dimarts, 18 d’octubre del 2011

Impregnar-se

D'un temps ençà he vist que sortir a fotografiar s'havia convertit en una activitat una mica agobiant. Arribava als llocs i em posava a disparar compulsivament més preocupat de qüestions tècniques que de captar la màgia d'un moment. L'altre día li comentava al Pere Soler l'important que és impregnar-se del lloc abans de començar la nostra tasca fotogràfica.
Dissabte vaig gaudir d'aquesta sensació que, darrerament, havia perdut. Arribar al lloc quan encara alguns estels ornamenten el firmament. Caminar i ensumar l'olor de salitre. Deixar-se esquitxar la cara per les gotes en suspensió que la mar de fons ens regala. Oblidar-se de retallades i altres missèries de la vida quotidiana. Impregnar-se del lloc, a poc a poc, escoltant el cant repetitiu de les onades. Pujar un turonet i contemplar tot això...
Lentament una suau llum daurada comença a banyar l'entorn. Ha arribat el moment de treure la càmera i plantar el trípode.

 Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm
f/8, 0,4s, ISO 800, degradat invers de 3 passos, trípode i cable

Deixar que les composicions vagen apareixent de manera espontània. Ja coneixem el lloc després d'una bona estona allà i l'instint ens portarà als llocs on ens hem de posar. Cada onada té un encant diferent, un dibuix sobre la sorra distint.

 Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 21mm
f/11, 1s, ISO 100, degradat invers de 3 passos, trípode i cable

Saber-se espectador d'un espectacle irrepetible. D'una funció que mai més serà exactament igual. I comprendre que és impossible captar tota aquella bellesa en una trista imatge congelada. Només arranquem trocets minusculs d'un moment màgic. És la nostra virtud i la nostra missèria.
Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 36mm
f/16, 0,6s, ISO 100, degradat invers de 3 passos, trípode i cable

Aprofitar la dolça calidesa dels primers rajos del Sol daurant les roques, besant la sorra. Estimar el lloc, estimar l'instant i estimar les imatges que hem robat al nou día.
Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm
f/16, 0,4s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos, trípode i cable

I, quan comprenem que el nostre moment fotogràfic ha acabat, seure una estoneta i tornar a contemplar, a ensumar, a escoltar... Totes les imatges d'avui, totes les imatges de les més de cent entrades anteriors d'aquest bloc, per mi, no tenen cap valor sense haver viscut totes aquestes sensacions.

dijous, 13 d’octubre del 2011

Montseny a les fosques (quasi)

Sortida nocturna amb la companyia de l'Esther Bahí. Al final vàrem optar per montanya en aquesta nit que la lluna lluïa amb tota la seua esplendor. He vist Santa Fe moltes vegades amb poca aigua, però aquest any crec que és l'any que he vist l'embassament més buit. A veure si les pluges i les primeres neus no es fan massa de rogar...
Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm
f/4, 25s, ISO 800, trípode i cable

El nivell baix de l'aigua deixa al descobert una sèrie de roques que donen molt de joc fotogràfic, si bé amb tanta pedra composar resulta una mica complicat. 
Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm
f/4, 25s, ISO 800, trípode i cable

Aquí està el making-off de les fotos que ha pujat l'Esther. Poca gent sap que el seu secret és un super-mega-laser de color verd. Veieu-la en acció.
 Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm
f/4, 25s, ISO 800, trípode i cable

Després vàrem voltar per la riera, però la zona es molt ombrívola i és complicat fer fotos amb tanta lluna. Així i tot, vàrem trobar algun foradet que iluminava el rierol.
Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 25mm
f/4, 25s, ISO 800, trípode i cable. Les zones més fosques porten pinzellades amb la llinterna del frontal

Esperem que aquest estiu interminable arribe aviat a la seua fi. Bàsicament perquè és el que toca i, al final, els arbres i els animalons acabaran embogint...

dilluns, 10 d’octubre del 2011

Un barredor de tristezas

Si me dijeran pide un deseo
preferiría un rabo de nube,
un torbellino en el suelo
y una gran ira que sube.
Un barredor de tristezas,
un aguacero en venganza
que cuando escampe parezca
nuestra esperanza.
Si me dijeran pide un deseo,
preferiría un rabo de nube,
que se llevara lo feo
y nos dejara el querube.
Un barredor de tristezas,
un aguacero en venganza
que cuando escampe parezca
nuestra esperanza.

                                                                                   Silvio Rodriguez


Canon 5D MkII amb el canon 24-105 a 24mm
f/11, 1,3s, ISO 100, filtre degradat neutre de 3 pasos, trípode i cable disparador

dissabte, 1 d’octubre del 2011

A corre-cuita

Després d'uns dies d'inactivitat avui tocava sortir.  He començat malament: el despertador no ha sonat (o sí?) i quan m'he alçat del llit només faltaven 45 minuts per la sortida del Sol. Així que tot el que tenía pensat se n'ha anat en orris. He agafat els trastos a corre-cuita i he sortit disparat cap al mar. El pronòstic no era gaire favorable, com així ha estat. Cap núvol s'ha presentat a la cita. Menys mal que vaig tindre una adolescència complicada i estic acostumat a que em deixen plantat.El lloc tampoc és cap meravella, però és el que tenia aprop per intentar salvar la situació. Malgrat que siga aprofitant unes boies...

Canon 5D MkII amb el 17-40 canon a 24mm
f/8, 10s, ISO 100, degradat invers de 3 passos, trípode i cable