dimarts, 15 juliol de 2014

Aturada tècnica

Ha arribat el moment de deixar el bloc descansant una temporada. Necessite agafar una mica d'oxígen i certa distancia i les properes setmanes em dedicaré a fer-ho. Ens veiem segurament a la tornada de vacances. Bon estiu per tothom i fins aviat.
 

dijous, 3 juliol de 2014

Flameja el Sol ponent


Flameja al sol ponent l'estol de veles  
en el llunyà confí del cel i l'aigua.  
La mar, inquieta, com un pit sospira  
en la platja reclosa i solitària.  
D'on pot venir la inquietud de l'ona?  
Ni un núvol en el cel... ni un alè d'aire...  
D'on pot venir la inquietud de l'ona?  
Misteri de la mar! L'hora és ben dolça.  
Flameja, al sol ponent, l'estol de veles.  

                                                               Joan Maragall

Canon 5DII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 100mm
f/11, i/40s, ISO 400, degradat invers de 3 passos per al cel, trípode

dimarts, 24 juny de 2014

Castell de la Popa

Aquest lloc estava en la recàmara des de feia temps. Tot i saber que moure's a menys de 100Km de Barcelona i la seva ària d'influència implica una important contaminació lumínica les possibilitats del lloc s'ho valien. El dia triat la previsió meteorològica era favorable, però com passa sovint, la realitat va ser ben diferent. Va ser una nit amb molta humitat i núvols baixos que encara varen fer més palesa la contaminació lumínica. Com sempre cal intentar treure profit de la situació encara que no siga la més favorable. Més encara quan arribar al lloc suposa un esforç físic. 
Junt amb la companya Esther Bahí. 

 Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 30s, ISO 1600, trípode, il·luminada amb llinterna

 Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 30s, ISO 3200, trípode, il·luminada amb llinterna

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 30s, ISO 3200, trípode

divendres, 13 juny de 2014

Flysch mediterrani

Mirant en Google el perfil de la costa eivissenca et trobes en la part Nord-Est de l'illa una curiosa formació lineal. Es tracta d'una mena de passadissos en la roca similars als dels flysch del Cantàbric. Però en aquest cas segurament més que la mà de la natura hi te a veure en el seu origen la mà de l'home. Hi ha molts punts de la costa de l'illa on es va extreure roca quan es va construir la muralla de la ciutat i, possiblement, aquest és un d'aquells llocs. Si bé no he sabut trobar o comprovar aquest tema en aquest punt concret. Hipòtesi pendent de comprovar.
Aprofitant que aquells dies la mar estava molt baixa vaig venir per intentar captar aquest lloc. La possibilitat que tenia de treure un punt de vista alt on es fes més palesa aquesta formació no em va convèncer. Així que vaig baixar arran d'aigua. Així i tot el resultat no és de la meua total satisfacció. Però ja vaig pensant idees per fer alguna cosa més en aquest lloc.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm
f/22, 1.6s, ISO 100, degradat invers de 3 passos i trípode

dimecres, 4 juny de 2014

Cap a Llevant des de Ponent

Sovint quan prepares una sessió intentes triar el millor moment i les millors condicions. Moltes vegades passa tot el contrari del que tenies previst i tot queda en un no res. Aquest dia va passar això. Vaig apostar per fer les primeres llums del dia cap a Ponent. La previsió era de núvols i tenia més o menys pensats els enquadraments que volia fer. Havia planificat els enquadraments amb uns cotonets pintats al cel. De núvols sí que hi va haver, però molts més dels esperats, de manera que cap a Ponent no va haver cap foto. Per contra, cap a llevant el cel va adquirir un to espectacuar. En aquestes circumstàncies només queda que improvisar alguna cosa per salvar els mobles... i lamentar-se de no haver triat una localització a l'altra banda de la illa.


Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 26mm
f/8, 30s, ISO 100, degradat neutre de 2 passos, trípode

dimecres, 28 maig de 2014

Sortida amb companyia

Alguna vegada he comentat que considere família i fotografia activitats incompatibles i que, evidentment, va abans família que fotografia. Feia molt de temps que no agafava la càmara anant amb els meus. Aquest dia havíem quedat per anar a sopar. El Sol es ponia una mica abans de l'hora de sopar i, quan vaig veure com s'estava posant el cel, vaig decidir agafar els estris. Ja imaginava que només tindria una poca estona per disparar, però així i tot, ho vaig agafar tot. Vàrem anar a una d'aquelles localitzacions apartada, solitària, on asaborir el moment. Vaig parar tot l'equip i vaig començar a disparar. El meu fill estava al meu costat tot el temps, molt pendent de tot. En un moment donat li vaig dir: "Vols fer una foto?". Com que la resposta va ser afirmativa li vaig passar el disparador. Va fer "clic" i al veure la imatge en el LCD de la càmara la seua cara es va omplir amb un somriure de satisfacció. A partir d'aquí vaig estar una bona estona explicant-li cada component de l'equip, ensenyant-li els filtres i fent-lo mirar a traves d'ells, mirant amb l'aplicació del mòbil per on es pondria exactament el Sol... Aquest dia família i fotografía van conjugar bé. Potser en uns pocs anys més tindré acompanyant.
Posdata: És més difícil explicar-li a un nen de 6 anys què és un histograma què explicar-li d'on venen els nens.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 22mm
f/11, 3,2s, ISO 100, degradat invers de 3 passos, trípode

dimarts, 20 maig de 2014

El regal sense color

Les sessions en aquesta època de l'any per fer sortides de Sol són molt cares, ja que suposen matinades importants. Si mentres condueixes vas intuint un cel totalment tancat vas pensat si ha estat bona idea fer l'esforç. Però no tot van a ser Solets amb coloraines i, de vegades, el cel et regala altres espectacles menys coloristes, però no menys bonics. Aquest dia que us mostre no vaig veure el Sol, ni va haver color al cel. Però va haver un festival de núvols increïble. Si a més a més tens el paradís al davant per fotografiar-lo el plaer està garantit.
Això sí, em vaig haver d'emplear a fons en la carrera final fins el cotxe quan va començar a diluviar.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm
f/8, 1/5s, ISO 400, polaritzador, degradat de 3 passos neutre i trípode 

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 32mm
f/11, 2s, ISO 100, polaritzador, degradat de 3 passos neutre i trípode 

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 19mm
f/11, 2s, ISO 100, polaritzador, degradat de 3 passos neutre i trípode 

diumenge, 11 maig de 2014

A corre-cuita

Una d'aquelles fotos que es fan a corre-cuita, quan ja has donat la sessió per finalitzada i, de repent, la llum et fa treure a tota velocitat els estris de la motxil·la i improvisar un enquadrament en dècimes de segon.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 90mm
f/11, 1/8s, ISO 100, degradat invers de 3 passos, trípode


dissabte, 3 maig de 2014

Sense boira i amb boira

La idea inicial era sortir a fer nocturnes. Però la previsió meteorològica no era gens favorable. Així que en un canvi de plans vàrem acabar en el sempre socorregut Montseny. En arribar a la localització no vàrem trobar la boira que esperàvem. De totes maneres el bosc lluïa esplendorós amb el verd elèctric de les fulles noves vestint els faigs.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 20mm
f/8, 0.5s, ISO 400, polaritzador, trípode. 

Al cap d'una estona la desitjada boira va apareixer i ja el bosc va acabar envoltat d'aquella aura de misteri tan evocadora. Silenci tan sols trencat pel cant del riu i d'algun obturador.
Amb la companyia de l'Esther Bahí.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 32mm
f/8, 1s, ISO 800, polaritzador, degradat de 2 passos i trípode. 

dimecres, 23 abril de 2014

From London

Ja fa temps que tinc molt clar que els viatges familiars són per a gaudir-los amb els meus i no per fer fotos. Són dos elements que no fan bona combinació i, personalment per mi, la família és molt més important que la fotografia. Així i tot en els viatges familiars sempre he carregat amb l'equip i he anat tirant fotos d'aquelles de circumstància. Això m'ha fet recòrrer moltes ciutats europees i algunes americanes amb 5-6 Kg de pes a l'espatlla durant jornades maratonianes, amb el conseqüent patiment dels meus discs intervertebrals. 
Però després d'un temps rumiant-ho m'he decidit a comprar una compacta "bona". D'aquelles que pots fer servir en manual i disparar en RAW. La triada ha estat la Canon Powershot G16. I quina millor ocassió per provar-la a fons que les vacances de Setmana Santa amb un viatge a Londres. Així que les fotos d'avui se'n surten una mica d ela temàtica habitual del bloc.


