dimecres, 22 de novembre de 2017

D'estrena

Passejada matinal per l'Albufera de València fa un parell de setmanes. Aquesta sortida va servir per provar i estrenar la que serà la meva companya els propers anys, la 5D MkIV. De moment sembla que el guany de rang dinàmic és considerable i la capacitat d'aixecar ombres molt bona. Desitjós de provar l'ISO en condicions ;-)

dijous, 9 de novembre de 2017

La tardana tardor

Ja ha arribat la tardor, la cada vegada més tardana tardor. I amb ella el moment d'anar a buscar rieres i boscos, de fotografiar remolins de fulles. Un impuls anual del que és difícil escapar, ni que siga un dia. La riera de Santa Fe vestida amb les seves millors gales. 


dilluns, 30 d’octubre de 2017

Dale vida a los sueños que alimentan el alma

Dale vida a los sueños que alimentan el alma,
No los confundas nunca con realidades vanas.
Y aunque tu mente sienta necesidad, humana,
de conseguir las metas y de escalar montañas,
nunca rompas tus sueños, porque matas el alma.
Dale vida a tus sueños aunque te llamen loco,
no los dejes que mueran de hastío, poco a poco,
no les rompas las alas, que son de fantasía,
y déjalos que vuelen contigo en compañia.
Dale vida a tus sueños y, con ellos volando,
tocarás las estrellas y el viento, susurrando,
te contará secretos que para ti ha guardado
y sentirás el cuerpo con caricias, bañado,
del alma que despierta para estar a tu lado.
Dale vida a los sueños que tienes escondidos,
descubrirás que puedes vivir estos momentos
con los ojos abiertos y los miedos dormidos,
con los ojos cerrados y los sueños despiertos. 

Mario Benedetti


dimecres, 25 d’octubre de 2017

El molí

El meu amic Joan Sánchez és un buscador insaciable de ruïnes i llocs que conviden a la nocturnitat. I la veritat és que les comarques interiors són una font inesgotable d'ermites, masos, castells... Tresors de pedra seca. En aquesta ocasió vàrem visitar aquest molí fortificat medieval que, com tant altre patrimoni de la nostra terra, està molt malmès. Ens va acompanyar una preciosa llum rasant de lluna en quart creixent.

dimarts, 17 d’octubre de 2017

Viatge a Ítaca

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
Has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t’ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t’hagi enganyat. Savi com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les ítaques.

dissabte, 7 d’octubre de 2017

Temps de rauxa

Els darrers dies han estat convulsos. La situació del país està arribant a un moment crític i això ha fet que aquests dies hagen estat molt intensos. Sentiments trobats, sensacions contradictòries, temps de rauxa.
Amb tota aquesta situació necessitava desconnectar-me, evadir-me per uns instants. Res millor que llevar-se ben d'hora, agafar la càmera i anar a buscar el mar. I, ves per on, avui les onades espetegaven amb força, amb molta força, contra la roca amb un soroll metafòric del que hem viscut i encara ens queda per viure.

dijous, 28 de setembre de 2017

Retrobant les boires

Tot just acaba l'estiu i ja entrem en la bona època. La temperatura ha començat a baixar i ja les boires han començat a fer acte de presència. Ja tenia moltes ganes de passejar pel bosc emboirat i a la mínima oportunitat que he tingut així ho he fet. Aquí teniu una petita mostra.





El lloc que vaig visitar és conegut i molt fotografiat, però no per això menys bonic. Cal intentar buscar nous enquadraments i noves lectures d'aquests llocs tan vists.


