Aquest any les sortides nocturnes amb intenció de plasmar la via làctia han vingut condicionades per l'humitat alta i els bancs de boira sobre la mar. Això ha fet que les dues sessions que hi vaig dedicar foren bastant decebedores i que haguera de plegar molt més d'hora del que haguera volgut, ja que el cel va acabar tapant-se. Tot i això encara va haver alguna finestra en la que es va poder fer alguna foto.
Cap Martinet és un lloc des del qual no havia fet mai la via làctia així que entre núvol i núvol, entre avió i avió i entre vaixell i vaixell vaig poder fer la imatge d'aquesta entrada.