dilluns, 25 de febrer del 2013

Catarroja descoberta

Hi ha un raconet de l'Albufera de València que és deliciós. És un lloc molt cuidadet (a diferència de gran part de la resta del Parc Natural) i amb un cromatisme molt xulo. És el port de Catarroja.

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm
f/8, 2.5s, ISO 1600, trípode i cable. Degradat invers de 3 passos mogut

Dissabte al matí hi vaig vindre a fer unes fotos. Les condicions varen ser difícils. Plovent a estones i amb un vent molt fort que arrissava l'aigua, malmetent els reflexes. Vaig haver de jugar amb un difícil equilibri entre temps d'exposició i ISO, en un intent de treure l'aigua planera, però intentant evitar trepidacions en la imatge ni barques mogudes.

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm
f/11, 2s, ISO 100, trípode i cable. Degradat invers de 3 passos mogut

El cel ben cobert, com podeu vore. Però a les postres no em desagrada com queda el contrast entre els grissos dels núvols i les barquetes de color, no?

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm
f/11, 2s, ISO 100, trípode i cable. Degradat invers de 3 passos mogut

Per als que no sou de València i/o no heu visitat mai aquest indret vos l'he de recomanar per dos motius. El primer per fer unes fotos, és clar. El segon per fer-vos un arròs amb galeres en el restaurant "La Primitiva". Totes dues coses vos faran saltar les llàgrimes.

diumenge, 17 de febrer del 2013

Els 40 metres obstacles

Seguiré amb el fil de les darreres entrades. Avui pujaré fotos de la segona nit que vaig eixir per Eivissa. Per aquesta nit tenia previst visitar un vell amic: es paller des camp. Es aquesta peculiar roca que ja us he mostrat en més d'una ocassió. Fer fotos sense lluna en aquest indret és bastant "punyetero" perque hi arriben llums d'un hotel proper, perque la passada del far de Tagomago l'il·lumina intermitentment i perque la contaminació lumínica de Mallorca és omnipresent.

Canon 5D MkII amb el Canon 24mm f/1.4 II
f/1.4, 25s, ISO 3200, trípode.

En realitat la foto que volia fer és la següent. Volia fer un contrapicat d'es paller amb el cel estrellat de fons. Així que vaig envoltar la roca i em vaig situar en la seua base. Al visionar els resultats en la càmara em vaig adonar que el resultat no reflectia, ni de bon tros, la grandesa de la pedra. Perque us feu una idea, la pedra "petita" i punxeguda a l'esquerra de la base farà 120-130 cm. Vaig pensar recòrrer a un clàssic. Introduir una figura humana per dimensionar el lloc. En aquell moment, en aquella hora, allà només hi havia una figura humana (no gaire agraciada, per cert) que era la meua. Vinga, anem per feina. Vaig preparar el temporitzador. Des de la càmara a la pedra hi havia uns 40 metres de pujada per una barda pedregosa i una petita grimpada. Concentració: 10 segons, tinc 10 segons. Clic. Pi, pi, pi.... Quan estava a mig camí vaig sentir l'oturador, quan vaig arribar a dalt, als pocs segons, el vaig tornar a sentir. Merda! Segon intent. Torna a baixar. Ara estiraré el cable del disparador tot el que puga per guanyar uns metres. Clic, uff, ufff!! Potser vaig guanayar 2 segons de temps, però ni de conya. A més havia de pujar amb el frontal per veure'm i sortia en la foto tot el meu recorregut super-il·luminat... El tercer intent sense el frontal per evitar crear tanta llum millor no explicar-lo, snifff...
Així que me'n vaig tornar amb la foto sense figura humana i amb el ferm propòsit de practicar més esport... o comprar-me un comandament a distància...

Canon 5D MkII amb el Canon 24mm f/1.4 II
f/1.4, 25s, ISO 3200, trípode.

diumenge, 10 de febrer del 2013

Bolet de pedra i reflexe de lluna

En l'anterior entrada us vaig mostrar dues sortides de lluna. La primera nit que vaig sortir la idea principal era venir a aquest lloc que ara us mostraré i al que ja li tenía clavat l'ull des de feia temps. Aquesta zona de la costa va ser excavada fa molt de temps per extreure roca i presenta unes formacions molt curioses amb dibuixos i relleus molt peculiars. Quan hi ha mala mar l'aigua salta per damunt de les pedres i es fan basses al seu interior. Volia venir amb una llum de lluna rasa, que li donés volum a la roca i aprofitar les basses per fer reflexes de les estrelles.
Així que, després de fotografiar la sortida de lluna, vaig venir cap aquí. Les basses no estaven tan plenes d'aigua com hagués volgut. Però, així i tot, algunes fotos vaig fer.

 Canon 5D MkII amb el Canon 24mm f/1.4 II
f/2.8, 25s, ISO 1600, trípode i cable. Il·luminada lleument amb llinterna per aixecar una mica les ombres.

Per arribar aquí s'ha de fer una passejada de mitja hora. Quan vaig plegar vaig emprendre el camí de retorn caminant pausadament per la llarga platja. La serenor calmosa de la nit amb una mar planera em va captivar i vaig treure de nou tots els estris per intentar plasmar aquell moment en una imatge.

Canon 5D MkII amb el Canon 24mm f/1.4 II
f/11, 25s, ISO 1600, trípode i cable. Il·luminada lateralment una mica amb llinterna.

Una d'aquelles nits que quan tornes a casa tens la sensació d'haver recarregat piles de debò.
La segona nit va ser més moguda, però això forma part de la següent entrada.

dimecres, 6 de febrer del 2013

Dues sortides de lluna, dues

Aquest darrer cap de setmana he estat a Eivissa. Les visites periòdiques a l'illa es converteixen en una oportunitat magnífica per fer fotos ja que conjuguen dos importants elements: temps lliure i indrets preciosos. Aquesta vegada, a més a més, s'afegia l'alicient d'estrenar una nova joguina: el 24mm fixe.
Així que vaig atacar la nit per fer mil proves i familiaritzar-me amb el nou objectiu. Les dues nits que vaig fer fotos vaig gaudir de la sortida de lluna amb uns taronges ben encantadors. Tot un espectacle per la vista. La primera foto és la sortida de lluna de dijous passat i la segona la de divendres. Dues fotos molt semblants, però diferents. Dues sortides de lluna, dues...

Canon 5D MkII amb el Canon 24mm f/1.4L II USM
f/1.4, 30s, ISO 800, trípode i cable 

Canon 5D MkII amb el Canon 24mm f/1.4L II USM
f/2.8, 25s, ISO 6400, trípode i cable