Recorde la primera vegada que vaig visitar Poblet, ja fa més d'una decena d'anys. Era hivern, feia fred i ja era fosc. Vàrem entrar a l'esglèsia amb la intenció d'assistir a "completes", l'última oració del día. Una llum tènue ens va permetre, amb prou feines, arribar i seure en les primeres fileres de bancs. Ningú més hi havia al temple, només nosaltres dos una mica encongits en la solitud d'aquella nau gòtica. Silenci i foscor. El toc d'una campana va anunciar l'entrada dels monjos per a l'oració. Solemnement, en fila, amb els seus hàbits cistercencs varen anar ocupant el seu lloc. He de reconeixer que, quan varen començar els càntics, un calfred em va recòrrer tota l'esquena. Aquella sensació que, de vegades, ens agafa de sorpresa als que no som creients. Vàrem assistir en silenci a tota la litúrgia amb la impressió d'haver retrocedit més de cinc cents anys en el temps.
Ahir vaig tenir el privilegi de fotografiar un indret de similars característiques, però, inexplicablement, en un estat d'abandó molt trist. Si més no, l'Esther i jo ens vàrem sentir una mica protagonistes d'alguna novel·la d'Umberto Eco i, fins i tot, en algún moment ens va semblar sentir les passes de l'abadessa pel claustre...
Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2,8, 30s, ISO 3200, trípode i cable. Il·luminació amb llinterna.
Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 40mm
f/4, 1400s, ISO200, trípode i cable. Il·luminada amb llinterna
Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 40mm
f/4, 1400s, ISO200, trípode i cable. Il·luminada amb llinterna
f/2,8, 30s, ISO 3200, trípode i cable. Il·luminació amb llinterna.