diumenge, 26 de juny de 2016

Sessió "de senyoret"

 Sessió de ha uns dies en el dolmen de Vallgorguina, lloc on sembla que fa molts anys es reunien les bruixes per fer els seus cerimonials. Va ser una sessió "de senyoret", abans de la una de la matinada al llit, ja que uns estranys udols ens van fer sortir del lloc...
De nou amb la inestimable companyia del "Joan Sánchez Lightscenes".




divendres, 17 de juny de 2016

Una altra

Una altra sortida de Via làctia des d'un dels llocs típics de l'illa. Sempre amb la dificultat d'esquivar llums paràsites d'embarcacions, avions i altres aparells i buscant els llocs més foscos on, així i tot, la contaminació luminica parasita l'escena. Un clàssic.

dissabte, 11 de juny de 2016

Les casetes varador

Potser una de les coses més característiques de la costa eivissenca són les casetes varador. Es tracta de petites casetes on tradicionalment els pescadors guarden els llaüts i els estris necessaris per sortir a pescar. Al llarg del litoral eivissenc s'estima que hi deu haver unes 1500, uns quants centenars més a Formentera. Algunes d'elles tenen més de 100 anys d'antiguitat i, de vegades, es sorprenent el lloc on poden arribar a estar construïdes i l'enginy empleat per poder accedir-hi quan la seua situació és en algun indret complicat. Inicialment van estar construïdes bàsicament de fusta, amb vigues de savina; amb el decurs del temps van anar entrant en joc altres materials "menys nobles" com els blocs o el formigó. Al llarg del temps aquestes casetes han anat sent construïdes al marge de la legalitat, però sembla que aquests darrers anys ha hagut algun moviment per part dels propietaris i de l'administració de legalitzar la situació. L'administració sembla que donarà una concessió d'ús per un llarg termini i, a canvi, els pescadors hauran d'adaptar la fesomia a l'estil tradicional d'aquestes casetes, retirant materials que fins i tot poden arribar a ser nocius com ara les uralites. Certament aquestes casetes són un tret característic i, fins i tot, identitari de l'illa; segurament molt més que les mansions luxoses construïdes arran de mar que, a més a més, impedeixen en moltes ocassions accedir a llocs de la costa contravenint la legislació vigent.

dimarts, 7 de juny de 2016

Esquivant núvols, avions i vaixells

Aquest any les sortides nocturnes amb intenció de plasmar la via làctia han vingut condicionades per l'humitat alta i els bancs de boira sobre la mar. Això ha fet que les dues sessions que hi vaig dedicar foren bastant decebedores i que haguera de plegar molt més d'hora del que haguera volgut, ja que el cel va acabar tapant-se. Tot i això encara va haver alguna finestra en la que es va poder fer alguna foto. 
Cap Martinet és un lloc des del qual no havia fet mai la via làctia així que entre núvol i núvol, entre avió i avió i entre vaixell i vaixell vaig poder fer la imatge d'aquesta entrada. 

dimarts, 31 de maig de 2016

Opening

Aquest passat cap de setmana he tornat a passar uns dies per Eivissa. A aquestes alçades ja és més que evident l'esclat d'activitat. De fet aquest cap de setmana obrien totes les discos i estava tot ple de cartells anunciant les festes "opening" de la temporada. Això d'anunciar les coses en anglès sempre vesteix molt més que fer-ho en castellà i, ja ni que dir, en català...  "Opening" significa moltes coses i porta a moltes conseqüències: gent, cues a les carreteres, cridoria, iots, desfase, "balconing", ostentació, substàncies... podríem seguir molta estona... Acaba la pau. Les discos obren i engeguen les seues llums. Però jo continue tenint les meues pròpies llums i els meus propis sons. I a més a més sóc corredor de fons i sé que arribarà de nou l'octubre, com cada any.

dilluns, 23 de maig de 2016

El bosc de les creus

Visita nocturna a un lloc peculiar (molt peculiar). Fruit de la necessitat d'un artista i bomber d'expresar el seu dol al haver vist cremar-se un bosc que per ell tenia un gran valor. L'indret és impactant i inquietant a l'hora i possiblement no deixa impassible a ningú. I tot adobat amb la presència imponent de Montserrat al fons.


En aquesta sessió he estat acompanyat pel "Joan Sánchez LightScenes". Després de molt de temps de saber l'un de l'altre per fi ens hem pogut coneixer. Ha estat tota una experiència veure en acció a aquest figura il·luminant l'escena amb el focus i corrent entre les roques com un isard per complementar la il·luminació amb la llinterna. Sempre s'aprén veient treballar altres companys.


dijous, 19 de maig de 2016

Passejades primaverals (2)

Continuant una mica en la línia de l'anterior entrada vos pujaré algunes fotos fetes els darrers dies. Són fotos de diferents dies durant passejades primaverals. La veritat és que els camps estan espectaculars i trobar motius no és gaire difícil. Tot i que no sóc gaire de floretes els darrers dies me les he anat trobant i fotografiant. Pasejades primaverals, segona entrega.



dimarts, 10 de maig de 2016

Matinal ennuvolada

Una matinal amb el punt aquell de núvols que dona textura i evita un cel pla i sense interés. Si a més a més ho adobem amb un dels llocs més impressionant d'Eivissa només podem tenir bons resultats :-)

dilluns, 2 de maig de 2016

Boira i fageda

L'esclat de verd ja ha vestit la fageda. Aquell verd elèctric de la fulla nova que cada any motiva alguna que altra escapada per fotografiar-lo, a poder ser, amb boira. L'altre dia va arribar el moment d'enguany. El lloc un clàssic: el Montseny (com no?). Podria haver anat als llocs habituals, als salts d'aigua i la riera que dona aquelles fotos tan vistoses (i tan vistes). Però vaig pensar que calia canviar de rotllo, aquelles fotos ja les tinc. Així que vaig agafar un corriol qualsevol i vaig començar a caminar, deixant-me portar pels sons i la solitud del bosc, buscant imatges íntimes, imatges que reflectessin les sensacions del moment.




diumenge, 24 d’abril de 2016

Des del forat

Un lloc d'aquells ben conegut i fotografiat. L'enquadrament clàssic és frontal  amb el detall del forat i si pot ser amb la llum entrant al seu través millor. Aprofitant les pluges d'aquesta setmana hi vaig anar a veure que trobava, feia molt de temps que no hi venia. Tot i que la riera baixava molt terbola vaig gaudir d'aquest indret meravellós en la solitud d'un dia entre setmana. Em va decebre trobar el lloc brut, molt brut de marraneries variades que els visitants hi han abandonat a manera de deixar alguna impromta en la història de la humanitat...
Com que l'enquadrament clàssic ja el tinc i a aquella hora la llum no hi entrava pel forat, vaig intentar buscar alguna cosa una mica diferent des del forat.