Con dos piedras

Els que volteu de tant en tant per aquest bloc expiatori, ja sabeu que hi ha una teoria molt important en el món fotogràfic: la teoria de la pedra. Tot fotògraf/a que es precie ha d'incloure en les seves fotos una pedra en el primer pla (com més grossa millor) per donar profunditat a la imatge i efecte de perspectiva. Tot aquell que no pose aquesta pedra en primer pla, mai podrà fer una foto bona.
Avui vull anar un pas més enllà. Avui no posaré una, sino... Dues pedres. I, per què dues? Vos preguntareu molts. Perquè amb els temps de crisi (o estafa) que corren és molt més útil: Ens baixen el sou, ens treuen dies de vacances, no ens substitueixen quan falta algún company/a, ens deixen de pagar si ens posem malalts i no podem anar a la feina o, millor encara, ens fan anar a la feina malalts per no perdre el sou... I, a més a més, ens diuen allò de: Encara sort que tens feina. Com si la feina ens l'hagués regalat algú i no l'haguéssim guanyat amb molts anys d'esforç. La feina és un dret, no un privilegi.
Però com que aquí ningú obri la boca, sempre ens quedaran les dues pedres. Que cadascú faça amb elles el que millor li parega.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 45mm

f/11, 10s, ISO 100, degradat de 3 passos, trípode i cable