diumenge, 25 gener de 2015

El paisatge humanitzat

Sovint considerem el paisatge humanitzat com un paisatge "de segona". Sembla que la fotografía de natura només pot mostrar llocs verges, sense que en la imatge es pugui veure cap empremta de la mà de l'esser humà. Certament les fotografies de llocs verges, recòndits i inaccesibles solen ser espectaculars i més encara quan les visualitzem amb un moment de llum únic i irrepetible.
En el nostre entorn assolir imatges d'aquestes no és gens fácil. Sempre apareix aquell pal de la llum en l'horitzó, o aquella carretera enmig de la imatge o la famosa contaminació lumínica en fotografíes nocturnes. De vegades veiem fotos sense cap señal de civilització, però potser al darrere del fotògraf que va fer aquella imatge hi ha un passeig marítim, o un molí eòlic o ves a saber què... Per exemple, una de les meues platges preferides d'Eivissa per anar a fer fotos és Es Figueral. Té un conjunt de roques enmig de l'aigua que donen molt de joc i les possibilitats compositives són molt grans. Aquesta imatge que vos puje no mostra cap element d'intromissió de l'home en el paisatge. Però al meu darrere hi ha uns quants hotels i a l'estiu és un autèntic formiguer.
 
 
Per contra hi ha vegades que en un indret fortament humanitzat hi ha més equilibri ecològic del que pot haver en un lloc com l'anterior. Per exemple: l'Albufera i la marjal de Valencia, un lloc a pocs kilòmetres d'una gran ciutat i que ha estat la claveguera de molts pobles del voltant durant molt de temps. Aquest paratge ha estat treballat per l'home des de fa segles per al conreu de l'arròs. És impossible fer una foto sense que la mà de l'home hi siga present. Però és un lloc de nidificació i cria de moltíssimes espècies d'aus i una de les zones humides més importants de l'Est peninsular. I, encara que fràgil, presenta un equilibri entre l'home i la natura.
Jo crec que fer fotografía d'aquest lloc també és fer paisatge de natura, no?
 

dissabte, 17 gener de 2015

La dosi

De tant en tant la Costa Brava em crida. Necessite una dosi. Vinc, agafe la meva dosi i ja estic enllestit fins d'aquí una temporada.
Una matinal d'avui mateix a Cala trons.
 
f/8, 0,3s, ISO 200

dijous, 8 gener de 2015

Fotografia, natura i bona companyia

Ja fa temps vaig fer una entrada en què explicava havia sortit a fer fotos en família. En aquella ocassió el fet va ser circumstancial i improvisat.
Aquestes festes he fet una sessió amb el meu nen, però una sessió completa. Ha estat una experiència molt guapa. La idea era anar a fer la sortida de lluna sobre el mar, aprofitant que havia lluna plena i coincidia pràcticament amb l'hora de la posta del Sol. Vàrem planificar la sortida a la platja on anem normalment a l'estiu, de manera que ja sabíem el que trobaríem, quines roques n'hi han i on estan col·locades. Des del Photographer Ephemeris vàrem estar mirant quins eren els millors punts de la platja per situar-nos. També vàrem fer una ullada a la previsió del temps per comprovar que no tindríem núvols i podríem veure sortir la lluna per sobre de l'horitzó. 
Un cop a la localització vàrem situar amb el mòbil el punt exacte per on trencaria la lluna i vàrem decidir fer fotos amb la roca en forma de punta. Vàrem esperar una estona i... allà hi era: clic, clic, clic.... Jo amb la meua càmara i ell amb la G16. Vàrem anar canviant de lloc buscant altres enquadraments. Finalment, quan ja era bastant fosc i la lluna sortia irremediablement cremada a les fotos vàrem donar per finalitzada la sessió. 
Va estar una bona experiència i educativa: les fases de la lluna, el cinturó de Venus, les minves del mar a l'hivern, les primeres estrelles que es comencen a veure...
Avui ha anat a classe amb una de les fotos que va fer impresa per explicar coses als seus companys :-)
Fotografia, natura i bona companyia. De això es tracta, no?

