de 2017

Escòcia (I)

Doncs el viatge estival familiar d'aquest any ha estat a Escòcia. Ja sabeu que no és un viatge fotogràfic, però la càmera sempre ve i si surt alguna bona oportunitat la intente aprofitar. Com cada any teníem les vacances per qüestions imperatives al més d'Agost i ja sabíem que les zones més turístiques estarien petades de gent. Escòcia s'ha convertit en un destí turístic de primer orde (res a veure amb l'Escòcia que ja vàrem visitar fa uns 15 anys). I així va ser, Edinburgh va ser molt aclaparador, el Loch Ness també, i com no? la famosa illa de Skye era un formiguer ple d'autobusos. Tot i que abans de marxar ens vàrem plantejar saltar-nos Skye, finalment vàrem anar, però només que de passada. Plantar el trípode en els llocs més coneguts era una autèntica bogeria i evitar que sortís gent en les fotos per tot arreu, pràcticament impossible. Així i tot si va haver alguna ocasió es va intentar aprofitar com en aquesta foto del conegut Eilean Donan Castle.


Un altra característica important del viatge és que per primera vegada vàrem anar en autocaravana. Normalment altres anys anàvem saltant d'hotel en hotel o triàvem un apartament base des del qual fer sortides. L'autocaravana sempre havia pensat que donava un plus de llibertat de moviments. I així és, però al final he tornat pensant que, a l'hora de fer fotos, ha estat més bé un factor limitant que afavoridor: No sempre està permès o és possible fer nit a prop de les localitzacions triades; no et pots ficar per segons quins camins ni aturar en segons quins llocs quan en cotxe sí que ho faries; des d'un hotel o apartament sempre havia aprofitat per escapar-me a hores extremes mentre la família encara dormia a fer fotos, i amb l'autocaravana això no és possible, perquè la casa és el vehicle...
En general ha estat una experiència xula, però en el futur probablement tornarem al nostre sistema clàssic de viatge familiar. Aquí teniu una foto del vehicle i del cuiner començant a preparar el sopar.


I aquesta entrada ha sigut una mica l'entrada dels "contres" del viatge. En properes entregues parlarem dels "pros" que també n'hi han hagut ( i molts).

divendres, 1 de setembre de 2017

Engegant motors

Ja ha arribat l'hora de reprendre la rutina quotidiana després de les gaudides i merescudíssimes vacances estiuenques. Comence a processar les fotos del viatge familiar d'enguany. Però mentrestant vos puje aquesta imatge de la primera part de les vacances que, com sol ser habitual, va ser Mediterrània. Començant amb ganes el nou curs que segur que ens depararà moltes i bones fotos.

dimarts, 18 de juliol de 2017

Aturada estival

Com heu pogut comprovar el bloc ha restat aturat les darreres setmanes. Digam-ne que estic en un d'aquells moments d'aturada tècnica. De tant en tant està bé parar i agafar distància per valorar el que s'està fent i considerar noves opcions. Una aturada és aire fresc, és pluja de primavera. Ja van haver altres moments així i hi hauran més en el futur. Precisament el que això de la fotografia siga un divertiment ens permet aturar-nos i fer el que ens done la gana quan ens done la gana.
Així que, aprofitant a més a més la tradicional parada vacacional, de moment el bloc continuarà un temps aturat. Jo seguiré buscant la llum del far que m'indique el camí i el moment d'iniciar de nou la travessia. Bon estiu!

dimecres, 17 de maig de 2017

Convergències

Convergències matinals, d'aquelles que no cansen mai. Una més de la inesgotable costa eivissenca. Anys i anys després i encara descobrint nous racons.

dilluns, 8 de maig de 2017

Una passejada

Les imatges d'avui més que d'una sortida fotogràfica són part d'una passejada familiar. Un d'aquells vespres dolços que va acabar baixant a la cova i fent una foto que feia temps tenia ganes de fer. 



dilluns, 1 de maig de 2017

Via làctia d'Abril

Aquest any sembla que la bogeria per captar el centre galàctic a començat molt d'hora. Ja fa setmanes que a les xarxes es veuen imatges de la via làctia. Per no ser menys vàrem fer una sortida a un lloc ben fosc per iniciar aquest ritual anual de captar el centre de la nostra galàxia des del nostre humil planeta. He de dir que ha estat la primera vegada que he passat fred fent la via làctia, ja que normalment, anava a fotografiar-la de cara a l'estiu i en pantaló curt. Aquesta darrera vegada, malgrat la roba tèrmica va fer molt de fred. Gràcies al Joan Sánchez per la seva sempre grata companyia.