diumenge, 19 octubre de 2014

El llogaret perdut

A pas de tortuga vaig procesant fotos de les passades vacances. La veritat és que el temps és un bé molt escàs darrerament. No se si se'n pot comprar una mica...
Aquest lloc que avui vos mostre és un d'aquells llocs poc coneguts, dels que no surt en cap guia, però que té un encant molt i molt especial. A pocs metres passa la carretera per on tots els turistes van i tornen dels "llocs estrella", i aquest raconet queda apartadet, mig amagat, i tranquil. Vaig tindre dues oportunitats per fer una sessió. Cap de les dues vaig tenir la llum que jo desitjava. Però passejar sol per aquest lloc sota una fina pluja és una d'aquelles coses que recorde amb més plaer del viatge.

 f/11, 1,6s, ISO 100

f/8, 1/50s, ISO 400

f/8, 1/30s, ISO 400

diumenge, 12 octubre de 2014

Una mica de tot

 La idea inicial era una cosa totalment diferent del que va pasar després. Anant cap a la localització inicial vàrem començar a travesar espesos bancs de boira que no entraven ni en el pronòstic meteorològic ni en els plans inicials. Així que, canvi de plans: a guanyar alçada i a intentar fer alguna cosa per sobre dels núvols. Malgrat estar en un entorn molt humanitzat les boires varen donar bastant joc.
 
f/11, 1/3s, ISO 100, degradat de 3 passos 

 f/11, 0,4s, ISO 100, degradat de 3 passos

Ja amb el Sol bastant alt i pensant en la retirada, una aveteda amb un joc de llums i ombres ben bònic ens va fer aturar el cotxe i tornar a treure tots els estris. Em vaig dedicar a fer dues coses que gairebé mai faig: detalls i ficar moviment en les imatges. No sé si les següents imatges són "anades d'olla" o no, però és el que vaig estar fent durant una bona estona. La qüestió és que dedicar temps a alguna cosa diferent de l'habitual em va satisfer més que les boires inicials.
Tot això amb la compañía de l'Esther.
 
 f/11, 0,4s, ISO 100, una mica de vent
 
f/16, 1/4s, ISO 100, zooming

dimarts, 7 octubre de 2014

Es paller des camp

Torne a portar al bloc la imatge d'una icona fotográfica a l'illa d'Eivissa: Es paller des camp. Un monòlit imponent ubicat en un lloc encantador i de gran bellesa. A l'estiu el Sol surt més amunt i es pot fotografiar "des de l'altre costat". Vos deixe dues imatges d'aquest estiu: una des de dalt i una altra des de baix. Això sí, totes dues amb els cels que vaig tenir durant 10 dies seguits...
 
 f/8, 1/13s, ISO 100

f/8, 1/4s, ISO 100
 
No fa gaire vaig llegir una entrada de Jose Fernandez al seu bloc comentant la caiguda de diversos monòlits de la costa asturiana per la força del mar. Sovint hem parlat de la "bassa mediterrània" comparant amb el Cantàbric. En el bloc "Ibiza a Pie de Foto" vaig veure no fa massa temps una imatge des paller des camp de fa uns 50-60 anys que em va deixar bocabadat. Es pot veure com l'acció de la natura ha anat malmetent la mole rocosa i fa presagiar que arribarà un moment que l'estructura completa s'acabarà desplomant. Sembla que la Mediterrània tampoc és tan dòcil. Espere, no obstant, poder seguir fotografiant-lo durant molts anys més.
 
 f/22, 13s, ISO 100

dilluns, 29 setembre de 2014

Una bona matinada

Dissabte al matí vaig gaudir d'una bona sessió. Una d'aquelles en què trobes que ha valgut la pena fer més d'una hora d'anada i una altra de tornada en cotxe, per gaudir només durant mitja horeta. Les boires que anàvem buscant varen esdevenir més aviat boirines, però ens varen regalar un espectacle ben maco. Amb la grata companyia de l'Esther que em va portar a aquest lloc meravellós.

