Els que seguiu el bloc habitualment recordareu que allà pel passat mes d'Octubre vaig visitar els penyasegats de guix blanc al Parc Nacional de Jasmund a Alemanya. Aquell lloc amb els seus boscos em va agradar molt.
Doncs bé, preparant el viatge a Dinamarca vaig descobrir que allà també hi ha uns penya-segats de les mateixes característiques. De fet geològicament deuen ser la continuïtat dels d'Alemanya, ja que en línia recta tan sols hi ha uns centenars de kilòmetres de separació. Evidentment això hauria de constituir una aturada en el nostre viatge estiuenc i així ho vaig planejar. Vaig buscar informació, fotos, rutes... i, tot i no ser un viatge fotogràfic, va ser l'únic punt que tenia clar que m'escaparia algun moment a donar-li al botó.
Un cop al lloc em vaig emportar la sorpresa que tot el que esperava no hi era. La fràgil vessant de guix va enfonsant-se a poc a poc i fa que, des de baix, nomes queda una estreta franja per on caminar que limita molt els possibles enquadraments. De fet les rutes vora mar que apareixen en els fulletons del lloc no es poden fer pel simple fet que la mar s'ha engolit la franja per on caminar. Per si això fos poc els miradors des de dalt són també molt limitats i la boscuria impideix una bona visió del lloc. Fotogràficament va ser una decepció. Però ja que hi era vaig fer una sortida i... va haver un cel espatarrant... llei de Murphy. Segur que si el lloc m'hagués encantat no hi hagués hagut aquell cel.
Bones
ResponEliminaPassa molt sovint que veus imatges o llegeixes referencies o inclús veus fotografies d'un lloc o zona i a l'arribar et decepciona, pero sempre cal aprofitar i extreu-re'n el màxim possible... Som molt flexibles!
Més que molt flexibles som molt versàtils, Esteve. Però trobar excel·lents condicions de llum en un lloc del que esperaves molt i no és per tant, és bastant emprenyador :-)
EliminaQuina ràbia que ha de fer, el cel sembla dels d,aquí pel setembre. Una abraçada. Pepet
ResponEliminaEn les entrades del viatge a Alemanya ja vaig fer esment que el Bàtic és bastant paregut al nostre Mediterrani, petit, amb poques onades, sense marea... i ara he descobert que, de vegades, amb un cel semblant.
EliminaBeautiful composition and stunning colours!
ResponEliminaThanks, Jarek :-)
EliminaEstà molt bé preparar-se les sortides per intentar minimitzar les frustracions pero no es poden control·lar les variables i és una molt bona sensació quan veus que tot i amb això les condicions esperades no són les que voldries però se'n donen d'altres que fins i tot poden ser millor.
ResponEliminaSalut!
Ei, Dani! La vida està plena de frustracions, és impossible evitar-les. Com bé dius el que hem de saber és gestionar-les adequadament.
EliminaUna abraçada
Menudo cielazo Josep!!!, perfectamente trabajada la imagen que tiene fuerza por sí misma con ése cielo ardiente. Un saludote.
ResponEliminaGracias Ander, como decía por aquí arriba: un cielo Mediterráneo en el Báltico
Elimina