Però així i tot, és difícil resistir-se a fer l'enquadrament "clàssic" quan les condicions són bones...

divendres, 22 de setembre de 2017

Escocia (i III)

Faré una darrera entrada sobre les vacances escoceses per comentar com es pot gaudir de la fauna en aquest país. El meu fill i jo armats amb un telescopi terrestre i la guia de la SEO vàrem albirar i identificar més de 30 espècies d'aus, apart d'alguns mamífers. Amb el meu equip actual és complicat poder fer fotos dels ocells, així que ni ho vaig intentar. Però animalons més grossos sí que em vaig animar a fotografiar algun, i el més fàcil varen ser les foques. Sabíem que era bastant fàcil trobar-ne, però la primera setmana del viatge tot i buscar-les amb insistència no les vàrem veure. Com sol ocórrer, el dia que menys ho esperàvem en el lloc on menys ho esperàvem les vàrem trobar. I a partir d'aquí ja es va obrir la sort i vàrem poder gaudir de la seva observació en 3 ocasions, sempre estirades i endormiscades i com podeu comprovar en les imatges amb molt poques preocupacions.



divendres, 15 de setembre de 2017

Escòcia (II)

 Seguint amb les imatges del viatge d'aquest estiu pujaré una sèrie de fotos del que va ser (amb diferència) el més bonic de l'experiència. Parle de les Hèbrides Exteriors, un seguit d'illes amb un paisatge colpidor i on el mar és omnipresent. La pressió turística en les illes és infinitament menor que en els "punts calents" d'Escòcia i permet jornades de solitud i carreteres buides.

La part més septentrional de l'Illa de Lewis és rocosa i amb uns penyasegats plens de vida. Des d'aquest punt fins a Canadà no n'hi ha res més que mar...


 

L'altre atractiu de les illes són les platges: infinites, amb aigües turquesa, paradisíaques, solitàries... La baixada de la marea crea uns sorrals immensos que són dignes de veure.





Aquesta va ser la part del viatge que més vàrem gaudir. Vàrem anar saltant d'illa en illa fins a Benbecula. I va ser un error no seguir fins a la darrera illa, fins a Barra. Però, així i tot, el que vàrem gaudir va ser molt i temps hi haurà per tornar alguna altra vegada i fer el recorregut complet.

divendres, 8 de setembre de 2017

Escòcia (I)

Doncs el viatge estival familiar d'aquest any ha estat a Escòcia. Ja sabeu que no és un viatge fotogràfic, però la càmera sempre ve i si surt alguna bona oportunitat la intente aprofitar. Com cada any teníem les vacances per qüestions imperatives al més d'Agost i ja sabíem que les zones més turístiques estarien petades de gent. Escòcia s'ha convertit en un destí turístic de primer orde (res a veure amb l'Escòcia que ja vàrem visitar fa uns 15 anys). I així va ser, Edinburgh va ser molt aclaparador, el Loch Ness també, i com no? la famosa illa de Skye era un formiguer ple d'autobusos. Tot i que abans de marxar ens vàrem plantejar saltar-nos Skye, finalment vàrem anar, però només que de passada. Plantar el trípode en els llocs més coneguts era una autèntica bogeria i evitar que sortís gent en les fotos per tot arreu, pràcticament impossible. Així i tot si va haver alguna ocasió es va intentar aprofitar com en aquesta foto del conegut Eilean Donan Castle.


Un altra característica important del viatge és que per primera vegada vàrem anar en autocaravana. Normalment altres anys anàvem saltant d'hotel en hotel o triàvem un apartament base des del qual fer sortides. L'autocaravana sempre havia pensat que donava un plus de llibertat de moviments. I així és, però al final he tornat pensant que, a l'hora de fer fotos, ha estat més bé un factor limitant que afavoridor: No sempre està permès o és possible fer nit a prop de les localitzacions triades; no et pots ficar per segons quins camins ni aturar en segons quins llocs quan en cotxe sí que ho faries; des d'un hotel o apartament sempre havia aprofitat per escapar-me a hores extremes mentre la família encara dormia a fer fotos, i amb l'autocaravana això no és possible, perquè la casa és el vehicle...
En general ha estat una experiència xula, però en el futur probablement tornarem al nostre sistema clàssic de viatge familiar. Aquí teniu una foto del vehicle i del cuiner començant a preparar el sopar.


I aquesta entrada ha sigut una mica l'entrada dels "contres" del viatge. En properes entregues parlarem dels "pros" que també n'hi han hagut ( i molts).