diumenge 26 de febrer de 2012

Necesito del mar porque me enseña...

NECESITO del mar porque me enseña:
no sé si aprendo música o conciencia:
no sé si es ola sola o ser profundo
o sólo ronca voz o deslumbrante
suposición de peces y navios.
El hecho es que hasta cuando estoy dormido
de algún modo magnético circulo
en la universidad del oleaje.
No son sólo las conchas trituradas
como si algún planeta tembloroso
participara paulatina muerte,
no, del fragmento reconstruyo el día,
de una racha de sal la estalactita
y de una cucharada el dios inmenso.

Lo que antes me enseñó lo guardo! Es aire,
incesante viento, agua y arena.

Parece poco para el hombre joven
que aquí llegó a vivir con sus incendios,
y sin embargo el pulso que subía
y bajaba a su abismo,
el frío del azul que crepitaba,
el desmoronamiento de la estrella,
el tierno desplegarse de la ola
despilfarrando nieve con la espuma,
el poder quieto, allí, determinado
como un trono de piedra en lo profundo,
substituyó el recinto en que crecían
tristeza terca, amontonando olvido,
y cambió bruscamente mi existencia:
di mi adhesión al puro movimiento.

                                                                                         Pablo Neruda

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105
f/8, 2,5s, ISO 100, degradat invers de 3 passos en moviment, trípode i cable

dilluns 20 de febrer de 2012

40 minuts de diferència

 Avui pujaré 3 fotos que semblen fetes en dies diferents, però que estan fetes el mateix día amb una diferència de 40 minuts entre la primera i l'última. En pocs minuts les condicions van canviant de manera paulatina, creant unes condicions de llum molt diferents. La previsió del temps feia preveure boires a les valls i cel ben obert per sobre d'elles, però no va estar així exactament...
Al poc d'arribar va haver un moment que el cel va agafar ua mica de color i semblava que, el tema, es posava interessant.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 71mm
f/11, 4s, ISO 100, degradat invers de 3 passos en moviment, trípode i cable

Però un gran banc de núvols sobre l'horitzó ens va fer ser conscients que no veuríem sortir el Sol. Quan estavem a punt de desistir, sobtadament, el Sol va treure el nas entre les boires. Tan sols uns segons, molts pocs segons, els justos per canviar l'objectiu i fer una foto.

Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 200mm
f/11, 1/13s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos en moviment, trípode i cable

Després es va tornar a amagar entre els núvols i ja no el vàrem tornar a veure fins que va sortir per sobre d'ells, ja en un contrallum difícil de resoldre.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 32mm
f/22 , 0,5s, ISO 100, degradat invers de 3 passos en moviment, trípode i cable

Tres fotos amb 40 minuts de diferència.

dilluns 13 de febrer de 2012

Anoche tuve un sueño

Per fer fotografía de paisatge, apart de la meteorología, la climatología és molt important. Aquesta tardor vàrem tenir un bon exemple, després de setmanes esperant l'esclat de colors en les dates habituals, aquest es va produir més tard del "normal", quan molts pensavem que ja no es produiría.
Un altre exemple ha sigut aquesta setmana. La primera quinzena de febrer és temps d'ametllers en flor a Eivissa. Però l'onada siberiana no ha volgut que, aquest any, haja estat així. La flor que ja havia sortit s'ha gelat i ha caigut i el cicle de floració s'ha interromput de manera sobtada. Així que m'he quedat sense fotos dels ametllers enguany. Tenia varies idees i localitzacions, però... El problema és que la tardor està més aprop de casa i es pot acudir en el moment adequat. Però per als ametllers caldrà esperar, com a mínim, un any més. Així i tot, segurament, ho tenen pitjor els pagesos que s'han quedat sense ametlles.
Però bé, si no pot ser caldrà buscar alternatives. Un clàssic pot salvar aquesta situació i Es Vedrà sempre ens està esperant per fotografiar-lo. Com a curiositat, al fons, la costa de la península que ja us he mostrat alguna vegada.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 40mm
f/11, 270s, ISO 400, filtre degradat invers de 3 passos i filtre neutre de 10 passos, trípode, cable.

dimarts 31 de gener de 2012

El gran adormiment de les muntanyes

Fa uns anys, uns quants anys, potser massa, jo tenia una guia d'un GR que recorre terres valencianes. L'explicació de la ruta venia guarnida per algunes fotos del recorregut i per alguns poemes. Allí havia un poema que havia quedat oblidat en un raconet del meu cervell. Avui, molts anys després, mentres mirava aquest espectacle m'ha vingut al cap aquell poema. Ha sigut la mateixa sensació de quan sents una olor familiar que fa molt que no senties i et porta records llunyans. He tornat a casa, he buscat la guía i he trobat el poema...

