Com cada any per aquestes dates Eivissa ja comença a bullir d'activitat i de gent. Definitivament la treva hivernal ha arribat a la seva fi: cotxes, soroll, aglomeracions, llums...
Intentant fugir d'aquesta bogeria amb la família vàrem anar a veure amagar-se el Sol a un lloc on la probabilitat d'estar sols era molt gran. El Sol només es pot veure amagar-se sobre el mar en aquest indret uns quants dies pels volts de Sant Joan. Així que ens hi vàrem encaminar i la vàrem encertar de ple: no hi havia ni un ànima. Per acabar d'arrodonir el pla la natura ens va oferir un espectacle inigualable que, en ser compartit amb els teus, multiplica per molt més encara el seu valor. Tan sols vàrem cometre una errada: no haver agafat unes tovalloles per endinsar-nos, en un moment com aquest, en aquella aigua plàcida i daurada. Vos ho imagineu?