divendres, 22 de juliol de 2016

Perfils

Sempre que viatge amb avió intente anar en la finestra i amb la compacta en la mà. Normalment en un vol no hi ha grans oportunitats, però de vegades val la pena tirar alguna foto. Després d'uns quants anys fotografiant els perfils de Catalunya des de terra, quan tornes amb avió es fa molt fàcil reconèixer les siluetes de les montanyes i els llocs que has visitat des d'uns quants metres més avall. Aquell dia tornava des del Nord cap a Barcelona i en el descens cap al Prat vaig anar recollint els cims i els seus perfils envoltats per unes boires ben xules.

El Pla d'Aiats, el Montcalm i el Puig del Bac. Inconfusibles des de terra i des del cel.


El Far i a dalt seu l'Embasament de Sau, tantes vegades mostrats en aquest bloc.


El meu benvolgut Montseny, jugant amb els rajos de Sol.


Tot un plaer poder-ho contemplar des d'aquest punt de vista. Perfils.

I amb aquesta entrada aèria deixarem el bloc amb l'habitual aturada estival de cada any. Ens veiem aviat amb més fotos.

dilluns, 11 de juliol de 2016

El gran núvol

Amb aquesta calor que ens aclapara la desgana s'apodera de mi i, normalment, per aquesta època sempre passe per una baixada de l'activitat fotogràfica. La calitxa, les hores intempestives de sortida de Sol, la calor, gent per tot arreu, els mosquits... són alguns dels motius per fer una mica de recés.
És temps de repassar arxiu i repescar imatges que s'han quedat enrere. Com la que vos pujaré avui. Una matinal per terres del Lluçanès mirant cap al Prepirineu. Es va situar un núvol preciós per sobre de les muntanyes i com no em sortia sencer en una sola foto vaig haver d'armar una panoràmica d'11 imatges disparades en vertical. En un dia amb una temperatura molt més fresca que la d'avui...

divendres, 1 de juliol de 2016

Cap a Ponent

Els "illots de ponent" formen part de la "Reserva Natural des Vedrà, es Vedranell i els Illots de Ponent" a l'illa d'Eivissa. Són un autèntic tresor de fauna marina i terrestre. 
Una de les seves característiques més peculiar és que cada illot té una espècie de sargantana distinta, donada la seva evolució de manera independent en cadascun dels illots. Una mica com les diferents espècies de pinsans que Darwin va trobar a les illes Galápagos i li va dur a el·laborar la Teoria de l'Evolució. Algunes d'aquestes espècies endèmiques i úniques estàn en perill d'extinció i, com és habitual, la mà de l'home està al darrere d'aquest perill. 
Els illots són també refugi i lloc de cria de diferents espècies d'aus marines i disposen d'uns fons marins de molt alta valua. 
A les alçades de l'any que estem segur que aquests illots ja estan patint una considerable pressió "turística". Confiem que les autoritats facen prevaldre les normatives i la gent tinga un mínim de seny a l'hora de complir-les. 



diumenge, 26 de juny de 2016

Sessió "de senyoret"

 Sessió de ha uns dies en el dolmen de Vallgorguina, lloc on sembla que fa molts anys es reunien les bruixes per fer els seus cerimonials. Va ser una sessió "de senyoret", abans de la una de la matinada al llit, ja que uns estranys udols ens van fer sortir del lloc...
De nou amb la inestimable companyia del "Joan Sánchez Lightscenes".




divendres, 17 de juny de 2016

Una altra

Una altra sortida de Via làctia des d'un dels llocs típics de l'illa. Sempre amb la dificultat d'esquivar llums paràsites d'embarcacions, avions i altres aparells i buscant els llocs més foscos on, així i tot, la contaminació luminica parasita l'escena. Un clàssic.