(c) Josep Balaguer

(c) Jordi Balaguer

dijous, 1 gener de 2015

Tres reis d'Orient

Des d'aquest petit espai vull desitjar-vos, a tots els que entreu de tant en tant a fer una ullada, un bon 2015. Tanmateix, com que segur que heu estat bons minyons, desitje que els reis vos porten tot allò que heu demanat. Vos puje una foto amb els tres reis d'Orient. A veure si sabeu quin és en Baltasar :-)
 

dimarts, 23 desembre de 2014

Primeres llums

Les primeres llums del dia acaronant els cims de la Serra d'Ensija i els pollegons del Pedraforca. Al fons de la vall encara hi ha foscor i boira. D'una matinal del passat cap de semana conjuntament amb l'Esther Bahí.
Aprofite per desitjar-vos bones festes i molts excessos en aquests propers dies. Salut!
 
f/11, 0,8s, ISO 400

dimarts, 16 desembre de 2014

Montgarri

Hi ha llocs que tenen un embruix especial. Montgarri segurament és un d'aquells llocs. Quan vas una primera vegada la seva bellesa et captiva i saps que, de tant en tant, aniràs tornant. Tot i ser una de les excursions masificades de la Vall d'Aran, la passejada des del Pla de Beret és una d'aquelles coses que et reconforta l'esperit. La visió del Santuari és inigualable. D'un dia gaudint de la familia, de les primeres neus i d'aquest lloc meravellós.
 
f/8, 1/160s, ISO 100

dimecres, 10 desembre de 2014

El llac encantat

Dues coses vaig trovar a faltar quan vaig visitar aquest racò per fotografiar-lo: Neu a la montanya i un bon vadeador per fer enquadraments millors. Així que ja tinc excusa per tornar-hi.
 
f/11, 30s, ISO 100 

f/8, 1/6s, ISO 100

divendres, 28 novembre de 2014

Tot és gris

Tot és gris.
Ho és el temps.
Ho és el meu cor
tan indecís.

I darrere els vidres
ho és el món
que es perd
qui sap on
dins la boira,
aquest món incert.

Tot és trist.
Ho és el fred.
Ho és el pensar
que no t'he vist.

I la vida que passa
i jo me'n ric
com d'un film antic
fet de l'ombra
d'aquell temps difunt.

No em digueu el camí perdut
més enllà d'aquest meu paradís,
més enllà d'aquest gris
absolut, d'aquest immens silenci.

Tot és gris.
Ho és el temps.
Ho és el meu cor
tan indecís.

I darrere els vidres
ho és el món
que es perd
qui sap on
dins la boira,
aquest món incert.
 
 
f/11, 0,5s, ISO 100


dijous, 20 novembre de 2014

El meu moment

Quan vaig arribar al bosc encara era negra nit. Feia vent i fred. En endinsar-me al bosc el vent va desapareixer, però va fer acte de presencia una fina pluja. Mentre caminava només s'escoltava el suau caure del plugim i les meues trepitjades. Vaig estar en el més immens silenci i en la més immensa solitud tot concentrat, caminant i buscant motius que fotografiar. Vaig fer tot el recorregut que tenia pensat fer pausadament, a pas de fotògraf, mirant i gaudint. Va ser una bona estona.

Ja en el camí de tornada em vaig creuar amb vàries decenes de persones. El pàrquing semblava un mercat en hora punta. Vaig conduir cap a casa. S'havia passat el meu moment i havia arribat el de tota la resta.
 
 f/8, 10s, ISO 200 amb el Canon 17-40
 
 f/8, 6s, ISO 200 amb el Canon 70-200 f/4 IS
 
f/8, 0,3s, ISO 100 amb el Samyang 14mm

dimecres, 12 novembre de 2014

La mandra de les llargues exposicions

Aquest lloc que portaré avui no fa gaire que ja va venir pel bloc. És un lloc la visita del qual a la nit, en solitud i enmig del silenci ja s'ho val per si sol. La vegada anterior vaig quedar amb ganes de fer alguna llarga exposició, però va fer un vent bastant fort que ho va impossibilitar. En aquesta segona ocassió vaig buscar un dia sense vent i quan vaig trobar l'oportunitat vaig anar a buscar la foto.

f/4, 25min, ISO 200
 
Cada vegada més, però, les llargues exposicions em fan més mandra. Així que quan portava 25 minuts esperant i començava a avorrir-me vaig decidir interrompre el treball de la cámara i dedicar-me a exposicions molt més curtes. No sé, crec que estar esperant ja no va amb mi. Ni en fotografía ni en molts altres aspectes de la vida.
 
 f/2.8, 25s, ISO 3200

 f/2.8, 25s, ISO 3200