dijous, 20 novembre de 2014

El meu moment

Quan vaig arribar al bosc encara era negra nit. Feia vent i fred. En endinsar-me al bosc el vent va desapareixer, però va fer acte de presencia una fina pluja. Mentre caminava només s'escoltava el suau caure del plugim i les meues trepitjades. Vaig estar en el més immens silenci i en la més immensa solitud tot concentrat, caminant i buscant motius que fotografiar. Vaig fer tot el recorregut que tenia pensat fer pausadament, a pas de fotògraf, mirant i gaudint. Va ser una bona estona.

Ja en el camí de tornada em vaig creuar amb vàries decenes de persones. El pàrquing semblava un mercat en hora punta. Vaig conduir cap a casa. S'havia passat el meu moment i havia arribat el de tota la resta.
 
 f/8, 10s, ISO 200 amb el Canon 17-40
 
 f/8, 6s, ISO 200 amb el Canon 70-200 f/4 IS
 
f/8, 0,3s, ISO 100 amb el Samyang 14mm

dimecres, 12 novembre de 2014

La mandra de les llargues exposicions

Aquest lloc que portaré avui no fa gaire que ja va venir pel bloc. És un lloc la visita del qual a la nit, en solitud i enmig del silenci ja s'ho val per si sol. La vegada anterior vaig quedar amb ganes de fer alguna llarga exposició, però va fer un vent bastant fort que ho va impossibilitar. En aquesta segona ocassió vaig buscar un dia sense vent i quan vaig trobar l'oportunitat vaig anar a buscar la foto.

f/4, 25min, ISO 200
 
Cada vegada més, però, les llargues exposicions em fan més mandra. Així que quan portava 25 minuts esperant i començava a avorrir-me vaig decidir interrompre el treball de la cámara i dedicar-me a exposicions molt més curtes. No sé, crec que estar esperant ja no va amb mi. Ni en fotografía ni en molts altres aspectes de la vida.
 
 f/2.8, 25s, ISO 3200

 f/2.8, 25s, ISO 3200

diumenge, 9 novembre de 2014

Primavera d'hivern

Arriba la tardor i, com cada any, els blocs i les xarxes socials amb temática fotográfica s'omplen d'imatges ocres. Cada any els mateixos comentaris: enguany la tardor ve molt tard, ploura i cauran totes les fulles, està tot molt sec... És com una mena de ritual anual al què estem convocats els fotògrafs de paisatge. Una cosa que em crida l'atenció des de fa temps és com la paraula "tardor" resulta atractiva per la gent castellanoparlant. He vist comentaris de gent castellanoparlant en blocs que fan servir el català on comenten  que aquesta paraula els crida l'atenció o els agrada.
Jo sóc de les darreres genaracions que per aprendre la llengua dels meus ancestres vaig haver de fer un esforç personal i autodidacta. Durant la meua infantesa em varen negar la meua llengua i, amb prou feines, encara vaig tindre la sort de gaudir de dues assignatures durant la carrera en valencià. Vaig comprar llibres, vaig estudiar gramática i vocabulari i em vaig examinar, tot pel meu compte. Recorde un llibre d'Enric Valor que em va agradar molt: "Millorem el llenguatge". Allà vaig aprendre una altra forma d'anomenar la tardor que em va encantar: "Primavera d'hivern". I és que, realment, després de la sequera estival, la tardor és una primavera autèntica, amb un esclat de vida i color. Tanmateix com avui, dia 9 de Novembre de 2014, potser comence la primavera d'hivern de la meua llengua i de la meua terra.
 

divendres, 31 octubre de 2014

Llum d'Octubre

La llum d'octubre en Eivissa sol ser mágica i tindre un encant especial. Aquest Octubre no ha pogut ser d'una altra manera. Els cels son nets i diàfans i tenen una transparencia meravellosa. Ja fa molt de temps que he pensat que és el millor més per fotografiar l'illa.