dissabte, 11 de juny de 2016

Les casetes varador

Potser una de les coses més característiques de la costa eivissenca són les casetes varador. Es tracta de petites casetes on tradicionalment els pescadors guarden els llaüts i els estris necessaris per sortir a pescar. Al llarg del litoral eivissenc s'estima que hi deu haver unes 1500, uns quants centenars més a Formentera. Algunes d'elles tenen més de 100 anys d'antiguitat i, de vegades, es sorprenent el lloc on poden arribar a estar construïdes i l'enginy empleat per poder accedir-hi quan la seua situació és en algun indret complicat. Inicialment van estar construïdes bàsicament de fusta, amb vigues de savina; amb el decurs del temps van anar entrant en joc altres materials "menys nobles" com els blocs o el formigó. Al llarg del temps aquestes casetes han anat sent construïdes al marge de la legalitat, però sembla que aquests darrers anys ha hagut algun moviment per part dels propietaris i de l'administració de legalitzar la situació. L'administració sembla que donarà una concessió d'ús per un llarg termini i, a canvi, els pescadors hauran d'adaptar la fesomia a l'estil tradicional d'aquestes casetes, retirant materials que fins i tot poden arribar a ser nocius com ara les uralites. Certament aquestes casetes són un tret característic i, fins i tot, identitari de l'illa; segurament molt més que les mansions luxoses construïdes arran de mar que, a més a més, impedeixen en moltes ocassions accedir a llocs de la costa contravenint la legislació vigent.

dimarts, 7 de juny de 2016

Esquivant núvols, avions i vaixells

Aquest any les sortides nocturnes amb intenció de plasmar la via làctia han vingut condicionades per l'humitat alta i els bancs de boira sobre la mar. Això ha fet que les dues sessions que hi vaig dedicar foren bastant decebedores i que haguera de plegar molt més d'hora del que haguera volgut, ja que el cel va acabar tapant-se. Tot i això encara va haver alguna finestra en la que es va poder fer alguna foto. 
Cap Martinet és un lloc des del qual no havia fet mai la via làctia així que entre núvol i núvol, entre avió i avió i entre vaixell i vaixell vaig poder fer la imatge d'aquesta entrada. 

dimarts, 31 de maig de 2016

Opening

Aquest passat cap de setmana he tornat a passar uns dies per Eivissa. A aquestes alçades ja és més que evident l'esclat d'activitat. De fet aquest cap de setmana obrien totes les discos i estava tot ple de cartells anunciant les festes "opening" de la temporada. Això d'anunciar les coses en anglès sempre vesteix molt més que fer-ho en castellà i, ja ni que dir, en català...  "Opening" significa moltes coses i porta a moltes conseqüències: gent, cues a les carreteres, cridoria, iots, desfase, "balconing", ostentació, substàncies... podríem seguir molta estona... Acaba la pau. Les discos obren i engeguen les seues llums. Però jo continue tenint les meues pròpies llums i els meus propis sons. I a més a més sóc corredor de fons i sé que arribarà de nou l'octubre, com cada any.

dilluns, 23 de maig de 2016

El bosc de les creus

Visita nocturna a un lloc peculiar (molt peculiar). Fruit de la necessitat d'un artista i bomber d'expresar el seu dol al haver vist cremar-se un bosc que per ell tenia un gran valor. L'indret és impactant i inquietant a l'hora i possiblement no deixa impassible a ningú. I tot adobat amb la presència imponent de Montserrat al fons.


En aquesta sessió he estat acompanyat pel "Joan Sánchez LightScenes". Després de molt de temps de saber l'un de l'altre per fi ens hem pogut coneixer. Ha estat tota una experiència veure en acció a aquest figura il·luminant l'escena amb el focus i corrent entre les roques com un isard per complementar la il·luminació amb la llinterna. Sempre s'aprén veient treballar altres companys.


dijous, 19 de maig de 2016

Passejades primaverals (2)

Continuant una mica en la línia de l'anterior entrada vos pujaré algunes fotos fetes els darrers dies. Són fotos de diferents dies durant passejades primaverals. La veritat és que els camps estan espectaculars i trobar motius no és gaire difícil. Tot i que no sóc gaire de floretes els darrers dies me les he anat trobant i fotografiant. Pasejades primaverals, segona entrega.