dissabte, 12 abril de 2014

Surt la Lluna

Surt la lluna per sobre de l'Illot de Tagomago. Sempre m'han agradat molt aquest taronges que genera la lluna quan trenca per sobre de l'horitzó. Els núvols adquireixen un color i un volum ben xulo. Comence a dubtar si m'agraden més les sortides de Lluna o les sortide s de Sol.

Canon 5D MkII amb el Canon 24mm f/1.4 II
f/2.5, 25s, ISO 4000, trípode

dimecres, 2 abril de 2014

Com un bon amic

 Hi ha llocs que existeixen, que saps que sempre estan allà. Com els bons amics. Pot passar molt de temps sense saber d'ells, però saps que si els necessites només cal xiular. A aquest lloc feia més d'un any que no venia. Ara he tornat dues vegades en menys de 24 hores. I allà estava, esperant-me, com un bon amic.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm
f/11, 0,5s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos i degradat neutre d'1 pas, trípode

Canon 5D MkII amb el Canon 24mm f/1.4 II
f/2.8, 25s, ISO 2000, trípode

dimarts, 25 març de 2014

El vigilant de la nit

Ja feia molt de temps que volia venir fins aquest lloc de nit. Malgrat haver estat moltes vegades de dia, la darrera vegada que vaig intentar vindre a les fosques em vaig perdre en la teranyina de carreranys i no vaig poder arribar. Ara, després d'una nova exploració diurna i amb l'orientació clara, he tingut l'oportunitat. Negra nit, gens ni mica de lluna i un vent bastant fort que va complicar la sessió. Les llargues exposicions amb traces d'estels que portava pensades queden pendent d'un altre dia sense vent.

Canon 5D MkII amb el Canon 24mm f/1.4 II
f/2.8, 20s, ISO 6400, trípode

 Canon 5D MkII amb el Canon 24mm f/1.4 II
f/2.8, 25s, ISO 6400, trípode


 Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 30s, ISO 6400, trípode

dimecres, 19 març de 2014

Silenci i boires

Avui vos deixaré 3 imatges d'una bona sessió de boires que vaig gaudir ja fa unes setmanes. Una d'aquelles sessions solitàries on el silenci ho impregna tot. Amb les primeres llums els ocells van començar la seva activitat. Recorde com em va impresionar escoltar el batre de les seues ales quan passaven volant a escassos metres de mi. Tal era el silenci. Silenci i boires.

 Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 165mm
f/11, 4s, ISO 100, degradat invers de 3 passos per al cel, trípode. Retallada en format 16:9

Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 70mm
f/11, 1,3s, ISO 100, degradat invers de 3 passos per al cel, trípode

Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 121mm
f/11, 1/25s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos per al cel, trípode

dijous, 13 març de 2014

La faula dels peus mullats

Una cosa habitual en mi quan vaig a la costa a fer fotos és acabar amb els peus xops. Ja feia temps que em volia comprar unes botes altes, però, per una cosa o una altra, havia anat passant el temps i no ho havia fet mai. Un dia vaig decidir que ja n'hi havia prou, que s'havia acabat. Així que vaig anar a una coneguda cadena  francesa de roba esportiva i vaig comprar un parell de botes. Content com un nen amb sabates noves (mai millor dit) vaig decidir que calia estrenar-les. Per una ocassió tan especial calia visitar alguna localització amb solera, així que després d'una bona matinada vaig enfilar cap a Cala d'Hort. 
Vaig arribar, encara a les fosques i vaig aparcar. Vaig agafar les botes i em vaig posar la primera bota en un peu. Ui, no! que aquesta és la de l'altre peu. Me la vaig posar. Vaig agafar la segona bota i....... Era del mateix peu que la que ja tenia posada! Me'n vaig emportar de la botiga dues botes del mateix peu. Si més no eren del mateix número. Així que vaig estar fent fotos de nou... amb els peus mullats.
Conclusió: Si mai compreu unes sabates o botes en aquesta coneguda botiga francesa de roba esportiva i no venen lligades entre elles, comproveu de quin peu són :-)

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 36mm
f/11, 0,6s, ISO 200, degradat neutre de 3 passos, trípode

divendres, 7 març de 2014

Més encara

Tercera incursió sobre Montserrat en menys d'un mes. Aquest matí no va haver ni les boires esperades ni uns núvols espectaculars. Els resultats continuen sense ser del tot satisfactoris. Tot i no tenir les condicions més favorables del món, comence a pensar que part de la insatisfacció amb els resultats rau en una falta clara de saber quins són els resultats buscats. Potser cal una mica de reflexió abans de tornar-hi.

Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 a 81mm
f/8, 3,2s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos i degradat  neutre d'1 pas per al cel, trípode

divendres, 28 febrer de 2014

Fotografiar envoltat de gent

Hi ha uns quants llocs a Eivissa "emblemàtics" per anar a vore la posta de Sol. Un d'ells són les platges de Comte, un lloc realment bonic i amb un potencial fotogràfic molt gran, ja que tenim com a decoració tots els Illots de Ponent al fons. 
Crec que mai he fet una posta de Sol en aquest lloc tot sol, sempre hi ha gent. La foto d'avui és d'un divendres qualsevol d'un mes de novembre qualsevol, temporada baixa a més no poder. Així i tot hi havia gent. Fer fotos amb gent al voltant pot resultar molt incòmode. Aquest dia recorde una parelleta darrere meu i un grup de xiques una mica més enllà. En aquesta ocassió ningú es va posar enmig (cosa que altres vegades si que m'ha passat), però les xiques anaven amb un gos que va passar corrent un parell de vegades entre les pates del trípode. Els hi vaig haver de demanar, diplomàticament, que subjectessen el gos, perquè si la càmara queia podia ser un problema... Ho van fer, però així i tot, estar envoltat de gent en aquestes circumstàncies em resulta incòmode: sents les converses, els comentaris que fan de tú, no em puc concentrar.
La posta de Sol va haver un moment que prometia ben poc, recorde haver sentit comentaris de la gent de darrere: "Vaya mierda". El Sol es va ocultar darrere d'uns núvols i tot va quedar gris. Però sobtadament, quan el Sol ja era sota l'horitzó, es va pintar una línea vermella increïble i tot va guanyar vida: clic, clic... Per un instant vaig notar que no sentia ningú. Vaig girar el cap i estava tot sol, tots havien marxat.
Vaig recordar les paraules que una vegada em va dir un amic amb el que sortia a fer fotos per Eivissa: "No te preocupes, cuando llega lo mejor todos se han ido y solo quedamos los fotógrafos".
Carpe diem.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 33mm
f/8, 1,3s, ISO 400, degradat invers de 3 passos per al cel, trípode

diumenge, 23 febrer de 2014

Nou intent a Montserrat

Les fotos d'avui són fruit d'una sortida "express". Montserrat s'està convertint últimament en tot un repte. Camí cap allà el cel pintava prometedor. L'arribada va ser molt justa, ja amb el Sol sobre l'horitzó. Baixar ràpidament del cotxe i començar la feina: clic, clic...

 Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 200mm
f/11, 1,3s, ISO 100, polaritzador, degradat neutre de 3 passos i degradat neutre d'1 pas per al cel, trípode

A sobre de la montanya hi havia uns núvols bastant xulos. El Sol es ponia per la dreta. La possibilitat què els núvols agafassen color era bastant elevada. Però només va haver uns breus moments on, tímidament, el cel és va acolorir una mica.

 Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 106mm
f/11, 10s, ISO 100, polaritzador, degradat neutre de 3 passos per al cel, trípode

Com sempre convé fer una ullada al darrere i... vet tú per on, però allà hi havia tot un espectacle de color. L'objectiu al davant i el cel desitjable al darrere, realment descoratjador. Sessió fotogràfica en temps rècord: entre la primera foto i la darrera hi ha menys de mitja hora. Al cotxe i cap a casa. Ja hi haurà més oportunitats...
Sessió compartida amb l'Esther Bahí.

Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 111mm
f/11, 5s, ISO 100, degradat invers de 3 passos per al cel, trípode

dijous, 13 febrer de 2014

Vida

Santiago Feliu: trovador, poeta i cantant. Descanse en pau.