 f/11, 8s, ISO 100, degradat invers de 3 passos

 f/11, 8s, ISO 100, degradat invers de 3 passos

f/11, 1/4s, ISO 100, degradat invers de 3 passos

dimarts, 23 setembre de 2014

Tagomago

Tagomago és un illot al Nord-Est d'Eivissa. Per la seva situació i el seu perfil característic dona molt de joc fotogràficament en sortides de Sol i de Lluna. De fet ja us l'he portat a aquest bloc en moltes ocassions. Per exemple en aquestes dues mostres: una i dues.
Com tots els illots que envolten Eivissa, Tagomago hauria de ser un lloc pel qual s'hauria de tenir especial cura. És lloc de nidificació d'aus marines i està envoltada d'uns fons marins d'indubtable valua. Per tant presenta un frágil equilibri ecològic que cal preservar per les futures generacions.
Als anys 80 ja va ser font d'una important polémica quan les autoritats vàren permetre la construcció d'un habitatge en la seva superficie. Tot això després d'un fosc embolic sobre la propietat d'aquesta petita illa i que la va posar en mans d'empreses d'origen alemany.
En l'actualitat l'illa és "propietat" d'un especulador immobiliari alemany que està emparellat amb una coneguda i "trasnochada vedette" votant del PP. A poc que busqueu per internet trobareu que l'illa es promociona amb el lema: "Alquila tu isla privada". L'habitatge dels anys 80 a esdevingut una mansió de luxe sobre la qual han sortit glamurosos reportatges en la revista Hola. Pel mòdic preu de entre 100000 i 250000 euros podeu llogar tota l'illa durant una setmana i fer en ella el que vos rote, gaudint d'un servei d'helicòpter privat per si l'illot se vos queda petit i voleu anar a fer un tomb per Eivissa. Coneguts futbolistes i no tan coneguts "empresaris" rusos han gaudit de festes multitudinàries en aquest lloc.
A diferencia dels anys 80 en l'actualitat l'illot és Àrea Natural d´Especial Interès (ANEI) per part del Govern balear, és zona de protecció per la llei de costes, és Lloc d´Interès Comunitari (LIC) i Zona d´Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) per la Unió Europea, també el pla territorial del Consell el protegeix.  Malgrat totes aquestes proteccions el "propietari" (para chulo mi pirulo) ha anat fent noves construccions sense cap permís ni llicència amb el silenci de les autoritats.
Eivissa: l'illa que no va saber trovar el seu model turístic. I es que no sé que em repugna més, el turisme "low cost" de discoteca i pastilles o el de guant blanc, caviar i "Beach Club". El que sí que està clar és quin partit polític ha permés totes aquestes barbaritats i com molts militants seus (ex-ministres terratinents inclosos) han tret profit econòmic personal. El problema és el de sempre: continúen guanyany i amb majoria absoluta...
Des d'aquest humil bloc vull enviar tot el meu suport als grups ecologistes i la gent que s'està movent per lluitar contra la barbarie, en aquest i en molts altres casos similars.
Per si en voleu saber més.

f/8, 1/13s, ISO 400, degradat neutre de 2 passos

dimarts, 16 setembre de 2014

El jardí

La segona part del viatge d'aquest estiu per terres germanes ens va portar a un altre racó encisador: Berchtesgaden. Tot i no tenir les vistes tan impressionants què vàrem gaudir en Grainau l'entorn no deixa de ser espectacular. En aquest allotjament no teniem balcó des del què fer fotos. Per contra teniem un estri molt important: rentaplats. Recorde que estaba carregant el rentaplats amb la meua meticulositat característica quan, de sobte, vaig albirar per la finestra com s'estava posant el cel. Tot d'una vaig deixar la feina, vaig agafar l'equip a correcuita i em vaig posar a disparar com un boig des del jardí. No hi ha res com tindre rentaplats... i jardí, és clar.  De nou el plaer de fer fotos "des de casa".
 
f/8, 1/15s, ISO 400


dijous, 11 setembre de 2014

Ara és l'hora


Jo hi sóc només si tu vols ser-hi,
no tinc altra veritat,
ni enganys ni cap gran misteri,
si tu hi vas, també hi vaig.
No tinc país
sense tu,
tampoc tinc demà...
així doncs per sempre
mantinc el repte,
només si hi vas jo hi vaig.

Jo hi sóc si també vols ser-hi
tan sols per fer un camí junts,
pel goig de seguir petjades
que ens han dut molt lluny.
Pel plaer d'un demà que engresqui
perquè ens hi trobem a gust
refent l'art de viure
poder conviure
el somni d'un món més just.