El raconet de la foto d'avui és un petit bombó amagat de la costa Sud. És un d'aquells llocs que la presió urbanística ha aillat més encara. Les cases que s'han construit al seu voltant han eliminat l'accés natural a la cala i ara cal arribar saltant de roca en roca com les cabres. És un lloc que m'agrada visitar de tant en tant. Com tota la costa és d'accés públic i lliure i ningú ho pot impedir perquè, a més amés, no cal travesar cap finca privada per arribar.
Ja fa uns anys vaig venir a aquest lloc a fer la sortida de Sol. Al poc d'arribar a la platja va baixar un paio d'una de les cases i em va dir en anglès que jo no podía estar allà. Pel seu aspecte ros i immaculat vaig intuir que aquell individu no parlava cap llengua llatina. Com que la meva principal preocupació era no perdre les llums i no estar discutint sobre la llei de costes amb aquell personatge li vaig dir que jo només sabia parlar en català i que no l'entenia. Li vaig girar l'esquena, vaig plantar el trípode i vaig seguir fent fotos. Segurament em va donar per imposible i va marxar.
Tinc la intuició que "els propietaris", en algún moment, faran alguna cosa per tallar el precari camí que ara porta fins aquí. Jo pensé seguir venint tantes vegades com em vinga en gana.
 
f/11, 4s, ISO 100, degradat de 3 passos per al cel

dissabte, 25 octubre de 2014

Roca i núvols

Vos puje una nova remesa de boires alemanyes. Boira i núvols varen ser una constant els dies que hi varem anar per aquelles contrades. Per qüestions del destí, els darrers mesos, estic fotografiant més boires que en tota la meua vida.
 
 f/8, 1/125s, ISO 100
 
 f/11, 15s, ISO 100
 
f/8, 1/100s, ISO 100

diumenge, 19 octubre de 2014

El llogaret perdut

A pas de tortuga vaig procesant fotos de les passades vacances. La veritat és que el temps és un bé molt escàs darrerament. No se si se'n pot comprar una mica...
Aquest lloc que avui vos mostre és un d'aquells llocs poc coneguts, dels que no surt en cap guia, però que té un encant molt i molt especial. A pocs metres passa la carretera per on tots els turistes van i tornen dels "llocs estrella", i aquest raconet queda apartadet, mig amagat, i tranquil. Vaig tindre dues oportunitats per fer una sessió. Cap de les dues vaig tenir la llum que jo desitjava. Però passejar sol per aquest lloc sota una fina pluja és una d'aquelles coses que recorde amb més plaer del viatge.

 f/11, 1,6s, ISO 100

f/8, 1/50s, ISO 400

f/8, 1/30s, ISO 400

diumenge, 12 octubre de 2014

Una mica de tot

 La idea inicial era una cosa totalment diferent del que va pasar després. Anant cap a la localització inicial vàrem començar a travesar espesos bancs de boira que no entraven ni en el pronòstic meteorològic ni en els plans inicials. Així que, canvi de plans: a guanyar alçada i a intentar fer alguna cosa per sobre dels núvols. Malgrat estar en un entorn molt humanitzat les boires varen donar bastant joc.
 
f/11, 1/3s, ISO 100, degradat de 3 passos 

 f/11, 0,4s, ISO 100, degradat de 3 passos

Ja amb el Sol bastant alt i pensant en la retirada, una aveteda amb un joc de llums i ombres ben bònic ens va fer aturar el cotxe i tornar a treure tots els estris. Em vaig dedicar a fer dues coses que gairebé mai faig: detalls i ficar moviment en les imatges. No sé si les següents imatges són "anades d'olla" o no, però és el que vaig estar fent durant una bona estona. La qüestió és que dedicar temps a alguna cosa diferent de l'habitual em va satisfer més que les boires inicials.
Tot això amb la compañía de l'Esther.
 
 f/11, 0,4s, ISO 100, una mica de vent
 
f/16, 1/4s, ISO 100, zooming

dimarts, 7 octubre de 2014

Es paller des camp

Torne a portar al bloc la imatge d'una icona fotográfica a l'illa d'Eivissa: Es paller des camp. Un monòlit imponent ubicat en un lloc encantador i de gran bellesa. A l'estiu el Sol surt més amunt i es pot fotografiar "des de l'altre costat". Vos deixe dues imatges d'aquest estiu: una des de dalt i una altra des de baix. Això sí, totes dues amb els cels que vaig tenir durant 10 dies seguits...
 