De tots és sabut que les compactes poden fer fotos comparables a una reflex en situacions de "bona llum". Però és que aquesta maquineta m'ha sorprés per la seva resposta en situacions més arriscades de llum com ara en contrallums forts. Sembla mentida com han millorat aquests petits sensors i el rang dinàmic que poden arribar a treure en aquestes condicions.


En situacions de poca llum també m'ha sorprés la dignitat amb la què salva el repte i la contenció del soroll. Encara recorde les nocturnes de la meva anterior compacta que pareixien una paella de cigrons.


Ja fa un dos anys que em vaig vendre l'objectiu macro. Potser li tornaré a agafar el gustet "gràcies" a la meva nova amiga.


Puc dir que el viatge ha estat perfecte i que, a més a més, he gaudit fent fotos. He gaudit fent fotos com al principi "clic", "clic", "clic". Sense preocuparme de filtres ni del trípode i sense descollar-me caminant per Londres. I és que, voleu que vos diga un secret...? Totes les fotos que he pujat estan tirades en "Automàtic" i en JPEG i estàn tal cual la càmara les ha captat.
Poder ha arribat el moment de vendre la reflex.

dissabte, 12 abril de 2014

Surt la Lluna

Surt la lluna per sobre de l'Illot de Tagomago. Sempre m'han agradat molt aquest taronges que genera la lluna quan trenca per sobre de l'horitzó. Els núvols adquireixen un color i un volum ben xulo. Comence a dubtar si m'agraden més les sortides de Lluna o les sortide s de Sol.

Canon 5D MkII amb el Canon 24mm f/1.4 II
f/2.5, 25s, ISO 4000, trípode

dimecres, 2 abril de 2014

Com un bon amic

 Hi ha llocs que existeixen, que saps que sempre estan allà. Com els bons amics. Pot passar molt de temps sense saber d'ells, però saps que si els necessites només cal xiular. A aquest lloc feia més d'un any que no venia. Ara he tornat dues vegades en menys de 24 hores. I allà estava, esperant-me, com un bon amic.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm
f/11, 0,5s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos i degradat neutre d'1 pas, trípode

Canon 5D MkII amb el Canon 24mm f/1.4 II
f/2.8, 25s, ISO 2000, trípode

dimarts, 25 març de 2014

El vigilant de la nit

Ja feia molt de temps que volia venir fins aquest lloc de nit. Malgrat haver estat moltes vegades de dia, la darrera vegada que vaig intentar vindre a les fosques em vaig perdre en la teranyina de carreranys i no vaig poder arribar. Ara, després d'una nova exploració diurna i amb l'orientació clara, he tingut l'oportunitat. Negra nit, gens ni mica de lluna i un vent bastant fort que va complicar la sessió. Les llargues exposicions amb traces d'estels que portava pensades queden pendent d'un altre dia sense vent.

Canon 5D MkII amb el Canon 24mm f/1.4 II
f/2.8, 20s, ISO 6400, trípode

 Canon 5D MkII amb el Canon 24mm f/1.4 II
f/2.8, 25s, ISO 6400, trípode


 Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 30s, ISO 6400, trípode

dimecres, 19 març de 2014

Silenci i boires

Avui vos deixaré 3 imatges d'una bona sessió de boires que vaig gaudir ja fa unes setmanes. Una d'aquelles sessions solitàries on el silenci ho impregna tot. Amb les primeres llums els ocells van començar la seva activitat. Recorde com em va impresionar escoltar el batre de les seues ales quan passaven volant a escassos metres de mi. Tal era el silenci. Silenci i boires.

 Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 165mm
f/11, 4s, ISO 100, degradat invers de 3 passos per al cel, trípode. Retallada en format 16:9

Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 70mm
f/11, 1,3s, ISO 100, degradat invers de 3 passos per al cel, trípode

Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 121mm
f/11, 1/25s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos per al cel, trípode

dijous, 13 març de 2014

La faula dels peus mullats

Una cosa habitual en mi quan vaig a la costa a fer fotos és acabar amb els peus xops. Ja feia temps que em volia comprar unes botes altes, però, per una cosa o una altra, havia anat passant el temps i no ho havia fet mai. Un dia vaig decidir que ja n'hi havia prou, que s'havia acabat. Així que vaig anar a una coneguda cadena  francesa de roba esportiva i vaig comprar un parell de botes. Content com un nen amb sabates noves (mai millor dit) vaig decidir que calia estrenar-les. Per una ocassió tan especial calia visitar alguna localització amb solera, així que després d'una bona matinada vaig enfilar cap a Cala d'Hort. 
Vaig arribar, encara a les fosques i vaig aparcar. Vaig agafar les botes i em vaig posar la primera bota en un peu. Ui, no! que aquesta és la de l'altre peu. Me la vaig posar. Vaig agafar la segona bota i....... Era del mateix peu que la que ja tenia posada! Me'n vaig emportar de la botiga dues botes del mateix peu. Si més no eren del mateix número. Així que vaig estar fent fotos de nou... amb els peus mullats.
Conclusió: Si mai compreu unes sabates o botes en aquesta coneguda botiga francesa de roba esportiva i no venen lligades entre elles, comproveu de quin peu són :-)

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 36mm
f/11, 0,6s, ISO 200, degradat neutre de 3 passos, trípode

divendres, 7 març de 2014

Més encara

Tercera incursió sobre Montserrat en menys d'un mes. Aquest matí no va haver ni les boires esperades ni uns núvols espectaculars. Els resultats continuen sense ser del tot satisfactoris. Tot i no tenir les condicions més favorables del món, comence a pensar que part de la insatisfacció amb els resultats rau en una falta clara de saber quins són els resultats buscats. Potser cal una mica de reflexió abans de tornar-hi.

Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 a 81mm
f/8, 3,2s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos i degradat  neutre d'1 pas per al cel, trípode

divendres, 28 febrer de 2014

Fotografiar envoltat de gent

Hi ha uns quants llocs a Eivissa "emblemàtics" per anar a vore la posta de Sol. Un d'ells són les platges de Comte, un lloc realment bonic i amb un potencial fotogràfic molt gran, ja que tenim com a decoració tots els Illots de Ponent al fons. 
Crec que mai he fet una posta de Sol en aquest lloc tot sol, sempre hi ha gent. La foto d'avui és d'un divendres qualsevol d'un mes de novembre qualsevol, temporada baixa a més no poder. Així i tot hi havia gent. Fer fotos amb gent al voltant pot resultar molt incòmode. Aquest dia recorde una parelleta darrere meu i un grup de xiques una mica més enllà. En aquesta ocassió ningú es va posar enmig (cosa que altres vegades si que m'ha passat), però les xiques anaven amb un gos que va passar corrent un parell de vegades entre les pates del trípode. Els hi vaig haver de demanar, diplomàticament, que subjectessen el gos, perquè si la càmara queia podia ser un problema... Ho van fer, però així i tot, estar envoltat de gent en aquestes circumstàncies em resulta incòmode: sents les converses, els comentaris que fan de tú, no em puc concentrar.
La posta de Sol va haver un moment que prometia ben poc, recorde haver sentit comentaris de la gent de darrere: "Vaya mierda". El Sol es va ocultar darrere d'uns núvols i tot va quedar gris. Però sobtadament, quan el Sol ja era sota l'horitzó, es va pintar una línea vermella increïble i tot va guanyar vida: clic, clic... Per un instant vaig notar que no sentia ningú. Vaig girar el cap i estava tot sol, tots havien marxat.
Vaig recordar les paraules que una vegada em va dir un amic amb el que sortia a fer fotos per Eivissa: "No te preocupes, cuando llega lo mejor todos se han ido y solo quedamos los fotógrafos".
Carpe diem.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 33mm
f/8, 1,3s, ISO 400, degradat invers de 3 passos per al cel, trípode

diumenge, 23 febrer de 2014

Nou intent a Montserrat

Les fotos d'avui són fruit d'una sortida "express". Montserrat s'està convertint últimament en tot un repte. Camí cap allà el cel pintava prometedor. L'arribada va ser molt justa, ja amb el Sol sobre l'horitzó. Baixar ràpidament del cotxe i començar la feina: clic, clic...

 Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 200mm
f/11, 1,3s, ISO 100, polaritzador, degradat neutre de 3 passos i degradat neutre d'1 pas per al cel, trípode

A sobre de la montanya hi havia uns núvols bastant xulos. El Sol es ponia per la dreta. La possibilitat què els núvols agafassen color era bastant elevada. Però només va haver uns breus moments on, tímidament, el cel és va acolorir una mica.

 Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 106mm
f/11, 10s, ISO 100, polaritzador, degradat neutre de 3 passos per al cel, trípode

Com sempre convé fer una ullada al darrere i... vet tú per on, però allà hi havia tot un espectacle de color. L'objectiu al davant i el cel desitjable al darrere, realment descoratjador. Sessió fotogràfica en temps rècord: entre la primera foto i la darrera hi ha menys de mitja hora. Al cotxe i cap a casa. Ja hi haurà més oportunitats...
Sessió compartida amb l'Esther Bahí.

Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 111mm
f/11, 5s, ISO 100, degradat invers de 3 passos per al cel, trípode

dijous, 13 febrer de 2014

Vida

Santiago Feliu: trovador, poeta i cantant. Descanse en pau.

Vida, traes entre las manos vivas
la esperanza y un motivo
para que tu sed resulte
para todos un camino.

Vida, la guerra tendrá un sentido
de renacimiento y sueños,
sueños que harán del hombre
un humano, un buen destino.

Vida, te buscamos desde siempre
y, ahora, somos toda una razón armada
desde el alma hasta tu vientre.

Vida, porque es el verdadero trecho
para que tu pecho rompa este cielo gris.

Vida, a la muerte le queda un tiro
y un corazón te defiende
y hace de tus alas grandes
una historia para siempre por el amor.

Vida, vendrás quemando el eco
que quiera tener lo viejo,
quien no tuvo nunca manos
ni palabras por tu triunfo.

Vida, los verdaderos hombres
sólo son gigantes brazos
que le nacen a la tierra
y se van a la montaña.

Vida, la montaña está en la sangre,
en tantas calles,
la montaña está pariendo el porvenir
de este planeta.

Vida, de este planeta indio y negro y blanco,
poderoso y pobres,
todos al final.

Vida, a la muerte le queda un tiro
y un corazón te defiende
y hace de tus alas grandes
una historia para siempre por el amor.


Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm
f/11, 3,2s, ISO 100, polaritzador i degradat neutre de 2 passos per al cel, trípode

dissabte, 8 febrer de 2014

La montanya que es resisteix

Avui al matí he tirat cap a Montserrat. Una localització propera, però que se'm resisteix. No acabe de treure res que em satisfaga del tot. L'Esther Bahí diu que Montserrat és una montanya per fotografiar-la de lluny. Potser té raó. Des d'aprop i des d'un punt més baix que les agulles és realment difícil trobar enquadraments atractius i la falta de primers plans interessants és palesa. Després d'una bona caminada a les fosques i d'estar una llarga estona buscant alguna cosa que incloure en la imatge, apart de les agulles, he trobat aquest pi. Com que se'm tirava el temps al damunt m'he decidit definitivament per ell.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 22mm
f/11, 13s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos i degradat neutre d'1 pas en moviment i retirats uns 2 segons abans d'acabar l'exposició, trípode 

El cel s'ha pintat de color i la llum ha estat molt xula. Ha hagut un moment que tot ha agafat un to càlid increïble. Ja sé que les fotos tiren a magenta, però he intentat ser el més fidel possible al que he vist. I és que ha durat pocs segons, però tot ha agafat uns tons molt intensos.
Seguiré intentant trobar punts de vista de la montanya màgica.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 50mm
f/11, 6s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos i degradat neutre d'1 pas en moviment, trípode