Vida, traes entre las manos vivas
la esperanza y un motivo
para que tu sed resulte
para todos un camino.

Vida, la guerra tendrá un sentido
de renacimiento y sueños,
sueños que harán del hombre
un humano, un buen destino.

Vida, te buscamos desde siempre
y, ahora, somos toda una razón armada
desde el alma hasta tu vientre.

Vida, porque es el verdadero trecho
para que tu pecho rompa este cielo gris.

Vida, a la muerte le queda un tiro
y un corazón te defiende
y hace de tus alas grandes
una historia para siempre por el amor.

Vida, vendrás quemando el eco
que quiera tener lo viejo,
quien no tuvo nunca manos
ni palabras por tu triunfo.

Vida, los verdaderos hombres
sólo son gigantes brazos
que le nacen a la tierra
y se van a la montaña.

Vida, la montaña está en la sangre,
en tantas calles,
la montaña está pariendo el porvenir
de este planeta.

Vida, de este planeta indio y negro y blanco,
poderoso y pobres,
todos al final.

Vida, a la muerte le queda un tiro
y un corazón te defiende
y hace de tus alas grandes
una historia para siempre por el amor.


Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm
f/11, 3,2s, ISO 100, polaritzador i degradat neutre de 2 passos per al cel, trípode

dissabte, 8 febrer de 2014

La montanya que es resisteix

Avui al matí he tirat cap a Montserrat. Una localització propera, però que se'm resisteix. No acabe de treure res que em satisfaga del tot. L'Esther Bahí diu que Montserrat és una montanya per fotografiar-la de lluny. Potser té raó. Des d'aprop i des d'un punt més baix que les agulles és realment difícil trobar enquadraments atractius i la falta de primers plans interessants és palesa. Després d'una bona caminada a les fosques i d'estar una llarga estona buscant alguna cosa que incloure en la imatge, apart de les agulles, he trobat aquest pi. Com que se'm tirava el temps al damunt m'he decidit definitivament per ell.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 22mm
f/11, 13s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos i degradat neutre d'1 pas en moviment i retirats uns 2 segons abans d'acabar l'exposició, trípode 

El cel s'ha pintat de color i la llum ha estat molt xula. Ha hagut un moment que tot ha agafat un to càlid increïble. Ja sé que les fotos tiren a magenta, però he intentat ser el més fidel possible al que he vist. I és que ha durat pocs segons, però tot ha agafat uns tons molt intensos.
Seguiré intentant trobar punts de vista de la montanya màgica.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 50mm
f/11, 6s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos i degradat neutre d'1 pas en moviment, trípode 

diumenge, 2 febrer de 2014

Un bon matí

Ja feia més de dos anys que havia promés a l'Esther Bahí que la portaria a aquest lloc. El temps més que córrer, vola. Però, per fi, aquest dissabte passat va arribar l'ocassió. Sóc una persona complidora, si bé els terminis poden ser bastant dilatats...
En arribar el cel prometia ben poc, en realitat no prometia res. A més a més una lleugera brisa arrrisava l'aigua malmetent el reflexe. 

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm
f/8, 30s, ISO 200, polaritzador, degradat neutre de 3 passos i degradat neutre d'1 pas per al cel, trípode

Afortunadament, al poc temps, l'aire es va aturar completament i va arribar el moment de montar el tele i aprofitar l'efecte de difusor que ens estaven oferint els núvols.

 Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 200mm
f/11, 0,5s, ISO 200, trípode

 Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 93mm
f/11, 0,5s, ISO 200, trípode

Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 93mm
f/11, 0,5s, ISO 200, trípode 

Quan ens vàrem cansar de disparar vàrem plegar. Però el matí encara ens guardava una sorpresa. Una cirereta per arrodonir la jornada: Unes suaus boires pentinant els camps de vinya.

Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 155mm
f/11, 1/8s, ISO 200, degradat de 3 passos per al cel, trípode

dissabte, 25 gener de 2014

Els blaus i els ocres

M'agrada exprimir les condicions al màxim. De vegades és difícil. Vas a un lloc amb una idea del que pemses fer i les condicions són tot el contrari del que portaves planejat. Llavors és quan toca canviar de pla i intentar treure suc del que tens al davant. Aquest dia esperava una sortida ben acolorida (és el que esperem sempre, veritat?). Però no hi va haver color, color roig o taronja o groc. Però en va haver d'altres: blaus i ocres.

Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 200mm
f/8, 4s, ISO 100, degradat de 2 passos neutre pel cel, trípode

diumenge, 19 gener de 2014

S'illa Murada

Aquesta foto està feta un dia d'aquells amb onades grans que permeten jugar molt amb els primers plans. Així i tot vaig fer alguna exposició més llarga i, al final, m'agrada més la que té moviment en el cel que les del moviment en l'aigua.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm
f/8, 60s, ISO 100, crec recordar un degradat de 3 passos en el cel, trípode

dilluns, 13 gener de 2014

Tot just amb un dit

L'altre dia vaig pujar una foto d'Es Vedrà des de dalt i avui pujaré una des de baix. En aquesta època de l'any el Sol, quan surt per l'horitzó, li dona directament al penyal creant una bonica llum lateral. El cap de l'esquerra de la imatge és el Cap des Jueu i just per darrere seu hi surt el Sol. Vaig calar el degradat invers i vaig comprobar que tota la zona de sobre del Cap des Jueu i la zona entre el Cap i Es Vedranell es cremava irremediablement. Vaig provar combinant amb algun altre filtre, però el resultat no em va acabar de convéncer, ja que s'enfosquia moltíssim la part de terra. Així que vaig decidir fer un tapat selectiu. Altres vegades he fet tapats amb la funda negra dels filtres amb millor o pitjor resultat. Però la funda dels filtres és recta i necessitava alguna cosa que s'adaptés al perfil del Cap sense arribar a dalt del tot de la foto. Així que vaig pensar fer el tapat amb un dit. Amb el Live View activat vaig posar el dit index recorrent tota la part de sobre del Cap corbant-lo lleugerament per tapar també l'espai entre l'illot i el cap. Vaig fer unes quantes proves que no varen funcionar, ja que es notava massa el tapat fins que posant el dit nomes que entre 2 i 3 dels segons de l'exposició i movent-lo molt lleugerament vaig aconseguir la foto.
Ara ja sé que el dit index té una altra utilitat a més a més de la de furgar-se el nas mentres esperes que el semàfor canvie a verd...

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm
f/11, 6s, ISO 100, degradat invers de 3 passos, dit, trípode

dimecres, 8 gener de 2014

Des de dalt

Últimament pense que faig massa fotos a peu de platja. És molt temptador incloure un primer pla més o menys contundent o construir-lo amb alguna onada en moviment creant imatges molt visuals. Així que aquests dies de vacances he decidit intentar canviar una mica de rotllo i pujar-me als penya-segats d'Eivissa. Es tracta d'un petit canvi de registre per no ser massa repetitiu, si bé el mar continua sent el protagonista inqüestionable.
La primera foto és una sortida de Sol. La localització la tenia mirada des de feia temps. Recordava que des d'aquí dalt es veu pràcticament tota la costa de llevant de l'illa. Però el dia que vaig venir a fer fotos no em va convéncer la gran quantitat de construccions que es veuen i vaig decidir canviar de plans, incloent només l'illot i aquest pi en un contrallum potent. Va haver sort amb les llums i el resultat és aquesta colorida imatge.

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 21mm
f/8, 1/5s, ISO 400, degradat invers de 3 passos, trípode

La segona foto és la posta de Sol del mateix dia. Aquesta localització és sencillament espectacular. No havia vingut mai i crec que tornaré moltes vegades malgrat la caminada, ja que les vistes són impressionants. Es Vedrà sembla petit des d'aquí dalt. El lloc és exposat i feia bastant vent. Així que subjectant firmement el trípode i fent exposicions no molt llargues vaig estar disparant. Els núvols no varen acompanyar tant com a la matinada, però el resultat m'agrada.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 24mm
f/11, 1/10s, ISO 400, degradat invers de 3 passos, trípode

Per cert, també he fet vàries sessions a peu de platja. Però aquestes les deixarem per alguna altra entrada...

dimarts, 31 desembre de 2013

La darrera

La darrera foto d'aquest any pertany a la que també ha estat la darrera sessió d'enguany. Aprofitant l'hora de sortida del Sol, ara es bona època per fer tirades més llargues de cotxe sense haver de matinar de forma inhumana. Amb la sempre grata companyia de l'Esther
Vos desitge un bon any i molt bones llums al llarg de 2014.