Plau-me, el bastó del caminant al puny,
abraçar els horitzons d'una mirada,
fer-me entrar a dins de la immesitat del cel
i el gran adormiment de les muntanyes,
sentir el riu invisible per la vall
i el llunyedà ressò de la tronada;
a cavall de la serra veures immoble
altra serra de núvols molt més alta
cotonosa i inflamada pel Ponent.

                                                                         Joan Maragall

Canon 5D MkII amb el canon 24-105 a 55mm
f/11, 0,6s, ISO 100, degradat invers de 3 passos, trípode i cable.

dimarts 24 de gener de 2012

Un día pel Berguedà

Vull agrair a l'amiga i fotògrafa Esther Bahí el fet que m'haja obert la porta dels seus racons. Va estar una jornada molt agradable i enriquidora. Malgrat la manca de neu d'enguany, cosa que ja comença a ser bastant preocupant...
 Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 55mm
f/11, 3,2s, ISO 100, degradat neutre de 2 passos en moviment, trípode, cable

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 97mm
f/11, 4s, ISO 100, degradat neutre de 2 passos en moviment, trípode, cable 

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 29mm
f/8, 1/13s, ISO 800, polaritzador, trípode, cable 

Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 179mm
f/8, 1/3s, ISO 400, polaritzador, trípode, cable 

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 85mm
f/11, 1/4s, ISO 100, trípode, cable

dimarts 10 de gener de 2012

La marjal

Dues sessions en terres valencianes. La primera d'elles va ser improvisada, sobre la marxa, al veure que el cel pintava bé i podía haver bones llums. Vaig acudir a un lloc molt conegut i fotografiat de l'Albufera. Quan vaig arribar allò era un autèntic formiguer de gent fent el gamba i de trípodes agafant posicions. Així que vaig decidir abandonar el lloc i perdre'm pels camps sense cap lloc concret on anar. Va arribar un moment que vaig aturar el cotxe i em vaig posar a fer fotos.

 Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm
f/11, 2s, ISO 100, degradat invers de 3 passos al cel i degradat neutre d'1 pas montat al revés per minimitzar la transició de l'invers, trípode i cable

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 40mm
f/8, 3,2s, ISO 100, degradat invers de 3 passos al cel i degradat neutre d'1 pas montat al revés per minimitzar la transició de l'invers, trípode i cable 

Canon 5D MkII amb el canon 24-105 a 32mm
f/8, 8s, ISO 200, degradat invers de 3 passos, trípode i cable 

La segona sessió va ser en la mateixa localització, va ser "la sessió oficial", la que ja tenia prevista. Havia quedat amb l'amic Vicent Puchol, bon coneixedor de la vida i els laberíntics camins de la marjal. Aquest matí el cel no ens va acompanyar tant. Però alguna foto vàrem fer i el plaer de compartir moments amb bons companys no té preu.

Canon 5D MkII amb el canon 24-105 a 35mm
f/11, 8s, ISO 100, degradat invers de 3 passos, trípode i cable.

Canon 5D MkII amb el canon 24-105 a 58mm
f/16, 1/8s, ISO 100, degradat invers de 3 passos, trípode i cable.

dijous 5 de gener de 2012

Il·luminant (II)

Segona sessió de nocturnes. Durant el dia vaig anar a valorar la localització i trobar el caminal que baixa. Quan va enfosquir vaig tornar. Cel espectacular. Vaig estar fent unes quantes proves. Una d'elles és la foto que puje, forçant ISO... En aquesta ocassió la il·luminació va ser molt més fàcil, ja que estava a la vora de l'objecte i vaig fer servir només que el frontal.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 19mm
f/4, 30s, ISO 3200, trípode, cable disparador