Tens les mans, tens el cor,
tens les claus per obrir l'horitzó de llum.

De res no valen banderes
que no ens facin d'abrigall
pel fred de la llarga espera
del gran nom, llibertat.
Que sense tu
no ens serveix
cap senyera ardent,
ni símbols ni gestes
t'han de sotmetre,
tu ets qui mou el vent.

Jo hi sóc perquè tu vols ser-hi
i res no serà senzill
però tot el camí que esperi
tindrà un nom i un sentit.
El goig d'enlairar aquest somni
on tots hi trobem un lloc,
bastir una drecera
que ja per sempre
ens porti a un món millor joiós.

Jo hi sóc perquè tu vols ser-hi
si no res no em lliga aquí
que sense tu no sé entendre
cap demà ni cap país...
Proclamo que les banderes,
símbols, pàtries i demés,
tan sols quan a tu et serveixen
me'ls estimo i me'ls faig meus.

Serem només si el coratge
ens fa anar més lluny d'aquí,
serem només si ens exalta
guanyar tant per compartir,
serem sols un país lliure
si som lliures els seus fills,
serem només si volem
i aquest repte ens fa més rics.

Tens les mans, tens el cor,
tens les claus per obrir l'horitzó de llum.
 
                                                                      LLUÍS LLACH


divendres, 5 setembre de 2014

El balcó

El Zugspitze és la montanya més alta d'Alemanya. Aquest estiu hem tingut el privilegi de voltar per la zona i, malgrat ser un lloc molt humanitzat, gaudir de paisatges incomparables. Vàrem pasar quatre nits en una casa que tenia un balcó. Un balcó que tenia vistes directament al colós. Això va produir que passés moltes estones al balcó, amb el tele tirant fum. Tota una sort, poder fer fotos així des de "casa". Les fotos que venen a continuació són de diferents dies, totes elles fetes des del balcó, fins i tot alguna d'elles en calçotets estant... La desfilada de núvols era continua conjugant-se en una dansa perpètua sobre aquella roca. Tot un luxe, tot un privilegi.
 
1/60s, f/8, ISO 100
 
1/8s, f/8, ISO 100
 
1/100s, f/8, ISO 100
 
 30s, f/11, ISO 100
 
 1/125s, f/8, ISO 100

divendres, 29 agost de 2014

El desesperant estiu

Eivissa és un paradís fotogràfic. Lamentablement l'època de l'any que més temps hi puc passar (l'estiu) és la pitjor fotogràficament parlant. Fa un parell d'estius vaig elaborar una modesta guía per intentar treure profit d'aquesta època. Així i tot és difícil resistir-se a la possibilitat de fer alguna sessió. De totes maneres la successió de dies i dies de cels rasos sense cap gràcia pot arribar a ser desesperant. Aquest any ha estat així. Més d'un matí quan he tret el cap per la porta, de bon matí, he estat molt temptat de tornar-me'n al llit...
Almenys l'habitual calitxa estiuenca fa que el Sol surti apaivagat. En aquestes situacions m'agrada molt fer servir el degradat invers de 3 passos i treure l'esfera solar inaugurant el dia sobre l'horitzo. L'invers de Singh-Ray trobe que potencia molt agradablement els tons càlids d'aquestes sortides. Sovint li fique un degradat d'1 pas per sota "del revés" per evitar l'excessiva diferencia de llum cel/terra, si bé això depen una mica de cada situació.
Vos deixe dos exemples.

 0,3s, f/11, ISO 100
 
0,4 s, f/11, ISO 100
 
Per cert, no se si us heu adonat, però he canviat algunes coses en el look del bloc. En la nova capçalera teniu un exemple similar del que he esmentat en l'entrada. Si bé aquesta foto és una posta d'un mes de febrer a uns 5ºC poques hores abans d'una inaudita nevada a l'illa. Espere que vos agrade.


dimarts, 15 juliol de 2014

Aturada tècnica

Ha arribat el moment de deixar el bloc descansant una temporada. Necessite agafar una mica d'oxígen i certa distancia i les properes setmanes em dedicaré a fer-ho. Ens veiem segurament a la tornada de vacances. Bon estiu per tothom i fins aviat.