dimarts, 29 de desembre del 2015

Ala de colibrí


Molt sovint hi ha icones fotogràfiques que están retratades fins a la sacietat i que envaeixen les xarxes. Un exemple pot ser el pinet de la Mar Menuda de Tossa de Mar. Un lloc d'aquells fotografiat milions de vegades i del que podem trobar infinitat d'imatges amb molts diferents tipus de llum. Aquest pinet segurament s'ho té molt cregut: tothom ve a fer-li fotos! Deu ser un pi molt vanitós.
 
Tot just passejant un dia, no gaire lluny d'allà, vaig trovar un altre pinet molt semblant, però que mai havia vist fotografiat. Pot ser no és tan bonic, ni tan espectacular, però també té dret que algú el fotografie, no? Així que al cap d'uns dies vaig tornar en millor moment de llum per fer-li una foto. De fet, crec que me l'estime més que al pinet de Tossa, que em sembla una mica xulet. I és que sempre he tingut debilitat pels menystinguts, pels proscrits i per les flors marcides. 
 

Hoy me propongo fundar un partido de sueños,
talleres donde reparar alas de colibríes.
Se admiten tarados, enfermos, gordos sin amor,
tullidos, enanos, vampiros y días sin sol.

Hoy quiero a patrocinar el candor desahuciado,
esa crítica masa de Dios que no es pos ni moderna.
Se admiten proscritos, rabiosos, pueblos sin hogar,
desaparecidos deudores del banco mundial.

Por una calle
descascarada
por una mano
bien apretada.

Hoy voy a hacer asamblea de flores marchitas,
de deshechos de fiesta infantil, de piñatas usadas,
de sombras en pena -del reino de lo natural-
que otorgan licencia a cualquier artefacto de amar.

Por el levante,
por el poniente,
por el deseo,
por la simiente.

por tanta noche,
por el sol diario,
en compañía
y en solitario.

Ala de colibrí,
liviana y pura.
Ala de colibrí
para la cura.
 
Silvio


dilluns, 21 de desembre del 2015

Un any més

Des d'aquest petit espai personal que és "Imatges i instants" us desitge a tots els que em seguiu unes bones festes i que el 2016 siga, com a mínim, magnífic. 

dilluns, 14 de desembre del 2015

Va d'arbres

Continue procesant material del viatge a Alemanya, ja llunyà. I és que el temps passa volant. Les 3 fotos que pujaré avui corresponen a arbres peculiars, pel seu tamany o pel seu color. Com ja vos vaig dir en alguna entrada anterior sobre aquest viatge, la part exterior i més exposada de la fageda presentaba tonalitats de tardor. Per contra la part interior era encara ben verda.

El bosc de Jasmund és una gran fageda que mai ha arribat a explotar-se forestalment i conserva l'aspecte verge de les antigues fagedes que anys enrere varen cobrir gran part del continent europeu. Aquesta fageda està catalogada com a part de les fagedes primàries dels Càrpats i està considerada per l'UNESCO com a patrimoni de la humanitat.
Un bon lloc on perdre's i on no descarte tornar alguna vegada. Natura en estat pur.
 
 


dimecres, 9 de desembre del 2015

Mar calmada

Un lloc d'aquells que tinc en especial estima. M'agrada tornar, de tant en tant, a fer fotos. És una platja d'aquelles totalment canviant on la quantitat de sorra determina que es puguin veure unes roques o altres i dona opció a múltiples composicions. La llum de l'altre dia no va ser especialment espectacular. La mar, que normalment dibuixa unes llargues onades sobre la sorra, estaba plana com mai l'havia vist aquí. Però bé, això va donar peu a jugar a buscar les transparències del fons. 

dimarts, 1 de desembre del 2015

Vent

Aquell dia feia vent. Un vent bastant molest i que va impedir que entrés la boira al bosc. Les branques eren sacsejades constantment per ràfagues continues. Al principi em va semblar que era un vent molt emprenyador. Després vaig descubrir que m'oferia boniques imatges contrastant els troncs estàtics amb les branques mogudes. Una suau llum lateral va acabar d'adobar el momento.


Fins i tot els petits detalls adquirien una altra dimensió amb el moviment