dimecres, 18 de gener de 2017

Montseny

Catalunya té uns quants perfils inconfusibles i molt emblemàtics que formen part de la seua identitat. Hi ha muntanyes amb forta personalitat i caràcter propi que, vistes des de molt lluny, són fàcils de reconéixer i identificar. Segurament les més característiques (que ja han visitat aquest bloc en diverses ocassions) són Montserrat i el Pedraforca. No obstant hi ha altres perfils molt característics també.
El Montseny va ser un dels primers llocs de Catalunya que em va enamorar al poc de venir a viure a aquest país tan bonic. I precisament un d'aquests massissos que té un perfil molt peculiar des de lluny és el Montseny, sobretot gràcies al pinacle de Les Agudes.
Avui vos puje 3 fotos del Montseny fetes des de 3 miradors diferents i en 3 èpoques de l'any distintes.



dissabte, 14 de gener de 2017

Cosins germans, o germans

Aquestes darreres festes nadalenques, després de passar uns dies a la meuna ciutat natal de València, vàrem acabar recalant uns dies més per les Terres de l'Ebre. Visitar l'Albufera i visitar pocs dies després el Delta de l'Ebre et fa paleses les grans semblances que existeixen entre ambós paisatges. De fet allà pel segle XIX quan es va començar a aprofitar agrícolament el Delta molta gent del Sud es va traslladar davant les oportunitats que s'obríen en aquest territori aleshores verge. Algú de fora podria fàcilment pensar que les fotos de l'entrada són de l'Albufera; o que les fotos de l'anterior entrada són del Delta. 
Així i tot la solució de continuïtat en el territori va molt més enllà d'una imaginària línia pel Riu Sènia. Lo parlar de la gent, la fesomia dels pobles i les cases de camp, els conreus, la vegetació... Són tot elements indicadors què malgrat haver creuat una "frontera" ens trobem davant pobles cosins germans o potser, fins i tot, germans. Això sí, també és clar que no germans bessons... 




dimarts, 10 de gener de 2017

Marjalejant de nou

Una matinal per la marjal de l'Albufera de València sempre és reconfortant. Si li afegim bona companyia resulta una combinació perfecta per gaudir realment del moment.
Sembla mentida la quantitat de gent que podem arribar a conéixer a traves de les xarxes socials. Passa una mica com en la vida, vas coneixent persones i en el decurs del temps vas perdent el contacte amb uns i mantenint-lo amb altres. Aquesta sessió va ser amb el meu amic Vicent Puchol, al qual feia més de dos anys que no veia i amb el que va ser un plaer retrobar-se.


divendres, 30 de desembre de 2016

Dalt Vila

Hi ha una imatge icònica a Eivissa que és la silueta d'Eivissa ciutat amb el recinte emmuralat de Dalt Vila. Vet per on, però després d'un munt d'any visitant l'illa jo no tenia la imatge icònica. Així que aquests dies passats vaig anar a plasmar aquesta bella estampa en un moment de llum adequat com és l'hora blava. Va ser molt estrany per mi, acostumat a fotografiar en soledat, fer fotos envoltat de gent veient la posta de Sol també i amb la música d'un bareto proper ple a vessar de clientela. Així i tot em vaig posar taps imaginaris a les orelles i vaig treure la imatge.
Aprofite l'avinentesa per desitjar-vos una bona sortida de 2016 i una bona entrada i una bona estada a 2017.

dimecres, 21 de desembre de 2016

Un altre any al sac

Com cada any us desitge bones festes als que passeu per aquest humil espai de tant en tant. Segur que 2017 ens portarà moltes i bones fotos. Gràcies per ser-hi :-)

dilluns, 19 de desembre de 2016

Costa Brava... i verge

Un d'aquells raconets que encara roman relativament verge dins de la Costa Brava. Fa uns mesos es va plantejar la construcció d'un hotel de 4 estrelles amb un argument tan simplista i desfasat com que era la forma de "restaurar" una zona degradada i resoldre el problema de clavegueram de les urbanitzacions d'època tardofranquista que l'envolten, així com millorar l'accés. Sembla que l'ésser humà no n'apren mai. Encara en les darreres cuetades de la crisi i ja es pot veure com comencen a creixer grues arreu del territori. Afortunadament, en aquest cas concret, sembla que el projecte ha quedat aturat i, de moment, podrem continuar gaudint d'aquest raconet. 

Ja en l'aspecte fotogràfic us mostre com de bonic és el lloc amb aquesta pano de 3 fotografies montades amb LR.

El temporal de llevant dels darrers dies va permetre una bona estona de jugar amb les onades que trencaven violentament contra les roques. Ja des de dalt de la cala, caminant cap al lloc, el soroll de la mar feia venir calfreds enmig de la foscor. Una foto de freda i una altra de més calenta :-)


dimarts, 13 de desembre de 2016

Boires matinals

 Una matinal amb unes boires d'aquelles per recordar durant molt de temps. Va ser un continu anar i venir de núvols baixos creant constants canvis en el paisatge i insinuant siluetes sense parar.


Amb els primers rajos de Sol les boirines es van aixecar, però la llum lateral sobre les restes de tardor als arbres també va crear una imatge molt plàstica. 

divendres, 9 de desembre de 2016

Excursió per les terres del Nord

De l'altre dia, per l'Alt Empordà. Va ser un dia amb una llum molt dolenta, amb cel obert i ras. Tot i que el pronòstic semblava que a l'albada podríem tindre alguna oportunitat tampoc va ser així. 
De totes maneres va ser un dia molt bo amb l'amic Eduard Marqués, recorrent raconades i indrets espectaculars, que només algú que valora el territori i el viu, sap que existeixen. Saber transmetre l'amor cap a un espai és una d'aquelles coses que l'Eduard sap fer molt bé.

dimarts, 22 de novembre de 2016

Acomiadant

Acomiadant la tardor en el Montseny, una aposta segura i cercant la clàssica centrifugadora de la riera. Una llàstima veure-ho tot tan sec, fenòmen que els darrers anys s'està convertint en un fet "normal". A veure si aquestes darreres pluges han animat una mica el tema. 


dimarts, 15 de novembre de 2016

Llum de tardor (2)

Doncs aquí hi ha una segona mostra d'una altra sessió per immortalitzar la meravellosa llum de tardor mediterrània. Com vos deia en l'anterior entrada, segurament el moment de l'any que més m'agrada per anar a fer marines.