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 20mm
f/8, 1s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos, trípode

dijous, 19 desembre de 2013

Bones festes

A tots els que seguiu i entreu de tant en tant a aquest humil bloc vos desitge bones festes i millor any. Ho faig amb una imatge de la localització més espectacular que he pogut gaudir aquest 2013: Les Dents del Diable en l'illa de Senja. Gràcies per ser-hi.


diumenge, 15 desembre de 2013

Els amants

La rutina més rutinària potser és el desplaçament fins el treball. Dia rere dia el mateix trajecte, a la mateixa hora i de la mateixa manera. Ja fa anys que jo vaig a treballar amb el tren. Això em permet fer el desplaçament d'anada al matí mig endormiscat encara. Puge, em sente al costat dels matixos desconeguts-coneguts de cada dia i mire per la finestra sense veure res. Van passant els mateixos pobles, els mateixos arbres, les mateixes fàbriques i no els pare la més mínima atenció, ja els he vist moltes vegades. És com una mena de deixar-me portar en una especie de sedació superficial que em deixa el cap en blanc i de la qual després no recorde res.
Però l'altre dia va passar una cosa.  Una cosa que va trencar la monotonia habitual. A l'estació de Sant Feliu vaig veure una pintada, una pintada que abans no hi era, una pintada que deia: "No hi havia a Sant Feliu dos amants com nosaltres". Immediatament el meu cervell es va activar. Va esclatar Estellés. I vaig començar a pensar en qui hauria fet aquella pintada. Serà una persona jove o gran? Com serà la seva amada o el seu amat? Serà una declaració d'amor? Serà un crit de desamor? I no puc parar d'imaginar històries passionals, enamoraments compulsius i rebolicades trames d'amor. Cada vegada que passe i veig la pintada el meu cervell s'activa i comence a imaginar una nova història d'amor. No puc parar...
Per favor, si algú coneix l'autor o autora de la pintada que el posse en contacte amb mi.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 55mm
f/11, 1/20s, ISO 100, degradat de 3 passos i trípode



No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor es un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs.


Vicent Andrés Estellés

dimarts, 10 desembre de 2013

Gola de Puchol

Després d'una llarga temporada sense poder anar a la meua terreta, per fi, he pogut retornar. I ha estat una bona oportunitat per retrobar-me amb els vells amics Vicent i José Luís. En aquesta ocassió també es va afegir l'agradable companyia de Marco. Sempre és un plaer compartir moments, conversa i esmorzar amb bona gent.

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm
f/11, 0.8s, 100 ISO, degradat invers de 3 passos i degradat neutre de 2 passos, trípode

dissabte, 30 novembre de 2013

L'aneguet lleig

L'aneguet lleig de la fotografia de costa a Catalunya és tota la costa central. La magnificència de la Costa Brava i la peculiaritat del Delta de l'Ebre s'emporten gairebé tot el protagonisme. De tant en tant m'agrada provar de treure alguna cosa de l'aneguet lleig. Avui ho he tornat a intentar. Les vegades que he vingut m'ha cridat l'atenció el color de l'aigua en aquesta part de la costa. Té un verd esmeralda molt suau que és molt especial (peculiar diria jo). Normalment, en dies coberts i plujosos el mar es torna grissenc, de color plom. Però en aquesta part de la costa no és així. Avui m'ha sorprés com la Costa de Garraf manté el seu esmeralda malgrat que el dia no siga gaire lluidor.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm
f/8, 1s, ISO 800, polaritzador i degradat neutre de 2 passos, trípode