De totes maneres la idea era fer una circumpolar amb un enquadrament semblant a aquest que he pujat, de manera que la punta de roca apuntara a la polar i aparegueren algunes traces d'estrelles per sota del pont de pedra. Tot preparat: enquadrament, enfocament, càmara nivellada, paràmetres d'exposició... Programene 35 minuts i em sente a esperar. Quan ja portava més de 25 minuts... No, no pot ser... Però si és hivern, si apenes n'hi ha vols... Un avió. Un avió que a més a més va volant baixet i deixa una recta horrorosa enmig de tota la foto. La mare que el va p_r_r! Mire la foto en el LCD  i veig que no serveix. El problema és que a més he de marxar ja, no tinc temps per a més. Comence a recollir els "bartulos" pensant que no sé quan podré tornar a aquest indret en una nit sense lluna. Quan ja tenia tot mig recollit dic: Vinga! Una curteta, encara que arribe una mica tard! La càmara seguia en el trípode, programe "només" que 20 minuts i em pose a esperar. Quan ja estava a punt de finalitzar l'expo em pose a recollir de nou per eixir rapidet, que arribe tard. Comence a ficar coses en la motxil·la. Intente localitzar el tap de l'objectiu: una butxaca, una altra, la butxaca de la motxil·la, per terra... Ai, ai, ai! No pot ser: El tap està posat a l'objectiu. Quan havia començat a recollir la primera vegada havia tapat l'objectiu, però no havia mogut el trípode ni tocat la càmera. Quan havia començat la segona exposició, amb les preses, no l'havia tret! ! ! Bé home, bé, un 10 per En Pepet que arriba tard i se'n va sense la seua circumpolar. Però com va dir McArtrhur quan va haver de sortir de les Filipines: I shall return!

dilluns 2 de gener de 2012

Il·luminant

Aquesta darrera estada a l'illa m'ha permés fer dues sortides nocturnes amb lluna nova. Una assignatura pendent són les nocturnes en nits sense lluna. Vaig adquirir una super-llinterna i cap a Eivissa que me'n vaig anar.
La primera sortida va ser a Es Niu. A l'hivern hi ha molta menys llum a l'illa que en altres estacions i el trànsit aeri és mínim. La previsió del temps era bona: possibilitat d'algun núvol aillat. La primera foto que pujaré és una de les de prova del principi de la sessió. De prova d'enquadrament i d'enfocament. M'agrada com les darreres llums donen pas a les primeres estrelles. De vegades encara em sorpren el què pot arribar a captar el sensor. Havia arribat quasibé a les fosques al lloc, però la capacitat de captar aquestes darreres llums per part de la màquina és una passada.

Canon 5D MkII amb el canon 24-105 a 28mm
f/4, 30s, ISO 800, trípode i cable disparador. Roques il·luminades amb llinterna.

Quan va arribar la foscor total va començar la sessió de debò. La iluminació amb llinterna em va pareixer bastant complicada. És dificil que quede uniforme i, especialment l'aigua, és molt difícil que quede bé. En aquesta només hi ha llum sobre les roques. Seguiré practicant i intentant millorar. Vaig fer moltes fotos i aquesta és una de les menys dolentes...

 Canon 5D MkII amb el canon 24-105 a 28mm
f/4, 25s, ISO 1600, trípode i cable disparador. Roques il·luminades amb llinterna.

Com a festa final volia fer una llarga expo, ja que, tenint en compte l'orientació, les estrelles dibuixarien un arc de St Martí sobre les pedres. Vaig posar la càmara a treballar i vaig seure tranquil·lament sobre les pedres a mirar la meravella de cel que tenía al damunt. Quan ja portava una estona, de manera inesperada, varen començar a entrar núvols en l'enquadrament que han deixat algunes traces de les estrelles amb "stops". De fet vaig programar 35 minuts d'expo i cap als 20, vist el que hi havia, vaig interrompre el tema. Novament el sensor ha captat una llum que in situ era pràcticament inapreciable: la contaminació lumínica de la diminuta Formentera.

Canon 5D MkII amb el canon 24-105 a 28mm

f/4, 1206s, ISO 200, trípode i cable disparador. Roques il·luminades amb llinterna.

