L’obesitat és una
malaltia que afecta a les societats de l’abundància, com ara la nostra. Hi ha factors de risc ben coneguts com el
sedentarisme, la dieta inapropiada, la genètica o deixar de fumar. Bé, doncs jo crec que he detectat un de no
descrit: la fotografia de paisatge, especialment la de les sortides de Sol.
D’un temps ençà ,
cada vegada que matine per fer la sortida de Sol, esmorze fins a 3 vegades. Abans
de sortir sempre cau un cafè amb llet i unes galetes. No hi ha res com la cafeïna
per mantenir la tensió d’aquests moments previs a la sessió on no saps què
trobaràs ni les condicions que hi haurà ja que tot és fosc. Després de la
sessió ve la baixada d’adrenalina, de vegades amb decepció i de vagades amb satisfacció.
Ja ha passat el moment àlgid i, malgrat els resultats, sempre hi ha una davallada.
És el moment d’esmorzar per la zona on haja sigut la sessió (tant si vaig sol
com si vaig en companyia) Un bon entrepà i una dosi més de cafeïna (ara per
compensar la baixada). Però encara hi ha més. En arribar a casa sovint estan tots
esmorzant i és difícil resistir-se a no fer una altra picadeta d’alguna cosa (cafeïna
inclosa sovint). Això implica que en unes 4-5 hores puc fer fins a 3 àpats. Si
afegim que, normalment, les localitzacions de sortida de Sol tinc el costum de
fer-les a prop del cotxe per estalviar temps de desplaçament i no haver de
matinar encara més podem concloure que el balanç calòric és clarament positiu.
També és veritat
que la mostra d’aquest estudi és únicament representativa de mi mateix i caldria
fer un estudi amb una mostra més gran per arribar a aquestes conclusions.
Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/8, 1.3s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos i trípode