 f/8, 1/13s, ISO 100

f/8, 1/4s, ISO 100
 
No fa gaire vaig llegir una entrada de Jose Fernandez al seu bloc comentant la caiguda de diversos monòlits de la costa asturiana per la força del mar. Sovint hem parlat de la "bassa mediterrània" comparant amb el Cantàbric. En el bloc "Ibiza a Pie de Foto" vaig veure no fa massa temps una imatge des paller des camp de fa uns 50-60 anys que em va deixar bocabadat. Es pot veure com l'acció de la natura ha anat malmetent la mole rocosa i fa presagiar que arribarà un moment que l'estructura completa s'acabarà desplomant. Sembla que la Mediterrània tampoc és tan dòcil. Espere, no obstant, poder seguir fotografiant-lo durant molts anys més.
 
 f/22, 13s, ISO 100

dilluns, 29 setembre de 2014

Una bona matinada

Dissabte al matí vaig gaudir d'una bona sessió. Una d'aquelles en què trobes que ha valgut la pena fer més d'una hora d'anada i una altra de tornada en cotxe, per gaudir només durant mitja horeta. Les boires que anàvem buscant varen esdevenir més aviat boirines, però ens varen regalar un espectacle ben maco. Amb la grata companyia de l'Esther que em va portar a aquest lloc meravellós.

 f/11, 8s, ISO 100, degradat invers de 3 passos

 f/11, 8s, ISO 100, degradat invers de 3 passos

f/11, 1/4s, ISO 100, degradat invers de 3 passos

dimarts, 23 setembre de 2014

Tagomago

Tagomago és un illot al Nord-Est d'Eivissa. Per la seva situació i el seu perfil característic dona molt de joc fotogràficament en sortides de Sol i de Lluna. De fet ja us l'he portat a aquest bloc en moltes ocassions. Per exemple en aquestes dues mostres: una i dues.
Com tots els illots que envolten Eivissa, Tagomago hauria de ser un lloc pel qual s'hauria de tenir especial cura. És lloc de nidificació d'aus marines i està envoltada d'uns fons marins d'indubtable valua. Per tant presenta un frágil equilibri ecològic que cal preservar per les futures generacions.
Als anys 80 ja va ser font d'una important polémica quan les autoritats vàren permetre la construcció d'un habitatge en la seva superficie. Tot això després d'un fosc embolic sobre la propietat d'aquesta petita illa i que la va posar en mans d'empreses d'origen alemany.
En l'actualitat l'illa és "propietat" d'un especulador immobiliari alemany que està emparellat amb una coneguda i "trasnochada vedette" votant del PP. A poc que busqueu per internet trobareu que l'illa es promociona amb el lema: "Alquila tu isla privada". L'habitatge dels anys 80 a esdevingut una mansió de luxe sobre la qual han sortit glamurosos reportatges en la revista Hola. Pel mòdic preu de entre 100000 i 250000 euros podeu llogar tota l'illa durant una setmana i fer en ella el que vos rote, gaudint d'un servei d'helicòpter privat per si l'illot se vos queda petit i voleu anar a fer un tomb per Eivissa. Coneguts futbolistes i no tan coneguts "empresaris" rusos han gaudit de festes multitudinàries en aquest lloc.
A diferencia dels anys 80 en l'actualitat l'illot és Àrea Natural d´Especial Interès (ANEI) per part del Govern balear, és zona de protecció per la llei de costes, és Lloc d´Interès Comunitari (LIC) i Zona d´Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) per la Unió Europea, també el pla territorial del Consell el protegeix.  Malgrat totes aquestes proteccions el "propietari" (para chulo mi pirulo) ha anat fent noves construccions sense cap permís ni llicència amb el silenci de les autoritats.
Eivissa: l'illa que no va saber trovar el seu model turístic. I es que no sé que em repugna més, el turisme "low cost" de discoteca i pastilles o el de guant blanc, caviar i "Beach Club". El que sí que està clar és quin partit polític ha permés totes aquestes barbaritats i com molts militants seus (ex-ministres terratinents inclosos) han tret profit econòmic personal. El problema és el de sempre: continúen guanyany i amb majoria absoluta...
Des d'aquest humil bloc vull enviar tot el meu suport als grups ecologistes i la gent que s'està movent per lluitar contra la barbarie, en aquest i en molts altres casos similars.
Per si en voleu saber més.

f/8, 1/13s, ISO 400, degradat neutre de 2 passos