En la següent sessió de nocturnes la llarga exposició també va ser accidentada, però això ja formarà part d'una altra entrada...

divendres 30 de desembre de 2011

Bon 2012

Faré una entrada per desitjar-vos un bon 2012 a tots els que teniu tan poques coses interessants per fer que entreu a mirar aquest bloc.
He pensat que ho faria amb una foto d'un lloc especial per mi. D'un lloc dels que puc dir que és d'aquells que em va obrir el cuquet per la fotografia. Un lloc que encapçala aquest bloc i que ja ha protagonitzat varies entrades. Un enquadrament clàssic, però no per això menys bonic.
Una foto de fa uns dies, d'aquesta època en que el Sol s'amaga a tocar d'Es Vedrà com en un intent còmplice d'acaronar-lo i fer-lo el seu amant...
Espere que tots i totes tingueu molta sort.


Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 24mm
f/10, 1/8s, ISO 100, degradat invers de 3 passos i trípode.

dissabte 17 de desembre de 2011

La diva ha marxat

Avui ha marxat. Se n'ha anat. Ja no hi és entre nosaltres la diva dels peus descalços. Però les seues cançons, la seua "saudade", el seu amor cap al mar... seguiran en mi. Adéu i gràcies per tota la teua música.


O... Mar, detá quitinho bô dixam bai
Bô dixam bai spiá nha terra
Bô dixam bai salvá nha Mâe... Oh Mar
Mar azul, subi mansinho
Lua cheia lumiam caminho
Pam ba nha terra di meu
São Vicente pequinino, pam bà braçá nha cretcheu...
Oh... Mar, anô passá tempo corrê
Sol raiá, lua sai
A mi ausente na terra longe... O Mar

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 40mm
f/16, 0,5s, ISO 100, degradat invers de 3 passos, trípode, cable.

dilluns 12 de desembre de 2011

Tres en ratlla

Hi ha vegades que sorgeixen fotos quan no te les esperes i on no te les esperes. Vas a un lloc amb una llum fatal i a una hora intempestiva fotogràficament i pots trobar imatges ben boniques. Aquesta la vaig trobar ahir al migdia i amb una visiblitat horrorosa. Per sort portava l'equip. A mi m'agrada...
Canon 5D MkII amb el canon 24-105 a 105 mm
f/8, 10s, ISO 100, degradat neutre de 10 passos, trípode

dissabte 3 de desembre de 2011

Emmirallant

Un lloc del qual no esperava gran cosa, però que m'ha sorprés agradablement. He arribat a l'hora blava. He preparat l'equip i m'he posat a la feina.

 Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm
f/8, 15s, ISO 100, polaritzador, trípode i cable

A poc a poc la llum s'ha anat tornat d'un daurat preciós. Esperava més núvols, però així i tot, ha hagut uns segons en els què el cel s'ha pintat de color.

 Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 23mm
f/8, 2s, ISO 100, polaritzador, degradat neutre de 2 passos, trípode i cable

Al cap d'una estona els rajos del Sol han començat a acaronar la part més alta del talús.
 Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm
f/8, 0,5s, ISO 100, polaritzador, degradat neutre de 2 passos, trípode i cable

Quan el cel ha perdut el poc interés que tenía ha arribat el moment d'emmirallar el paisatge i aquelles formes tan peculiars.
 Canon 5D MkII amb el canon 70-200 f/4 IS a 176mm
f/8, 0,8s, ISO 100, polaritzador i trípode

 
 Canon 5D MkII amb el canon 70-200 f/4 IS a 97mm
f/16, 0,8s, ISO 100, polaritzador i trípode

Canon 5D MkII amb el canon 70-200 f/4 IS a 155mm
f/8, 1/125s, ISO 100, polaritzador, a pols

divendres 25 de novembre de 2011

Postals des de França

Visitar llocs, normalment massificats, en solitari és un plaer i un luxe. Això ens va passar fa unes setmanes a Carcassonne. Un dijous qualsevol, després d'un pont festiu, en un mes de temporada baixa i en uns dies de "mal temps". Tots els ingredients necessaris per poder caminar tranquilament pels seus carrers i gaudir de cada raconada. Anar amb la càmera en la mà i disparar sobre la marxa, sense grans pretensions i, el que és més important, sense gent pel mig. Seure a dinar tranquilament i tornar a passejar...

 Canon 5D MkII amb el canon 24-105 IS a 28mm
f/10, 1/50, ISO 100, polaritzador

 Canon 5D MkII amb el canon 24-105 IS a 24mm
f/8, 1/100, ISO 200, polaritzador

 Canon 5D MkII amb el canon 24-105 IS a 24mm
f/8, 1/200, ISO 200, polaritzador
 Canon 5D MkII amb el canon 24-105 IS a 32mm
f/8, 1/160, ISO 200, polaritzador

Res millor per acabar el día que una darrera passejada pel preciós poblet de Lagrasse. Carrers humits, olor de llenya cremada i caminar escoltant el so dels teus passos. Tot un luxe.
Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 40mm
f/8, 1/50, ISO 200, polaritzador

divendres 18 de novembre de 2011

La platja mutant

Una d'aquelles platjes que tenen una capacitat increïble per canviar. Quan vaig arribar, encara de nit, havia unes onades grandíssimes, que feien un sorolll esgarrifós. L'aigua anava i tornava sobre la platja, fent-la desapareixer per complet en algun cop de mar més fort. Vaig pensar que no podría entrar. Però, miraculosament, al cap d'una estrona, es va començar a calmar una mica la situació i vaig poder entrar a prendre alguna imatge. Després de la tempesta va arribar la calma (i el color)

5D MkII amb el canon 17-40 a 40mm
f/16, 0,8s, ISO 100, degradat invers de 3 pssos, trípode i cable.

dimarts 15 de novembre de 2011

La vaga del tapaculos

Avui farem una entrada diferent. Dedicaré una foto. Una foto d'aquelles fetes durant les primeres setmanes de tindre la primera reflex, quan tens tot un món per recorrer. Una "foto-pifia" d'aquelles que ara mires i t'avergonyeixes i que mai mostraries a ningú. Però avui, malgrat el trangol, val la pena mostrar-la i dedicar-la.
Va ser fa uns anys, varen venir uns amics de València i vàrem anar al Montseny. Tot passejant per la fageda vàrem vore un arbust amb uns fruits. Ella, molt de la Serranía, em va dir: "D'això també hi ha al meu poble i li diuen "tapaculos". Després em va explicar que aquest nom és per les propietats que té aquesta planta per curar la diarrea. Com podeu comprovar un nom molt ilustratiu sobre les propietats terapèutiques de la planta. Em va demanar que li fes una foto i la "foto-pifia" és aquesta:

Avui no hi han exiff que estic de vaga

I ara venen les dedicatòries. Dedicatòries crítiques (de crisi). Dedicatòries per tots aquells que estan esfonsant i desmantelant la sanitat pública.

Vull dedicar un tapaculos per als polítics. Per als passats, per als presents i possiblement i malaurada per als futurs. Independentment del seu color o signe. Per fer servir la sanitat com una eina per treure rèdit electoral. Per malbaratar recursos i diners. Per no actuar amb criteris estrictament d'eficiència sanitària, gestionant amb interessos partidistes i no d'interés general els recursos. On són els brillants gestors que han malbaratat diners les darreres dècades en sanitat? No tenen cap responsabilitat? Estaríem en la mateixa situació si haguessin estalviat diners quan hi havien? Un tapaculos per desprestigiar la professió amb els sous més baixos d'Europa i de l'estat i, a sobre, rebaixar-los entorn a un 10%. Per fer contractes porqueria mileuristes per professionals que han hagut d'accedir a la universitat amb notes excel·lents i han dedicat 10 anys de la seua vida a formar-se. Per actuar amb criteris economicistes en un tema en que hi ha moltes coses que no es poden comptar o valorar de forma objectiva, on no tot és ni blanc ni negre. Per no deixar als professionals llibertat per organitzar el seu treball. En realitat, molts tapaculos per als polítics.

Un altre "tapaculos" per als "abusuaris". Algú ho ha de dir, no és políticament correcte, però algú ho ha de dir. Per la gent que abusa del sistema. Per la gent que accedeix quan vol, com vol i per què vol. Perquè el nen va a futbol o perquè la nena té música i no li ve bé una altra hora. Per la gent que considera que venir sense cita per qualsevol motiu és venir "d'urgència" i això li dona dret a tot. Per la gent que colapsa els serveis impedint que puga accedir algun altre que, realment, ho pot necessitar. Perquè aquestos també són responsables de la situació actual de la sanitat i de les retallades, ja que els polítics no li han volgut posar fre a aquesta situació. Un "tapaculos".

Un "tapaculos" per als sindicats sanitaris. Per tots ells, els de "classe" i els "corporatius". Per no saber defensar el sistema públic conjuntament ni els interessos dels seus treballadors. Per no saber arribar a un acord de mínims comú, deixant-nos als treballadors venuts a l'empresa. Un "tapaculos" per als lliberats sindicals, que quan arriba l'hora de la veritat continuen absents. Per ser uns pringats un "tapaculos" per cadascun dels sindicats. Per fer-nos anar a la vaga amb el nas tapat perquè tot el que fan fa pudor de merda. Un altre "tapaculos", hala!

Un "tapaculos" per als mals professionals. Afortunadament cada vegada menys, però que encara existeixen. Per als que no exerceixen el seu treball amb criteris científics, per als que no es reciclen i s'esforcen per estar al día. Per als que entronitzats en la seua plaça en propietat exerceixen els "drets adquirits" amb menyspreu envers els seus companys, egoistament. Per als que tenen en la sanitat pública una plataforma per a la seua privada. Per aquestos, també, un "tapaculos".

Ui! Que agust m'he quedat repartint "tapaculos"

dijous 10 de novembre de 2011

El filtre que volava

Cap de Creus i tramontana. Una combinació d'aquelles explosiva. I allà hi era jo, fent fotos i agafant-me de les pedres per no envolar-me. Ja fa un temps que quan faig servir un filtre que no és de rosca l'aplique manualment al davant de l'objectiu. Sobretot per mandra de montar el porta-filtres i per intentar que la transició no es note tant movent-lo. Aquell día aquells núvols estaven demanant un degradat de 3 passos a crits. Així que el vaig treure, el vaig aplicar a mà i vaig disparar la foto d'avui. Vaig treure el filtre i mentres el subjectava amb la mà un cop de tramuntana va arribar fins a mi i fins al filtre. Va durar com a màxim un segon, però ho vaig veure a càmera lenta: El filtre va volar!
Va fer un vol horizontal de 3-4 metres amb una delicadessa exquisita, amb un moviment rotatori quasibé artístic, plàstic, majestuós si es vol veure així. Després va canviar de trajectòria i va començar la caiguda lliure vertical d'uns 8-10 metres, rodolant per les pedres del penya-segat, rebotant i rebotant. Tots aquestos moviments ja no em varen semblar tan artístics com els anteriors. Des de dalt semblava que havia resultat il·lés de l'esdeveniment. Però un cop recuperat presentava una bona colecció de ratlles en la seva superficie que el deixaven fora de servei. Això sí: no es va trencar.
DEP filtre Lee 0,9 degradat neutre soft. In memoriam.

Canon 5D MkII amb el canon 24-105 IS a 47mm
f/8, 1/40s, ISO 100, trípode, i el filtre protagonista de la història

dimecres 2 de novembre de 2011

Ara sí que ha arribat la tardor

Una de les coses que més em va impressionar de Catalunya, quan vaig venir a viure, són els boscs. Vindre de terra de secà, d'ametllers, oliveres i pins i trobar boscos com les fagedes és, realment, una experiència trencadora. Un bosc que mai és igual, que amb cada estació té el seu encant. La primera vegada que vaig pujar a Santa Fe era febrer i la nuesa impenitent dels arbres em va colpir.
Avui de forma quasibé improvisada ("Pensat i fet" que diuen a la meua terra) he anat a buscar la tardor aquesta que sembla que no arriba mai enguany.
Una passejada pel baix Montseny per un indret que feia temps que no visitava ha estat encisadora. Però els arbres encara no estaven vestits de color.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 23mm
f/8, 0,8s, ISO 200, polaritzador, trípode i cable

Així que he decidit guanyar alçada i allà sí que he trobat tota l'esplendor tardorenca que buscava. No he vist ningú en tot el dia. Quan he arribat a dalt eren les 14:00h. Ha arribat un moment que he vist que quedava ben poca llum. He mirat el rellotge i eren les 17:30. Crec que han estat les 3 hores i mitja més curtes de la meua vida.

 Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 36mm
f/8, 0,8s, ISO 200, polaritzador, degradat neutre de 3 pasos aplicat en moviment, trípode i cable
 Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 34mm
f/8, 0,4s, ISO 400, polaritzador, trípode i cable
 Canon 5D MkII amb el canon 24-105 IS a 105mm
f/8, 1,3s, ISO 800, polaritzador, trípode i cable

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm
f/8, 0,5s, ISO 1600, polaritzador, degradat de 3 passos neutre en moviment, trípode i cable

dimarts 18 d’octubre de 2011

Impregnar-se

D'un temps ençà he vist que sortir a fotografiar s'havia convertit en una activitat una mica agobiant. Arribava als llocs i em posava a disparar compulsivament més preocupat de qüestions tècniques que de captar la màgia d'un moment. L'altre día li comentava al Pere Soler l'important que és impregnar-se del lloc abans de començar la nostra tasca fotogràfica.
Dissabte vaig gaudir d'aquesta sensació que, darrerament, havia perdut. Arribar al lloc quan encara alguns estels ornamenten el firmament. Caminar i ensumar l'olor de salitre. Deixar-se esquitxar la cara per les gotes en suspensió que la mar de fons ens regala. Oblidar-se de retallades i altres missèries de la vida quotidiana. Impregnar-se del lloc, a poc a poc, escoltant el cant repetitiu de les onades. Pujar un turonet i contemplar tot això...
Lentament una suau llum daurada comença a banyar l'entorn. Ha arribat el moment de treure la càmera i plantar el trípode.

 Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm
f/8, 0,4s, ISO 800, degradat invers de 3 passos, trípode i cable

Deixar que les composicions vagen apareixent de manera espontània. Ja coneixem el lloc després d'una bona estona allà i l'instint ens portarà als llocs on ens hem de posar. Cada onada té un encant diferent, un dibuix sobre la sorra distint.

 Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 21mm
f/11, 1s, ISO 100, degradat invers de 3 passos, trípode i cable

Saber-se espectador d'un espectacle irrepetible. D'una funció que mai més serà exactament igual. I comprendre que és impossible captar tota aquella bellesa en una trista imatge congelada. Només arranquem trocets minusculs d'un moment màgic. És la nostra virtud i la nostra missèria.
Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 36mm
f/16, 0,6s, ISO 100, degradat invers de 3 passos, trípode i cable

Aprofitar la dolça calidesa dels primers rajos del Sol daurant les roques, besant la sorra. Estimar el lloc, estimar l'instant i estimar les imatges que hem robat al nou día.
Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm
f/16, 0,4s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos, trípode i cable

I, quan comprenem que el nostre moment fotogràfic ha acabat, seure una estoneta i tornar a contemplar, a ensumar, a escoltar... Totes les imatges d'avui, totes les imatges de les més de cent entrades anteriors d'aquest bloc, per mi, no tenen cap valor sense haver viscut totes aquestes sensacions.

dijous 13 d’octubre de 2011

Montseny a les fosques (quasi)

Sortida nocturna amb la companyia de l'Esther Bahí. Al final vàrem optar per montanya en aquesta nit que la lluna lluïa amb tota la seua esplendor. He vist Santa Fe moltes vegades amb poca aigua, però aquest any crec que és l'any que he vist l'embassament més buit. A veure si les pluges i les primeres neus no es fan massa de rogar...
Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm
f/4, 25s, ISO 800, trípode i cable

El nivell baix de l'aigua deixa al descobert una sèrie de roques que donen molt de joc fotogràfic, si bé amb tanta pedra composar resulta una mica complicat. 
Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm
f/4, 25s, ISO 800, trípode i cable

Aquí està el making-off de les fotos que ha pujat l'Esther. Poca gent sap que el seu secret és un super-mega-laser de color verd. Veieu-la en acció.
 Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm
f/4, 25s, ISO 800, trípode i cable

Després vàrem voltar per la riera, però la zona es molt ombrívola i és complicat fer fotos amb tanta lluna. Així i tot, vàrem trobar algun foradet que iluminava el rierol.
Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 25mm
f/4, 25s, ISO 800, trípode i cable. Les zones més fosques porten pinzellades amb la llinterna del frontal

Esperem que aquest estiu interminable arribe aviat a la seua fi. Bàsicament perquè és el que toca i, al final, els arbres i els animalons acabaran embogint...